SANTA TERESA

Avui és Santa Teresa.

Per a la majoria de la gent, exceptuant els que en tenen una a la família, el nom de Teresa ens suggereix immediatament quatre personatges: la Santa, la principal "titular" del nom, aquella "castellana vieja" que des de la seva austeritat va crear el monestir de les Carmelites Descalces i va arribar a la màxima expressió de la poesia mística. La mare Teresa de Calcuta, un altre exemple de com des de la major humilitat i precarietat de mitjans es pot crear la congregació de Missioneres de la Caritat i arribar a conquerir el Premi Nobel de la Pau. La Tercera, i més propera, Teresa Forcades, metgessa i teòloga de professió i monja benedictina per convicció, que està dedicant tots els seu esforços a la lluita contra el capitalisme ferotge i el poder de les multinacionals farmacèutiques.... I, naturalment, la Teresa de Mataró, la "nostra" Teresa.

Curiosament les tres primeres són monges i ella, que no ho és en sentit estricte, podríem considerar-la com a "monja seglar", per la seva dedicació absoluta a la família, als amics, als clients, als companys de l'Associació i als artistes en general. Tant és així que ha prioritzat sempre els altres abans que ella mateixa, ha posat sempre el seu esforç a acontentar tothom en comptes de fer-se valer o demostrar protagonisme i ha dut com a divisa de totes les seves activitats aquella màxima comercial que li corre per les venes de què el client sempre té la raó.

La foto, un pèl desenfocada, és com una al·legoria de la Teresa:
sempre al darrera de tot, discreta, defugint protagonisme,
incansablement hiperactiva i humilment anònima.

La Teresa ha convertit casa seva, un monestir de la que n'és la mare abadessa, en la casa on tots hi som ben acollits i tractats a cos de rei. S'ha convertit en el pal de paller de la seva família, de la seva feina professional i de la seva ocupació vocacional. Això ho sabem molt bé tots els familiars, els companys de botiga, els amics de Sant Lluc i els artistes mataronins, que han trucat habitualment a la seva porta esperant un gest de la seva benevolència.

Fins que tota aquesta dedicació li ha passat factura i el seu cos ha dit prou. Va pensar en un canvi d'aires a l'altra punta del món, per trobar allà l'oxigen que aquí li faltava, i es va trobar amb els monsons. Un tifó de circumstàncies que se li va girar en contra l'ha bufetejat violentament i li ha parat les cames quan més necessitat tenia de córrer amb llibertat.

Avui, que és el seu sant, necessita més que mai que la família, els companys de feina, els amics de l'Associació, els artistes de Mataró, els veïns del barri i la resta de coneguts de la comarca li fem costat.

Si fóssim col·legials penjaríem cartells pel carrer, amb la seva foto, dient: "Si la veus, felicita-la". Potser no cal. Però avui, especialment, ens ha de sentir al seu costat, i ens ha de saber molt propers. 

Teresa, moltes felicitats, molts ànims i molta confiança en el futur. Família, companys, amics, artistes i veïns estem al teu costat per tot allò què necessitis. Per intentar tornar-te ni que sigui una mica de tot el que tu ens has donat. T'estimem.

Una abraçada molt molt forta!