Lluc, deixeble de Pau de Tars, va ser un dels quatre evangelistes (Joan, Marc, Mateu i Lluc) i va escriure també Els Fets dels Apòstols, a més del seu Evangeli. El seu símbol com a evangelista és el brau.
Miniatura del "Mestre de l'escola de Fulda" |
Si s'ha convertit en patró dels artistes és perquè en la tradició cristiana, sant Lluc l'Evangelista va ser el primer pintor que va retratar la Mare de Déu en vida (història divulgada per la Llegenda Àuria en el segle XII).
Miniatura del "Llibre d'Hores", manuscrit de la Llibreria del Congrés (1533) |
La basílica romana de Santa Maria la Major custodia una famosa icona de la Mare de Déu, coneguda amb el nom de "Salus Populi Romani", salvació del poble romà, que la tradició assegura que fou pintada per sant Lluc. Uns recents estudis han establert que l'edat de la icona és d'uns dos mil anys aproximadament, la qual cosa no contradiu aquella venerable tradició.
Icona coneguda com a "Salus Populi Romani", a la capella Borghese de Santa Maria Maggiore de Roma |
Moltes han estat les representacions de sant Lluc pintant la Verge. Entre les més conegudes destaca la de Roger van der Weyden, que en va fer quatre versions: la de l'Ermitage de Sant Petersburg, la de l'Alte Pinakothek de Munich, la del Museu Groeninge de Bruges i la del Museu de Belles Arts de Boston, que es considera l'original:
Roger van der Weyden: "Sant Lluc dibuixant la Verge", Museu de Belles Arts de Boston. |
Més modernament, unes de les més espectaculars son les de Jan Mabuse i la del Guercino:
Jan Mabuse: Sant Lluc pintant la Verge |
Guercino: Sant Lluc evangelista |
Els Gremis de Sant Lluc (també anomenats guildes, corporacions, confraries o companyies de Saint-Luc) eren organitzacions estrictament reglamentades, de tipus corporatiu, de pintors, d'escultors i d'impressors. Van ser molt actives des del segle XIV a Itàlia (Florència), als Països Baixos (Bruges, Anvers, Utrecht, Delft o Brusel·les), als països renans i a França.
Cases dels gremis a Anvers |
El gremi garantia un suport als artistes locals excloent la competència i oferia la possibilitat d'obrir un taller amb aprenents que no tenien el dret de signar les seves obres, que eren automàticament propietat del professor.
A Delft, després de la destrucció de la guilda original, s'ha fet una reconstrucció de l'ambient que es respirava en el seu interior a l'època en la que Vermeer n'era el rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada