És una Entitat sense afany de lucre que té com a objectiu la promoció i gestió d'activitats artístiques i culturals per tal de fomentar i estimular el coneixement i la creació en el camp de les arts plàstiques.
dilluns, 11 de novembre del 2024
diumenge, 3 de novembre del 2024
ANNA DE JAIME. Espais
"L'espai és forma i presència, no només un territori on distribuir l'arquitectura de les formes. Apareixen zones de transparència – zones de transició – espais de càrrega matèrica. No sintetitza una forma jeràrquica concreta. Emergeix la forma en un límit subtil. Una forma que és passat i present, que a estava en l'origen de tot, en un espai primogènit, i que apareix o desapareix deixant el seu rastre, un vestigi, un ser”.
Anna de Jaime. 2024
https://www.culturamataro.cat/agenda-cultura/espais-anna-de-jaime
diumenge, 22 de setembre del 2024
LA COL·LECTIVA 2024
L’esperada Col·lectiva anual de l'Associació Sant Lluc per l'Art es converteix en una festa de retrobament del sector artístic de la ciutat. Esdevé, habitualment, l’inici de la temporada artística de Mataró.
L’objectiu de La Col·lectiva és donar visibilitat, connectar, dialogar amb les diferents, variades i, fins i tot, inconnexes tècniques, colors, i traços presents en l’exposició que aglutina artistes de tot el territori; de diferents edats i de totes les disciplines, presentant un retrat perfecte de la presència artística a la ciutat.
La Col·lectiva, a més de reunir a prop d’una vuitantena d’artistes, aposta per presentar un autor de trajectòria qualitativa i excel·lent. Enguany, l’artista convidat és l’escultor Diego Guirao (Mataró, 1956-2024). La seva obra ens permetrà interactuar i conversar amb els seus “Estranys habitatges”.
https://www.culturamataro.cat/agenda-cultura/la-col-star-lectiva-2024-1
MARYORY PEMBERTY. "Modelant la geometria"
“En
aquest projecte intento vestir-me amb l'elegància de la sobrietat en les formes
i els colors de la cultura catalana; emmotllant la geometria dins el marge
propi que em caracteritza, brindant una temàtica estructural i profunda des de
l'ésser de cada individu com a espectador, convidant a l'observació que
identifica elements geomètrics.
Alhora,
integrant tot allò sensitiu amb allò racional i endinsant-nos en un món de
reflexió des de la valuosa influència de cultures antigues que van utilitzar la
geometria com a expressió artística i decorativa”.
Maryory Pemberty. 2024
https://www.culturamataro.cat/agenda-cultura/maryory-pemberty-modelant-la-geometria
dimecres, 11 de setembre del 2024
LLISTA DEFINITIVA DE PARTICIPANTS A LA COL·LECTIVA 2024
LA COL·LECTIVA 2024
Exposició del 19 de setembre al 27 d’octubre de 2024
Ateneu Centre Cultural. Fundació Iluro, La Riera, 92 – MATARÓ
divendres, 2 d’agost del 2024
BASES "LA COL·LECTIVA" 2024
dilluns, 1 de juliol del 2024
Col·lectiva x6 2024
Col·lectiva amb 6 membres actius de l’Associació Sant Lluc per l’Art Mataró: Alexandra Chaves, Anna Guerrero, Sergi Rabassa, Christian Serra, Verònica Tartadeluna i Ferran Terra.
L’anual
“Col·lectiva x6” busca mostrar a sis artistes vinculats activament a
l’Associació Sant Lluc per l’Art Mataró. Tots ells, comparteixen una mateixa
passió i les mateixes ganes de treballar i gaudir de la pintura, l’escultura,
el gravat, la fotografia o la il·lustració.
dimarts, 28 de maig del 2024
CARLES CUSCÓ. Mirades desenfocades
Mirades desenfocades pretén ser una exposició amb un cert aire experimental on, a través de fotografies totalment borroses, s’intenta transmetre noves sensacions i altres perspectives de bellesa. Una bellesa inusual, particular i amb certa originalitat, al meu entendre.
Per casualitat, o potser per causalitat, un dia vaig fer una fotografia desenfocada que, en observar-la i enlloc de desestimar-la, em va motivar a fer-ne d’altres, fins a arriscar-me a fer aquesta exposició. Durant el procés d’experimentació he sentit un punt d’unió entre la pintura i la fotografia, fet que ha estat, per mi, una bona descoberta i font de satisfacció.
Espero sigui del vostre interès. Moltes gràcies per la vostra presència.
Carles Cuscó. 2024
https://www.culturamataro.cat/agenda-cultura/carles-cusco-mirades-desenfocades
divendres, 12 d’abril del 2024
RAFAEL ROMERO. Nauta: quan el ferro flota
“Era jo un nen privilegiat a la Barcelona de la meva infància, quan des casa meva, allà a la llunyania, apuntant-me a una finestra, veia passar els vaixells amb els seus deixants de fum i el so de les seves sirenes. Després, com el teló que cau en el teatre sentenciant la fi d’una funció, van construir edificis enfront d’aquesta finestra, tapant la meva visió i censurant les meves aspiracions. Vaig deixar llavors de veure aquells animals fantàstics de pavellons diversos i retòriques impossibles. En l’imaginari d’un nen, aquelles misterioses naus de ferro, prodigiosament flotants, que es desplaçaven per l’aigua lenta i majestuosament, eren convertides en éssers d’ontologies diverses, capaces de dirigir-me a un món que per mi només existia en els llibres il·lustrats. Quan un privilegi desapareix, cal buscar-lo novament, i així sempre que vaig poder, vaig treure el cap a qualsevol litoral en el qual es produís aquesta estranya fenomenologia dels ferros que suren sota diverses banderes, sabors, olors i músiques subtils. Palimpsestos en definitiva pintats, escrits i reblats des de llengües, dialectes i signes suggeridors que no poden faltar en aquesta obsessiva predisposició d’observar i relatar que tenim els pintors.
Així vaig poder, en diferents viatges, translacions emocionals, incloure en la meva agenda fites, instantànies imprescindibles, postals cosides a l’ànima, vaixells que esperen en la Mar de Màrmara el pas del Bòsfor cap a la Mar Negra, uns altres creuant l’Estret de Gibraltar unint dos continents, tal vegada aquests gegants negres i vermells que travessen la Mar Groga amb inscripcions en ciríl·lic o tagal, tant se val, l’important és l’ensomni, escoltar l’ànima. Embriaguesa estètica, diria Stendhal.
Els vaixells recullen en la seva idiosincràsia una narrativa del món i la pertinença de l’home a aquest. Entre un vaixell senegalès carregat de fusta de teca; un costa-riqueny, la dolça mercaderia del qual són pinyes tropicals i un maltés carregat de naftalina, s’estableixen els límits del món i la complexitat d’aquest. Però. en tot cas, i malgrat les grans diferències culturals i lingüístiques, en aquest ferro que flota, hi ha un port de sortida i un altre de destinació, com en la línia de la nostra fràgil i efímera existència”.
Rafael Romero. 2024
https://www.culturamataro.cat/agenda-cultura/nauta-quan-el-ferro-flota-rafael-romero
divendres, 1 de març del 2024
ÀNGELA BARTOLI. Transitant per les emocions
L'origen i l'experiència, així com la sensibilitat i el respecte per la natura, marquen tot el recorregut d'aquesta exposició. Els sentiments i les emocions van resseguint el camí de la mateixa durant tota la seva trajectòria, fent-se tangible a través de les diferents temàtiques.
Dels cels primerencs als reflexos a l'aigua, dels horitzons oberts a la plasmació de sentiments i emocions pròpiament dit, passant pels paisatges boirosos per retornar novament a les aigües en la seva expressió més abstracta.
Cada una de les obres passa de la vibració a la tela transitant per un cúmul de sentiments contradictoris i oposats fins a la definitiva plasmació.
Us convido a fer que en el silenci de l'observació us deixeu anar i interaccioneu amb les meves obres per tal que la vostra imaginació pugui viatjar lliurement des d’allò més superficial fins a allò més profund.
Àngela Bartoli. 2024
https://www.culturamataro.cat/agenda-cultura/angela-bartoli-transitant-per-les-emocions
dilluns, 22 de gener del 2024
BOSC. Ernest Borràs i Berta Julibert
Ernest Borràs i Berta Julibert són igual a tot el que representa la
serenitat, dolçor, silenci, eternitat i amor d’un bosc.
Borràs,
afinador de pianos de professió, explica a les seves Memòries biogràfiques:
esbossos de la meva vida que, descendint de la muntanya del Teide va
decidir bolcar-se a les arts plàstiques.
Amb
Berta Julibert, ceramista, com a companya inseparable van convertir la seva
llar, Casaviva, a Dosrius, en un bosc d’escultures on el somni, la música i el
pensament es barregen amb les branques, fulles i sorra del Maresme.
Des de
l’Associació Sant Lluc per l’Art hem cregut oportú i imprescindible reconèixer
i reviure el món més íntim d’Ernest Borràs i Berta Julibert qui, més enllà de canalitzar
la seva empremta creativa, van ser capaços de crear, unir i forjar un grup
d’artistes locals que, encara avui, somien amb el bosc d’escultures de Dosrius.