La Capella dels Dolors és un dels exponents més importants i singulars del barroc català. L’obra d’Antoni Viladomat és una petita joia amagada dins la Basílica de Santa Maria, un conjunt únic del segle XVIII que els darrers anys havia patit un deteriorament important i que requeria una actuació urgent. Avui, que la Capella dels Dolors i altres elements com l’orgue –el més gran de Catalunya– s’erigeixen com a atractius de la ciutat, la intervenció als Dolors es feia més indispensable.
Les circumstàncies, doncs, van obligar a dissenyar un pla per a una restauració integral. L’Ajuntament de Mataró, el Departament de Cultura de la Generalitat i el bisbat de Barcelona han unit esforços per a assumir els costos de la rehabilitació, que sumen 533.070 euros. Un equip d’entre quatre i dotze restauradors, en funció de les tasques a realitzar, de l’empresa Policromia, treballen des de finals del mes d’agost i fins al febrer de 2016 a la capella, on s’ocupen de netejar les pintures fetes amb tremp per mirar de buscar la imatge i colors més fidels a l’obra original.
La Capella dels Dolors, plena de bastides, està immersa en un canvi d’imatge. Cristina Martí, coordinadora de l’equip de restauració, explica que “la neteja, fixació, neteja posterior, reintegració de suports i reintegració pictòrica” són les fases que s’allargaran fins al febrer.
La documentació i coneixement de l’espai no han impedit que sorgissin problemàtiques que no esperaven. En el moment d’iniciar la neteja de les parets, l’equip es va trobar que “als anys 60 es va aplicar un vernís a les pintures que teòricament les havia de protegir, però que les ha acabat perjudicant per l’alta concentració d’adhesiu que té el producte, que no es pot retirar i que, a més, ha enfosquit les imatges”. Si a això s’hi suma que les tasques de restauració fetes aleshores es van fer sense retirar la capa de pols i sutge, la neteja, que es fa amb dissolvents, es complica. Igual que la del sostre, que “com tota pintura mural, ha estat molt tocada amb els anys”, com remarca Martí. El fet que amb els anys la pintura envelleixi i perdi part dels components amb què es va crear, “fa que la superfície sigui molt delicada” i que s’hagi recorregut “a una alga, que es bull i es prepara en motllos, per netejar tot el sostre”.
Durant totes les fases es treballa colze a colze amb el Centre de Restauració, qui ajuda a determinar els millors productes per a la intervenció i fa analítiques per acumular el màxim d’informació, a banda de realitzar reunions periòdiques amb totes les parts implicades.
Retornar l’esplendor
En la fase de fixació i reintegració pictòrica, cal anar amb peus de plom. Segons Martí, “la neteja ha fet que s’eliminessin moltes intervencions passades”, però això no és cap problema, ja que s’imitaven els colors que amb la neteja que s’està fent no es corresponen amb la policromia original. Tot i així, “les esquerdes, on sovint s’aplicaven les repintades, ara queden blanques i caldrà decidir si es refan els dibuixos o s’hi aplica una tinta neutra”.
Totes aquestes intervencions que s’estan duent a terme són d’especial importància.El president del Museu Arxiu de Santa Maria, Nicolau Guanyabens, posa la “resolució dels problemes d’humitat, la descomposició de la pintura de les voltes i l’enfosquiment accelerat de la pintura mural” com a principals motius tècnics que feien molt necessària la restauració actual. Però és evident que el factor històric i patrimonial també és crucial, ja que, tal com remarca Guanyabens “permetrà retornar l’esplendor a aquest conjunt, el més important del barroc català”.
I és que, entre altres, els concerts de la Setmana de Música Antiga així com les visites guiades que s’hi fan, es posicionen com a nous elements “de captació de visitants que Mataró no pot desaprofitar”, segons paraules del regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, que veu una “rellevància nacional indiscutible” en l’adequació de l’espai.
