Aquest blog tenia previst tancar per vacances durant els mes d'agost, i ja va fer-ho més tard per notícies de darrera hora que calia apuntar. Ara ens veiem en la necessitat d'obrir precipitadament abans d'hora perquè la feina se'ns acumula i si esperem massa no donarem l'abast.
Ha passat a la història aquella frase de que "la Col·lectiva representa el tret de sortida de la temporada artística a Mataró". Resulta que potser la gent, amb la crisi, no ha anat tant de vacances, però el què és segur és que els artistes no han parat de treballar. Al menys, d'exposar. Veieu, sinó, les inauguracions que s'han produït ja abans de començar la temporada oficial:
El 12 d'agost inaugurava el nostre company
Salvador Castellà a l'Estudi Tenas de Canet. Ja veieu que la Galeria tampoc ha tancat per vacances. Ens sap greu no haver-ho pogut comunicar abans, però tenim encara fins el 19 de setembre per anar-hi.
També inaugurava el dijous passat dia 26, a l'Espai Capgròs, en
Marc Llacuna, exposant
ABAC, un petit tast de la línia començada al Col·legi d'Aparelladors. Després d'haver guanyat brillantment el Premi Torres Garcia del 2009, ell mateix recorda a la presentació:
“Aquella va ser la culminació de la meva vessant geomètrica”. “Vaig tenir la sensació de tocar sostre, i que a partir de llavors només repetiria el que ja havia estat fent”. Tocava començar de nou, buscar reptes diferents, noves formes creatives, i Llacuna no ha dubtat en fer-ho. “Si estic en el món de l’art, és per ser lliure”, resol. El canvi que ha viscut la seva obra, fruit d’aquest procés, és més que patent. Un cop eliminades les regles i limitacions que s’havia imposat ell mateix, l’artista ha volgut recuperar el color, fins ara força neutre en la seva obra a causa dels mitjans amb els quals treballava. “Estic intentant començar de zero, elaborant un llenguatge primari per anar estirant del fil”, explica l’artista. Una fase que reconeix “força complicada” perquè com a creador “mai saps del tot cap a on estàs anant”.
Aquesta exposició es podrà veure fins el 29 de setembre.
I finalment el divendres 27 era el veterà
Salvador Pujol qui estrenava la seva
PENÚLTIMA exposició, al nou espai Gal-Art. Amb el seu estil inconfusible ens ve a dir que, per a ell, la vida és art, i l'art és la seva vida. I mentre tingui alè seguirà fidel al seu estil, a la seva pintura, proposant-nos la penúltima, ja que anunciar la darrera seria claudicar a la vida en vida. Desitjem de tot cor veure'n moltes més, de "penúltimes".
Molta sort a tots tres, i gràcies per no tancar per vacances!
I ben trobats tots vosaltres, seguidors del blog. Esperem que aquesta temporada artística sigui tan profitosa com espectacular ha sigut l'arrencada.
