14a FIRA DE DIBUIX I PINTURA

La Unió de Botiguers ens fa arribar aquest comunicat, convidant-nos a participar a la 14a Fira de Dibuix i Pintura. Com sempre, l'Associació hi serà present com a Entitat relacionada amb el món de l'art, amb un stand davant de l'Ajuntament, encara que la participació dels socis que ho desitgin haurà de ser a títol personal.


Amics:
Un any mes i amb molta il.lusió la nostra entitat organitza la 14a. Fira de Dibuix i Pintura. La data fixada per aquesta edició, que es celebrarà al bell mig de la ciutat, es el dissabte 9 de maig. Com us dèiem l’espai serà a La Riera (entre la Muralla de la Presó i el carrer Barcelona). No cal recordar als que heu participat en anteriors edicions, que aquesta zona es el lloc habitual de passeig de tots els mataronins així com molts maresmencs.
Qui vulgui sumar-se a aquesta manifestació, ha de saber que es desenvoluparà sota les següents:

NORMES
A. VENDA. – Les obres que es posin a la venda han de ser originals de l’expositor.
B. PLAGIS. – No s’admetrà la venda de copies d’obres d’autors famosos o qualsevol plagi que es cregui que pugui atemptar a la qualitat de la Fira.
C. INSCRIPCIÓ. – Els que hi vulguin participar, en concepte de les despeses de publicitat, organització i reserva de taula de 2m2 (2x1m. aprox.), hauran d’abonar la quantitat de 36,00 €, i omplir la butlleta d’inscripció que consta al peu de la present. L’ordre d’inscripció serà el mateix que consti en les transferències del compte corrent de l’organització. La inscripció finalitzarà el dia 5 de maig i serà limitada.
D. HORARI. – La Fira s’obrirà a les 10 del matí i es tancarà a les 9 del vespre. En cas de mal temps, s’ajornarà fins a nou avis. En cap cas, però, no serà retornat l’import de la inscripció.
E. VARIS. – No es permès de muntar pagodes (carpes), ja que trencaria l’alineat de les taules, i recordeu que no disposem de cadires, (podeu portar-la.)
F. BASES. – Tota persona que s’inscrigui, accepta les presents normes, i en cas de sorgir algun imprevist, un jurat designat per la U.B.M. serà qui resoldrà especialment aquests casos.
NOTA: Per qualsevol dubte, podeu contactar amb nosaltres Tel. 93.796.03.51, Fax. 93.796.35.16, e-mail: info@ubmataro.com

VISITA A LA FUNDACIÓ GÒDIA

Recordeu que aquest diumenge 29 de març es fa la visita comentada a la Fundació Gòdia, a la seva nova seu del carrer Diputació.
L'edifici en qüestió és la Casa Garriga-Nogués, al carrer Diputació número 250. Obra modernista de l'arquitecte Enric Sagnier Villavechia, va ser construïda entre els anys 1902 i 1904, ara fa un segle.
La visita és a les 10h, i com sempre quedem a les 9h a la Plaça de Cuba per sortir junts. Els que prefereixin anar-hi directament cal que estiguin puntualment a la porta abans de l'hora indicada.
Per saber una mica millor què anem a veure, podeu consultar la plana web de la mateixa Fundació, o llegir la ressenya que feia l'Avui de la inauguració de la nova seu. També podeu veure aquest video de La Vanguàrdia.

SANTI ESTRANY AL CAPGRÒS

L'entranyable amic, veterà soci i company i millor artista Santi Estrany ens fa arribar la notícia de la seva propera exposició al Capgròs. Es tracta d'una mostra d'acrílics que sota el títol general de MATARÓ VIST PER SANTI ESTRANY mostra específicament aspectes insòlits i tots ells inèdits de la Basílica de Santa Maria. Amb el seu estil inconfusible fa d'aquesta icona de Mataró el motiu d'aquesta exposició, fidel al seu costum de dedicar-les monogràficament a una ciutat diferent cada cop. No oblidem que estem encara en plena celebració dels actes del mil·lenari de Santa Maria, motiu pel qual aquesta exposició ve a significar també l'homenatge de l'artista i del Capgròs a aquesta commemoració.

Podeu veure la notícia que en dóna el mateix Capgròs imprès (nº 1058, del 19 al 25 de març), però no ens resistim a recomanar-vos que visiteu la seva fitxa-currículum a la nostra plana web, l'entrevista que li va fer Judith Vives el 4 de gener de 2002 al Diari de Mataró i molt especialment la plana web del propi Santi Estrany, on podreu tenir el plaer de passejar-vos per tota la seva extensa obra.

La inauguració serà el 26 de març a les 19'30 h i estarà oberta fins el 23 d´abril, a l'Espai CAPGRÒS, carrer Sant Benet 16, de Mataró.

EL MÓN D’AHIR ... I D’AVUI ?

Em permeto fer una extracció d’una part de l’interessantíssim relat autobiogràfic de l’autor jueu vienès Stefan Zweig que du per títol El món d'ahir, escrit l’any 1942, després d’haver sofert les dues guerres mundials i haver estat perseguit i exiliat. A qui pugui atraure un relat en primera persona de tots aquells cataclismes humans, és del tot recomanable la lectura d’aquesta obra.

Ja sabem que la teoria de que la història és cíclica s’ha difós abastament. I aital teoria no ha fet altra cosa que anar provant amb l’experiència, amb la crua realitat, que els esdeveniments tenen tendència a reproduir-se degut a la tossuderia, no pas de la Història, si no dels homes .

El cas que a mi em porta a fer aquesta translació, ha estat arran del que deia l’autor en explicar l’estat d’ànim de la gent jove en la postguerra un cop acabada la primera contesa l’any 1918 i que em dur a pensar en l’aparició de les avantguardes artístiques en aquella època . Justament fa poc més de dos mesos que es va tancar l’exposició “1914. La vanguardia y la gran guerra" ( Primera Guerra mundial ) que es va poder veure a Madrid, organitzada pel Museu Thyssen i Caja Madrid, on el discurs expositiu et portava a veure, gràcies a les obres exposades, l’estat d’ànim de llurs autors en els períodes de pre-guerra, guerra i postguerra, eufòria nacionalista bèlica, retrat del desastre durant la contesa i la caiguda al pou i la nova creació sortint de zero. En el text que em limito a reproduir sembla que casualment el comissari de la mostra hi hagi trobat una font d’inspiració, sobretot pel que fa a l’època de la postguerra. En llegir-lo, que cadascú n’extregui les seves conclusions. Diu així :

“El món, tothom que tingués els ulls oberts, va veure que havien estat defraudats. Defraudades les mares que havien sacrificat el seus fills, defraudats els soldats que tornaven convertits en pidolaires, defraudats tots aquells que havien adquirit patriòticament bons dels emprèstits de guerra, defraudats aquells que alguna vegada cregueren en les promeses de l’Estat, defraudats tots nosaltres, que havíem sommiat un món nou i millor organitzat. (.....) Res d’estrany hi havia, doncs, en que tota la generació jove mirés exasperada i amb menyspreu els seus pares, que, primer, es deixaren prendre la victòria i, més tard, la pau; que tot ho havien fet malament, que no havien previst res i que s’havien equivocat en tot. No era doncs comprensible que desaparegués qualsevol classe de respecte en la nova generació?
Tota una nova joventut deixava de creure en els seus pares, en els polítics, en els mestres; cada decret , cada proclama de l’Estat, eren llegits amb freda malfiança. La generació de postguerra es va emancipar de sobte, brutalment, de tot el que tenia validesa fins llavors, i va girar l’esquena a tot el que era tradició, resolta a prendre el destí a les seves mans i decantar-lo de tot sentit antic per a llençar-lo impetuosament cap el futur. Havia de començar amb ella un món absolutament nou, un ordre completament diferent en tots els aspectes de la vida; i tot va començar, tanmateix, amb una exasperació desenfrenada. A qui i els qui no eren de la mateixa edat se’ls considerava com a caducs. (.......) A les escoles es van instituir, fidels al model rus, soviets d’alumnes que vigilaven als seus professors; es van arraconar els programes d’estudi, doncs els nens volien aprendre tan sols el que els hi venia de gust. Pel mer plaer de la sublevació, la gent es revelava contra la forma vàlida, fins i tot contra la voluntat de la natura, contra l’eterna polarització dels sexes. Les noies es van fer tallar el cabell fins el punt que, amb els seus pentinats a la “garçon”, era difícil distingir-les dels xicots; els joves, a la vegada, s’afaitaven les barbes i bigotis per semblar més femenins; les manifestacions de la sexualitat invertida arribaren a constituir una moda, no pas per instint, sinó com a protesta contra les formes legals, tradicionals, normals, de l’amor. Cada mode d’expressió de la existència s’escarrassava per fer ostentació radical i revolucionària, i ho feia també, és clar, l’art. La pintura nova declarava caduc tot el que havien creat Rembrandt, Holbein i Velázquez, i inicià els més furiosos experiments cubistes i surrealistes. Arreu fou proscrit tot element comprensible: la melodia en la música, la semblança en el retrat, la comprensibilitat en el llenguatge. Varen quedar suprimits els articles el, la i lo; s’ invertia la construcció sintàctica; s’escrivia amb estil telegràfic, amb interjeccions exaltades, apart de que es condemnava a la brossa tota aquella literatura que no fos activista, és a dir, que no teoritzés sobre qüestions polítiques. La música s’entestava a buscar una tonalitat nova i dividia els compassos; l’arquitectura capgirava les cases, traient el de dins a fora; en el ball desaparegué el vals a favor de figures cubanes i negres; la moda inventava, amb forta accentuació del nu, absurds cada cop diferents; en el teatre es representava Hamlet vestit de frac i s’assajava un dramatisme explosiu. Va començar una època d’experiments esbojarrats en totes les matèries, que pretenien superar en un salt tot el que havia existit, el que s’havia anat formant i realitzant naturalment . Quan més jove era un individu, quan menys havia après, tan més gratament impressionava mercès a la manca de lligams amb tot el tradicional; per fi es donava corda lliure, triomfalment, a la gran venjança de la joventut contra el món dels nostres pares!
Però no hi va haver en tot aquest carnaval salvatge cap espectacle tan tragicòmic com el que van oferir molts intel·lectuals de la generació dels grans que, per por de quedar-se al marge i ser considerats “inactuals” es maquillaven desesperats a tota pressa per donar la sensació d’un salvatgisme artificial, tractant d’arrossegar-se amb pas maldestre i inclús carranquejant pels desviaments més flagrants. Honrats, valents acadèmics ja canosos, pintaven al damunt de les seves natures mortes, quan ja havien esdevinguts invencibles, figures amb cubs i quadrats simbòlics, perquè els jurats joves ( per tot arreu regnaven llavors els joves, i quan més joves millor) relegaven la resta de quadres, per “classicistes”, de les galeries als dipòsits. (.....) Per tot arreu els vells corrien neguitosos darrera l'última moda; de cop, no hi havia altra ambició que la de ser jove i la d'inventar amb tot seguit, quan l’orientació d’ahir era encara actual, una altra de més actual, més radical, mai vista .....
Tot el que era extravagant i defugia cap fiscalització , vivia moments d’apogeu .... Hi havia una demanda afamada de tot el que prometia tensions extremes, més enllà de les conegudes fins llavors mateix ..... Però no voldria que aquell temps caòtic hagués faltat en la meva vida ni en el desenvolupament de l’art . (....) Fins i tot quan les seves exageracions ens sacsejaven, no deixàvem de comprendre que no ens assistia el dret de censurar-les o rebutjar-les amb supèrbia, perquè, en el fons, la nova joventut tractava de refer –encara que massa exaltada, massa impacient– el que la nostra generació va desatendre ..... Havíem fracassat en la lluita en pro de la llibertat espiritual, per un excessiu amor a llibertat i independència personals."

(D'El món d'ahir, d’Estefan Zweig)

Antoni Luis

TRES INAUGURACIONS MÉS

MARIVÍ ORTEGA i MERCEDES RODRÍGUEZ "MERCERO", A PARÍS

La Mariví, a qui darrerament hem pogut veure participant a la Col·lectiva que es va fer a Premià de Mar fa un parell de mesos, ens envia un comunicat anunciant-nos que ha sigut seleccionada, amb 80 artistes més, per exposar a París el 25 i 26 de març. Al concurs, organitzat per les GALERIES FIVARS, hi participaven 450 pintors, a nivell internacional.

Ens envia la seva obra Frialdad per poder compartir amb ella la "immensa alegria" que sent en aquests moments. Moltes felicitats!

També ens comunica Mercedes Rodríguez, "Mercero", que ha sigut igualment seleccionada per aquest concurs, amb la seva obra Sombrero, que varem poder contemplar a l'exposició que va fer el mes d'abril de 2008 a la nostra Sala del Casal.

Les dues estaran doncs a París, el 25 i 26 de març, a l'Hotel Regine, tocant al Louvre.

Evidentment, vagi també per a ella la nostra felicitació.

D'ella en parla Marta Teixidó en el seu blog de divendres 27 de març

DE ANTONIO A BADALONA

Antonio Gutiérrez, De Antonio, ens informa també que exposa a Badalona a finals de mes, al Centre Cívic de Dalt Vila.

Tenint en compte on se n'ha anat a viure, poder veure la seva obra a Badalona és com tornar-lo a tenir a casa. Benvingut.

I RAUL CAPITANI A LA LOLET COMAS

I per últim, a la Galeria Lolet Comas, de Mataró, Raul Capitani inaugura aquest dissabte l'exposició que porta per títol Última Oda a Barcelona, una interpretació pictòrica de poemes de Lluís Calvo i Jordi Valls. L'exposició serà presentada pel crític d'art Josep Maria Cadena, a dos quarts de vuit del vespre.

INAUGURACIÓ D'EXPOSICIONS (II)

MONTSERRAT RIERA AL CASAL

El passat dissabte 7 de març es va inaugurar a la nostra Sala d'Exposicions al Casal de l'Aliança l'exposició de Montserrat Riera "EL MÓN DEL COLOR".

Va obrir l'acte l'encarregat de la Sala, Daniel Llin, que va pronunciar unes carinyoses paraules de presentació. L'artista, força emocionada ja que només fa dos anys que pinta i aquesta és la seva primera exposició, va agrair també amb carinyoses paraules l'oportunitat que des de l'Associació se li ha brindat per donar-se a conèixer.

A la inauguració va assistir-hi un nombrós públic, integrat bàsicament per familiars, amics i companys de formació, que va comentar molt positivament aquest inicis prometedors de la Monserrat, especialment en el seu us del color.

Li desitgem tots els èxits en aquesta nova etapa de la seva vida.

L'exposició estarà oberta fins el 28 de març.

JOSEP NOVELLAS AL COL·LEGI D'APARELLADORS

Superant els inconvenients provocats per la coincidència horària amb altres actes que tenien lloc a Mataró i Llavaneres el mateix divendres al vespre, el tot Mataró es va reunir el passat dia 6 de març al Col·legi d'Aparelladors per assistir a la inauguració de l'exposició de Josep Novellas "LA BELLE E.P.O.C".

Era aquest un acte programat feia temps, com hem dit repetidament perquè no es malinterpretés el seu sentit, però en l'ambient estava clar que els assistents hi acudien a retre el seu homenatge personal a l'artista, a l'amic o al mestre desaparegut fa tan poc.

L'exposició va anar canviant d'orientació, respecte la concepció originària, a causa de la malaltia diagnosticada ben poc després d'haver acordat amb Novellas la seva participació en aquest cicle d'exposicions.

La seva hospitalització a Bellvitge va fer témer en un principi la seva viabilitat, però les ganes de viure i la il·lusió que li feia dur-la a terme van possibilitar la seva realització. L'exposició, així, va quedar comformada pràcticament amb els dibuixos que va anar fent a Bellvitge, a més d'un tríptic, alguns collages i un gran quadre inacabat, que la família va voler expressament que s'exposés ja que era en el que estava treballant quan va morir.

Van presentar l'acte, per aquest ordre, Anton Floriach, president de la Delegació del Col·legi d'Aparelladors al Maresme; Antoni Luis, president de la nostra Associació, com a Entitat organitzadora de l'acte; Pere Pascual, crític d'art i amic personal de Josep Novellas des de molt joves, i Ramon Bassas, en representació de l'Ajuntament. Teresa Roig, amiga també i alumna de l'artista, i veritable ànima de l'exposició, va renunciar a pronunciar algunes paraules per temor a què l'emoció li ennuagués la veu. Antoni Luis, però, va llegir en el seu parlament algunes de les ratlles que ella s'havia preparat, i que ens sembla de justícia reproduir aquí:

“ No puc deixar de referir-me al mestre i l’amic, a l’enriquidor que ha estat per a nosaltres, els alumnes, comptar amb ell i les seves lliçons, sempre des de l’immens coneixement, la saviesa, la intuïció, però també des de la senzillesa, l’humor i aquest fil d’ironia que li era tan propi .
Sovint fugia dels grans temes, doncs amb el seu joc malabar convertia l’objecte senzill en obra d’art .
La seva calidesa, el seu interès pels nostres petits progressos, tot plegat, ens ha fet créixer compartint, no pas competint . Ens sentim afortunats d’haver pogut gaudir del seu mestratge i el seu afecte .
Moltes gràcies a l’amic extraordinari, a l’home savi i bo, al mestre estimat que sempre tindrem en el record, i que continua viu a través de la seva extraordinària obra pictòrica" .

Els mitjans de comunicació s'havien anat fent ressò de l'exposició (Pere Pascual, dijous 5 de març), tant en els anuncis previs (Capgròs, 6-3-09) com en les ressenyes posteriors. Valorem especialment uns entranyables escrits de Jaume Calsapeu al Tot Mataró i de Pere Pascual al seu bolg del diumenge 8 de març, i les ressenyes del Capgròs (9-3-09), del Tot del dia 11 i del blog de Marta Teixidó.

INAUGURACIONS D'EXPOSICIONS

Darrerament hem anat publicant en aquest blog les invitacions o cartells de les exposicions que els socis havieu d'inaugurar properament. És aquesta, creiem, una eina ben eficaç per donar a conèixer i publicitar les vostres activitats, i més després de veure el gran nombre de visites que estem aconseguint en el blog.

Per això és indispensable que ens feu arribar la informació i les imatges amb uns dies d'antelació, per tenir temps de preparar i penjar les notícies.

De les exposicions que organitzem nosaltres (Sala Sant Lluc al Casal, Col·legi d'Aparelladors, Col·lectives, etc) ja ens ocupem de publicitar-les des de l'Associació. Però de les que feu els socis en altres indrets és necessari que ens faciliteu vosaltres mateixos la informació. Les nostres aniran agrupades sota l'etiqueta "Activitats" i les vostres com a "Informació general".

Tot això pel que fa referència a la publicitat de properes inauguracions. Però molts cops podem també donar informació de les exposicions un cop ja inaugurades. I aquí us demanem també que ens faciliteu informació o imatges, si en disposeu, ja que només ens podem fer responsables del seguiment de les nostres exposicions.

Volem deixar clar que en cap cas farem judicis de valor ni crítiques artístiques de les activitats presentades, ja que la nostra tasca com a organització és la de fer-nos-en ressò i altaveu, però mai de jutjar-les.

El que sí podem fer des d'aquest blog és recollir les ressenyes o crítiques publicades en diversos mitjans de comunicació, i això de vegades tarda més temps del que voldríeu. Pensem, però, que és un bon servei que es pot afegir a la tasca de difussió de notícies, i que val la pena esperar ja que us pot ser força útil.

Començarem per les vostres exposicions externes, i en el proper post inclourem les ressenyes de les inauguracions de Monserrat Riera, a la nostra Sala del Casal, i la de Pepe Novellas al Col·legi d'Aparelladors, ambdues organitzades per l'Associació:

CESC LÓPEZ AL CAPGROS

És de l'única que haviem publicat les imatges que ens va enviar en Cesc de la inauguració. De totes maneres, un adjuntem el link de la ressenya que en feia el Capgròs el 26 de febrer, i la crítica que acaba de publicar en Pere Pascual al seu blog el dimecres 11 de març. Podeu accedir-hi clicant directament sobre les paraules clau subratllades i de color.

LAIA ARNAU A L'ATENEU

L'exposició QU4TRE, organitzada per Caixa Laietana, ocupa les dues plantes de l'Ateneu del carrer Bonaire, amb dos artistes repartits a cada una d'elles. Segons va dir el Sr. Navarro a la presentació de l'acte, aquesta distribució de les dues dones a la planta baixa i els dos homes a la superior no obeeix a cap raó especial, però el cert és que per comparació amb el cromatisme expressionista i gairebé violent de la seva companya de sala, la delicadesa i tendresa de la Laia, i l'intimisme fins i tot de les peces grans, queden encara més potenciats.

El Capgròs se'n feia ressò el 19 de febrer, i en Pere Pascual li feia la crítica el dimecres 4 de març. La Marta Teixidó, per la seva banda, el divendres 13 de març escrivia també un extens reportatge d'aquesta exposició.

SANDRO SORIANO A ARGENTONA

En Sandro va inaugurar la seva exposició "CIRCUS" el dissabte 28 de febrer a la Casa Gòtica d'Argentona, amb una gran afluència de públic.

Segons ens diu ell mateix: “CIRCUS” és una exposició basada en el món del circ antic que utilitzava homes hòrrids, boniques dones, éssers extravagants, gegants, nans i animals que un creia que només existien als contes i als somnis, es convertien en realitat creant una diversió que per la seva singularitat o pel seu caire especial no poden ocupar un lloc en l’espectacle banal d’un circ.

La sala, d'acord amb el tema de l'exposició, està decorada amb motius circencs, que contribueixen en gran mesura a ambientar aquesta nova etapa temàtica. L'exposició es podrà veure fins al 19 d'abril.

EXPOSICIÓ SOROLLA AL MNAC

Recordeu que aquest diumenge fem la visita a l'exposició Sorolla, al MNAC, i que NO ÉS UNA VISITA COMENTADA. El Museu, degut a la gran afluència de públic, no autoritza fer grups els diumenges, per tant hi anem junts però la visita serà individual, és a dir, un cop dins cadascú haurà d'anar pel seu compte.
Per saber millor què anem a veure, us recomanem que rellegiu el post del dijous 26 de febrer d'aquest blog, on l'Antoni en feia una ressenya, i on al final hi havia una sèrie de links que remeten a diverses crítiques o comentaris interessants. També hi podeu accedir clicant directament a les etiquetes d'Opinió.
Sortirem de la Plaça de Cuba a les 8'45h, en lloc de les nou, per ser allà ben puntuals i estalviar-nos de fer cues.

NOVETATS DEL BLOG

Com podeu veure, hi ha tres novetats en el blog, que volem comentar breument:

COMPTADOR DE VISITES
Tot just fa dos dies que funciona i ja registra gairebé 100 entrades. A aquest ritme, i suposant que els primers dies hi hauria més visites que no pas ara, d'haver-lo instal·lat a l'inici ja passariem del miler.
De fet, no té altra funció que la curiositat de saber quanta gent ens visita, però ha estat una sorpresa realment inesperada comprovar aquesta allau. Només podem agrair-vos la confiança, i intentar no decebre-us.

TRADUCTOR
La necessitat d'instal·lar-lo radica en l'enllaç d'aquest blog amb la plana web de l'Associació. Com que aquella es pot obrir en català, espanyol i anglès -això és especialment útil en aquests moments, en plena campanya de la Biennal, amb lectures d'arreu de l'Estat- i com que en diversos apartats d'activitats es deriva directament a aquest blog, semblava obligada la inclusió del traductor.
L'inconvenient de la traducció sovint deficient es veu compensada per la facilitat d'obtenir tot el post traduït automàticament només clicant l'idioma escollit. Intentarem anar-les corregint.

TRIBUNA DEL SOCI
A diferència dels posts etiquetats com a "Opinió", que venen a ser un article editorial de l'Associació, la secció que hem inaugurat avui amb aquesta etiqueta és un espai obert a les col·laboracions dels socis que desitgin expressar el seu parer o suggeriment sobre qüestions artístiques o relacionades amb el món de l'art.
Si bé el blog és d'accés lliure, la publicació d'aquests comentaris es restringeix als socis, i ha d'anar forçosament signada. Com és habitual en aquests casos, l'Associació no es fa responsable de les opinions expressades pels comunicants, i es reserva el dret de no publicar-les si es considera que poden resultar ofensives per a terceres persones o Entitats o poden perjudicar l'Associació.
Per tal que quedi ben patent que són comentaris o opinions personals, es publicaran en cursiva, per distingir-les de la resta d'entrades del blog.
Es farà només una correcció de possibles errors ortogràfics, respectant la sintaxi i la forma personal d'expressió del comunicant.

ANTOLÒGICA DE JOAQUIM MIR

COMENTARI SOBRE L’EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DE JOAQUIM MIR, 1873–1940, AL CAIXAFORUM.

La mostra, sense voler exagerar, o com vulgarment es diu, em va deixar “boca-badada,” deu ser que he visitat poques exposicions com aquesta. Mentre la contemplava, sentia la sensació del qui contempla els focs artificials, si un és espectacular, l’altre encara ho és més. A la meva vida, la pintura sempre ha tingut un lloc prioritari. Concretament, si parlem d’en Joaquim Mir, he comprovat els diferents estils, l’impressionista, també el figuratiu, en conjunt una forma de fer, molt personal.
Vaig gaudir molt, al contemplar les pintures del Gran Mestre, cada obra era per a mí un impacte digne d’atenció, des dels paisatges, d’un colorit i tons posats amb un gran encert, fins a les obres no menys boniques que va pintar a Mallorca, fetes amb una gran força i inspiració. Costa d’entendre que l’artista fos conscient de l’enginy que posava a cada pinzellada, reflectint la seva imaginació sense límits, quasi sempre turmentada per les circumstàncies que l’envoltaven.
Aconsello que no us perdeu el privilegi de visitar la mostra d’aquest Mag del pinzell, aprofitant que pràcticament la tenim al costat de casa.

Imma Banet.

DUNES I SILENCI

Els amics Manel Contreras i Clara Sánchez ens fan arribar el cartell de la seva exposició de fotografies "L'Atlas: Dunes i Silenci", en la seva tercera etapa expositiva, aquest cop al Centre Cívic Molins, després d'haver passat ja pel Centre Atlètic Laietània i pel Centre Cívic de Cerdanyola.

L'exposició compta amb diverses activitats complementàries, que podeu veure millor clicant sobre la imatge per fer-la més gran.

"EL CASAMENT" DE NOU

El dimarts 17 de març, a les 19'30h, s'inaugurarà al Centre Cultural La Casa Elizalde, del carrer València 302 de Barcelona, la tercera etapa d'aquesta exposició itinerant que es va estrenar a Mataró i s'ha pogut veure després a Argentona.

El Casament, segons els organitzadors, la tertúlia Els Dimarts del Llimoner, "és un esdeveniment artístic de caire experimental que aglutina 26 obres de 26 artistes, una proposta que s'ha d'entendre com un divertiment, una intensa carta d'amor a l'art i a les immenses possibilitats d'explorar camins, unint molts esforços a un mateix fi".

El fet de ser en origen una iniciativa de Josep Novellas, i de que molts dels participants hagin sigut alumnes o companys del seu cercle més íntim d'amistats, confereix a aquesta tercera edició de "El Casament" un aire especial, que li dóna el valor afegit de l'emotivitat per sobre dels seus innegables valors artístics.

L'exposició es podrà veure fins el 3 d'abril, els laborables de 16 a 21h, i els dissabtes també d'11 a 14h.

INAUGURACIÓ A LA SALA DEL CASAL

Aquest dissabte 7 de març, a les 19'30h, inaugurarem a la nostra Sala d'Exposicions del Casal l'exposició d'olis de Montserrat Riera.

El títol de l'exposició i la imatge de la invitació són prou suggeridors per fer-nos una idea de què ens ofereix aquesta artista maresmenca. EL MÓN DEL COLOR, la seva proposta, la podrem veure fins el 28 de març, en els horaris habituals.

Esperem la vostra assistència.

EXPOSICIÓ JOSEP NOVELLAS

Ens plau convidar-vos a la inauguració de l'exposició "La Belle E.P.O.C.", de Josep Novellas, el proper divendres 6 de març a les 7h de la tarda, al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de la Plaça Xammar, 2.

Aquesta mostra, programada ja des que es va signar el contracte de col·laboració amb aquest Col·legi per a organitzar les exposicions de la seva Sala, ha estat comissariada per Teresa Roig, que ha treballat estretament amb l'artista en la selecció i preparació de les obres. Val a dir que Pepe Novellas estava molt il·lusionat en aquesta exposició, i que hi va treballar intensament fins els darrers moments.

Volem significar amb això que no és una exposició d'homenatge a Pepe Novellas, organitzada expressament amb motiu de la seva defunció, encara que les circumstàncies la hi hagin convertit. Preferim convidar-vos a l'última exposició de Josep Novellas, ben present en la seva gestació i muntatge.

US HI ESPEREM.

EXPOSICIÓ CESC LÓPEZ

En Cesc López ens fa arribar algunes fotos de la inauguració de la seva exposició d'aquarel·les, el divendres passat al CAPGRÒS.

La presentació va córrer a càrrec de Pere Pascual, que va remarcar les característiques ben positives d'aquesta nova etapa de'n Cesc.

El local estava ple de gom a gom d'amics i alumnes de l'artista, tot i coincidir el mateix dia i hora amb altres inauguracions.

L'exposició, amb el títol de TRETS EXTRETS, es podrà veure a la seu de Capgròs fins el 25 de març.