 |
| Joan Miró: "L'esperança del condemnat a mort", 1974. Fundació Joan Miró, Barcelona |
Els judicis sumaríssims de les darreríes del franquisme no van deixar indiferent Joan Miró, que va pintar aquest tríptic en referència a l'esperança de mesura de gràcia que es va demanar per al jove llibertari Salvador Puig Antich, membre del MIL, que finalment seria executat al garrot vil.
Les obres són resultat d'un procés de més de dos anys, durant els que Joan Miró va fer diversos dibuixos preparatoris amb variacions de la mateixa idea. Aquests dibuixos es conserven al fons de la Fundació Miró.
Durant el mes de febrer de 1974 va traslladar aquestes idees a la tela, que no va considerar definitivament acabada fins dos mesos després de l'execució de Puig Antich, per bé que, materialment, el tríptic fou finalitzat aquell mateix febrer.
El mateix Miró diria de la sèrie:
«És estrany, però alhora significatiu, que jo acabés aquella obra el mateix dia que van executar amb el garrot aquell pobre noi, Salvador Puig Antich. Vaig acabar el quadre el mateix dia que el van matar, sense jo saber-ho: una línia negra damunt un fons blanquinós, una línia negra com un fil que algú talla perquè té la força i gens de pietat....També Joan Brossa va escriure el poema "Elegia", amb motiu de la seva mort.
Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;
cap joc de queixes no té res a fer;
però el teu pensament, gall guerriller,
recosirà la llum en el nou dia.
M'empeny el seny, i aquesta ofrena té
afany de lluita que el fullam canvia;
el teu exemple, vora l'alegria,
darà salut a qui no perd carrer.
La Llibertat, columna de la fruita,
fa clara la diada de la lluita,
que a poc a poc va esdevenint filó.
Rellotge sempre de la gent que lluita,
obres la gàbia a muntanyes. No
has caiguit pas! Puig Antich, Salvador!
2 de març de 1976
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada