Aprofitant que acabem d'entrar a l'hivern sembla ben escaient aquest "Primers freds" (1892), de l'escultor olotí Miquel Blay, de qui aquest any es compleix el 150è aniversari del seu naixement.
Coincidint amb aquesta efemèride, el Museu del Prado li va dedicar una exposició, que es va poder veure fins a l'octubre passat, i actualment estan actives encara les que li dediquen el Museu de la Garrotxa d'Olot i el Museu d'Art de Girona.
Superat en part el realisme imperant en tota l'escultura del segle XIX, Blay s'endinsa, amb aquesta obra, en un simbolisme social d'influències rodinianes (versió de bronze) o llimonianes (aquesta de marbre de la imatge). El "fred" no es refereix tant a la temperatura com als temps que es presagiaven, políticament i socialment poc esperançadors, i també al pas del temps com a cicle vitals, amb la vellesa de l'ancià rellevada per la joventut de la nena.
Aprofitem l'avinentesa per dedicar aquesta imatge a tots els avis i àvies, que encaren el seu hivern personal reconfortats amb la tendresa d'uns néts que empenyen -potser massa ràpidament-, però que ajuden a fer més suportable el fred d'un hivern cada cop més proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada