diumenge, 27 de febrer del 2011

ANIVERSARI DE SOROLLA

Avui, la icona de Google, aquesta eina que ja s'ha fet tan indispensable que no sabem com es podia viure sense ella tot just fa uns pocs anys, ens sorpren amb una imatge del grafisme sobre la sorra d'una platja que, al menys als aficionats a la pintura, ens resulta com molt familiar. I clicant a sobre, apareix el motiu: 148è aniversari del naixement de Joaquim Sorolla.


No cal dir com ens alegrem de veure aquest homenatge a un pintor "nostre" en un mitjà de la difusió internacional de Google, acostumats com ens tenen a recordar aniversaris de grans invents, de naixements o de morts d'escriptors o polítics cèlebres. I tampoc és qüestió de fer aquí una apologia de la seva persona ni de la seva obra, que tots coneixem sobradament: Fa ben poc varem poder veure a Barcelona una gran exposició seva, amb motiu de la restauració dels panells de la Hispanic Society de Nova York, una visita que varem tenir el goig de compartir amb molts de vosaltres.


Com a contribució a aquest homenatge us proposem el vídeo realitzat pel canal  de televisió de la Ciudad de Madrid amb motiu de l'exposició que us comentem, i que també es va portar al Museo del Prado. És un resum de 9 minuts del documental "LA EMOCIÓN DEL NATURAL. VIDA Y OBRA DE JOAQUIN SOROLLA", de 52 minuts de durada i que es comercialitzava durant l'exposició.


dijous, 24 de febrer del 2011

INAUGURACIÓ A APARELLADORS

Us recordem que aquest dissabte 26 de febrer, a les 19:30h, s'inaugura al Col·legi d'Aparelladors l'exposició SENSE TÍTOL, una mostra conjunta de Pep Suari i de Josep Maria Gomis. 


D'en Pep recordem a Mataró una exposició al desaparegut Espai 28, de la ma de Sara Pajares, i que va ser seleccionat a la 3ª edició del PREMI DE PINTURA TORRES GARCÍA-CIUTAT DE MATARÓ, el 2009, amb aquesta obra:

En Josep Mª Gomis, habitual participant a la Col·lectiva Sant Lluc, va ser l'artista convidat a la darrera edició de 2010, i fa ben poc va exposar també a l'Espai CAPGRÒS, amb una sèrie de dibuixos i pintures dedicats a les Menines.


L'exposició, programada en principi pel divendres com és costum en aquesta Sala, s'ha traslladat al dissabte per poder comptar amb la presència d'en Pep, que ve expressament de les Illes per a la inauguració.

dimarts, 22 de febrer del 2011

JOAN VILA-PUIG A CALDETES

En repetides ocasions ens hem lamentat de que no ens enviàveu opinions vostres per publicar. L'Antoni Luis, fent-se ressò de la queixa, ens fa arribar el seu comentari de l'exposició de Joan Vila-Puig a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac.

LA PINTURA PAISATGÍSTICA DE JOAN VILA-PUIG

Ben a prop de casa, a la balneària població costanera de Caldes d’Estrac, hi ha un trésor que és la FUNDACIÓ PALAU, on podem admirar el magnífic fons d’art que fou de l’escriptor i poeta Josep Palau i Fabre que inclou també la col·lecció d’obres artístiques que pertanyien al seu pare, Josep Palau i Oller. 


T
emporalment també ens ofereixen exposicions  que, independentment de la tècnica, tenen a veure amb la vila marinera . Sense deixar de recomanar la visita del fons d’art de caràcter permanent que conté peces de Mompou, Rebull, Nonell, Manolo Hugué, Gargallo, el propi Palau Oller i, no ens oblidéssim , TORRES GARCIA, que ja voldríem tenir a casa nostra, més la sala destinada a PICASSO i altres artistes d’avantguarda com Miró, Clavé, Juli González, Ràfols Casamada, Ponç, Tàpies, Perejaume o Barceló, en aquesta ocasió ens obsequien amb un regal delicat a tots aquells que estimem la pintura de paisatge realitzada a l’aire lliure, à plein air, com diuen els francesos, com és l’exposició dedicada a Joan Vila-Puig, pintor molt valorat, encara que no suficientment conegut, per la seva obra de pintura paisatgística de les nostres contrades realitzada durant la primera meitat del segle XX. 


El seu llenguatge pictòric és d’un formalisme evident, però gens mel·liflu, amb una pinzellada segura, treballada, sobre una sòlida base de dibuix i amb qualitats evidents d’observació per a ressaltar l’encertada composició que permet situar perfectament el punt de vista del pintor, tant si es tracta d’una panoràmica com d’un racó, acompanyat d’una paleta ben entonada, sense estridències cromàtiques però amb un joc de llums i ombres, enriquides aquestes pels colors que l’artista hi sabia destacar. Si tenim en compte que va ser alumne de Modest Urgell, Vila Cinca i Julio Romero de Torres i que va ser amic de Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn, Francesc Gimeno, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria de Sucre i Joan Junceda, comprenem el seu fer i els seus valors artístics que es posen de relleu a les teles i també en els magnífics esbossos del seu quadern de viatge que amb traç senzill i segur mostren, ja sigui amb llapis conté, grafit, sanguina o aiguada, l’alt nivell de mestratge en el dibuix, com a base de les seves pintures posteriors. 

Si us agrada la pintura de paisatge sense truculències, textures, teles preparades, és a dir,  la pintura expressada tan sols amb el pinzell, els olis i la tela –la puresa, en una paraula– us recomano que visiteu aquesta exposició que sense cap pretensió,  però amb un discurs ben filat, ens presenta un artista i la seva obra que va tenir la seva màxima expressió entre els anys vint i quaranta del segle passat .



Antoni Luis

dilluns, 21 de febrer del 2011

POSAR PORTES ALS CAMPS

Pel servei d'estadística del servidor del Blog sabem que ens visualitzen de llocs tan increïbles com Malàisia, Turquia o Bulgària, Rússia o Kirgizistan. Això realment motiva, però sorprèn que un mitjà tan modest com aquest, d'una Entitat tan local i comparativament reduïda com la nostra, travessi tantes fronteres, o millor dit, no hi hagi fronteres que el deturin.
En canvi, enlloc diu si ens visualitzen des dels Països Valencians, només a l'atra banda de l'Ebre. Quan els qui no ens entenen ens poden tenir com a casa, no podem assegurar que aquests altres catalans puguin compartir les nostres cuites.


De fa uns pocs dies, a València ja no poden sintonitzar TV3. I no és per un problema tècnic. Aquesta tarda, a Barcelona, al carrer València, els mitjans socials han convocat una concentració de protesta, que segurament des de València no veuran per televisió. Estem contents de pertànyer, d'alguna manera, a l'àmbit d'aquestes xarxes socials que en poc temps han sigut capaces de canviar les relacions socials de la Humanitat, fins i tot de fer caure alguna dictadura.

La il·lustració de sobre va dedicada a tots aquests valencians que no podran veure la nostra televisió. És com el nostre homenatge mut -i cec- a l'enteniment entre els pobles, a la comunicació entre la seva gent, a la relació cultural com a eina d'intercanvi per sobre les pistoles i les imposicions.

I com que de moment no poden veure la televisió catalana però suposem que poden visualitzar correctament aquest blog, els oferim des d'aquí el millor resum que s'ha fet mai, al nostre entendre, de les polítiques dels nostres països. L'ha fet, en clau d'humor, la televisió catalana que no els està permès veure. I a aquest pas, ja veurem per quant temps ens la deixen seguir veient a nosaltres.

dimecres, 16 de febrer del 2011

DISSABTE 5 - MANUEL CONTRERAS

Ja varem comentar a bastament, al anunciar-la, les característiques essencials de l'exposició ENTRE TUAREGS, de Manuel Contreras, reproduïnt gairebé íntegrament les paraules de presentació de Manuel Patricio. També s'incloïen diverses obres exposades, i un video-muntatge de German Contreras amb imatges de les mateixes.


La inauguració, el passat dissabte 5, va reunir a la nostra Sala del Casal una notable assistència, deguda en bona part a la intensa activitad social i professional d'en Manel. I així es varen aplegar en el reduït espai polítics i gent del món de la cultura, fotògrafs i pintors, clients i familiars, i amics de dos continents que es van voler sumar a la festa.

