S'ACABEN LES SANTES

Les Santes 2015 estan a punt d'acabar-se, amb tota la nostàlgia que deixen al darrera i totes les vacances que impliquen per davant.

El cartell de les Santes,  aquest element que s'ha convertit en la pedra filosofal del ser o no ser mataroní, aquest any ha batut un rècord de consens: ha agradat a tothom. Ha agradat a nivell artístic, però a més ha funcionat molt bé a nivell publicitari, tant per la força de la imatge com per la perfecta integració de la tipografia, emmarcant-la i potenciant-se l'una a l'altra.

L'Albert Alís, el seu creador, ha sabut conservar el seu estil artístic propi posant-lo al servei d'una idea publicitària (imatge perfectament identificable, fort impacte visual, missatge reconeixible a primer cop d'ull...) i és aquí on l'ha encertat de ple. I això és el que el distingeix d'altres autors, que amb una bona obra artística no s'han sabut adaptar a les exigències de l'encàrrec.

En aquest vídeo ell mateix ens explica algunes de les claus del seu cartell:

SALVADOR CASTELLÀ SEGUEIX VIU A CANET

Rebem aquesta informació de l'exposició de Vador Castellà a Canet, que us reproduïm tal com ens ha arribat:

Benvolguts amics,  

Com ja sabeu, en Vador ja no està físicament amb nosaltres. Ara comença una nova etapa sense ell, en la que vull continuar amb els seus projectes expositius, i com cada estiu, podreu veure obres seves a la Sala Cultural Ramon de Capmany de Canet de Mar, del 31 de juliol al 16 d’agost.  

Seguint la seva tònica, intentaré que aquesta exposició també us sorprengui. 

Us adjunto el programa. 

Salutacions cordials 

Carme Rovira

PD. La inauguració és divendres 31 de juliol a les 19 hores

BASQUIAT AL GUGGENHEIM DE BILBAO

Des del 3 de juliol fins l'1 de novembre el Museo Guggenheim de Bilbao ofereix una gran exposició de Jean-Michel Basquiat, en una de las cites més esperades de l'any.

Si a més de veure l'exposició -o si no la podeu visitar- voleu saber-ne més sobre l'autor, aquí teniu la biografia de Jean-Michel Basquiat, pintor avantguardista que va passar de ser un jove desconegut que pintava graffitis a Brooklyn a convertir-se en un dels més controvertits i famosos de la pintura contemporània mundial al començament dels anys vuitanta. 

Descobert per Andy Warhol, les seves exposicions es van convertir en un esdeveniment de l'escena artística novaiorquesa de l'època, i els seus quadres van ser adquirits per importants museus i col·leccionistes privats, mentre ell s'enfrontava a una espectacular i fulgurant fama que el va submergir en el món de les drogues. 

Addicte a l'heroïna, l'artista va morir d'una sobredosi als 27 anys d'edat.

La pel·lícula és llarga, però està en castellà i val la pena. Si esteu de vacances i teniu una estona lliure, no us la perdeu

CLAUSURA DE LA SISENA BIENNAL

Ruth Moran, amb l'obra guanyadora 'Gravitaciones' (Foto: El Tot Mataró)

El proper dimarts 28 de juliol l'Ateneu de la Fundació Iluro tancarà les portes a les 20:30 h, com cada dia, però l'exposició que ha albergat des de l'11 de juny quedarà tancada ja definitivament. 

L'endemà mateix ja comencen les feines de desmuntatge per empaquetar les obres i poder-les tornar als seus autors abans de vacances. Totes menys una, la guanyadora, que quedarà retinguda a l'espera de ser traspassada a l'Ajuntament per a l'acte solemne de donació del Premi a la Ciutat i posterior exhibició pública a l'Espai Torres García, al Tecnocampus de Mataró, juntament amb les altres cinc obres premiades en les edicions anteriors. 

Ha estat un riu de gent la que ha anat passant per les sales de l'Ateneu durant aquest mes i mig d'exhibició. I també molts els comentaris que ha anat despertant, la majoria elogiosos. Us deixem amb el darrer que hem conegut, publicat per Ramon Bassas a la revista Valors del mes de juliol, i també en seu Blog personal.

L’art ha estat sempre un bon camí per explicar el món, de forma més o menys narrativa o abstracta, amb l’ús de signes més o menys compartits o a la recerca de signes nous. Explicar el món, però, ha esdevingut una àrdua i sovint falsa tasca, de manera que -i en això deu consistir la potsmodernitat- ens acontentem en els seus fragments d’impossible reconstrucció. El micro-relat (el paradís de Twitter) tapa amb la seva abundància quantitativa qualsevol rastre de macro-relat que, com dic, viu a l’armari de les sospites. Però una repassada a les obres seleccionades de la 6ª biennal del Premi de Pintura Torres Garcia - Ciutat de Mataró ens revela fins a quin punt la necessitat de relats globals, de narratives del tot, malda per sortir d’aquest armari. Ho fa, a parer meu, explicant-nos la titànica tasca d’ordenar el caos i la necessitat de llenguatge tot just per poder començar. Els treballs d’Èlia Llach, Víctor Solanas, Guerrero Tonda, els dos Miguel Hernández o Jordi Bresolí ho corroboren. Kihong Chung i Mònica Vilert semblen recuperar les tradicions oriental (monista) i platònica (dualista) amb la contundent força de la seva poètica. 

Ruth Moran, però, guanyadora del premi, hi respon amb una lectura un pèl diferent. Sota un immens paper negríssim, hi cus uns petits filaments de vinil dibuixant una mena de topografia que, de lluny, apareix com un cos -una presència, un esdeveniment, una vida- que va obrint-se en la foscor immensa i immesurable. Ruth Moran no pretén explicar el món sinó, probablement, una cosa encara més important i senzilla: indicar aquesta meravella d’imperfeccions perfectes que vivim en un planeta com el nostre, perdut a l’espai. 

Hi ha algunes peces més que voldria citar. La precisa idea de l’hivern que transmet la peça de Miguel Galano, la versió “boirosa” dels quadrants de Rothko que hi veig a Cristophe Olivier Prat, l’excel·lent posició de la ciutat com a horitzó de dos immensos espais blancs en Diego Benéitez o -i aquesta sembla una altra constant- el món fantasmagòric de Gabriela Gallego, Marcel Rubio o Marco Noris. 

El món de la pintura, que enmig de l’auge de disciplines reivindica aquesta convocatòria, té futur. El té com a suport. Hi ajuden els seus límits (espai, materials…), la seva flexibilitat un cop acabades i el temps il·limitat per gaudir-les. Però també el té per la capacitat creativa i la qualitat artística que tanta gent encara és capaç d’abocar-hi.

SEAN SCULLY I SANTA CECÍLIA DE MONTSERRAT

S'acaba d'obrir aquest mes, a Montserrat, un nou espai d'art de referència internacional: l'Espai d'Art Sean Scully, adscrit al Museu de Montserrat.

L'església romànica de Santa Cecília de Montserrat, restaurada recentment per la Diputació de Barcelona -a començaments del segle passat ja ho havia estat per Puig i Cadafalch-, acull el conjunt artístic realitzat pel pintor Sean Scully.  

El pintor d'origen irlandès Sean Scully ha convertit l'interior de la capella romànica de Santa Cecília de Montserrat en un nou espai d'art contemporani. L'artista ha creat 6 pintures de gran format, vuit vitralls, tres pintures al fresc, un reraltar de cristall, tres creus de vidre i quatre canelobres.

En aquest vídeo el propi Sean Scully i el director del Museu de Montserrat ens parlen del projecte d'aquesta obra multidisciplinar de l'artista irlandès.

L'Espai compta també amb un centre d'interpretació de la història de Santa Cecília i de l'art de Sean Scully, i que proposa també audicions musicals, conferències, espais de meditació silenciosa, concerts i lectures, dedicades a divulgar la relació entre l'art i l'espiritualitat. L'Institut Art i Espiritualitat començarà la seva activitat a partir de la tardor.

Podeu ampliar informació sobre Santa Cecília, l'Espai d'Art, Sean Scully, l'Institut Art i Espiritualitat i com arribar-hi, horaris o comprar les entrades a

www.santaceciliamontserrat.com

"BADLANS", DE MANEL CONTRERAS, A APARELLADORS

El Públic va acollir el passat 26 de juny la presentació de l'exposició 'Badlands', de Manuel Contreras, dins el cicle 'Un cafè amb...' en el qual l'artista i comunicador Joan Poch conversa a l'escenari de l'espai cultural amb l'artista que inaugura mostra a continuació a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics.

Mitja hora després, a les 19:30, va tenir lloc la inauguració de l'exposició. En aquesta ocasió la presentació va anar a càrrec de Carlos Soriano, i va comptar amb la presència del nou Alcalde de Mataró, que feia amb aquesta presentació un dels seus primers actes públics.

L'exposició, com explica el mateix Manuel en el vídeo, està integrada per una selecció de fotografíes de les cases-cova de Guàdix, la seva terra, amb les seves particulars xemeneies-escultura.

Presidint la sala, un poema de Manuel Patricio fet expressament per a l'ocasió, i una foto-quadre feta a dues mans amb Pepe Novellas en ocasió de la mostra conjunta que van fer a l'Espai Capgròs fa uns anys amb el mateix tema.

L'exposició, que va comptar amb una nombrosa assistència de públic el dia de la inauguració, es podrà veure encara a Aparelladors fins el 25 de juliol, tancant la temporada expositiva 2014-2015.

ALBERTO ROMERO EXPOSA A LA PARÉS

Amb una certa vergonya pel retard de la publicació de la notícia, el nostre company Alberto Romero continua exposant a l'espai 2 de la Sala Parés, al carrer Petritxol de Barcelona, i encara podrem veure la seva mostra fins a l'11 de juliol.

Va inaugurar el dia 11 de juny, el mateix dia que a Mataró s'inaugurava el Premi Torres García, i la densitat informativa d'aquells dies van deixar aparcada la notícia, que ens ha quedat oblidada al calaix fins ara. Sinceres disculpes!

L'Alberto presenta en aquesta exposició un conjunt d'obres que responen fidelment al seu concepte artístic, ben conegut, encara que portant-lo cada cop més cap a les seves últimes conseqüències.

La crítica que li dedicava el suplement Culturas de La Vanguàrdia el dissabte passat deia que l'Alberto "sempre ha tingut clar que el seu llenguatge és el món real, i que en aquest viatge a l'exterior a través de la pintura s'aconsegueix arribar a la vida interior de les coses. Així les seves flors, les natures mortes, els bodegons poblats de carbasses, coliflors, els retrats són fidel reflex d'aquesta ànima que s'amaga darrere dels objectes. Una figuració que es podria qualificar de lírica, en la que la veritat apareix pura, nua d'ornaments innecessaris."

Si cliqueu en aquest enllaç podreu veure el catàleg complert de les obres presentades per l'Alberto en aquesta nova mostra seva a la sala barcelonina.

CATÀLEG

RECORD DE ROMÀ VALLÈS

Romà Vallès: "Nº 1 del 2005". Menció d'Honor del
1er PREMI DE PINTURA TORRES GARCÍA-CIUTAT DE MATARÓ 2005

El món i la matèria 

Ens ha deixat Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), el degà de l'abstracció matèrica a Catalunya que, al llarg d'una trajectòria de més de cinquanta anys de pintura, ha militat en la pintura informalista, moviment europeu existencialista a l'Europa de postguerra, al qual va saber donar una empremta personal. Constant, persistent, incansable i regular en les seves accions, mai no es va conformar a seguir el mateix gest compulsiu que li dictava el seu interior. La seva pintura reflecteix un viatge a l'interior de la pintura i a les seves capacitats expressives, a partir del color, el gest i la matèria. La seva pintura és fruit d'un gran acte de concentració. 

L'home i el cosmos 

La pintura abstracta de postguerra després de l'Holocaust va posar èmfasi en la matèria pictòrica com a reflex del cos humà i de la seva encarnació. D'aquí les sèries dels Otages i els Écorchés, de Jean Fautrier, dels anys quaranta. Romà Vallès, en la seva estada a París els anys 50 connectà amb l'obra de Dubuffet, Fautrier i Wols, que reflectia aquest sentiment de reconstrucció de l' humanisme europeu a través de l'expressió de la matèria en la pintura.          

L'obra de Vallès va atraure els crítics catalans més importants del moment, com Alexandre Cirici, amb qui fundà l'Escola d'Art del FAD, com a gran pedagog que va ser, o Juan-Eduardo Cirlot. De la seva trajectòria cal destacar la sèrie de les Cosmogonies que inicia el 1956, en què el gest interior i matèric esdevé gairebé paisatge, amb una tendència al monocrom. Les sèries blanca o negra excel·leixen en aquest domini de la realitat interior assimilable al paisatge. El poeta Ángel Crespo escrigué en un poema a propòsit de Romà Valles: “Cuando tu mano inventa su planeta,/ un tiempo en que el signo es tierra y aire/ y mueve, a guisa de agua, remolinos de fuego recobrado.” 

Noves recerques 

Romà Vallès no es conformà amb les Cosmogonies que, renovades, reapareixen en la sèrie Entre segles de la dècada del 2000. Vinculà geometria i informalisme, dedicà esforços al biomorfisme, al collage i a una experiència que fusionà informalisme i art conceptual amb Reflexió-Procés-Pintura (1980), realitzada amb Jordi Cerdà. Afortunadament, la seva obra es podrà veure permanentment al Centre Cultural Caixa de Terrassa.

Amb aquest article homenatjava Pilar Parcerisas el desaparegut pintor, pedagog i professor Romà Vallès, que nosaltres hem volgut reproduir íntegrament com a lligam entre l'artista i el Premi Torres García-Ciutat de Mataró.

Romà Vallès va participar a la primera edició del Premi, el 2005, i el Jurat li va voler concedir una Menció d'Honor, més enllà dels guardons establerts del Premi, com a reconeixement de la seva trajectòria.

Deu anys després un Jurat del Premi totalment renovat -només Giralt Miracle ha format part dels dos- comptava entre els seus membres amb Pilar Parcerisas, que en la seva qualitat de crítica i comentarista habitual de El Punt publicava aquest article en el suplement cultural de la setmana passada. 

_____________________

I per saber més de la figura, personalitat i dimensió artística de Romà Vallès us recomanem aquesta entrevista que li feia Maria Palau el febrer de 2012, que podeu llegir clicant AQUÍ, amb motiu de l'exposició que la Fundació Vila Casas li va organitzar a l'Espai Volart 2

_____________________

Poc abans de morir, l'artista havia fet donació de 680 obres i nombrosa documentació a la Fundació Antiga Caixa de Terrassa. L'obra podrà veure's i estudiar-se en una Sala Permanent inaugurada a principis de juny en el Centre Cultural, anomenada Espai Romà Vallès (clicar). L'Espai elaborarà tasques de documentació, digitalització, restauració i autentificació de quadros. Es mostrarà periòdicament el seu treball a través d'exposicions temporals i s'elaboraran estudis i publicacions.

LA BIENNAL A LA TELEVISIÓ

En les tres setmanes que portem des de la inauguració del PREMI DE PINTURA TORRES GARCÍA-CIUTAT DE MATARÓ s'han anat succeïnt crítiques i ressenyes a les principals revistes especialitzades i mitjans informatius, donant fe de la importància que ja ha aconseguit forjar-se aquest Premi a nivell estatal, i de la feina de difusió que s'ha fet des de l'organització.

Aquesta setmana, sense anar més lluny, m1tv, la televisió de Mataró, ens ha ofert el seu espai setmanal Pantalla oberta dedicat íntegrament al Premi. Presentat pel seu director, Pep Andreu, a qui vam convidar a conduir l'acte d'inauguració, ha comptat amb la presència com a tertulians d'Antoni Luis, president de l'Associació Sant Lluc, organitzadora del certàmen; de Ramon Sicart, galerista de Vilafranca i representant de Ruth Morán, la guanyador del Premi; de Mònica Vilert, pintora de llarga tradició a casa nostra i una dels tres representants mataronins seleccionats com a finalistes; i Pere Pascual, crític d'art i director del programa quinzenal "Espai d'Art", de la mateixa m1tv.

Aquest és el vídeo del Pantalla Oberta del dimecres 1 de juliol de 2015:


La darrera edició del programa "Espai d'Art", de m1tv, dirigit i presentat per Pere Pascual, va estar dedicat també, ja fa uns dies, al Premi Torres García-Ciutat de Mataró.




En ell, fet íntegrament a la Sala d'exposicions de Fundació Iluro el dia de la inauguració del Premi, es reviuen alguns moments importants de l'acte inaugural, amb la lectura del veredicte, l'entrega del premi i l'entrevista "a peu d'obra" a la guanyadora, Ruth Morán, i als tres mataronins seleccionats, a més de la del Conseller Ferran Mascarell i la del President Antoni Luis.


Us recomanem el visionat dels dos vídeos per fer-vos una idea completa de tot el que gira al voltant d'aquest Premi i, evidentement, que aneu a visitar l'exposició, una i quantes més vegades millor, per disfrutar amb la seva contemplació i posar-se al dia amb el que es fa actualment arreu de l'estat.