divendres, 28 de febrer del 2014

MARTÍNEZ LOZANO EN FOTOS

Els Amics de les Arts i Joventuts musicals acull des de dissabte passat l’exposició ‘Remembrança de Josep Martínez Lozano’, obra del fotògraf terrassenc Cristóbal Castro. 

Lozano va establir els seus estudis a Terrassa, Montblanc i Llançà, poblacions que van tenir una gran importància en la seva trajectòria artística i personal.


El "Pepe", com li deien els amics, va rebre la medalla de plata de l’Ajuntament de Terrassa l’any 1999, i va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat el 2006, abans de morir.
Homenatge que se li va retre a Ripoll el juny de 2013

L’exposició és una recopilació d’un gran amic seu, Cristóbal Castro, que ha recollit fotografies de tota la vida professional del pintor: “Durant els últims trenta anys, sempre que ell feia alguna cosa jo intentava anar-hi i li feia fotos. El recordo com una persona especial, un personatge molt especial, molt entranyable, molt estimat, molt bona persona. Traspassava el que era un artista, era quelcom més. Un personatge de la ciutat i molt estimat per tothom”.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha volgut destacar el compromís del pintor amb la ciutat i el regidor de Cultura, Amadeu Aguado, ha comentat també l’obra de l’artista: “El bon pintor busca la llum, busca la inspiració, i és un honor que ell la trobés a Terrassa durant molts anys. A part de la riquesa o la dinàmica cultural en temps difícils com inicialment va viure és prou important. Això dignifica la gent i les persones que l’envoltaven”.
L’exposició es podrà veure fins el dia 13 de març, de dimarts a diumenge de set a nou del vespre.

dijous, 27 de febrer del 2014

NOVA EXPOSICIÓ A CA L'ARENAS


Aquest divendres s'inauguren a Ca l'Arenas dues noves exposicions de la temporada "Art a Mataró 1942-1958. Els anys de la represa", comissariada per Àlex Mitrani, i que fan un repàs dels moments més destacats dels 75 anys d'art a la ciutat.


En aquesta ocasió (28 de febrer-6 de juny) es podran veure peces importants de Joan Hernández Pijuan i Eduard Alcoy, així com també una instal·lació del mataroní Domènec.

Podeu ampliar la informació d'aquesta activitat AQUÍ.



dimecres, 26 de febrer del 2014

CONFERÈNCIA A CA L'ARENAS

El dijous 27 de febrer de 2014, a dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc a Ca l'Arenas una altra de les conferències que organitza mensualment l'ASSOCIACIÓ AMICS DE CA L’ARENAS:

IDENTITAT I SOBIRANIA NACIONAL CATALANA ABANS DE 1714: 
L’AUSTRIACISME DE L’ABAT DORDA 

En aquesta ocasió anirà a càrrec de Ramon Reixach, Doctor en Història (U.A.B.), Llicenciat en Economia (U.B.) i Premi Iluro (2005, 2007, 2009), que parlarà sobre el 300 aniversari del 1714 i la presència com a ministre d’Hisenda de l’Arxiduc Carles d’un mataroní, l’Abat Francesc Dorda.

L'abat Francesc Dorda (1641-1716),
fill de Can Dorda de Mata.
La conferència es centrarà en la qüestió: “És la identitat nacional catalana un invent romàntic del s. XIX?”.

Un repàs doncs plurisecular per estudiar si les expressions en aquest sentit que es poden observar abans del Decret de Nova Planta ens permeten afirmar o no l’existència d’identitat nacional catalana ja molt abans de 1714, i si és un dret (sobirania nacional) que no pot ser limitat per un ordenament constitucional forà.

Si voleu saber més de l'Abat Dorda, veieu aquesta web del monestir de Poblet

dimarts, 25 de febrer del 2014

MONTSE PONS EXPOSA A CAPGRÒS


Montse Pons

"Los perros de Azul"




Azul és una ciutat d’uns 55.000 habitants de l’Argentina, en plena pampa i a 300km de la capital, Buenos Aires. És el municipi natal del marit de l’artista Montse Pons, i li ha servit de motiu d’inspiració per a les obres que es podran veure a l’exposició del mes de març a l’Espai Capgròs.

“Els gossos que corretegen per la ciutat, lliures i mansos, són el motiu principal de les obres”, explica aquesta creadora, nascuda l’any 1957 i amb més de 30 anys d’experiència en l’ensenyament d’arts visuals i plàstiques. A més, com a artista cultiva gèneres com el gravat, la illustració, el disseny o l’art digital. Però a l’espai Capgròs se centra en la pintura. 

Sota el títol “Los perros de Azul”, Pons presenta un seguit d’obres sobre suport reciclat, de cartró premsat, que serveixen de base peces de caire figuratiu expressionista, de mides i formes irregulars. “M’agrada treballar sobre tot tipus de suports”, destaca Pons. 

La mostra es podrà veure a l’Espai Capgròs a partir del proper dijous dia 27, i estarà oberta fins al 2 d’abril. 

(Text i foto: Capgròs)


diumenge, 23 de febrer del 2014

ELS NOSTRES SOCIS: MARIANO CABELLOS

Aquest espai quinzenal, com ja hem dit repetidament, es fa per ordre alfabètic. En aquesta ocasió, no obstant, hem fet una excepció, ja que Mariano Cabellos hauria hagut de publicar-se fa quinze dies. Ell ens havia facilitat tota la documentació amb suficient antelació, però uns problemes amb la transformació del format de les imatges ens va impedir poder arribar a temps, i es va publicar l'entrada següent, de Núria Calsapeu. Solventats els problemes tècnics, recuperem el nostre convidat d'avui:

MARIANO CABELLOS DE GREGORIO



TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA 

Mariano Cabellos va néixer a Atienza (Guadalajara), l'any 1960.

La vocació artística se li va despertar des de molt nen, envoltat d'art sacre i civil, en una vila carregada d'història i d'elements estètics.
Vaig néixer en Atienza, un lloc magnífic per néixer (com totes les pàtries del cor) no solament per la seva història i les seves gents sinó perquè allí vaig descobrir la llum. Aquesta llum neta i dura que desperta les ombres lluminoses que intento ensenyar-vos en els meus paisatges.    




L'interès per l'art es va fer encara més palpable en els seus anys escolars, en el seu pas per les aules del Col·legi Valldemia, ja a Mataró, on la família va traslladar la seva residència quan ell tenia deu anys.

A partir de 1977 Jordi Arenas es convertiria en el seu mestre i, amb els anys, en amic. D'ell no solament va aprendre dibuix i pintura, és a dir, l'ofici, sinó que en el seu taller també va conrear l'amistat dels seus companys i va descobrir el plaer per la música i l'interès per l'arqueologia.

El 1981 ingressa a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi. Van ser anys de descobriments artístics, d'amistats i de contactes amb algunes de les personalitats del panorama artístic del país. Va suposar també l'estudi de l'escultura, el gravat i la fotografia, que tanta passió li despertarien. 

El 1986 Mariano finalitza la carrera, llicenciant-se en l'especialitat de pintura.





ACTIVITAT PROFESSIONAL

En els anys següents Mariano Cabellos simultaneja la pintura amb la preparació pedagògica que el portarà a l'ensenyament de l'art, obtenint la plaça de professor d'Educació Visual i Plàstica l'any 1988.


Aquest càrrec, que exerceix actualment a Arenys de Munt, li permet estar en contacte permanent amb els joves. En aquest sentit reivindica que les assignatures artístiques deixin de ser les "Maries" de l'ensenyament i tinguin un paper més important en el currículum escolar.

Durant aquests últims vint-i-cinc anys ha alternat la pedagogia de l'art amb la seva carrera artística, exposicions, cursos i conferències.



ESTILS ARTÍSTICS



L'art de Mariano Cabellos, com qualsevol art viu, ha anat evolucionant amb el temps.




En els seus començaments d'estudiant la seva pintura, de tonalitats fosques, tenia marcades influències del segle d'or de la pintura espanyola. Va conrear el gènere del bodegó, seguint l'estela de Zurbarán, Meléndez o de Sánchez Cotán.
 
Durant el període universitari es va endinsar en la pintura matèrica, de la qual Antoni Tàpies era el seu màxim exponent.

Una constant de Mariano Cabellos ha estat pintar del natural. Aquest tret ha influït en la seva pintura, apropant-la al postimpressionisme. És, tal vegada, el paisatge la faceta més coneguda de la pintura de Mariano Cabellos i dins d'ella dues característiques que la defineixen: la llum i el color.
De fet, crec que el meu afany creatiu té alguna cosa (o tot) a veure amb la meva relació apassionada amb la llum. És ella la que m'emociona en els esclats de color dels camps de roselles i girasols, en el balanceig de les buguenvíl·lees i les malves. Són els fragments de llum que intento disseccionar en els ritmes precisos dels camps castellans a força de pinzellades pacients.

Però no sempre és una relació fàcil. La llum no es deixa domesticar. Intenta dominar sobre forma i traç, no per anul·lar-los sinó per reforçar-los, i aquí és on puc utilitzar el filtre del procés creatiu per poder expressar la meva manera de veure el món, de recrear el meu univers pictòric.



L'ESTUDI

Mariano Cabellos ha tingut quatre estudis en els últims trenta anys. Quatre espais físics on transformar, pensar, interpretar i crear. Però el seu estudi permanent és el de l'aire lliure, el camp, en "plein air”, el mateix que el dels impressionistes.




LES FORMES D'EXPRESSIÓ
En l'art, m'interessen tots els camins. Intento buscar un llenguatge que em permeti transmetre-us tota la meva fascinació per la llum. 

La pintura

Durant més de trenta-cinc anys Mariano Cabellos ha sortit a pintar al camp, 
amb amics com Manuel de Gracia, Fabiola Almarza Sorolla, Carlos Ortega o Miguel Barbero. També ha rebut consells i compartit xerrades amb Antonio López.



La seva paleta ha recollit paisatges rurals o vistes urbanes que ha interpretat, generalment a l'oli, però també a l'aquarel·la i al pastís. 


En menor mesura, Cabellos ha tractat la figura i el retrat, dels quals en vam poder veure una mostra a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Mataró.



En l'últim treball exposat , "Proceso",  vaig pretendre oferir una instal·lació on no solament hi havia un profund homenatge als meus orígens sinó, també, un intent de recrear tota una atmosfera acompanyant a l'obra final, la qual em permetia explicar el que he anat aprenent sobre pinzells i llum.



El dibuix
M'interessa, igualment, el dibuix: puc dedicar-li tot el temps que el llapis requereixi per reflectir allò que m'emociona. Tinc la sensació que acabo sent segrestat emocionalment per l'objecte que ha provocat el meu interès.


El principi, la gènesi de qualsevol obra d'art és el dibuix. Mariano Cabellos no solament empra el dibuix com a mitjà per pintar, fer escultura o gravat, sinó que en moltes ocasions és el protagonista absolut de la seva obra. És el mitjà pel qual estudia el paisatge, l'objecte, el fruit o el personatge.





L'escultura

A principi dels anys vuitanta, Mariano Cabellos s'inicia en el tractament del volum. 

Treballa a la Facultat de Belles Arts des del fang a la pedra, passant pel ferro.

Alguna de les seves escultures en acer poden veure's en centres públics. En l'actualitat segueix treballant en ferro, que combina amb altres elements.


En escultura estic utilitzant un alabastre que ha perdut la seva virginal blancor per fondre's en tonalitats variades que recorren la peça i on busco treballar línies absolutament netes per recrear un fragment que permeti a la percepció de l'espectador completar l'instrument. 



El 2010, fruit de la col·laboració amb el pastisser Claudi Uñó, Mariano Cabellos crea el popular torró d'autor a partir d'una escultura seva. El material triat per a l'obra és l'alabastre, que ha donat origen a la sèrie d'escultures amb el tema d'instruments musicals:

“He triat l’alabastre com a material per fer la peça, ja que és noble i serveix per fer una obra que sigui similar a una troballa arqueològica de tantes que tenim a Mataró”, ha explicat, per continuar: “si mirem pels voltants de Santa Maria hi ha moltes cases amb portes del segle XVIII, amb corbes similars al violí; a més, tinc dades sobre la família Marquès que vivia per aquesta zona, que feia violins durant la mateixa època a la ciutat, pel que la iconografia d’aquest instrument era ideal per representar alguna cosa de Mataró que no fos tampoc molt evident”. 

            
           


El gravat

Mariano Cabellos s'inicia en les tècniques del gravat com la punta seca, l'aiguafort o la litografia a la Facultat de Belles Arts. La seva producció calcográfica sempre ha estat de petit tiraje. També ha treballat en el taller que dirigia Raúl Capitani, centrant-se fonamentalment en la serigrafia. Algunes d'elles han servit per il·lustrar el llibre “Primera collita”. De la mateixa manera ha estudiat la tècnica del linòleum.




La fotografia


El 1981, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, Manuel Laguillo imparteix el primer curs fotogràfic que es dóna a Espanya amb rang universitari, i ell hi assisteix com a alumne. 

Des de llavors Cabellos ha retratat paisatges, festes, personatges...  que en ocasions ha publicat. D'aquesta relació amb la fotografia i la recerca de l'antropologia cultural, il·lustrades amb fotografies antigues i seves, Mariano publica en 2009 el llibre “Atienza ayer”. 



EXPOSICIONS 

I com a nexe d'unió en tot el meu treball, sempre la llum, la que m'anima a seguir sense perdre ni un polsim d'entusiasme.

Exposicions individuals
El 1981, uns mesos abans de començar la carrera de Belles Arts, Mariano Cabellos exposa per primera vegada la seva obra, de forma individual, a l'Ajuntament d'Atienza. El catàleg és presentat per Jordi Arenas. Des d'aquella exposició inicial ha exposat individualment en més d'una quinzena d'exposicions: 

A Mataró s'ha pogut contemplar la seva obra en exposicions individuals en quatre ocasions:




2013.- Sala del Col·legi d'Aparelladors: “Proceso”. (veure crítica)
2004.- Espai CapGros: “Apunt.es” (veure crítica)
1996.- Sala Caixa Laietana.
1992.- Sala Caixa Laietana.

Ha exposat individualment en galeries de Barcelona i Madrid.

2005.- Galeria d'art Ida Sennacheribbo, Barcelona.
2002.- Galeria Mayte Muñoz, Barcelona.
2001.- Galeria d'Art Ida Sennacheribbo, Barcelona.
2001.- Galeria d'Art Victoria Hidalgo, Madrid.
2000.- Galeria Azteca, Madrid.
1998.- Galeria Mayte Muñoz, Barcelona.
1996.- Galeria Mayte Muñoz, Barcelona.
1986.- Hospital Príncipes de España, Barcelona. 
1983.- Ermita del Humilladero, Sigüenza.
1983.- Parador Nacional Castillo de Sigüenza.
1981.- Ajuntament d'Atienza.

En aquests moments està preparant una exposició individual al Museu Arxiu de Llavaneres, que s'inaugurarà el proper 7 de març i es podrà veure fins el 21 d'abril.


Exposicions col·lectives
Animat pel seu mestre, Jordi Arenas, Mariano Cabellos exposa per primera vegada una obra en l'Exposició Col·lectiva Sant Lluc de Mataró de 1979. Des de llavors ha participat habitualment en la col·lectiva més popular de Mataró.

    
Col·lectiva Sant Lluc 2012
                Col·lectiva Sant Lluc 2013                             

L'obra de Mariano Cabellos s'ha pogut veure també en un bon nombre d'altres exposicions col·lectives, de les quals destacarem:

  • Exposició en el Col·legi de Llicenciats de Belles Arts, Barcelona 
  • Exposició col·lectiva. Facultat de Belles Arts, Barcelona. 
  • Exposició col·lectiva. Galeria La Pinacoteca, Barcelona.  
  • Exposició del Taller de Gravat CIDEM (Centre permanent                              d'Artesania de la Generalitat de Catalunya). 
  • Exposició col·lectiva. Sala Parés, Barcelona.  
  • "Mataró. Mirades". 25è aniversari Revista Capgròs. Mataró. 
  • Exposició col·lectiva "15x15 art sobre paper", a la Presó (Mataró).
Obra presentada al 15x15 amb paper fet a mà



FIRES

La seva obra també ha estat exposada en fires internacionals d'art, com en la Fira “DeArte” de 2001, en l'estand de la galeria Victoria Hidalgo.


OBRA EN

L'obra de Mariano Cabellos està representada en col·leccions públiques i privades de França, Estats Units d'Amèrica, Argentina, Espanya i Anglaterra.



UNA EXPOSICIÓ SINGULAR 


El 2013, justament ara fa un any, Mariano Cabellos va presentar al Col·legi d'Aparelladors de Mataró, de la mà de l'Associació Sant Lluc, una exposició singular, "PROCESO", que ja hem esmentat abans, però que per les seves circunstàncies especials mereix un estudi més detingut.



La mostra era un muntatge que gira al voltant d'una única obra: "Cofrades de las Santas Espinas de Atienza", un magnífic retrat coral d'aquesta confraria del seu poble, i que perpetua una tradició centenària i familiar

L'exposició consistia a mostrar una selecció de la gran quantitat de dibuixos i esbossos preparatoris d'aquesta obra: dels rostres dels personatges, de la composició, de l'estudi de la llum de l'escena... , fets amb les més diverses tècniques. 

Perpetuant una tradició centenària i familiar


Just abans de la inauguració es feia a El Públic l'habitual entrevista a l'artista, "Un cafè amb...", que explica molt bé, amb les seves pròpies paraules i amb imatges de l'exposició, què significa "Proceso" (Si no veieu el vídeo de sota cliqueu AQUI):



L'exposició la va presentar en Pere Pascual, i en aquest vídeo podeu veure un extens resum de la inauguració (si no podeu veure aquest vídeo de sota cliqueu AQUÍ):



També podeu conèixer més a fons el sentit i les característiques d'aquesta exposició amb els comentaris que el mateix Mariano explica en l'entrevista que li va fer el presentador a M1TV. Podeu veure el tall de l'entrevista des del minut 02:47 fins el 14:31 del programa "Espai d'Art"