La delegació del Maresme del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics organitza pel proper dijous 13 de maig una sessió cultural sobre Guastavino i la presentació de la Biennal Guastavino.
La Biennal Guastavino és un concurs internacional d'arquitectura obert a estudiants d'arreu del món que busca premiar els millors treballs d'investigació sobre les voltes de maó de pla, tècnica de la qual va ser pioner Rafael Guastavino. El guanyador, que es donarà a conèixer el setembre de 2010, en el marc de la celebració a EEUU de l'any Guastavino, rebrà 3000 euros, un viatge a Catalunya per llegir la seva tesi al Teatre La Massa i la publicació de la seva obra.
La presentació de l'acte anirà a càrrec de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Sr. Llorenç Artigas, i l'arquitecte Agàpit Borràs, que precisament està exposant actualment al Col·legi d'Aparelladors, donarà una conferència sobre la singular tècnica arquitectònica de Guastavino: Guastavino, entre Barcelona i Nova York. Podeu veure més informació de l'acte AQUÍ i AQUÍ
Biografia
Rafael Guastavino (foto) va néixer a València el 1842. Deixeble d'Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola es va formar com arquitecte a l'escola d'arquitectura de la Politècnica de Barcelona (Barcelona).
Fou l'autor, a Catalunya, de molts edificis com casa seva (cantonada Aragó-Llúria, 1866), el de l'actual botiga de Gales (1868), la fabrica Batlló (1868-1869) encàrrec dels germans Batlló, el nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials. A Vilassar de Dalt, va construir el Teatre de La Massa (foto), amb una cúpula de 17 metres de diàmetre per 3,5 metres de fletxa i un ócul central de 4 metres de diàmetre, que s'inaugurà el 13 de març de 1881, quan ell ja havia marxat cap els Estats Units.
L'any 1883 va comprar un solar a Connecticut, va construir-hi dues cases amb volta catalana i hi va ficar foc (la gran preocupació de l'època), fotografiant tot el proces per demostrar l'eficàcia del mètode. Va escriure sobre la disciplina de la construcció cohesiva (amb el sistema que havia patentat) a la revista "Decorator and Furnisher" i va guanyar el concurs per fer l'edifici del Progress Club de Nueva York, que el va donar a conèixer a la zona.
Va crear la seva companyia Guastavino Fireproof Construction Company centrada en la construcció d'aquest tipus de volta paredada. La participació de Guastavino en les obres consistia en el disseny i elaboració de la volta. Guastavino va arribar a tenir un gran renom. Pràcticament totes les voltes de pedra de les esglésies nord-americanes construïdes entre 1890 i 1940 són de la firma Guastavino. (FOTO: Volta de la Union Station aPittsburgh, obra de Rafael Guastavino)
El seu llegat es pot veure en edificis emblemàtics de diverses ciutats nord-americanes.
La seva tasca va ser continuada pel seu fill Rafael Guastavino Expósito (Barcelona 1872-Bayshore, Long Island 1950). La demanda cada vegada més gran de sostres plans va fer minvar la feina fins que l'empresa fou liquidada el 1962; hom féu donació dels seus arxius i dissenys al Catalan Archive of Art and Architecture de la Universitat de Columbia de Nova York.
Obres
- A Boston podem trobar la biblioteca pública.
- A Nova York va deixar la seva empremta en icones arquitectòniques com la Grand Central Station, el Carnegie Hall, el Museu Americà d'Història Natural a Central Park West, la catedral Saint John the Divine, l'església de St. Bartolomew a la Cinquena Avinguda o l'hospital Mount Sinaí.
- A la capital, Washington DC, va construir el Museu Nacional d'Història Natural o l'edifici de la Cort Suprema d'Estats Units.
Al final de la seva vida havia construït amb el sistema que ell mateix va idear 360 edificis a Nova York, un centenar a Boston, a més d'edificis a Baltimore, Washington DC o Filadèlfia.
Si voleu saber més sobre Guastavino, i la seva obra a Amèrica i a Espanya, veieu aquests enllaços:
- Guastavino.net Informació i arxius dels treballs fets per Guastavino a Boston.
- Rafael Guastavino.com Catalogació dels treballs de Guastavino a Nueva York.
- ropdigital.ciccp.es, Les feines dels Guastavino, Revista de Obres Públiques, núm. 3.422, juny de 2002
1 comentari:
¡Que meravella!
Publica un comentari a l'entrada