diumenge, 22 de novembre del 2015

TOPOGRAFIA VERMEERIANA

El descobriment de l'indret de 'El carreró' de Vermeer és l'objecte d'una exposició que es pot veure del 19 de novembre al 13 de març al Rijksmuseum. Posteriorment es traslladarà al Museu Prinsenhof de Delft.



Frans Grijzenhout, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat d'Amsterdam, va consultar els registres del segle XVII, que mai abans havien estat utilitzats per a aquest propòsit, i va indicar clarament la situació de 'El carreró' a Delft. 

La seva investigació li ha permès identificar la direcció exacta: és Vlamingstraat,  a Delft, en els actuals números 40 i 42. En els últims anys s'havien suggerit altres adreces, però cap era convincent. La nova font que Frans Grijzenhout ha consultat per a aquesta investigació, i que l'ha portat a resultats concloents, és De legger van Diepen het der wateren Binnen de stad Delft ("El llibre major del dragatge dels canals a la ciutat de Delft") de 1667, també conegut com el "Registre de les quotes de moll". És un registre de tots els impostos que havia de pagar el propietari d'una casa en un canal, a Delft, pel dragatge del canal i mantenir el moll fora de la seva porta. El registre ofereix una relació detallada (amb una precisió d'uns 15 centímetres) de l'amplada de totes les cases i de tots els passatges que s'alineaven als canals de Delft en època de Vermeer. Grijzenhout va ser capaç d'establir que, al costat nord de Vlamingstraat, en un canal molt estret en el que llavors era el barri més pobre de l'est de Delft, hi havia dues cases que coresponen als números 40 i 42 actuals. Cada casa tenia 6,3 m d'amplada aproximadament, i entre elles hi havia dos passadissos adjacents, cada un al voltant de 1,2 m d'amplada. La investigació addicional de la situació de les cases i els petits jardins al seu darrere va confirmar que la situació sobre el terreny es correspon exactament amb la pintura. No hi havia cap altre lloc a Delft en aquesta època amb aquestes característiques.

Les cases actuals van ser construides a finals del segle XIX. L'única referència encara reconexible, tal i com apareix a 'El carreró', és l'estreta porta del carreró de pas a la dreta.
 
La investigació també va revelar que la casa de la dreta pertanyia a tia vídua de Vermeer, Ariaentgen Claes van der Minne, germanastra del seu pare. Es guanyava la vida i mantenia als seus cinc fills venent tripes, i el pas al costat de la casa era conegut com la "Penspoort-Tripe Gate". També sabem que la mare i la germana de Vermeer vivien al mateix canal, just enfront. Per tant, és probable que Johannes Vermeer conegués prou bé la casa i que hi hagués referències personals al quadre.