Va obrir la presentació Antoni Luis, com a anfitrió, passant acte seguit la paraula a Manuel Patricio, amic personal i company d'en Manel als Dimarts del Llimoner. També el fotògraf va prendre la paraula posteriorment, per acabar-se el torn d'intervencions amb les paraules de l'alcalde, Joan Antoni Baron.


Els amics africans van preparar un te típic acompanyat de productes d'aquelles terres, que van ser avidament "valorats" pels assistents.



L'exposició estarà oberta encara fins a finals de mes.

dimarts, 15 de febrer del 2011

DIVENDRES 4, SEGONA PART

A la mateixa hora que a can Palauet es presentava el libre de Josep Puig i Pla, a la Sala d'Art de la Presó s'inaugurava l'exposició DIBUIXOS, de Pau Viader.



En Pau és una d'aquelles persones que passen per la vida sense fer soroll, com de puntetes, sense pretensions de fer-se notar gaire. Però que si te'l creues pel carrer el saludes, encara que no el coneguis, com si el coneguéssis de tota la vida, de tan familiar que et resulta la seva figura. És d'aquelles persones de les que saps segur que te'n pots refiar, perquè saps segur que mai no et farà una mala passada.

És com els seus dibuixos: pulcres, nets, d'una exactitud gairebé fotogràfica. No sorprenen pel seu atreviment, ni per transgredir normes acadèmiques, ni per plantejaments agosarats, sinó perquè en la seva perfecta senzillesa t'adones que són exactament com havien de ser, i que no podrien ser d'una altra manera.
Va fer la presentació de la inauguració en Daniel Llin, bon coneixedor de l'obra d'en Pau, que va destacar aquesta pulcritud formal dels seus dibuixos, la perfecta grafia de la seva realització, l'expressivitat del seu traç, el valor dels blancs  tan ben dossificats...

En Pau no exposava individualment des de la mostra que va fer a l'Espai Hartmann, ja fa uns anys, encara que és un permanent col·laborador de totes les activitats que organitza l'Associació, participant sempre a totes les Col·lectives (Sant Lluc, MiniArt, Dibuix, Punts de Llibre...)
L'exposició es pot veure encara en aquest local de la Presó fins el 27 de febrer, en els horaris habituals.

diumenge, 13 de febrer del 2011

DIVENDRES 4, PRIMERA PART

Tenim pendent encara la ressenya de les activitats del passat cap de setmana, dues de les quals, les del divendres, van coincidir, com dèiem, en dia i hora.
Començarem per la celebrada a can Palauet, la presentació del llibre de Josep Puig i Pla Figures amb paisatge amb Mataró al fons, i ho fem transcrivint literalment la descripció que en fa Judith Vives al Capgròs:
Personatges representatius del món de la política, la cultura i l’àmbit social i associatiu es van donar cita divendres passat, dia 4, a Can Palauet, a la presentació del llibre ‘Figures amb paisatges amb Mataró al fons’ de l’escriptor i exregidor socialista Josep Puig Pla. L’acte, que va deixar petita la sala, va comptar amb les intervencions del periodista Pep Andreu, la presidenta del TecnoCampus i quarta tinent d’alcalde Alícia Romero i el president de l’Associació Sant Lluc per l’Art Antoni Luis, a més de propi Puig Pla. 
Entre el públic, l’alcalde, Joan Antoni Baron, regidors de diversos partits polítics, gent de la cultura i molts mataronins que, com els protagonistes del llibre, tenen Mataró com a paisatge de fons. L’autor del llibre va explicar que ‘Figures amb paisatges’ es pot entendre com la continuació de ‘Personatges i fets’, ja que també recull els perfils i anècdotes relacionades amb la vida d’una bona colla de mataronins. “En aquest potser hi ha menys investigació però hi ha més proximitat, més narració i més calidesa”, va explicar Puig Pla, que va voler destacar alguns aspectes sobre Puig i Cadafalch que també recull al llibre. 
L’autor també va dedicar part de la seva intervenció als agraïments i va tenir unes paraules de record per a tres mataronins ja desapareguts, el mestre Manuel Clariana, l’històric militant socialista Francesc Tristany i el regidor Oriol Batista.


Podeu ampliar la notícia amb les dues referències que el mateix Capgròs feia del llibre i l'autor el 25 de gener (AQUÍ) i el 4 de febrer (AQUÍ).

dijous, 10 de febrer del 2011

INAUGURACIÓ A ARGENTONA

Rebem la comunicació de la inauguració, demà 11 de febrer, a les 20:00h, al Cafè Galeria Art i Gent d'Argentona, de l'exposició De la figuració a l'abstracció, a càrrec de De Antonio, Miquel Arnau i Josep Serra. L'exposició es podrà veure fins al 9 de març.

dimarts, 8 de febrer del 2011

COL·LEGI D'APARELLADORS

Recordeu que el proper divendres dia 11 de febrer tindrà lloc la lectura poètica a càrrec de Carlos Soriano i Manuel Patricio, programada en principi per al següent divendres 18, però que per coincidència amb un altre acte s'ha avançat una setmana. Així ho va anunciar el propi Raul Capitani, en el seu parlament durant l'acte d'inauguració de la seva exposició Arquitectures imaginàries, al mateix Col·legi d'Aparelladors.



L'exposició, com es va anunciar, està dividida en dues parts. Una d'elles consta d'una desena de gravats, en homenatge a poetes de la talla de Lorca, Borges, Alberti, Espriu o Miguel Hernández, i que són el motiu de la lectura poètica esmentada.



L'altra la conformen deu obres recents, les "Arquitectures imaginàries" que donen títol a l'exposició, construccions expressionistes properes a l'abstracció fetes amb fustes tallades i gravades per bastir unes ciutats o edificis monumentals de formes geomètriques molt personals.




A la inauguració hi va assitir un nombrós públic, integrat especialment per la gent propera del grup Els Dimarts del Llimoner i d'altres col·lectius culturals mataronins.




COL·LEGI D'APARELLADORS

Recordeu que el proper divendres dia 11 de febrer tindrà lloc la lectura poètica a càrrec de Carlos Soriano i Manuel Patricio, programada en principi per al següent divendres 18, però que per coincidència amb un altre acte s'ha avançat una setmana. Així ho va anunciar el propi Raul Capitani, en el seu parlament durant l'acte d'inauguració de la seva exposició Arquitectures imaginàries, al mateix Col·legi d'Aparelladors.


L'exposició, com es va anunciar, està dividida en dues parts. Una d'elles consta de una desena de gravats, en homenatge a poetes de la talla de Lorca, Borges, Alberti, Espriu o Miguel Hernández, i que són el motiu de la lectura poètica esmentada.


L'altra la conformen deu obres recents, les "Arquitectures imaginàries" que donen títol a l'exposició, construccions expressionistes properes a l'abstracció fetes amb fustes tallades i gravades per bastir unes ciutats o edificis monumentals de formes geomètriques molt personals.



A la inauguració hi va assitir un nombrós públic, integrat especialment per la gent propera del grup Els Dimarts del Llimoner i d'altres col·lectius culturals mataronins.



divendres, 4 de febrer del 2011

MANUEL CONTRERAS "ENTRE TUAREGS"

Demà dissabte, a la nostra Sala Sant LLuc, al Casal, en Manuel Contreras ens torna a proposar un viatge a través de la seva mirada fotogràfica. L'anterior havia estat a Venècia, el 2006; ara ens porta a l'Àfrica, a fer-nos compartir el seu descobriment dels Tuaregs.


Amb paraules de Manuel Patricio, tretes de la seva presentació, "El mes de gener de 2010 alguns membres de l’Associació Artística  ‘Els Dimarts Del Llimoner’ varem estar convidats a participar en el “Recontre International d’Imzad” que va tenir lloc a la ciutat de Tamanrasset, al sud d’Algèria, en ple desert del Sàhara. Érem rebuts i exquisidament aconduïts i allotjats per personal de l’associació ‘Sauver l’Imzad’, quina finalitat és preservar un antiquíssim instrument musical, precedent del violí, que se’n diu “Imzad”, fabricat i utilitzat exclusivament per les dones tuaregs.... Varem viure una experiència singular que fonia dos mons normalment aïllats en sí mateixos: l’un intel·lectual,  acadèmic o artístic, amb el seu inevitable elitisme i altre, popular i senzill, que encara viu segons tradicions ancestrals. Curiosament aquestes dues maneres de veure i viure es complementaven amb molta naturalitat. Ells mirant i remirant les nostres obres o escoltant les dissertacions acadèmiques sobre les seves particularitats etnològiques i nosaltres barrejats en la seva multitud, passejant entre camells, haimes, músiques i danses...




I, mentre aquella estada feia el seu recorregut de la mà dels nostres amfitrions, el company Manuel Contreras no parava de mirar-ho tot pel visor de la seva càmera. Era com voler endur-se el moment que s’esdevenia entre sorra o estrelles; era l’imatge sorprenent de colors i vitalitats, els ulls dels homes de cara tapada que ho diuen tot, els vestits de les dones de cara destapada que sempre somriuen, el camell enorme i dòcil que rep ordres dels peus descalços al seu clatell, les haimes farcides de colors i símbols eterns, els instruments elementals i monocords que es fonen amb versos recurrents, sense melodies, al ritme d’alés col·lectius; era... tot un altre món. La poetessa tuareg Dassine va escriure: “Le désert lui-même n’est pas assez vaste pour séparer les coeurs.”




...Però Manuel Contreras, a més de fer reportatge  per a la memòria,  era un artista a la recerca del detall, com buscant endins:  la petita respiració d’un vestit, el misteri de les cares envernissades pel sol, l’autoritat precisa dels camellers, els rituals domèstics que s’oficien amb mans i veus per dones lliures, l’elegància nòmada dels tuaregs alts i orgullosos, les mirades hospitalàries o  l’energia solar a les petjades.

Veieu el que ens presenta Manuel Contreras, és vida al desert, ho hem vist, però ell ens ho posa al davant d’altre manera, amb el zoom del seu bon enteniment.


Aquestes fotos, cedides expressament per l'autor, són una mostra del què podreu veure al Casal fins a finals de febrer. El què no estarà a l'exposició és el video amb imatges d'en Manuel que ha muntat en German Contreras, i que podeu veure aquí sota: val la pena!

Aquest és el vídeo-muntatge fet per German sobre fotos de l'exposició:



dijous, 3 de febrer del 2011

RECORDATORI

Recordeu que demà divendres, 4 de febrer, a les 19:30h, tindran lloc simultàniament dues activitats organitzades per l'Associació: una presentació endarrerida i una inauguració avançada, i que per un cúmul de circumstàncies no previstes han acabat coincidint plenament.

CAN PALAUET
Presentació del llibre FIGURES AMB PAISATGES, AMB MATARÓ AL FONS, de Josep Puig i Pla


En Josep, mataroní de tota la vida, inquiet en cultura i política sobretot, però interessat també en esports i moltes altres matèries, va iniciar amb Personatges i fets la publicació d'un recull d'articles sobre les temàtiques que li interessen, centrades especialment en l'entorn de Mataró. Ara, amb aquest llibre que presenta, aprofundeix en el tractament i la varietat d'aquests temes.

Presentarà l'acte el periodista Pep Andreu, i comptarà amb la presència i col·laboració de la tinenta d'alcalde Alícia Romero.

Podeu ampliar la notícia amb l'article que li dedica l'alcalde, Joan Antoni Baron, en el seu Blog (AQUÍ), que és la presentació que li ha escrit per al llibre.

SALA D'ART DE LA PRESÓ
El veterà artista Pau Viader és de sobres conegut per la seva constant col·laboració amb l'Associació i la seva participació a totes les col·lectives que organitzem, des de la tradicional Sant Lluc fins a les monogràfiques com el MINIART que acabem de tancar en aquest mateix local. Individualment, però, no exposava des de febrer de 2007, a l'Espai Hartmann.


Amb el seu estil inconfusible, els seus dibuixos a llapis o a la ploma són d'una perfecció absoluta, fruit sens dubte de la seva formació artística, però també de la seva activitat professional, que l'han dut a una minuciositat i un detallisme no exempts d'un admirable punt de vista artístic.


Amb uns apunts a llapis del natural que ja són per si mateixos unes petites obres d'art, la paciència i la tècnica els van transformant després, a casa, en uns dibuixos a la ploma, amb tinta xinesa, d'una pulcritud increïble.

Us convidem a descobrir-los, si no els coneixeu, i a tornar-vos a meravellar amb ells en tot cas. Llàstima que ens haguem de partir, o repartir, per poder donar abast a tot.

dimecres, 2 de febrer del 2011

GOOGLE ART PROJECT

La notícia ha saltat a la premsa aquest matí i no volem estar-nos de comentar-la avui mateix, per l'enorme importància que ens sembla que té: és Art Project, una iniciativa de Google perquè els usuaris d'Internet puguin explorar virtualment les millors obres seleccionades pels disset millors museus del món, i amb un sol clic de ratolí navegar per 385 sales i 486 artistes, i veure milers d'obres en altíssima ressolució. 



Mitjançant aquesta aplicació es pot accedir a qualsevol dels disset -de moment- museus col·laboradors de la iniciativa, passejar-se per les seves sales, triar les obres que més ens agradin d'entre les seleccionades pel mateix museu, veure-les a gran definició ampliant els detalls que preferim i, a més, obtenir informació i documentació sobre l'obra, l'autor, l'època, veure'n vídeos relacionats... 


A més, per si fos poc, tenim la possibilitat de crear-nos la nostra pròpia selecció d'obres, el nostre museu particular, i fins i tot comentar-la.


Podeu entrar-hi clicant AQUÍ, i disfruteu. (Cada cop que es clica entra un museu diferent)




I si voleu un consell, guardeu-vos l'enllaç a "Preferits", per entrar-hi tot sovint. Val la pena!


(Les imatges són de dues planes d'entrada escollides a l'atzar, com a exemple)

ELS MATINS DE TV3

Que els nostres companys s'espavilen per trobar sortides imaginatives a les seves inquietuds artístiques ja és ben conegut. En aquests moments toca esmolar l'enginy per donar-se a conèixer i fer-se un lloc en el món de l'art, i a fe que alguns ho aconsegueixen amb escreix.

Veieu sinó aquest dos vídeos dels Matins de TV3, en els que en Joan Manel Salichs i la Mercè Rodríguez "Mercero", ben coneguts per les seves participacions en les nostres Col·lectives i alguna monogràfica, han estat, amb ben poca diferència de temps, els artistes convidats en el programa matinal de màxima audiència. Els espais els van titular, respectivament, com Art figuratiu contemporani  i "Collage" abstracte, de la pintora Mercè Rodríguez. Aquí els teniu:

Joan Manel Salichs


Mercè Rodríguez "MercèRo":

dimarts, 1 de febrer del 2011

SEGON ANIVERSARI

Si a començaments de mes -i d'any- celebràvem les 25.000 visites, avui podem compartir amb tots vosaltres una altra celebració: la dels dos anys d'existència d'aquest Blog.


L'1 de febrer de 2009 es publicava el primer article, encara que uns dies abans ja s'havia fet una "emissió de proves", en la que es presentava el Blog, la seva funció i les seves intencions. Entre les funcions, evidentment, la de ser una eina de comunicació al servei del soci, encara que oberta també a tots els interessats que s'hi vulguin apropar. Entre les intencions, dues de principals: la d'informar de les activitats de l'Associació -i dels socis - i la de servir de plataforma d'expressió dels mateixos socis, amb els seus comentaris i les seves aportacions.


La funció com a eina se'ns ha demostrat d'una gran utilitat, que fins i tot ens ha sorprès per la favorable acollida, mesurable en visites. També la d'informar de les activitats de l'Associació, amb abundant material gràfic i documental per fer-la més atractiva, i de les dels socis que de manera particular s'obren pas en el món artístic i que ens ho comuniquen perquè ho publicitem, ha sigut, al nostre entendre, ben eficaç.


On han fallat les nostres espectatives és en la participació "externa": només en un parell o tres d'ocasions hem rebut comentaris o ressenyes vostres per publicar-les. Per compensar aquest buit, i evitant caure en la crítica o en el judicis de valor que no ens corresponen, hem anat ampliant darrerament la faceta "formativa", a més de la "in-formativa". No es tracta tant de fer una Agenda d'activitats culturals, com d'exposar-vos fets relacionats amb l'activitat artística -mundial i de casa- que ens sorprenen per la seva singularitat i que ens agrada comentar i fer-vos-en partícips. Si aquestes aportacions es poden acompanyar amb imatges, vídeos o enllaços de xarxa, pensem que estem contribuint a fer d'aquest Blog aquella eina útil, amena, distreta i a la vegada formativa que pretenem.


Moltes gràcies per la confiança que ens heu demostrat durant aquests dos anys d'existència. Per la nostra part, seguirem intentant captar i mantenir la vostra atenció amb la mateixa il·lusió i dedicació que fins ara.