Avui és Nadal, aquesta data del calendari en la que la gent del nostre entorn cultural, per una vegada sense massa distinció entre classes socials ni confessions politiques, sent aquesta fiblada interior indescriptible que ens acosta una mica a allò que hauria de ser la norma de conducta elemental de tot l'any.
És aquest dia en el que, com en cap altre, creients i no creients, ateus o agnòstics, sentim com a pròpia la desgràcia aliena dels qui no tenen un plat a taula, un sostre sota el que aixoplugar-se o una feina amb la que poder sobreviure.
És aquest dia en el que, com en cap altre, se'ns humitegen els ulls en veure a taula la cadira buida dels qui ja ens han deixat, l'absència dels que no poden ser-hi i el sotrac dels que ja no volen compartir-la.
És aquest dia en el que, com en cap altre, les rialles dels nouvinguts, les enriolades dels adolescents, la companyia dels amics o el suport dels familiars aconsegueixen amb prou feines dissimular la tristesa de les absències, la solitud dels records, la tendresa de l'enyor.
Avui, més enllà de l'alegria de campanes i cançons, volem dedicar un emocionat record a aquells pares i avis, germans i fills, marits i mullers, companys i amics que ja no poden brindar amb nosaltres per un món millor. Us trobem a faltar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada