diumenge, 14 de febrer de 2016

CHAGALL BIS MALEWITSCH, LES AVANTGUARDES RUSES










El 26 de febrer s'inaugura a l'Albertina Museum de Viena una prometedora exposició: "CHAGALL bis MALEWITSCH, Les avantguardes russes" (clicar per veure vídeo)

L'Albertina se centra en la diversitat de la producció artística d'aquesta època en una exposició de gran volada: 130 obres mestres de Larionov, Gontxarova, Malevitx, Kandinsky o Chagall demostren fonamentalment, amb els seus diferents estils, el desenvolupament dinàmic des del primitivisme al cubofuturisme i al suprematisme i els paral·lelismes temporals entre l'expressionisme figuratiu i l'abstracció pura. 
L'objectiu declarat de # ChagalltoMalevich és que el públic pugui veure i experimentar les tensions visuals inherents a aquesta fase heroica de l'art rus 


dissabte, 13 de febrer de 2016

ASSEMBLEA GENERAL

Recordeu que aquesta tarda, a les 19:00h, tindrà lloc a la Sala del Racó del Casal de l'Aliança (c/ Bonaire 25, 2n) l'Assemblea General de Socis, que se celebra cada any per aquestes dates.

Veniu, si podeu, ja que d'aquesta trobada anual en depèn el bon funcionament de l'Associació. En definitiva, l'Associació és allò que els socis volen que sigui, i els socis som tots, no uns quants.

Aquesta tarda a les 19:00 h en primera convocatòria i a les 19:30 h en segona.




dimecres, 10 de febrer de 2016

GEOGRAFIES EMOCIONALS A MONTSERRAT

Mapa d'Àsia, de Josep Guinovart

S'acaba d'inaugurar al Museu de Montserrat l'exposició Geografies emocionals, de Josep Guinovart, que se suma a la inaugurada de Jaume Rocamora el mes passat i de la que ja en ens vam fer ressò àmpliament.

Reproduïm a continuació el reportatge emès per rtve i, per la seva importància i acurat anàlisi comparatiu, l'article publicat per Fina Duran a Bonart 




GUINOVART I ROCAMORA AL MUSEU DE MONTSERRAT 
El Museu de Montserrat presenta el gener i febrer del 2016 dues exposicions que, aparentment, neixen de postulats molt diferenciats, ja que mostren el treball de dos artistes amb unes trajectòries basades en la recerca creativa, però enfocada des de punts de vista formalment contrastats. 
Per una banda, la mostra dedicada a l’obra de Josep Guinovart, que, més enllà d’una visió retrospectiva, es proposa un recorregut pel resultat de les percepcions que el van impactar al llarg dels seus viatges. 
Al mateix temps es presenta l’obra de Jaume Rocamora, un exercici d’introspecció i recerca, una mirada cada cop més analítica i profunda per arribar fins a l’essència de les formes geomètriques. 
Dues recerques que ens parlen de dos artistes que se situen de manera diversa davant l’expressió, amb unes posicions que, en ser complementàries, ens ofereixen la possibilitat d’arribar a una major comprensió dels diferents camins que es poden seguir per arribar a la creació, sobretot si és feta des de la profunditat, la coherència i  la recerca. 
L’obra de Guinovart sorgeix de la seva necessitat, manifestada públicament, de considerar la pintura no com un ofici ni com un mètode, sinó com una necessitat, un impuls, una ruptura interior. En l’obra de Jaume Rocamora trobem per contra, la necessitat d’expressar-se a través de la racionalitat de la geometria, de portar a terme una anàlisi de la  síntesi de les formes.Malgrat la diferència formal, hi ha diferents punts d’unió en el plantejament dels dos artistes, el més destacable és la voluntat de donar nova vida a materials rebutjats, d’utilitzar aquells elements de la vida quotidiana que han deixat de tenir un ús, que no són valorats, però que per a l’artista allotgen múltiples expressions. 
Amb el seu tarannà vitalista, Josep Guinovart sabia extreure de cadascun dels seus viatges noves experiències, noves percepcions que ell sabia plasmar en una nova expressió artística. El mateix Guinovart, en el text del catàleg de l’exposició feta a la Tecla Sala (1989), manifestava: “El compromís, l’únic compromís possible, és tenir consciència del món que ens envolta, exercir la crítica constant i aprofundir essencialment en el llenguatge, això farà possible la intemporalitat.” La seva expressada mediterraneïtat va saber complementar-se amb les experiències viscudes. El gran impacte del viatge fet a Castella i al País Basc, el canvi gestat durant la seva estada a París i a Amsterdam, la influència de la seva estada a Algèria amb les textures de fang, els colors de Mèxic… Totes aquestes realitats copsades queden recollides en una exposició que es converteix en un recorregut vital per a l’obra de l’artista. 
A l’espai Pere Pruna trobem una altra pulsió, la de la recerca pautada de Jaume Rocamora; tot i així, no deixem de percebre en la seva obra una calidesa, una intuïció que és la que dóna una nova expressió a les formes geomètriques. Les seves Variacions, a la manera de les Variacions Goldberg, treballen reiteradament fins a aconseguir noves expressions al voltant d’un mateix subjecte. Paral·lelament, la sèrie Bustrofedica anaglífica mostra el treball del gofrat i, en paraules de Daniel Giralt-Miracle, comissari de la mostra, com “defuig els recursos formalistes fàcils per a oferir-nos uns poemes visuals, com si es tractés d’una síntesi de tot el seu treball anterior i d’una concentració de les seves sensibilitats”. El contrast del blanc d’aquesta sèrie i la sèrie Fulls de neu és degut a la suite Suma al quadrat, en què el color negre és el que marca les diferents combinacions de les seqüències estètiques i matemàtiques. 
Josep Guinovart: “Sóc un intuïtiu, però no per això deixo de ser reflexiu. Anteposo la pràctica a la teoria, puix que la meva teoria és el resultat de la pràctica…la prioritat és sensitiva; la reflexió és a posteriori i em serveix per endinsar-me en noves i diferents obres.” 
Jaume Rocamora: “La necessitat que té Rocamora d’expressar-se amb la geometria més depurada no l’ha privat mai, però, de fer una obra càlida, atractiva formalment i materialment…” (Daniel Giralt-Miracle) 
Intuïció, calidesa, reflexió, sensitivitat, expressió… són diferents camins que ens porten fins a l’obra de dos artistes que amb les seves peces ens guien per expressions diferenciades però amb potents nexes d’unió. 
L’exposició Les Variacions Rocamora de Jaume Rocamora es podrà veure del 14 de gener a l’1 de maig del 2016. La mostra de Josep Guinovart, del 5 de febrer al 22 de maig del 2016.


diumenge, 7 de febrer de 2016

EXPOSICIÓ DE VIGÉE LE BRUN A NOVA YORK

La propera setmana s'inaugura una interessantíssima exposició al METROPOLITAN MUSEUM OF ART de Nova York, que es podrà veure des del 15 de febrer fins al 15 de maig de 2016.

Elisabeth Louise Vigée Le Brun (1755–1842). Autoretrat, 1790.
Oli sobre tela. 100 x 81 cm. Galleria degli Uffizi, Florència 

Vigée Le Brun
Woman Artist in Revolutionary France


Aquesta exposició està organitzada per The Metropolitan Museum of Art, la Réunion des Musées Nationaux–Grand Palais i la National Gallery of Canada, amb la participació extraordinària del Château de Versailles.




Elisabeth Louise Vigée Le Brun (1755-1842) està considerada entre els millors pintors francesos del segle XVIII, i com una de les dones artistes més importants de totes les èpoques. Va ser una autodidacta amb habilitats excepcionals com a retratista, que va aconseguir l'èxit a França i a Europa durant un dels períodes més agitats i turbulents de la història europea. 
El 1776 es va casar amb el principal distribuïdor d'art a París. La seva professió en un principi li impedia ser acceptada a la prestigiosa Reial Acadèmia de Pintura i Escultura; no obstant, gràcies a la intervenció de Maria Antonieta, va ser admesa a l'edat de 28 anys, el 1783, convertint-se en una de les quatre úniques dones entre els seus membres.  
Obligada a fugir de França, el 1789, a causa de la seva relació amb la reina, va viatjar a Itàlia, on el 1790 va ser escollida com a membre de l'Accademia di San Luca, a Roma. Independentment, va treballar a Florència, Nàpols, Viena, Sant Petersburg i Berlín abans de tornar a França, prenent esbossos de, entre altres, els membres de les famílies reials de Nàpols, Rússia i Prússia. Durant l'exili, va exposar als Salons de París.

Aquesta serà la primera retrospectiva que se li dedica, i només la segona exposició dedicada a Vigée Le Brun en els temps moderns. Les vuitanta obres exposades són pintures i alguns pastels de col·leccions públiques i privades d'Europa i Amèrica.



dijous, 4 de febrer de 2016

ART EFÍMER NATURAL

De vegades els artistes es capfiquen a crear instal·lacions o efectes plàstics que per la seva instantaneïtat i no perdurabilitat s'etiqueten com a "art efímer".

"L'art efímer té a la seva gènesi un component de transitorietat, d'objecte o d'expressió fugaç en el temps. És un art passatger, momentani, concebut per a la seva consumpció instantània" 

Resulta que ens empenyem a fer, a crear, allò que moltes vegades la naturalesa ja ens dóna gratuïtament, sense haver de pagar drets d'autor ni necessitar de firmes reconegudes. 

Aquest vídeo n'és una prova. L'autor, Herbert Schroer, l'ha titulat Poetic Murmuration of Birds in the Netherlands i per les nostres terres també hem pogut veure molts cops aquestes bandades d'estornells que ens deixen bocabadats amb les seves evolucions.

El que dèiem. La ficció poques vegades supera la realitat.


dissabte, 30 de gener de 2016

ISABEL RUIZ: ENTRE CAVALLS I DETALLS

Ahir divendres 29 de gener es va inaugurar a la nostra Sala Sant Lluc, al Casal de la Nova Aliança, l'exposició ENTRE CAVALLS I DETALLS, d'Isabel Ruiz.

La mostra està integrada per una vintena d'obres, repartides, com bé diu el títol, entre unes teles de temàtica hípica i altres d'inspiracions molt diverses.



La presentació va córrer com sempre a càrrec d'Antoni Luis, que va establir un diàleg amb la Isabel per tal que fos ella qui anés explicant la seva trajectòria artística.


La inauguració va discórrer enmig d'un ambient molt distès, afavorit pel to colorista i vital de les obres penjades a les parets.




divendres, 29 de gener de 2016

"UN CAFÈ AMB..." MAR MATALONGA, A EL PÚBLIC

Ja s'ha publicat l'entrevista de Joan Poch a Mer Matalonga a El Públic, el passat divendres 22, en l'habitual espai "Un cafè amb...", abans de la inauguració de la seva exposició CIUTATS MEDIEVALS al Col·legi d'Aparelladors.

En el vídeo, l'artista ens parla sobre el rerafons de la mostra:






dijous, 28 de gener de 2016

INAUGURACIÓ D'ISABEL RUIZ AL CASAL



Aquest divendres, a dos quarts de vuit del vespre, Isabel Ruiz inaugura a la nostra sala del Casal la seva exposició ENTRE CAVALLS I DETALLS.

L'exposició d'aquest mes de febrer es podrà veure en els horaris habituals de la sala fins al 21 de febrer.




dimecres, 27 de gener de 2016

LAIA ARNAU EXPOSA A TERRASSA

La nostra companya LAIA ARNAU ens fa arribar la invitació a l'exposició "Quadern de viatges", que inaugura a Terrassa el proper dissabte 30 de gener, a les 7:30 h de la tarda, i que pels textos que conté reproduïm íntegrament.

Hola a tothom!,Us faig arribar la invitació de l’Espai G d’Art de Terrassa pel proper dissabte dia 30 de gener.Potser alguns de vosaltres ja heu vist part de l’obra, però hi han algunes peces noves i dibuixos…i per a mi, és una bona manera de començar l’any.Hi esteu tots convidats,
Sempre s’agraeix la companyia!Una abraçada
Laia



dimarts, 26 de gener de 2016

CONFERÈNCIA DE PILAR PARCERISAS A MONTSERRAT

La historiadora,  crítica d'art i  curadora d'exposicions Pilar Parcerisas, que recordem va formar part del Jurat de la darrera edició del Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, va dictar el passat dia 22 de gener una conferència a Santa Cecília de Montserrat.


Pilar Parcerisas va protagonitzar la primera activitat de l’any 2016 de l’Institut Art i Espiritualitat Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat. Parcerisas va pronunciar una conferència sobre la representació del sagrat en l’art del segle XX, fent un repàs exhaustiu en com alguns dels artistes més destacats havien plasmat la seva inquietud espiritual. En aquest sentit, la reconeguda historiadora de l’art va proposar una visió del retorn al sagrat des de la fragilitat de l’existència humana com un dels principals reptes que té l’art contemporani. I va oferir aquesta visió del segle XX des del canvi que suposa el pas de la iconografia religiosa a una dimensió espiritual de l’art, vist amb exemples plàstics, des de la pintura a l’acció. La xerrada va tenir lloc a l’antic refetor del monestir.
Text i imatges extretes del web de Monestir de Montserrat