dimarts, 17 de juliol de 2012

ARNAU PUIG, PREMI NACIONAL DE CULTURA


Foto Bonart

El filòsof, crític i sociòleg de l’art Arnau Puig ha estat distingit avui pel CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya) amb el Premi Nacional de Cultura, en el seu apartat de Trajectòria Professional i Artística.


Els guardons, que són el màxim reconeixement institucional a la cultura i la creació artístiques catalanes, els elegeix un jurat format per 14 personalitats del món de la cultura catalana.

El Premi se li ha concedit a Arnau Puig per la seva llarga i fructífera trajectòria com a crític d’art, sociòleg i filòsof, fundador de les revistes Algol (1946) i Dau al Set (1948-1956), que ha traslladat a la cultura del nostre país el pensament existencialista viscut a París de primera mà a la Universitat de la Sorbona, entre 1956 i 1961. Ha publicat, entre altres, Escrits d’estètica. Filosofies (1997), Històries de Dau al Set (1998), Dau al Set, una filosofia de l’existència (2003) i l’any 2011 publicà Una filosofia de la itinerància, sobre l’empremta filosòfica existencial que ha marcat la seva experiència personal com a filòsof heterodox que imposa l’acció vital i la llibertat per fer front a la realitat. Com a crític d’art, sempre ha estat al costat dels creadors i, com a filòsof, el seu pensament abraça ciència i tecnologia, psicologia i comunicació, sociologia i antropologia, i també metafísica”.

Arnau Puig, fundador de les revistes Algol (1946) i Dau al Set (1948-1956), ha col·laborat en diferents mitjans en el decurs de la seva trajectòria professional, a la vegada que va ser un dels fundadors del grup Dau al Set. Després de la mort d’Antoni Tàpies, Arnau Puig es l’únic integrant viu d’aquell moviment artístic, que va marcar una època en el món de les arts.

Foto Comanegra
Col·laborador de la revista BONART des del seu primer número, us convidem a entrar en el seu Blog, Pensats i redactats exprés, des d’on aquest “jove de 86 anys” expressa setmanalment les seves sàvies reflexions.

En aquest Blog nostre, el dimecres 8 de febrer li dedicàvem una llarga entrada amb motiu de la seva conferència, l’endemà, a la Nau Gaudí, sobre la invenció de l’arc parabòlic, entrada que ens agradaria que rellegíssiu ara perquè expressa ben clarament la debilitat que sentim per l’Arnau (AQUÍ).


En destaquem només un fragment, per justificar –si és que cal- el nostre homenatge i la nostra felicitació pel més alt guardó que se li acaba d’atorgar, el Premi Nacional de Cultura del seu país:

El privilegi que hem tingut com a Junta de l'Associació de poder tractar amb els membres del Jurat és el millor record que ens emportarem a casa, segurament, de la Biennal. La lliçó artística que ha sigut poder assistir a les seves deliberacions d'aquests quatre Premis de Pintura és parella amb l'impagable ocasió de compartir amb ells sobretaules, viatges i converses d'un nivell que mai no ens hauríem pogut imaginar tenir, donada la vàlua humana, intel·lectual i professional de tots ells.

Arnau, moltíssimes felicitats pel Premi, i moltes gràcies per la vostra amistat.