INAUGURACIÓ A LLAVANERES

Del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres ens arriba la invitació a l'exposició de pintura d'Àngel Badia Camps que s'inaugura demà divendres 1 d'Abril, a les 19:30 h, a la Sala d'Exposicions de Can Caralt, al Museu.

CONVOCATÒRIA "PUNTS DE LLIBRE 2016"

Recordeu que ja està oberta la convocatòria per a 

L'EXPOSICIÓ ANUAL DE PUNTS DE LLIBRE PER SANT JORDI-2016

Lloc: Sala Sant Lluc, Casal Nova Aliança Mataró. 

Dates de l’exposició: del 8 d’abril al 8 de maig de 2016 

Quantitat: Dos punts de llibre per artista.

Tema: Lliure

Suport: cartolina, d'un mínim de 2 milímetres de gruix, de 22 cm alçada i 6 cm d’amplada.  (Si voleu, les cartolines ja  tallades es poden d’adquirir al Taller MARC’ART, Iluro 29. Mataró. El cost del pack de 5 punts és de 2€)

Lliurament: Els punts de llibre els heu de portar al despatx de l’Associació Sant Lluc, carrer Bonaire 25, 2n pis, els dies  30 i 31 de  març de 2016. 

Horari: de les 19:00h a les 20:30h del vespre.

Us preguem que respecteu tant les característiques tècniques com els horaris de recepció. Els originals que no s'adaptin a aquestes normes no podem garantir que es puguin exposar.

ART I MISSATGE

Aquesta és una prova de com el llenguatge de l'art, amb uns mitjans tan escassos, pot fer arribar el missatge de les circumstàncies tràgiques que viuen els refugiats i els migrants.

Un Metge sense Fronteres que acaba de passar dos mesos a la “Jungla de Calais” ha donat a conèixer aquests treballs, molt forts emocionalment, produïts per migrants a les portes de l'Estret.

Aquestes petites pedres/palets expressen el camí que aquests migrants (homes, dones, infants) han recorregut des de l’infern que han deixat enrera cap a l’esperança, sovint defraudada, d’una vida millor, rica de pau i d’estimació.

"REALISTES DE MADRID"

Al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid s'està exhibint en aquests moments l'exposició "Realistas de Madrid".

Ens explica l'exposició Guillermo Solana, director artístic del Museu i comisari de la mostra, en aquest vídeo grabat en un dels escenaris més emblemàtics del grup, la Gran Vía de Madrid:

Guillermo Solana presenta la exposición 'Realistas de Madrid'
Descubrimos más detalles de los ‘Realistas de Madrid’ de la mano de Guillermo Solana, director artístico del Museo y comisario de la exposición, en este video grabado en uno de los escenarios emblemáticos del grupo, la Gran Vía de Madrid:
Posted by Museo Thyssen-Bornemisza on dilluns, 22 / febrer / 2016 

També és molt interessant aquest altre vídeo sobre la restauració de diverses peces que s'hi exhibeixen, en el que hi intervé el propi Antonio López i la seva esposa.

Restauración de esculturas: diálogos técnicos con los artistas. from museothyssen on Vimeo.

L'ÀNGELUS DE DALÍ

"Durante una breve fantasía en el Cap de Creus, imaginé, talladas en las rocas más altas, las esculturas de los personajes del Angelus de Millet"
SALVADOR DALÍ

"Se adentra en la sala y descubre la versión daliniana de El Ángelus de Jean-François Millet. Con las notas de un piano de fondo, la imagen se precipita sobre él a gran velocidad y entra en un desierto dominado por el atardecer. Gira la cabeza y contempla la sombra de un niño y un hombre. Son Dalí y su padre. Frente a ellos se alzan dos enormes figuras de dos campesinos, que rezan el Ángelus acompañados del repicar de las campanas."Es Dreams, del museo Dalí de San Petersburgo, Florida. Con motivo de la exposición Disney and Dalí: Architects of the Imagination ("Disney y Dalí: Arquitectos de la Imaginación"), el centro ha creado una experiencia 3D en la que el visitante puede adentrarse en el cuadro Reminiscencia arqueológica del Ángelus de Millet, que Salvador Dalí pintó en 1934. Y puede hacerlo desde casa, a golpe de clic: el vídeo, de 360º, está publicado en Youtube.

"La obra de Millet fascinó tanto al artista de Figueres (Girona) que la versionó en diversas ocasiones, dando como resultado La Reminiscencia arqueológica del Ángelus de Millet, El Ángelus arquitectural de Millet y Una pareja con la cabeza llena de nubes.

"En su libro El mito trágico del Ángelus de Millet (1963) Dalí describió cómo “durante una breve fantasía” a la que se había abandonado durante una excursión al Cap de Creus, imaginó, “talladas en las rocas más altas, las esculturas de los personajes del Angelus de Millet:

“Su situación espacial era la misma que en el cuadro, pero estaban totalmente cubiertos de fisuras. Muchos detalles de las dos figuras habían sido borrados por la erosión, lo cual contribuía a remontar su origen a una época muy remota, contemporánea al mismo origen de las rocas. Era la figura del hombre la más deformada por la acción mecánica del tiempo; sólo quedaba de él el bloque vago e informe de la silueta que se convertía por ello en terrible y particularmente angustiosa”.

MIQUEL BARCELÓ HOMENATJA LLULL A PARÍS

Un monumental fresc amb fang, de 190 metres de llargada i 6 d'alçada, es pot veure fins el 28 d'agost en una de les façanes de vidre del pati intern lateral de la Biblioteca Nacional de París. 'Le Grand Verre de Terre. Vidre de meravelles' és una obra efímera d'argila i llum de Miquel Barceló, que ha volgut retre homenatge a Ramon Llull, ara que fa set-cents anys del seu naixement.  

La realització del fresc, 'in situ', amb dibuix raspat sobre argila seca, és un dels actes internacionals més importants de la commemoració del pensador mallorquí, a més de la primera col·laboració entre l'Institut Ramon Llull i el govern balear d'ençà que les Illes s'hi han reincorporat, aquesta legislatura. La presidenta del govern balear, Francina Armengol, ha visitat l'obra exposada a París i en un piulet ha destacat que 'el talent de Barceló' és un 'orgull' per a les Illes Balears. 

Barceló ha decidit de batejar l'obra amb dos noms: d'una banda, 'Vidre de meravelles', perquè s'inspira en una de les creacions majors de Ramon Llull, el 'Llibre de meravelles'; i, d'una altra, 'Le Grand Verre de terre', en referència a l'obra de Marcel Duchamp 'Le Grand Verre'. 

'Miquel Barceló. Sol y sombra', doble exposició a París 

L'espectacular mural és la porta d'entrada de l'exposició 'Miquel Barceló. Sol y sombra' que la Biblioteca Nacional dedica fins el 28 d'agost a l'artista mallorquí.  

És concebuda com una invitació a descobrir l'obra impresa de l'autor, amb força peces inèdites i algunes d'inspirades en la vida i l'obra de Llull. És una obra rarament exposada, però que representa una part major del seu treball. Pintor, dibuixant, escultor i ceramista, Barceló ha experimentat des del començament amb les tècniques d'impressió i l'exposició mostra dos-cents cinquanta gravats sobre coure, fusta, litografies, serigrafies i estampacions. 

La mostra es complementa al Museu Picasso de París, on s'exposen fins el 31 de juliol un centenar de ceràmiques, escultures, pintures i obres en paper seves posteriors al 1990. El recorregut que s'hi proposa es desenvolupa al voltant dels diversos mons de creació de l'autor i se'n destaquen les afinitats de la seva obra amb les actituds, els motius i els processos creatius de Pablo Picasso. Miquel Barceló és el primer artista contemporani convidat en aquest espai parisenc des que es va reobrir, el 2014.

Text i foto, Art Neutre?

Més informació i entrevista a Miquel Barceló en aquest article de EL PERIÓDICO

FIRA DE DIBUIX I PINTURA

Aquesta és la butlleta d'inscripció per a la 21 FIRA DE DIBUIX I PINTURA.

Els interessats a participar-hi ja la podeu anar formalitzant i enviar-la a la Unió de Botiguers.

GLÒRIA BOSCH, ACADÈMICA

Felicitem a la Glòria Bosch, directora d'art de la Fundació Vila Casas, pel seu nomentament com Acadèmica Corresponent per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Recordem que Glòria Bosch va ser membre del Jurat de la sisena edició del nostre Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró (2015), motiu pel qual la nostra felicitació és doble, en reconeixement del record tan grat que ens va deixar amb motiu d'aquesta relació professional.

RETROSPECTIVA DE TONI CATANY A LA PEDRERA

S'acaba de presentar a La Pedrera  "TONI CATANY - D'ANAR I TORNAR", una nova exposició que presenta la primera retrospectiva del fotògraf mallorquí des de la seva mort el 2013. Es pot visitar des del 15 de març  fins al 17 de juliol de 2016.

L’exposició «Toni Catany. D’anar i tornar», tot i posseir un evident caràcter retrospectiu, proposa revelar un Catany força diferent de com se’l coneix i del record que s’acostuma a tenir del seu treball. 

Etiquetada sovint de «clàssica», de «tradicional», de «neopictorialista», i fins i tot de «nostàlgica», l’obra de Catany respon a vegades poc o molt a aquests epítets. Però també és una obra audaç, lligada al seu temps, sembrada de sorpreses; una obra moderna. 

La vida i l’obra de Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942 – Barcelona, 2013) es podrien definir potser com una successió incessant d’anades i tornades entre Llucmajor i Barcelona, entre el Mediterrani i la resta del món, entre l’interior i l’exterior, entre els projectes i els records, entre les tècniques fotogràfiques del passat i les tecnologies d’avui dia. 

Tot acaba sent una qüestió d’anades i tornades, de vaivé, de dintre i de fora, d’aquí i d’allà. Aquests moviments incessants i inextricablement lligats s’alimenten mútuament en una recerca apassionada: glorificar la bellesa i l’harmonia, destriar l’art en la quotidianitat, crear vincles, bastir ponts, trobar semblances a vegades inversemblants. I trobar-se un mateix; és a dir, mostrar-se. A través de les seves fotografies, Toni Catany no ha parlat mai de cap altra cosa que no fos de si mateix. Aquesta és la cohesió i la coherència que hi ha entre milers d’imatges que abracen mig segle.

Toni Catany (Llucmajor, 1942 - Barcelona, 2013). Autodidacte. Viu i treballa a Barcelona des de l’any 1960 fins a la seva mort. Des de la seva primera exposició, el 1965, realitza més d’un centenar d’individuals arreu del món. Mostra sempre, a més, un interès particular a veure recollida la seva obra en diversos llibres, que obtenen nombrosos guardons: Natures mortes (1987), premi al millor llibre fotogràfic a l’edició de la Primavera Fotogràfica de Barcelona de 1988; La meva Mediterrània (1991), premi del llibre als Rencontres Internationales de la Photographie d’Arles i guardonat per la Generalitat de Catalunya com a millor llibre il·lustrat de l’any; Somniar déus (1993); Obscura memòria (1994); Fotografies (1997), premi dels Editors Europeus i premi del llibre català concedit per la Generalitat de Catalunya; Venessia (2006); Visions del Tirant lo Blanc (2007), Altars profans (2013) i, pòstumament, Toni Catany.Ceràmiques de Miquel Barceló (2015). 

L’any 2000 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) exposa una antologia de la seva obra: «Toni Catany, l’artista en el seu paradís». 

El 1991, el Ministeri de Cultura de França el nomena Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres. L’any 2001 la Generalitat li atorga el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i el Ministeri de Cultura, el Premio Nacional de Fotografía. L’any 2003 rep el premi Ramon Llull de les Arts, que li concedeix el Govern de les Illes Balears, i el 2015 és declarat Fill Il·lustre de la ciutat de Llucmajor. 

A partir de l’any 2005, aproximadament, s’inicia el procés per a la materialització del que serà, als darrers anys de la seva vida, el gran projecte de l’artista, la seva voluntat: la creació de la Fundació Toni Catany, a Llucmajor. Mentre treballa amb els seus col·laboradors en la futura Fundació, continua sent, tanmateix, un creador incansable.

EINSTEIN, EL GENI

El 14 de març de 1879, ara fa 137 anys, va néixer un dels científics més importants de la història: Albert Einstein. L'alemany, amb la seva Teoria de la Relativitat, revolucionava no tan sols la ciència clàssica sinó tota una concepció del món, que resultaria fonamental en altres camps del coneixement.

Einsten no té res a veure amb l'art, o això sembla a primera vista. El cert és que la Humanitat, en determinats moments de la seva història, sembla que arribi a un grau de maduresa suficient com per fer un gran salt qualitatiu i fer el pas endavant que capgira tot el saber anterior i la mateixa concepció universal del món que la conforma.

I així la idea del món que es venia arrossegant des del Renaixement -l'altre gran gir històric del pensament occidental- amb l'home com a epicentre de l'univers en lloc de Déu, i com a mesura de totes les coses,  salta pels aires amb aquesta teoria científica que elimina el sistema de referències tradicional i postula que tota observació depèn del sistema de referència de l'observador i que, en conseqüència, n'hi ha tants com observadors possibles.

Simultàniament, sense que hi hagués cap interrelació entre ells, Arnold Schönberg creava la música dodecafònica -l'atonalisme-, una tècnica de composició en la que les dotze notes de l'escala cromàtica tenen la mateixa importància, a diferència dels sistemes anteriors, en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals. 

I al mateix temps Picasso trasbalsava el món de l'art amb el cubisme, que eliminava el punt de vista únic i frontal de l'artista, base de la perspectiva plàstica des del Renaixement, per plasmar simultàniament diversos punts de vista des dels que es pot observar -i compendre- el model pintat en tota la seva integritat.

La ciència, la música, l'art, tota la concepció moderna del món fan un gir espectacular en pocs mesos de diferència i donen el tret de sortida a les més variades avantguardes artístiques i filosòfiques de la Europa de preguerra.

Einstein, doncs, íntimament lligat al cubisme com a revulsiu en la manera plural de veure el món, ens va deixar també unes reflexions personals que ens mostren la seva forma d'entendre no només la ciència, sinó també la vida, i que caldria no deixar caure en sac foradat:

1. «L'única manera d'escapar dels efectes corruptors dels elogis és continuar treballant.» 

2. «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiós.» 

3. «La imaginació és més important que el coneixement.» 

4. «Només una vida viscuda pels altres és una vida que ha valgut la pena.» 

5. «La ment és com un paracaigudes, només funciona si la tenim oberta.» 

6. «Una persona que mai ha comès un error mai ha intentat res de nou.» 

7. «Si A és l'èxit en la vida, llavors A=x+y+z. El treball és la x, el joc la y, i la z és mantenir la boca tancada.» 

8. «Quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.» 

9. «El matrimoni només és una esclavitud d'aparença civilitzada.» 

10. «L'educació és el que ens queda quan oblidem tot el que hem après a l'escola.» 

11. «El més important és no deixar de fer-se preguntes.» 

12. «Hi ha dues coses infinites: l'estupidesa humana i l'univers; i no estic segur de la segona.» 

13. «Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l'electricitat i l'energia atòmica: la voluntat.» 

14. «Mai penso en el futur. Arriba massa aviat.»

Per si voleu saber més sobre Albert Einstein, aquí us deixem aquest vídeo, en castellà, sobre la seva personalitat. Dura una hora i mitja, però val la pena.

ANTONI LUIS: 70 ANYS

Retrtat d'Antoni Luis per Jordi Arenas

Avui diumenge l'Antoni Luis compleix 70 anys. Una xifra potser no massa diferent a les altres, però que de tan rodona mereix una celebració com cal. 


Els lectors habituals d'aquest Blog, els companys de l'Associació, el coneixeu sobradament. Aquells que us hi acosteu de forma ocasional sapigueu que l'Antoni és una de les persones més conegudes, apreciades i ben considerades de Mataró, per la seva intensa activitat en favor de l'art, dels moviments socials i de les causes humanitàries, però també per la seva dedicació, honradesa, obstinació i fermesa en la defensa dels valors i principis en els que creu. 

Antoni Luis: Autoretrat

President de l'Associació Sant Lluc, marmessor del Llegat Arenas, involucrat des dels inicis en el cooperativisme i implicat en totes les activitats de caire humanitari que es promouen a casa nostra, encara té temps, però, de pintar. Bé, de pintar, dibuixar, dissenyar, esculpir... i seguir aprenent, ja que als 70 anys encara segueix assistint a tallers de dibuix i anant a classe de modelat, per no quedar estancat.

Tota aquesta activitat artística que ha anat conreant al llarg dels anys, de manera íntima i sense pretensions, ha decidit ara donar-la a conèixer, i s'ha autoregalat una exposició a l'Ateneu per mostrar-la públicament. És l'exposició que ha volgut titular "AUTO...", que es va inaugurar el dijous passat a la primera planta de l'Ateneu Fundació Iluro, i que resumeix de manera retrospectiva tota la seva intensa producció.

L'èxit participatiu de la inauguració demostra l'alt grau d'estimació que se li professa i la gran quantitat d'amics que li han fet costat en aquesta celebració-homenatge. Així ho manifestava també el Regidor de Cultura Joaquim Fernández, que va presidir l'acte, a títol personal i en nom de l'Alcalde, en la seva intervenció per tancar la presentació.

Paraules de benvinguda per part de la Fundació Iluro

Intervenció del Regidor de Cultura Joaquim Fernández

Una original presentació, val a dir, ja que es va eludir el tradicional discurs laudatori d'algun crític o personalitat del ram per un càlid diàleg entre ell mateix i Joan Poch, que el va anar portant pels diferents àmbits de l'exposició perquè fos ell mateix qui anés desgranant els principals trets de la seva biografia artística. 

Després de la presentació va tenir lloc l'acte simbòlic de donació de l'obra El far d'Alexandria, que l'Antoni ha donat a la Fundació Iluro en agraïment al tracte rebut per part de l'entitat anfitriona.

Amb el president de la Fundació Iluro, Pere Carles,
i amb diversos membres de la direcció del Patronat 

L'exposició es complementa amb unes vitrines on s'exposen aquarel·les i apunts de viatge, dibuixos d'obres editades i obres de petit format en les tècniques més diverses. També amb un vídeo amb nombroses fotografies de les seves sortides a pintar, amb el Grup dels Dissabtes de Ca l'Arenas o amb l'Associació Sant Lluc, i amb un catàleg curosament editat on es mostren totes les obres exposades agrupades per temes i estils.

El vídeo de sala, diverses vitrines i l'Antoni signant catàlegs

L'exposició, doncs, té un doble valor: per a l'Antoni, la de la mirada cap enrera satisfeta i orgullosa de l'obra feta; per a nosaltres, la de conèixer una obra fins ara amagada en la seva intimitat, i de la que només en coneixíem alguns tastets en diverses col·lectives.

L'Antoni explicant el doble retrat entre Jordi Arenas i ell mateix

El públic descobrint la seva obra

Ell ha pogut celebrar el 70è aniversari de la millor manera que podia imaginar. Nosaltres hem pogut acompanyar-lo i felicitar-lo com es mereix.

Per molts anys, amic Antoni!  

Antoni Luis amb Núria Palomar, la promotora de l'exposició "AUTO..." a l'Ateneu

"UN CAFÈ AMB..." CARME FAGEDA, A EL PÚBLIC

Aquí teniu el vídeo que la productora CLACK ha realitzat de l'entrevista de Joan Poch a Carme Fageda, el divendres passat, al local de El Públic, en l'habitual espai "Un cafè amb...", on el comunicador dialoga amb l'artista just abans de la inauguració de l'exposició al Col·legi d'Aparelladors.

MIQUEL ORTEGA EXPOSA A BARCELONA

Durant els dies 18, 19 i 20 de març Miquel Ortega exposa al Reial Club Marítim de Barcelona.

També, durant l'exposició, durà a terme tallers de trencadís en una carpa en el Moll de la Fusta del Port de Barcelona.

ELS "CELS I TERRES" DE CARME FAGEDA

El passat divendres es va inaugurar a Aparelladors l'exposició CELS I TERRES, de CARME FAGEDA, que ja vam anunciar oportunament.

A les set de la tarda va tenir lloc a El Públic l'habitual espai "Un cafè amb...", on el comunicador Joan Poch va dialogar amb la Carme a propòsit de la seva obra, la seva evolució artística i l'exposició que inaugurava aquella mateixa tarda.

Acte seguit, i presentada per Antoni Luis en qualitat de president de l'Associació Sant Lluc, l'entitat organitzadora de la mostra, va inaugurar-se propiament l'exposició, en la que la Carme ens presenta 23 olis de la seva producció més recent.

Tant la inauguració com l'acte previ a El Públic van resultar molt concorreguts.