La recent i sobtada mort d’Arnau
Puig, a part d’entristir-nos profundament, ens fa pensar en aquelles ocasions
en què vam poder gaudir d’aquest savi filòsof que sempre va lluitar en pro de
l’art, les arts, i el seu paper a la vida.
En relació a Torres Garcia,
inspirador de la Biennal de Pintura que duu el seu nom lligat a la ciutat de
Mataró, diu, entre altres coses : “ El
que sentia era pensat i el que pensava era plasmat, tot era interessant,
interès i curiositat que el conduiria a passar des de la comprensió del més
rigorós academicisme a la llibertat creativa més impulsiva ... “
En el seu text fa un repàs breu, però
amb molt de suc, sobre el mestre i la seva evolució i, aplicant-ho al premi de
pintura, amb la seva llarga experiència com a jurat del mateix, dedueix que no
solament es tracta de posar un nom a un premi sinó d’evocar aquests principis
evolutius dels que fa esment.
Acaba dient : “ Els membres del Jurat hem assistit a una lliçó de sensibilitats
perceptives o al convenciment que no hi ha només una estètica universal sinó,
com deia Torres Garcia, uns principis universals que cadascú extreu de la
totalitat que és el món segons el seu tarannà, cultura, procedència i voler o
sentir del compromís.”
I ho rebla amb aquest pensament molt
definitori de l’Arnau : “ L’art no és un
passatemps, sinó una invitació per estar, trobar-se, sempre, plenament en forma
per assajar d’entendre els altres i obligar-los a què també ens entenguin.”
Una filosofia i una manera de viure
de la que Arnau Puig va fer bandera tota la seva vida fins el darrer moment.
Quina sort haver gaudit de tan gran
mestre !
Antoni Luis Planas
President de l'Associació Sant Lluc per l'Art.
