RETROSPECTIVA DE TONI CATANY A LA PEDRERA

S'acaba de presentar a La Pedrera  "TONI CATANY - D'ANAR I TORNAR", una nova exposició que presenta la primera retrospectiva del fotògraf mallorquí des de la seva mort el 2013. Es pot visitar des del 15 de març  fins al 17 de juliol de 2016.

L’exposició «Toni Catany. D’anar i tornar», tot i posseir un evident caràcter retrospectiu, proposa revelar un Catany força diferent de com se’l coneix i del record que s’acostuma a tenir del seu treball. 

Etiquetada sovint de «clàssica», de «tradicional», de «neopictorialista», i fins i tot de «nostàlgica», l’obra de Catany respon a vegades poc o molt a aquests epítets. Però també és una obra audaç, lligada al seu temps, sembrada de sorpreses; una obra moderna. 

La vida i l’obra de Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942 – Barcelona, 2013) es podrien definir potser com una successió incessant d’anades i tornades entre Llucmajor i Barcelona, entre el Mediterrani i la resta del món, entre l’interior i l’exterior, entre els projectes i els records, entre les tècniques fotogràfiques del passat i les tecnologies d’avui dia. 

Tot acaba sent una qüestió d’anades i tornades, de vaivé, de dintre i de fora, d’aquí i d’allà. Aquests moviments incessants i inextricablement lligats s’alimenten mútuament en una recerca apassionada: glorificar la bellesa i l’harmonia, destriar l’art en la quotidianitat, crear vincles, bastir ponts, trobar semblances a vegades inversemblants. I trobar-se un mateix; és a dir, mostrar-se. A través de les seves fotografies, Toni Catany no ha parlat mai de cap altra cosa que no fos de si mateix. Aquesta és la cohesió i la coherència que hi ha entre milers d’imatges que abracen mig segle.

Toni Catany (Llucmajor, 1942 - Barcelona, 2013). Autodidacte. Viu i treballa a Barcelona des de l’any 1960 fins a la seva mort. Des de la seva primera exposició, el 1965, realitza més d’un centenar d’individuals arreu del món. Mostra sempre, a més, un interès particular a veure recollida la seva obra en diversos llibres, que obtenen nombrosos guardons: Natures mortes (1987), premi al millor llibre fotogràfic a l’edició de la Primavera Fotogràfica de Barcelona de 1988; La meva Mediterrània (1991), premi del llibre als Rencontres Internationales de la Photographie d’Arles i guardonat per la Generalitat de Catalunya com a millor llibre il·lustrat de l’any; Somniar déus (1993); Obscura memòria (1994); Fotografies (1997), premi dels Editors Europeus i premi del llibre català concedit per la Generalitat de Catalunya; Venessia (2006); Visions del Tirant lo Blanc (2007), Altars profans (2013) i, pòstumament, Toni Catany.Ceràmiques de Miquel Barceló (2015). 

L’any 2000 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) exposa una antologia de la seva obra: «Toni Catany, l’artista en el seu paradís». 

El 1991, el Ministeri de Cultura de França el nomena Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres. L’any 2001 la Generalitat li atorga el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i el Ministeri de Cultura, el Premio Nacional de Fotografía. L’any 2003 rep el premi Ramon Llull de les Arts, que li concedeix el Govern de les Illes Balears, i el 2015 és declarat Fill Il·lustre de la ciutat de Llucmajor. 

A partir de l’any 2005, aproximadament, s’inicia el procés per a la materialització del que serà, als darrers anys de la seva vida, el gran projecte de l’artista, la seva voluntat: la creació de la Fundació Toni Catany, a Llucmajor. Mentre treballa amb els seus col·laboradors en la futura Fundació, continua sent, tanmateix, un creador incansable.