dimecres, 31 de desembre del 2014
diumenge, 28 de desembre del 2014
EL CONCERT DE SANT ESTEVE 2014
Abans d'ahir era Sant Esteve, aquesta festa tradicional catalana de "l'endemà" (de Nadal, de Pasqua florida, de Pasqua granada...).
I com fa dotzenes d'anys, l'Orfeó Català va cantar al Palau de la Música Catalana, la seva seu des de la fundació del cor, el tradicional Concert de Sant Esteve.
Fa ja uns quants dies que l'Orfeó ens havia dedicat una felicitació d'any nou en la que, arrancant de la més pura tradició coral nadalenca, es projecta cap al present amb estil modern i amb moltes ganes de renovació, estètica i generacional. Ens ho feia avinent amb un vídeo que ens sembla exemplar, pel que té de confiança en el futur i d'il·lusió en les noves generacions, que sap cuidar com gairebé ningú.
Potser només una altra tipologia d'associacions, que té en l'experiència dels més grans, la força dels joves, la valentia dels adolescents i la il·lusió de la canalla el motor que les fa créixer dia a dia per assolir cada cop reptes més inabastables, cuida la seva gent menuda amb tanta o més cura i dedicació que l'Orfeó Català.
És el món casteller, aquesta altra activitat lúdica i cultural que emana de l'arrel del poble i que, any rera any, creix des de la pinya de la base, graó a graó, pis a pis, fins a les màximes altures espirituals i físiques.
El vídeo de l'Orfeó ha sabut conjugar aquesta força impagable de tradició/ experiència i modernitat/projecció al futur amb la fusió de cantaires alevins i anxanetes, per portar la mirada il·lusionada de tots cap a un nou any més ric i prometedor: "El 2015 et convidem a somiar"
Doncs bé, al final del Concert de Sant Esteve d'ahir, durant la interpretació del "Cant de la Senyera" que tanca sempre el concert, com a himne de l'Orfeó que s'ha acabat convertint en un segon himne de Catalunya en identificar la "senyera" (estandart o pendó originari de l'Orfeó) amb la bandera catalana, la colla castellera que havia protagonitzat l'anunci va aparèixer a l'escenari del Palau per completar quatre pilars al ritme sincronitzat de l'himne.
No cal dir que l'ovació va ser de gala, confonent-se l'aplaudiment per l'actuació musical amb la castellera, ovació que va motivar una inusual repetició del "Cant de la Senyera".
Aquest cop, però, els anxenetes, van culminar els quatre pilars desplegant quatre "senyeres" que es van fondre amb les dotzenes que penjaven de les baranes, entre el deliri del públic. Talment semblava que convidaven a somiar abans d'arribar al 2015.
I com fa dotzenes d'anys, l'Orfeó Català va cantar al Palau de la Música Catalana, la seva seu des de la fundació del cor, el tradicional Concert de Sant Esteve.
Fa ja uns quants dies que l'Orfeó ens havia dedicat una felicitació d'any nou en la que, arrancant de la més pura tradició coral nadalenca, es projecta cap al present amb estil modern i amb moltes ganes de renovació, estètica i generacional. Ens ho feia avinent amb un vídeo que ens sembla exemplar, pel que té de confiança en el futur i d'il·lusió en les noves generacions, que sap cuidar com gairebé ningú.
Potser només una altra tipologia d'associacions, que té en l'experiència dels més grans, la força dels joves, la valentia dels adolescents i la il·lusió de la canalla el motor que les fa créixer dia a dia per assolir cada cop reptes més inabastables, cuida la seva gent menuda amb tanta o més cura i dedicació que l'Orfeó Català.
És el món casteller, aquesta altra activitat lúdica i cultural que emana de l'arrel del poble i que, any rera any, creix des de la pinya de la base, graó a graó, pis a pis, fins a les màximes altures espirituals i físiques.
El vídeo de l'Orfeó ha sabut conjugar aquesta força impagable de tradició/ experiència i modernitat/projecció al futur amb la fusió de cantaires alevins i anxanetes, per portar la mirada il·lusionada de tots cap a un nou any més ric i prometedor: "El 2015 et convidem a somiar"
Doncs bé, al final del Concert de Sant Esteve d'ahir, durant la interpretació del "Cant de la Senyera" que tanca sempre el concert, com a himne de l'Orfeó que s'ha acabat convertint en un segon himne de Catalunya en identificar la "senyera" (estandart o pendó originari de l'Orfeó) amb la bandera catalana, la colla castellera que havia protagonitzat l'anunci va aparèixer a l'escenari del Palau per completar quatre pilars al ritme sincronitzat de l'himne.
No cal dir que l'ovació va ser de gala, confonent-se l'aplaudiment per l'actuació musical amb la castellera, ovació que va motivar una inusual repetició del "Cant de la Senyera".
Aquest cop, però, els anxenetes, van culminar els quatre pilars desplegant quatre "senyeres" que es van fondre amb les dotzenes que penjaven de les baranes, entre el deliri del públic. Talment semblava que convidaven a somiar abans d'arribar al 2015.
dijous, 25 de desembre del 2014
ÉS NADAL
Avui és Nadal, aquesta data del calendari en la que la gent del nostre entorn cultural, per una vegada sense massa distinció entre classes socials ni confessions politiques, sent aquesta fiblada interior indescriptible que ens acosta una mica a allò que hauria de ser la norma de conducta elemental de tot l'any.
És aquest dia en el que, com en cap altre, creients i no creients, ateus o agnòstics, sentim com a pròpia la desgràcia aliena dels qui no tenen un plat a taula, un sostre sota el que aixoplugar-se o una feina amb la que poder sobreviure.
És aquest dia en el que, com en cap altre, se'ns humitegen els ulls en veure a taula la cadira buida dels qui ja ens han deixat, l'absència dels que no poden ser-hi i el sotrac dels que ja no volen compartir-la.
És aquest dia en el que, com en cap altre, les rialles dels nouvinguts, les enriolades dels adolescents, la companyia dels amics o el suport dels familiars aconsegueixen amb prou feines dissimular la tristesa de les absències, la solitud dels records, la tendresa de l'enyor.
Avui, més enllà de l'alegria de campanes i cançons, volem dedicar un emocionat record a aquells pares i avis, germans i fills, marits i mullers, companys i amics que ja no poden brindar amb nosaltres per un món millor. Us trobem a faltar!
dimecres, 24 de desembre del 2014
BON NADAL
Des de l'Associació us desitgem, de tot cor, MOLT BONES FESTES !!!
La imatge correspon a l'original de Manel Contreras utilitzat per la nostra Nadala de 2014, i que tots els socis heu rebut ja personalment.
Des d'aquest mitjà volem fer també extensiva la nostra felicitació a tots aquells que ens segueixen des de fora i que, d'alguna manera, ens ajuden a difondre la nostra activitat més enllà del cercle íntim i a donar-li un sentit plural i públic.
Des d'aquest mitjà volem fer també extensiva la nostra felicitació a tots aquells que ens segueixen des de fora i que, d'alguna manera, ens ajuden a difondre la nostra activitat més enllà del cercle íntim i a donar-li un sentit plural i públic.
dimarts, 23 de desembre del 2014
L'ENTREVISTA DE MARGARIDA MARCH A "EL PÚBLIC"
Amb l'exposició "LLUM" encara en marxa la productora CLACK ha editat el vídeo de l'entrevista que va fer Joan Poch a Margarida March a El Públic, en l'habitual programa "Un cafè amb...", a l'artista que inaugura a Aparelladors immediatament després.
És un resum de la conversa mantinguda durant gairebé mitja hora, que ens acosta a la personalitat de l'artista i a la seva obra, i que està il·lustrat amb imatges de la sala i de diverses peces que presenta en aquesta mostra.
L'exposició es pot veure encara al Col·legi d'Aparelladors fins després de Festes.
Recordem que el dia de clausura, el 10 de gener, a les set de la tarda, la mateixa Margarida ens oferirà una conferència per parlar del gravat en general i, especialment, de la xilografia, la tècnica utilitzada en totes les obres de la mostra, i que tanta espectació ha causat.
Recordem que el dia de clausura, el 10 de gener, a les set de la tarda, la mateixa Margarida ens oferirà una conferència per parlar del gravat en general i, especialment, de la xilografia, la tècnica utilitzada en totes les obres de la mostra, i que tanta espectació ha causat.
diumenge, 21 de desembre del 2014
ELS NOSTRES SOCIS: BETH FORNAS
En el nostre propòsit de promoció dels socis artistes, que fem els diumenges, per ordre alfabètic, cada quinze dies, avui li toca el torn a
BETH FORNAS
PERFIL
Beth Fornas Dos-Santos va néixer a Barcelona el 1973, i actualment viu al Maresme (des de fa poc, a Mataró), on des de fa més de deu anys compagina la pràctica escultòrica amb la docència. Actualment és professora de secundària i batxillerat en un institut del Maresme.
Enganxada a la ceràmica des dels sis anys gràcies a un curs d'estiu a la seva localitat d'estiueig, Cubelles, i seguida després com a activitat extraescolar, va continuar cercant la formació que li permetés continuar avançant i investigant en aquest camp.
Contra la fosca i freda blancor
la suau seda viola el ferro
que dur s'esberla per la pisa,
trencadissa pàl·lida de flonja neu,
i una llum vermella s'encén
tot esperant que les mirades els acaronin...
sentiments, pensaments, desitjos,
teus, seus, meus, de tots...
tot esperant que els mans els parlin...
patiments, angoixes, anhels,
teus, seus, meus, de tots...
COL·LABORACIONS I PROJECTES
OBRA
Els inicis de l'obra de Beth Fornas es troben, com ja hem dit, en la ceràmica. L'evolució tècnica i el creixement personal aviat la porten a transformar la seva producció, sense abandonar el treball de la ceràmica, però introduint-hi variacions, de forma i de textures.
Un tractament personal i singular de la matèria, combinat amb tècniques diversificades i estudiades, s'han convertit en constants de la seva obra. El resultat ha estat una interessant producció, amb caràcter propi.
Les formes angulars, arquitectònicament sòlides, bastides en ferro i metamorfosades pels colors i la textura de la ceràmica, i sovint tocades pel grafisme de les paraules, van marcar una important etapa en la seva producció.
Amb l'exposició “Esperit i matèria” (Mataró, 2012), però, la Beth palesà una evolució en la seva producció. Els elements naturals, recopilats per l'artista en diferents punts de la geografia catalana, s'integren ara en noves formes més orgàniques i pures, en simbiosi amb les tècniques que han esdevingut eix vertebrador de la seva producció.
TRAJECTÒRIA I PREMIS
Beth Fornas ha participat en diversos premis i la seva obra ha estat reconeguda amb diferents guardons des dels seus inicis. La beca per al sisè curs de l'Escola Massana (de "Tècniques d'Esmaltació i Materials Escultòrics") fou un dels primers reconeixements.
A dia d'avui segueix mostrant la seva producció en exposicions individuals i col·lectives. "Esperit i matèria", "Poètica de la matèria", "Al·lusions" o "Afectes", entre moltes altres, han permès veure l'evolució de la producció de la Beth i la seva preocupació per no deturar-se en la creació.
EXPOSICIONS
En podeu veure un suggeridor recull d'imatges en aquest reportatge de TV3
BETH FORNAS I L'ASSOCIACIÓ SANT LLUC
Amb tot el què s'ha exposat fins ara ja hem pogut comprovar que la Beth vola sola, i ben alt. Però des que s'ha establert al Maresme i s'ha convertit en companya nostra, ha mantingut una relació amb l'Associació que ens interessa especialment destacar aquí:
Col·lectiva Sant Lluc 2008
La Beth va participar per primer cop a la Col·lectiva Sant Lluc, i en va sortir seleccionada com a jove promesa, juntament amb noms tan potents posteriorment com Pol Codina, Àlex López, Núria Hurtado i Àlex Valls. A les imatges la veiem amb l'obra presentada, i una ampliació d'aquesta:
Seleccionats Joves Col·lectiva Sant Lluc 2008
Aquesta nominació per part del jurat comportava una exposició col·lectiva per a ells sols la primavera de l'any següent (2009), en una sala que cada any havia estat diferent. En aquesta ocasió la sala va tenir un significat especial, ja que va venir a representar la inauguració de l'Àmbit Zero, la planta baixa de l'Ateneu (en aquell moment només la part del carrer Bonaire).
La Beth va compartir l'exposició, com hem indicat, amb Pol Codina, Àlex López, Núria Hurtado i Àlex Valls, i va participar-hi, entre d'altres, amb aquesta peça:
Taula rodona Joves Seleccionats
Una altra activitat derivada d'aquesta Selecció de Joves a la Col·lectiva Sant Lluc, en un intent de promoure la participació d'artistes joves i promocionar els qui apuntaven millors maneres, va ser una Taula Rodona (2009) conduïda per Daniel Llin, i a la que hi van participar joves seleccionats en diverses Col·lectives. (Veure reportatge AQUÍ)
A la taula veiem a Daniel Llin entre Núria Hurtado, Àlex López, Pol Codina, Marc Sala i Beth Fornas, i una intervenció de la Beth.
Exposició a Aparelladors
Aquesta exposició va suposar un punt d'inflexió en la seva trajectòria artística
En aquest mateix Blog vam fer un extens comentari de la inauguració, que us recomanem recuperar en aquest ENLLAÇ (CLICAR), per la profusió de documentació gràfica que excedeix la que podem reproduir aquí.
Per la categoria artística i humana del comentari de la Ivet vam publicar un segon post (que inclou, a més, diverses imatges de les obres exposades) amb la transcripció íntegra de la seva presentació, que també podeu recuperar AQUÍ (cliqueu), o veure'l en aquest vídeo:
Direm també que la mateixa Beth ens dóna força claus de la seva visió artística en aquesta entrevista que li va fer Joan Poch a El Públic, una estona abans de la inauguració de l'exposició:
I la informació s'amplia amb l'entrevista que li va fer Pere Pascual a l'ESPAI D'ART de m1tv, i que també reproduïm a continuació:
És impossible en un espai com aquest recollir un resum més extens i significatiu de l'obra de la Beth.
Per sort disposa de dues planes web (de fet una penja de l'altra), en les que es pot seguir la seva trajectòria, ben classificada per exposicions i altres temes (Obra gràfica, Espones, Ombres, Redempció), amb molt abundant i excel·lent documentació gràfica.
També s'hi poden trobar comentaris de la crítica i altres enllaços interessants. No us els perdeu:
BETH FORNAS
PERFIL
Beth Fornas Dos-Santos va néixer a Barcelona el 1973, i actualment viu al Maresme (des de fa poc, a Mataró), on des de fa més de deu anys compagina la pràctica escultòrica amb la docència. Actualment és professora de secundària i batxillerat en un institut del Maresme.
De sòlida formació acadèmica, s'ha dedicat a l'escultura, servint-se dels seus coneixements en ceràmica per tractar la matèria amb singularitat i combinar-la en formes escultòriques properes a una poesia material i natural. Ferro, ceràmica i fragments de natura, triats amb cura i intuïció en paisatges de tota Catalunya, es fonen en la seva mirada i es transformen en les seves obres. Amb un estil personal i íntim, la seva obra evoluciona cap a formes naturals i integra en l'art l'harmonia dels paisatges, dels naturals i dels interiors.
FORMACIÓ
Enganxada a la ceràmica des dels sis anys gràcies a un curs d'estiu a la seva localitat d'estiueig, Cubelles, i seguida després com a activitat extraescolar, va continuar cercant la formació que li permetés continuar avançant i investigant en aquest camp.
En aquest sentit va estudiar cinc anys a l'Escola Massana, triant la ceràmica com a especialitat en el marc de la titulació de "Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny". Ensenyaments i titulació que l'ha dotat d'una sensibilitat particular per al tractament de materials i per a la incorporació de textures noves a les seves creacions.
Beth Fornas va voler ampliar els seus horitzons cap a una formació més teòrica i conceptual i es va matricular a Belles Arts a la Universitat de Barcelona, en les especialitats d’Escultura i Pedagogia de l'art, en què es va llicenciar. Aquí és on va adquirir tot el bagatge de treballar amb ferro i gravat..
És, també, Graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics, títol oficial de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, “La Llotja".
La Beth s'ha esmerçat en la perfecció tècnica i en la recerca constant de tècniques creatives per tal d'enriquir les seves obres.
La Beth s'ha esmerçat en la perfecció tècnica i en la recerca constant de tècniques creatives per tal d'enriquir les seves obres.
El resultat és una producció plena de matisos, evolutiva i vital, que no renuncia a la qualitat i que troba referents en tècniques i materials ben diversos, sempre amb el denominador comú de la simplicitat formal.
Contra la fosca i freda blancor
la suau seda viola el ferro
que dur s'esberla per la pisa,
trencadissa pàl·lida de flonja neu,
i una llum vermella s'encén
tot esperant que les mirades els acaronin...
sentiments, pensaments, desitjos,
teus, seus, meus, de tots...
tot esperant que els mans els parlin...
patiments, angoixes, anhels,
teus, seus, meus, de tots...
Susana Martínez Alsina
COL·LABORACIONS I PROJECTES
- Membre del Foment de les Arts Decoratives, FAD, els anys 1997 i 1998.
- Membre del projecte “Design Net”, de la Universitat de Derby (Anglaterra), en l’estudi via Internet, del disseny d’obres multimèdia (aplicacions d’imatge, so, gràfics), en comunicació amb les universitats de Delf (Noruega), Bergen (Holanda) i Derby (Anglaterra), durant l’any 1995.
- Disseny de les col·leccions Estiu/Hivern 97-98 de l’empresa de ceràmica Gómez i Gómez Artesans.
- Col·laboració en l'acció “L’Estany del Desig”, de Mario Pascualotto, al Centre Cívic del Carmel, any 1994.
- Muntatge de l´Exposició d'en Sigmar Polke al Centre Poble Nou, durant l’any 1993.
- Membre del projecte de restauració del terra de la capella de la Sagrada Família i de la façana de l'Hospital de Sant Pau, durant els anys 1989-90.
OBRA
Els inicis de l'obra de Beth Fornas es troben, com ja hem dit, en la ceràmica. L'evolució tècnica i el creixement personal aviat la porten a transformar la seva producció, sense abandonar el treball de la ceràmica, però introduint-hi variacions, de forma i de textures.
 |
| "L'esperit em duu a parlar de les formes..." |
Un tractament personal i singular de la matèria, combinat amb tècniques diversificades i estudiades, s'han convertit en constants de la seva obra. El resultat ha estat una interessant producció, amb caràcter propi.
Premiada en diverses ocasions, la seva obra traça ponts de diàleg amb l'ànima i apropa la visió del món de l'escultora.
Les formes angulars, arquitectònicament sòlides, bastides en ferro i metamorfosades pels colors i la textura de la ceràmica, i sovint tocades pel grafisme de les paraules, van marcar una important etapa en la seva producció.
 |
| De l'exposició "Poètica de la matèria" |
Amb l'exposició “Esperit i matèria” (Mataró, 2012), però, la Beth palesà una evolució en la seva producció. Els elements naturals, recopilats per l'artista en diferents punts de la geografia catalana, s'integren ara en noves formes més orgàniques i pures, en simbiosi amb les tècniques que han esdevingut eix vertebrador de la seva producció.
 |
| De l'exposició "Esperit i matèria" |
El resultat és una mirada renovellada, de la matèria i de l'ànima, on la pedra nuada, les branques, la fusta, prenen paraula i silenci i evoquen puresa, admiració per la dimensió natural —de l'entorn i de l'ésser—, desig i cicles vitals.
 |
| De l'exposició "Esperit i matèria" |
TRAJECTÒRIA I PREMIS
Beth Fornas ha participat en diversos premis i la seva obra ha estat reconeguda amb diferents guardons des dels seus inicis. La beca per al sisè curs de l'Escola Massana (de "Tècniques d'Esmaltació i Materials Escultòrics") fou un dels primers reconeixements.
 |
En una conferència al Museu del Càntir d'Argentona,
parlant de la seva obra.
|
- Finalista en la "Biennal de Ceràmica de la vila d'Esplugues" (1996)
- Finalista del "Premi Nacional de Ceràmica Ciudad de Burgos" (1997).
- Finalista del "XVII Concurs Nacional de Ceràmica de la Vila d'Alcora" (1997)
- Finalista en el "Premi Vila de Pals" (2002)
- Finalista en el "Premi Països Catalans, ciutat d'Igualada" (2003).
- Finalista en el "Premi d'Escultura Josep Campeny" (2005)
- I guanyadora del tercer premi (modalitat ceràmica) de la 6ª Biennal del Saló d'art de Martorell (1997).
A dia d'avui segueix mostrant la seva producció en exposicions individuals i col·lectives. "Esperit i matèria", "Poètica de la matèria", "Al·lusions" o "Afectes", entre moltes altres, han permès veure l'evolució de la producció de la Beth i la seva preocupació per no deturar-se en la creació.
 |
De l'exposició "Poètica de la matèria"
|
 |
| De l'exposició "Al·lusions" |
- "Matèria viva, escultures en fusta". Centre Cultural la Mercè, Girona, 2014.
- Col·lectiva Sant Lluc. Ateneu Fundació Iluro, Mataró, 2013.
 |
| Amb l'obra presentada a la Col·lectiva 2013 |
- "Esperit i matèria". Exposició individual. Col·legi d'Aparelladors, Mataró, 2012.
 |
| Inauguració al Col·legi d'Aparelladors de Mataró |
- "Poètica de la matèria". Exposició individual. Museu Arxiu de Llavaneres, 2011.
 |
| Inauguració al Museu Arxiu de Llavaneres |
En podeu veure un suggeridor recull d'imatges en aquest reportatge de TV3
- "Al·lusions". Exposició individual. Museu del Càntir d'Argentona, 2010
 |
| Al Museu del Càntir d'Argentona |
- "Joves artistes seleccionats a la Col·lectiva Sant Lluc". Ateneu Caixa Laietana, Mataró, 2008
 |
| Amb Pol Codina, Àlex López, Núria Hurtado i Àlex Valls |
- "Afectes". Exposició individual d'escultura. Casino de Vic, 2006.
- "Memòria de la matèria". Exposició d'escultures. Sala Joan Saqués (Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya), Girona.
- "Memòria de la matèria". Exposició d'escultures. Sala Lola Anglada. Barcelona, 2004.
- Exposició col·lectiva dins del "Premi d'Escultura Països Catalans. Ciutat de Lleida", Biblioteca Pública. 2003.
- "Entredós", exposició d'escultures i gravats. Sala Dalt la Vila de la ciutat de Badalona, 2002.
- Exposició dins la "Biennal d'Escultura Ca la Pruna", Vila de Pals, 2002.
- Col·lectiva, Monasterio de San Juan, Burgos, 1997.
- Exposició dins del marc de la "6a Biennal d'Art de la vila de Martorell". Sala Jaume Muxart, 1997.
- “Ceràmica de Miró i Ceramistes Espanyols”, Col·lectiva, Città di Castellamonte (Itàlia), 1996.
- Exposició dins del marc de la "9a Biennal de Ceràmica de la vila d'Esplugues". Casal de Cultura Robert Brillas, 1996.
- Exposicions col·lectives de ceràmica. Sala Busquets, 1994-95.
- "Implícit-Explícit", col·lectiva a la Capella de la Santa Creu, Barcelona, 1995.
- Centre Cívic del Carmel, amb Mario Pascualotto, 1994.
 |
| "A mi m'agrada molt jugar amb la ceràmica i el ferro" |
BETH FORNAS I L'ASSOCIACIÓ SANT LLUC
Amb tot el què s'ha exposat fins ara ja hem pogut comprovar que la Beth vola sola, i ben alt. Però des que s'ha establert al Maresme i s'ha convertit en companya nostra, ha mantingut una relació amb l'Associació que ens interessa especialment destacar aquí:
Col·lectiva Sant Lluc 2008
La Beth va participar per primer cop a la Col·lectiva Sant Lluc, i en va sortir seleccionada com a jove promesa, juntament amb noms tan potents posteriorment com Pol Codina, Àlex López, Núria Hurtado i Àlex Valls. A les imatges la veiem amb l'obra presentada, i una ampliació d'aquesta:
Aquesta nominació per part del jurat comportava una exposició col·lectiva per a ells sols la primavera de l'any següent (2009), en una sala que cada any havia estat diferent. En aquesta ocasió la sala va tenir un significat especial, ja que va venir a representar la inauguració de l'Àmbit Zero, la planta baixa de l'Ateneu (en aquell moment només la part del carrer Bonaire).
La Beth va compartir l'exposició, com hem indicat, amb Pol Codina, Àlex López, Núria Hurtado i Àlex Valls, i va participar-hi, entre d'altres, amb aquesta peça:
Taula rodona Joves Seleccionats
Una altra activitat derivada d'aquesta Selecció de Joves a la Col·lectiva Sant Lluc, en un intent de promoure la participació d'artistes joves i promocionar els qui apuntaven millors maneres, va ser una Taula Rodona (2009) conduïda per Daniel Llin, i a la que hi van participar joves seleccionats en diverses Col·lectives. (Veure reportatge AQUÍ)
A la taula veiem a Daniel Llin entre Núria Hurtado, Àlex López, Pol Codina, Marc Sala i Beth Fornas, i una intervenció de la Beth.
Exposició a Aparelladors
Aquesta exposició va suposar un punt d'inflexió en la seva trajectòria artística
En aquest mateix Blog vam fer un extens comentari de la inauguració, que us recomanem recuperar en aquest ENLLAÇ (CLICAR), per la profusió de documentació gràfica que excedeix la que podem reproduir aquí.
Aquest post incloia imatges de l'entrevista prèvia a El Públic, de la presentació de l'exposició a càrrec d'Antoni Luis i d'Ivet Duran, i d'aspectes de la sala d'exposicions i del públic durant la inauguració.
Per la categoria artística i humana del comentari de la Ivet vam publicar un segon post (que inclou, a més, diverses imatges de les obres exposades) amb la transcripció íntegra de la seva presentació, que també podeu recuperar AQUÍ (cliqueu), o veure'l en aquest vídeo:
Direm també que la mateixa Beth ens dóna força claus de la seva visió artística en aquesta entrevista que li va fer Joan Poch a El Públic, una estona abans de la inauguració de l'exposició:
Col·lectiva Sant Lluc 2013
És la seva darrera paticipació en una activitat organitzada per l'Associació. L'obra presentada era una de les novetats de l'exposició a Aparelladors, i suposa l'afirmació en la línia iniciada l'any abans, i que tan ben valorada va resultar pels assistents i la crítica
 |
M. Cusachs i R. Codina comentant la seva obra a la Col·lectivaSant Lluc 2013,
al costat de la de Pol Codina |
És impossible en un espai com aquest recollir un resum més extens i significatiu de l'obra de la Beth.
Per sort disposa de dues planes web (de fet una penja de l'altra), en les que es pot seguir la seva trajectòria, ben classificada per exposicions i altres temes (Obra gràfica, Espones, Ombres, Redempció), amb molt abundant i excel·lent documentació gràfica.
També s'hi poden trobar comentaris de la crítica i altres enllaços interessants. No us els perdeu:
dissabte, 20 de desembre del 2014
JOSEFINA ENRICH INAUGURA A LA PRESÓ
El passat divendres 12 de desembre la nostra companya Fina Enrich va inaugurar la seva exposició ESPAIS ÍNTIMS a la Sala d'Art de La Presó.
Es tracta d'una mostra de 14 obres recents, aquarel·les i tècniques mixtes amb aquarel·la i pastel, de gran format, que inclouen vistes interiors, bodegons i paisatges exteriors però tots amb el mateix comú denominador que dóna títol a l'exposició.
La intimitat, el sentit de "racó" com a espai on aïllar-se del món exterior i poder trobar-se bé amb un mateix en la solitud del silenci, en la pau de la tranquil·litat, lluny de presses i sorolls, és el nexe d'unió entre una butaca de lectura i un camí de canyes vora el llac, entre unes ampolles d'oli i uns coixins o una calaixera...
Va presentar l'exposició Antoni Luis, des del seu càrrec de president de l'Associació però també des de la categoria de company i amic des de fa anys. I li va respondre la Fina amb unes breus paraules d'agraïment i d'explicació del seu sentit d"Espais íntims", propòsit de la mostra.
La inauguració va comptar, com és habitual, amb una nodrida representació de companys de l'Associació, d'amics i de familiars de l'artista, que no es van voler perdre l'ocasió d'acompanyar-la en aquests moments de felicitat.
dilluns, 15 de desembre del 2014
LA "LLUM" DE MARGARIDA MARCH
Els esdeveniments s'han anat succeïnt amb rapidesa i ens havia quedat al tinter parlar de la inauguració de l'exposició LLUM, de Margarida March, a Aparelladors.
Realment poc podem afegir al que ja vam explicar a l'enunciar l'exposició (AQUÍ), doncs ja vam parlar extensament de la Margarida, de la seva professió i de la seva obra, i a més amb abundant documentació gràfica de tot el procés del seu treball.
Un treball que ella mateixa explicava a la tertúlia prèvia a la inauguració, a El Públic, en l'espai "Un cafè amb...", conduït per Joan Poch, i que tindria la seva continuïtat pocs dies després al programa de ràdio "El somni del Minotaure", a càrrec del mateix Joan Poch (de minut 33:35 a final):
A la Sala, mentrestant, el public anava entrant i quedant-se sorprès, primer per l'inusual muntatge, i després pel que semblaven papers en blanc. Calia acostar-se a les obres, mirar-les ben de prop i, llavors, començar a preguntar-se com estava fet.
Volem recordar que el dia de la clausura, el dissabte 10 de gener, a les 7 de la tarda, la Margarida ens parlarà del gravat, en general i, especialment, de la xilografia, en la conferència "Descobrir les tècniques del gravat: xilografia i aiguafort", que tindrà lloc a la mateixa sala d'exposicions de l Col·legi d'Aparelladors.
Realment poc podem afegir al que ja vam explicar a l'enunciar l'exposició (AQUÍ), doncs ja vam parlar extensament de la Margarida, de la seva professió i de la seva obra, i a més amb abundant documentació gràfica de tot el procés del seu treball.
Un treball que ella mateixa explicava a la tertúlia prèvia a la inauguració, a El Públic, en l'espai "Un cafè amb...", conduït per Joan Poch, i que tindria la seva continuïtat pocs dies després al programa de ràdio "El somni del Minotaure", a càrrec del mateix Joan Poch (de minut 33:35 a final):
La presentació de l'exposició, després d'una breu introducció d'Antoni Luis, va anar a càrrec de Pere Pascual, tant en qualitat de crític d'art com d'amic personal, que va acabar d'arrodonir les explicacions que havia donat la mateixa Margarida abans, a l'entrevista, i també ara a la presentació.
Després, ja amb la copa de cava a la mà, les converses van seguir girant al voltant de la sensibilitat de l'artista, de la seva perfecció tècnica i, també encara, de com estava feta aquella meravella.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)