COMENTARI SOBRE L’EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DE JOAQUIM MIR, 1873–1940, AL CAIXAFORUM.
La mostra, sense voler exagerar, o com vulgarment es diu, em va deixar “boca-badada,” deu ser que he visitat poques exposicions com aquesta. Mentre la contemplava, sentia la sensació del qui contempla els focs artificials, si un és espectacular, l’altre encara ho és més. A la meva vida, la pintura sempre ha tingut un lloc prioritari. Concretament, si parlem d’en Joaquim Mir, he comprovat els diferents estils, l’impressionista, també el figuratiu, en conjunt una forma de fer, molt personal.
Vaig gaudir molt, al contemplar les pintures del Gran Mestre, cada obra era per a mí un impacte digne d’atenció, des dels paisatges, d’un colorit i tons posats amb un gran encert, fins a les obres no menys boniques que va pintar a Mallorca, fetes amb una gran força i inspiració. Costa d’entendre que l’artista fos conscient de l’enginy que posava a cada pinzellada, reflectint la seva imaginació sense límits, quasi sempre turmentada per les circumstàncies que l’envoltaven.
Aconsello que no us perdeu el privilegi de visitar la mostra d’aquest Mag del pinzell, aprofitant que pràcticament la tenim al costat de casa.
Imma Banet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada