Per acabar-vos d'engrescar us farem cinc cèntims del què podreu veure:
- Església de Santa Maria, amb el refugi antiaeri de la Guerra Civil a la cripta acabat d'obrir després de la restauració.
- Espai Guinovart, de l'artista Josep Guinovart, situat a l'antic mercat municipal.
- Lo Pardal, centre d'art amb obres de l'artista local Guillem Viladot.
- Porxada de la Plaça de l'Església.
Us oferim més detalls per qui estigui interessat a ampliar la informació:
Santa Maria d'Agramunt és una església romànica situada al municipi d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell. Les dues portalades de la façana de migdia constitueixen un magnífic exemple de l'escultura romànica catalana del segle XIII de l'escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d'origen anglonormand.
Documentada a finals del segle XI, a principis del XII es va construir l'edifici actual. Des del 1953, diverses restauracions han tornat a l'església la fesomia original.
Arquitectura
És un edifici de notables dimensions amb planta basilical de tres naus capçades per sengles absis semicirculars, el central més gran que els altres dos. Les naus estan cobertes per voltes de canó reforçades per tres arcs torals que es recolzen sobre semicolumnes adossades coronades per capitells esculpits. L'absis central està il·luminat per tres finestres de doble esqueixada mentre que els laterals només en presenten una. 
Els tres absis
A l'exterior, la capçalera està ornada per un fris amb arcuacions de boles en sèries de dues entre pilastres semicirculars. El mur de migdia presenta una ornamentació de motllura sostinguda per un fris de mènsules esculpides. A la façana de ponent s'obre l'esplèndida portalada amb un conjunt de vuit arquivoltes en gradació suportades per columnes i capitells esculpits amb ornamentació de traceria i amb figures de bestiari, entrellaços i composicions geomètriques. Les arquivoltes tenen una profusa decoració amb motius geomètrics variats i motius figuratius composats bàsicament de figures femenines i diversos relleus amb representacions d'animals. Al centre de la porta hi ha un notable conjunt escultòric amb la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant, flanquejada a l'esquerra amb l'Anunciació i a la dreta amb l'Adoració dels reis. A la clau superior destaca la figura de Crist entronitzat amb el nimbe crucífer. El guardapols també està decorat a base de tiges perlades acabades en palmetes que encerclen petites figures d'animals. Al costat d'aquesta portalada s'hi obra una altra porta també amb arquivoltes suportades per columnes i capitells amb relleus escultòrics. La seva decoració i dimensions són menors.
El campanar, a l'angle nord-oest, és una torre de planta quadrada que té al pis superior dues finestres a cada façana amb traceries gòtiques.
Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927-12 de desembre de 2007) fou un pintor, dibuixant i gravador català.
Després de realitzar els seus estudis a l'escola Llotja i en el Foment d'Arts Decoratives de Barcelona, va guanyar una beca l'any 1953 de l'Institut Francès per a realitzar un viatge a París de cinc mesos.
A la seva tornada a Barcelona i després d'una temporada treballant en il·lustracions i decorats escenogràfics, cap a l'any 1957 va iniciar una decantació cap a l'art abstracte, la seva obra poc convencional, utilitza elements tridimensionals gairebé constantment a les seves obres, la majoria també de gran format.
L'any 1994 es va inaugurar un Museu a Agramunt dedicat a la seva obra, població a la qual havia nascut la seva mare i a la que ell sempre ha estat vinculat. L'Espai Guinovart
Dóna a conèixer l'obra de Josep Guinovart, especialment aquella en la que l'artista ens remet a Agramunt, al seu entorn i a la seva memòria. L'especial atractiu de l' interior del recinte ve donat per les tres instal.lacions principals, de grans dimensions totes elles: El mural de les quatre estacions, L'Era i La Cabana, les quals ens endinsen en les vivències de l'artista quan era nen en aquest món rural i màgic.
 "Espai Guinovart") |  "Espai Guinovart") |  "Espai Guinovart") |
Per saber més d'aquest Espai i d'en Guino, cliqueu AQUÍ
Guillem Viladot i Puig (Agramunt,1922 - Barcelona,1999) fou un escriptor català. Estudià farmàcia i va fer de farmacèutic a la seva vila molts anys. Va col·laborar a les revistes i diaris La Mañana, Segre, La Vanguàrdia, Diari de Lleida, El Observador, Avui, El Periódico (suplement de Lleida), Destino, Sió, Oriflama i Serra d'Or.
La seva obra es desenvolupà independent i al marge dels circles literaris, és impregnada d'un esperit de revolta contra qualsevol forma d'autoritat, que identifica tant amb les institucions com amb elements molt més personals i interioritzats, en una orientació molt influïda per la psicoanàlisi (el pare, déu, les inhibicions sexuals i el llenguatge), però tot i així fa una escriptura de fort component lúdic (jocs de paraules, humor absurd,) i amb el jo com a matèria d'indagació. El seu estil és acurat i original i amb un fort esperit de recerca creadora.
Ha estat soci honorari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va fundar el centre Lo Pardal, on exposava els poemes objecte creats per ell, i que el 2000 esdevingué museu. Per saber més de Viladot, podeu entrar AQUI i AQUI
Per saber més de Lo Pardal, cliqueu AQUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada