Més de 200 obres i d'entre elles, 30 que no s'han vist mai a Espanya. Aquest vídeo és ben il·lustratiu de la mostra.
"El Museu Reina Sofia despulla de la figura de Salvador Dalí tot el soroll mediàtic per mostrar l'essència d'un dels grans artistes del segle XX, en una exposició en la qual per primera vegada es podran contemplar a Espanya importants obres.
En un muntatge cronològic en què s'ha volgut que el protagonisme absolut fora de les creacions de l'artista empordanès, més de dues-centes obres mostren totes les facetes complexes d'un creador amb una imaginació desbordant i una esplèndida fantasia.
Entre les trenta peces que no s'havien vist mai a Espanya hi ha Les banyistes, cedida pel Museu de Sant Petersburg (Florida, EUA), La persistència de la memòria, del MoMA, o Al·lucinació: sis imatges de Lenin sobre un piano, del Centre Pompidou de París, on l'exposició es va poder veure amb importants canvis.
En opinió del director del Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, una de les millors obres de Dalí és la seva pròpia persona, el personatge que ell crea i que és indissociable de la seva obra. "A aquest personatge li ha envoltat molta anècdota, molt element que no tenia interès, que era pur soroll mediàtic. Amb aquesta exposició hem intentat tornar al Dalí essencial".
En aquest retorn s'ha tornat a la seva obra, entenent aquesta obra com un llenguatge, "com una construcció i, a partir d'aquí, veiem com Dalí es converteix en un gran autor, en un gran artista descobridor de coses essencials en l'art".
L'ampli recorregut dissenyat per la comissària arrenca amb obres de la primera època amb elements que van marcar la seva infància, com la família, i una interessant sala dedicada als seus autoretrats, en què es projecta un vídeo en què el mateix Dalí ofereix la descripció de si mateix.
L'obra La mel és més dolça que la sang dóna títol a l'espai que reflecteix el seu pas per la Residència d'Estudiants de Madrid, la seva relació amb Federico García Lorca i Luis Buñuel, i el seu coqueteig amb el cubisme, el fauvisme o el futurisme, amb obres com Les banyistes, la pel·lícula Un gos andalús o dibuixos de la sèrie Putrefactes.
Els espais successius aprofundeixen en el Surrealisme, amb obres com El Gran Masturbador, La persistència de la memòria o Guillem Tell, en la relectura que va fer de L'Àngelus de Millet o a la guerra amb olis com El rostre de la guerra o Premonició de la Guerra Civil.
Amb les seccions dedicades al Surrealisme després de 1938, Amèrica, La vida secreta de Salvador Dalí o L'enigma estètic finalitza l'exposició que estarà oberta fins al 2 de setembre i que ha comptat amb el patrocini de la Fundació Abertis."
"El Museu Reina Sofia despulla de la figura de Salvador Dalí tot el soroll mediàtic per mostrar l'essència d'un dels grans artistes del segle XX, en una exposició en la qual per primera vegada es podran contemplar a Espanya importants obres.
En un muntatge cronològic en què s'ha volgut que el protagonisme absolut fora de les creacions de l'artista empordanès, més de dues-centes obres mostren totes les facetes complexes d'un creador amb una imaginació desbordant i una esplèndida fantasia.
Entre les trenta peces que no s'havien vist mai a Espanya hi ha Les banyistes, cedida pel Museu de Sant Petersburg (Florida, EUA), La persistència de la memòria, del MoMA, o Al·lucinació: sis imatges de Lenin sobre un piano, del Centre Pompidou de París, on l'exposició es va poder veure amb importants canvis.
En opinió del director del Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, una de les millors obres de Dalí és la seva pròpia persona, el personatge que ell crea i que és indissociable de la seva obra. "A aquest personatge li ha envoltat molta anècdota, molt element que no tenia interès, que era pur soroll mediàtic. Amb aquesta exposició hem intentat tornar al Dalí essencial".
En aquest retorn s'ha tornat a la seva obra, entenent aquesta obra com un llenguatge, "com una construcció i, a partir d'aquí, veiem com Dalí es converteix en un gran autor, en un gran artista descobridor de coses essencials en l'art".
Montse Aguer, directora de la Fundació i comissària de l'exposició a Madrid, ha assegurat que en aquesta mostra s'ha volgut parlar del Dalí pintor. "Ens hem centrat en això i en les seves experimentacions, en com va desenvolupant-el seu llenguatge i com va més enllà en la pintura".
L'ampli recorregut dissenyat per la comissària arrenca amb obres de la primera època amb elements que van marcar la seva infància, com la família, i una interessant sala dedicada als seus autoretrats, en què es projecta un vídeo en què el mateix Dalí ofereix la descripció de si mateix.
L'obra La mel és més dolça que la sang dóna títol a l'espai que reflecteix el seu pas per la Residència d'Estudiants de Madrid, la seva relació amb Federico García Lorca i Luis Buñuel, i el seu coqueteig amb el cubisme, el fauvisme o el futurisme, amb obres com Les banyistes, la pel·lícula Un gos andalús o dibuixos de la sèrie Putrefactes.
Els espais successius aprofundeixen en el Surrealisme, amb obres com El Gran Masturbador, La persistència de la memòria o Guillem Tell, en la relectura que va fer de L'Àngelus de Millet o a la guerra amb olis com El rostre de la guerra o Premonició de la Guerra Civil.
Amb les seccions dedicades al Surrealisme després de 1938, Amèrica, La vida secreta de Salvador Dalí o L'enigma estètic finalitza l'exposició que estarà oberta fins al 2 de setembre i que ha comptat amb el patrocini de la Fundació Abertis."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada