 |
| Mapa d'Àsia, de Josep Guinovart |
S'acaba d'inaugurar al Museu de Montserrat l'exposició Geografies emocionals, de Josep Guinovart, que se suma a la inaugurada de Jaume Rocamora el mes passat i de la que ja en ens vam fer ressò àmpliament.
Reproduïm a continuació el reportatge emès per rtve i, per la seva importància i acurat anàlisi comparatiu, l'article publicat per Fina Duran a Bonart
GUINOVART I ROCAMORA AL MUSEU DE MONTSERRAT
El Museu de Montserrat presenta el gener i febrer del 2016 dues exposicions que, aparentment, neixen de postulats molt diferenciats, ja que mostren el treball de dos artistes amb unes trajectòries basades en la recerca creativa, però enfocada des de punts de vista formalment contrastats.
Per una banda, la mostra dedicada a l’obra de Josep Guinovart, que, més enllà d’una visió retrospectiva, es proposa un recorregut pel resultat de les percepcions que el van impactar al llarg dels seus viatges.
Al mateix temps es presenta l’obra de Jaume Rocamora, un exercici d’introspecció i recerca, una mirada cada cop més analítica i profunda per arribar fins a l’essència de les formes geomètriques.
Dues recerques que ens parlen de dos artistes que se situen de manera diversa davant l’expressió, amb unes posicions que, en ser complementàries, ens ofereixen la possibilitat d’arribar a una major comprensió dels diferents camins que es poden seguir per arribar a la creació, sobretot si és feta des de la profunditat, la coherència i la recerca.
L’obra de Guinovart sorgeix de la seva necessitat, manifestada públicament, de considerar la pintura no com un ofici ni com un mètode, sinó com una necessitat, un impuls, una ruptura interior. En l’obra de Jaume Rocamora trobem per contra, la necessitat d’expressar-se a través de la racionalitat de la geometria, de portar a terme una anàlisi de la síntesi de les formes.Malgrat la diferència formal, hi ha diferents punts d’unió en el plantejament dels dos artistes, el més destacable és la voluntat de donar nova vida a materials rebutjats, d’utilitzar aquells elements de la vida quotidiana que han deixat de tenir un ús, que no són valorats, però que per a l’artista allotgen múltiples expressions.
Amb el seu tarannà vitalista, Josep Guinovart sabia extreure de cadascun dels seus viatges noves experiències, noves percepcions que ell sabia plasmar en una nova expressió artística. El mateix Guinovart, en el text del catàleg de l’exposició feta a la Tecla Sala (1989), manifestava: “El compromís, l’únic compromís possible, és tenir consciència del món que ens envolta, exercir la crítica constant i aprofundir essencialment en el llenguatge, això farà possible la intemporalitat.” La seva expressada mediterraneïtat va saber complementar-se amb les experiències viscudes. El gran impacte del viatge fet a Castella i al País Basc, el canvi gestat durant la seva estada a París i a Amsterdam, la influència de la seva estada a Algèria amb les textures de fang, els colors de Mèxic… Totes aquestes realitats copsades queden recollides en una exposició que es converteix en un recorregut vital per a l’obra de l’artista.
A l’espai Pere Pruna trobem una altra pulsió, la de la recerca pautada de Jaume Rocamora; tot i així, no deixem de percebre en la seva obra una calidesa, una intuïció que és la que dóna una nova expressió a les formes geomètriques. Les seves Variacions, a la manera de les Variacions Goldberg, treballen reiteradament fins a aconseguir noves expressions al voltant d’un mateix subjecte. Paral·lelament, la sèrie Bustrofedica anaglífica mostra el treball del gofrat i, en paraules de Daniel Giralt-Miracle, comissari de la mostra, com “defuig els recursos formalistes fàcils per a oferir-nos uns poemes visuals, com si es tractés d’una síntesi de tot el seu treball anterior i d’una concentració de les seves sensibilitats”. El contrast del blanc d’aquesta sèrie i la sèrie Fulls de neu és degut a la suite Suma al quadrat, en què el color negre és el que marca les diferents combinacions de les seqüències estètiques i matemàtiques.
Josep Guinovart: “Sóc un intuïtiu, però no per això deixo de ser reflexiu. Anteposo la pràctica a la teoria, puix que la meva teoria és el resultat de la pràctica…la prioritat és sensitiva; la reflexió és a posteriori i em serveix per endinsar-me en noves i diferents obres.”
Jaume Rocamora: “La necessitat que té Rocamora d’expressar-se amb la geometria més depurada no l’ha privat mai, però, de fer una obra càlida, atractiva formalment i materialment…” (Daniel Giralt-Miracle)
Intuïció, calidesa, reflexió, sensitivitat, expressió… són diferents camins que ens porten fins a l’obra de dos artistes que amb les seves peces ens guien per expressions diferenciades però amb potents nexes d’unió.
L’exposició Les Variacions Rocamora de Jaume Rocamora es podrà veure del 14 de gener a l’1 de maig del 2016. La mostra de Josep Guinovart, del 5 de febrer al 22 de maig del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada