diumenge, 23 novembre de 2014

ELS NOSTRES SOCIS: CARME FAGEDA

Avui, en aquesta sèrie dedicada a la promoció dels nostres socis, li toca el torn a la nostra companya

CARME FAGEDA



Certament en aquesta ocasió ens caldrà variar l'esquema habitual, ja que al seu caràcter dinàmic i extravertit se li contraposa una timidesa i un afany de passar desapercebuda que ens fa difícil fer una semblança detallada de la seva trajectòria.

La Carme, nascuda a Torelló el 1958, és professora de plàstica en un institut d'una comarca propera. Se suposa, per tant, que l'afició a l'art i la seva formació acadèmica li vénen de lluny, però no va començar a pintar "d'una manera disciplinada", com ella mateixa adverteix, fins l'any 2006.

En aquests escassos vuit anys l'activitat artística de la Carme s'ha mogut principalment en dues òrbites, que ens serviran com a grans eixos conductors: al voltant de Novellas i de l'Associació Sant Lluc.


AL VOLTANT DE NOVELLAS

"ALFA"

L'any 2008 Josep Novellas, a requeriment de Capgròs, va proposar tres alumnes seves com a valors que despuntaven, per muntar una exposició en aquell espai. Eren Carme Fageda, Eva Casado i Paloma Rodríguez.

Paloma, Carme i Eva a l'Espai Capgròs
L'exposició portava per títol ALFA i venia a ser exactament això, una experiència iniciàtica en la que les tres, cadascuna en el seu estil, iniciaven el seu camí artístic, encara molt de la mà del seu mestre:
Fageda mostrarà els seus treballs pictòrics basats en les figures femenines, partint d’estils tan diversos com l’expressionisme, el fauvisme o el cubisme. “Intento representar la dona a la meva manera, posant-hi imaginació, deformant i jugant”, explica. 
Les tres pintores es desfan en elogis vers el seu professor, Pepe Novellas, de qui destaquen la seva “generositat i imaginació desbordant”, així com la capacitat de “trencar els límits de la imaginació” dels seus alumnes.
El mateix Novellas, que va fer el discurs inaugural de la mostra, es va mostrar “molt satisfet” amb una exposició que li feia “una il·lusió bàrbara”, "ja que els quadres que hi pengen mostren una qualitat constrastada”. Segons Novellas, les tres pintores havien mostrat “una evolució fantàstica”, tot i que no feia pas gaire temps que estudiaven al seu taller.


"Pinzellades interiors"

La mort de Josep Novellas va deixar orfes un bon grapat d'artistes, que havien nascut i crescut al seu redós. Però lluny de desaparèixer, aquest grup es va conjurar per mantenir l'esperit i l'impuls del seu mestre i van mantenir viu l'Estudi Campllonch.


Una de les primeres accions que van organitzar, potser més com a homenatge a Novellas que com a "manifest fundacional" d'un nou grup va ser l'exposició "PINZELLADES INTERIORS", una col·lectiva on tots els integrants hi participaven amb una obra motivada pel seu record personal del mestre.

L'exposició va tenir lloc a la nostra Sala Sant Lluc, al Casal, el febrer de 2010, coincidint amb el primer aniversari de la seva mort.

Inauguració a la Sala del Casal, amb la Carme com a integrant del grup



"Nou20Art"

Dos anys i mig més tard el grup, ja consolidat si bé amb algunes altes i baixes i canvis de local, estrenava "logo": Nou20Art.



El grup exposava una mostra col·lectiva a la nostra Sala de La Presó, el novembre de 2012, i el pas significava ja, a més de la consolidació definitiva de "l'esperit Novellas" col·lectiu, l'afirmació de la personalitat pròpia de cada component, encara que molts d'ells ja havien començat a caminar sols.

A la dreta, l'obra de la Carme a La Presó















"Interiors"

La Carme era una d'aquestes que ja s'havien llençat a l'aventura d'exposar en solitari. Va ser l'any abans, al mateix local de La Presó, amb la mostra "INTERIORS".

Era la seva primera exposició individual, si bé ja havia participat en nombroses col·lectives, com veurem més endavant.

La mostra la integraven un bon recull d'olis de gran format, amb una temàtica força diferent a la que s'havia vist anteriorment, de figures femenines principalment. En aquesta ocasió el títol defineix amb precisió el conjunt d'ambients domèstics que ens recrea, amb un gran impacte visual i profusió de racons caòticament ordenats (taules per desparar, cuines atiborrades...), captivadors tots ells per la seva ingenuïtat i alhora per la seva força cromàtica i expressiva.

Presentació i aspectes de la inauguració a La Presó

"Pilis i cels"

I encara que potser sigui una mica agosarat incloure aquesta exposició de 2014  a l'Espai Capgròs en l'òrbita de Novellas, el cert és que l'esperit del mestre hi és més patent que a l'anterior individual, "Interiors".

“Pilis i cels”. Un títol per a una exposició que mereix una explicació. “La primera model que vaig començar a dibuixar es deia Pilar, i des de llavors totes les figures que faig les anomeno Pilis”, explica Carme Fageda. 

‘Pilis i cels’ és el nom de la mostra del mes de febrer a l’Espai Capgròs, protagonitzada per aquesta artista mataronina. Una exposició que recull les dues principals obsessions pictòriques de Fageda. Per una banda, la figura humana, que presenta en solitari o en grups de tres. 

“Li dono molta importància a mans i braços, peus i genolls, perquè el gest del cos és molt important, reflecteix la personalitat”, assegura. Braços que agafen braços, extremitats que es toquen que s’estiren, que s’entrellacen i que, en definitiva, expliquen històries. “A vegades les articulacions són exagerades, com protuberàncies, però m’agrada molt que tinguin protagonisme”, explica Fageda. 

Les seves figures sovint estan reposades, en moments de reflexió, dins del seu propi món.

L’altra gran motiu d’inspiració per a Fageda són els cels, majoritàriament en entorns urbans. “Jugo molt amb els diferents colors dels cels, amb les geometries que donen les cases” destaca l’artista. Son ciutats imaginades, inventades, a vegades reflecteixen llocs reals, però solen ser difícils d’endevinar. “Dibuixo el cel que veig des del terrat, on el seu pes es fa molt present”. 

Un dels quadres que presentarà a Capgròs porta per títol “la porta al cel”. S’hi veu un cel gris, de plom, amb un petit quadradet on s’hi cola la llum del sol. “És aquella porta que sempre tenim allà dalt, un nexe amb els que no hi són, o amb els que no hi serem en el futur”, destaca l’artista. 


L’Espai Capgròs va estar ple a vessar ahir dimecres, dia 30, en la inauguració de l’exposició ‘Pilis i Cels’ de l’artista Carme Fageda. Amics, familiars i curiosos van acostar-se per la tarda a veure la barreja de dos móns que presentava una de les alumnes del difunt Pepe Novellas. “Fageda representa dos elements claus que tots tenim: el cos i l’esperit”, va explicar el crític d’art Pere Pasqual en la presentació. Pasqual va recordar que “quan la vida ens aixafa sempre ens fa falta volar, i per volar tenim el cel”.



D’aquesta manera va definir l’obra de Fageda, a qui va qualificar “d’artista, no de pintora”, ja que tenia la capacitat d’expressar “sentiments” en les seves obres. Pasqual va destacar la importància “per una artista” de tenir un “mestre com Pepe Novellas”, una figura –la del mestre- “fonamental” en el creixement artístic de qui ho vulgui ser. Pasqual va explicar també com li va demanar a Novellas que volia que algú del seu taller exposés a l’Espai Capgròs i aquest li va proposar Carme Fageda, Paloma Rodríguez i Eva Casado, que van exposar juntes l’any 2008. Ara i durant aquest mes és el torn de Fageda en solitari amb el seu Pilis i Cels.


Per acabar d'arrodonir aquesta exposició individual de Carme Fageda us convidem a veure aquest vídeo del programa Espai d'Art, de m1tv, on l'entrevistada aprofundeix en aquesta dualitat Pilis-cels, terra-aire, matèria-esperit:




I també aquest programa especial de "El somni del Minotaure", de Mataró Ràdio, dedicat a l'exposició "Pilis i cels" i compartit amb Care Santos (a partir del minut 0:43:51):





AL VOLTANT DE L'ASSOCIACIÓ SANT LLUC

L'altre gran eix de l'activitat artística de Carme Fageda gira al voltant de Sant Lluc. Des dels començaments s'ha integrat a l'Associació, participant en gairebé tots els esdeveniments i activitats que s'han anat programant al llarg dels anys.

Val a dir que aquesta participació té un valor afegit ja que la seva obra, com hem vist, es caracteritza pels formats grans, que és en els que se sent més còmoda treballant, i en canvi totes les nostres propostes, excepte la Col·lectiva Sant Lluc, impliquen necessàriament formats reduïts.

"Miniart"

La primera edició va ser al Casal, l'any 2009, amb un format uniforme i un muntatge espectacular, dedicat a promoure vendes de cara a la campanya de Nadal.


La següent edició, el 2010, també al Casal, contemplava ja un format una mica més gran, però sempre igual també per a tots els participants.


A les imatges uns moments de la inauguració, amb la Carme com a participant.




"15 x 15"

Com a substitut del Miniart, que es feia a imatge d'altres fires d'art nadalenques de la comarca, el "15 x 15" ha suposat l'especialització per temes, per donar cabuda al màxim d'artistes de les més variades especialitats, tenint sempre com a elements comuns el format reduït de 15 x 15 cm i una determinada característica tècnica en cada edició: gravat, dibuix, suport paper, etc.


També en aquesta ocasió la Carme ha respost participant quan la tècnica demanada ha estat la seva, tal i com veiem en aquestes imatges de l'edició de 2012:




Les dues obres de la Carme, al "15 x 15" de 2012

... i de l'edició de 2014, amb tècnica lliure però sobre suport paper obligatòriament.

En aquesta edició ens sorprenia amb un dibuix que a primer cop d'ull semblava una obra abstracta, fins que un no s'adona que és una sèrie de "pilis" amb un moviment repetit a manera de seriana.


     




Punts de Llibre

Els punts de llibre han estat uns del altres formats amb els que s'ha hagut d'enfrontar, aquests encara més "singulars" que els 15 x 15.

Sorprèn la versatilitat de tots els participants, per la seva capacitat d'adaptació i de imaginació. També la de la Carme, naturalment.

A les imatges la veiem a les inauguracions de 2010 i de 2012, al Casal, i a la de 2014, a La Presó.




Taller de Dibuix del natural

Una de les altres activitats en les que la Carme ha participat assíduament des de fa anys és el Taller de Dibuix del Natural, amb model, que organitza l'Associació.

Els apunts de les poses curtes del nostre taller li han servit a bastament de font d'inspiració per a nombrosos quadres posteriors.

Es dóna la circumstància que una de les models més antigues i habituals d'aquests tallers és la Pili, que també va ser model a l'estudi d'en Novellas, i d'on li ve l'expressió de fer "pilis" cada cop que fa figura, sigui qui sigui el model.




Inauguració de l'exposició del Taller Guiat al Casal, el 2013, amb tots els participants del curs i la Pili, mare recent.












Concentració màxima a les sessions del Taller guiat (2014).
   

Museu al carrer

La Carme ha participat també sense reserves en les dues edicions del "Museu al carrer", que hem organitzat en col·laboració amb la Unió de Botiguers.

En elles s'adjudicava una botiga a un pintor, que proporcionava obres seves per decorar l'aparador amb motiu de la Fira del Dibuix i la Pintura.

A les imatges, la seva col·laboració amb Perfumeria Blau, de La Riera , el 2013, i amb Alemany, el 2014.


Perfumeria Blau, 2013

Bolsos Alemany, 2014


Col·lectiva Sant Lluc

La Carme ha participat ininterrompudament a la Col·lectiva Sant Lluc des dels començaments de la seva activitat pictòrica, el 2007.

A les imatges següents la veiem unes vegades al costat de l'obra presentada i altres amb la foto amb la que apareixia en el vídeo de la Sala de l'Ateneu. Això si, sempre amb aquest somriure franc que la caracteritza:

Col·lectiva  Sant Lluc 2007




                  Col·lectiva Sant Lluc 2008


Col·lectiva Sant Lluc 2009






























Col·lectiva Sant Lluc 2010

 
Col·lectiva Sant Lluc 2011

Col·lectiva Sant Lluc 2012















Col.lectiva Sant LLuc 2013







 
Col·lectiva Sant Lluc 2014



I per acabar, unes imatges relacionades amb la Col·lectiva, les visites comentades a l'exposició, en les que tampoc hi ha faltat: edicions de 2009, 2010 i 2011



La seva obra

No volem acabar aquesta semblança de la Carme Fageda sense aconsellar-vos vivament que visiteu el seu Blog (clicar).

En ell només hi trobareu obres seves, moltes, sense més "text" que els títols dels quadres. Però val la pena passejar-s'hi per veure ben vistes moltes de les obres que han anat sortint al llarg del reportatge, d'esquitllentes, i veure'n moltes més que no hi apareixen.

Us podreu fer una idea més àmplia de tota la seva producció, curta en el temps però intensa i molt rica, i comprendre millor què s'amaga darrere d'aquest ampli somriure que l'acompanya permanentment.