És una Entitat sense afany de lucre que té com a objectiu la promoció i gestió d'activitats artístiques i culturals per tal de fomentar i estimular el coneixement i la creació en el camp de les arts plàstiques.
dimecres, 27 de juliol del 2011
SANTES 2011
Aquest any tenim la sensació de què les Santes són menys Santes que altres anys. Entre el fred, les tronades, les garrafes de calimocho als actes més lúdics i les bretolades d'alguns -massa- incontrolats, la nostra Festa Major s'està desnaturalitzant a marxes forçades.
Potser contribueix també a aquesta sensació un fet que, per evident, hauria de ser el més normal, però que malauradament es pot considerar com a insòlit: l'elecció amb consens unànim de l'autor del cartell i el disseny d'aquest, acceptat i elogiat per tothom, han eliminat d'arrel tota la controvèrsia habitual.
Certament el cartell d'aquest any és dels més coloristes, populars i gràficament potents dels darrers temps. Però una adaptació molt fluixa com a motiu a les samarretes, que són de llarg les menys vistoses i representatives des de fa molt temps, contribueix a que aquest element gràfic no hagi estat la locomotora festiva que es podia esperar.
El cartell de Joan Hortós té, en teoria, tot el què ha de tenir un cartell de Festa Major, que anuncia una activitat coneguda per tothom, que tothom espera i a la que no li cal ni la informació addicional del text, ja que les dates i el títol són també dades ben sabudes. No necessita doncs l'anunci del desconegut, ni la sorpresa de la novetat, ni la comparació amb la competència. Només li cal la sintonia amb el receptor del missatge i la plasmació gràfica d'un sentiment comú, que cada artista pretén interpretar, fidel al seu estil, però amb un toc de qualitat que el diferenciï dels seus antecessors.
El cartell de Joan Hortós se centra en una figura reconeixible de la Festa, encara que no de les més conegudes, amb una potència de color molt notable, ben destacada sobre fons negre, amb uns elements complementaris populars i també fàcilment identificables i una tipografia que hi és però no destorba ni distreu. Tota la composició està equilibrada, tot és en el seu lloc. I potser aquest és el seu defecte: hi ha tants elements gràfics, tant color, tant "horror vacui" que, un cop imprès i penjat als aparadors, el cartell no crida l'atenció com seria d'esperar, no salta a la vista com d'altres més suaus, passa desapercebut.
I si els cartells no criden la atenció, les samarretes no engresquen i a sobre, des d'una òptica de retallades, no hi ha banderoles als fanals, ens trobem amb unes de les Santes més poc vistoses dels darrers temps.
Sigui com sigui, i encara que el temps no acompanyi -al menys hem salvat els focs- GLÒRIA A LES SANTES! I molt bona Festa Major!.
dilluns, 25 de juliol del 2011
EXPOSICIÓ D'IMMA BANET
Hola :
Us convido a la inauguració de la meva exposició de pintures a l'oli "AIGÜES " que tindrà lloc el divendres dia 5 d'agost a les 7 de la tarda a la Sala Lloveras d'Arenys de Mar.
L'exposició romandrà oberta del 5 fins el 28 d'agost. L'horari serà de dilluns a diumenge de 6 de la tarda a 9 del vespre. (Adreça : Sant Antoni s/n. cantonada Passeig Xifré " Passeig de Mar").
Salutacions a tothom
Imma Banet
Us convido a la inauguració de la meva exposició de pintures a l'oli "AIGÜES " que tindrà lloc el divendres dia 5 d'agost a les 7 de la tarda a la Sala Lloveras d'Arenys de Mar.
L'exposició romandrà oberta del 5 fins el 28 d'agost. L'horari serà de dilluns a diumenge de 6 de la tarda a 9 del vespre. (Adreça : Sant Antoni s/n. cantonada Passeig Xifré " Passeig de Mar").
Salutacions a tothom
Imma Banet
diumenge, 24 de juliol del 2011
MOLT BONES SANTES!
Quan un està a punt de perdre els nervis, solen aconsellar que compti fins a deu abans de fer un disbarat. O si es tracta de prendre decissions importants, que compti fins a cent abans de precipitar-se donant un mal pas. En tot cas, que ho consulti amb el coixí, en el sentit de reflexionar una proposta, de dormir bé per no prendre una decisió equivocada.
Per Santes, en canvi, és tot a l'inrevés. Aquella nit no cal dormir gaire, i el comptar fins a quinze forma part d'aquesta saludable disbauxa que convida -sense perdre dels papers- a la nit més boja, a les festes més saludables, a les Santes més entranyables.
Com a preludi de la Festa Major, i per anar fent boca, res millor que aquest Bequetero que ja s'ha convertit en l'himne de Mataró, com a tret de sortida de la setmana més esperada de l'any.
Que tingueu tots unes molt bones Santes!
Per Santes, en canvi, és tot a l'inrevés. Aquella nit no cal dormir gaire, i el comptar fins a quinze forma part d'aquesta saludable disbauxa que convida -sense perdre dels papers- a la nit més boja, a les festes més saludables, a les Santes més entranyables.
Com a preludi de la Festa Major, i per anar fent boca, res millor que aquest Bequetero que ja s'ha convertit en l'himne de Mataró, com a tret de sortida de la setmana més esperada de l'any.
Que tingueu tots unes molt bones Santes!
dissabte, 23 de juliol del 2011
ÍNDEX D'ARTISTES D' "ART NEUTRE?"
Una de les finalitats d'aquest Blog, com ja sabeu, és la de proporcionar-vos informació que creiem que us pot ser d'utilitat. Avui la revista digital ART NEUTRE? publica la possibilitat d'inscriure-us per formar part del seu índex d'artistes. La inscripció és gratuïta i pensem que és una bona possibilitat per a qui la vulgui aprofitar.
Podeu accedir a la plana web, amb les instruccions i el formulari que cal omplir, clicant sobre el text, aquí sota:
Si hi entreu, a més, podreu llegir un interessant article d'opinió de Ramon Bassas, Els camins de l'art, referit a la Biennal Torres García, que després de força coses que s'han escrit sobre el tema, resulta certament reconfortant.
I a quatre dies -reals- del tancament de l'exposició, no ens queda més que recomanar-vos que us acosteu a la Sala, per fer-li una darrera ullada.
divendres, 22 de juliol del 2011
PRE-SANTES
Encara que el temps no acompanya gaire, aquest cap de setmana previ a la setmana gran mataronina es presenta ben actiu , tant a casa nostra com a les rodalíes.
SALVADOR CASTELLÀ A CANET
El nostre company Salvador inaugura aquest dissabte, a l'Estudi Tenas de Canet, la seva habitual exposició estiuenca, que es podrà veure fins a finals d'agost:
SANT PERE MÉS ALT
Abans, però, aquí a Mataró, el cap de setmana dóna el tret de sortida de les Festes de les Santes amb la tradicional ART AL CARRER DE SANT PERE MÉS ALT. Aquest és el cartell que han fet els organitzadors, i la proclama que ens envien. Us convidem també nosaltres a visitar-la i a participar-hi:
Ja hi som. AQUESTA SETMANA, dissabte i diumenge, dies 23 i 24 de juliol tornarem a gaudir de l’inici de la Festa Major de Mataró: LES SANTES.
A la plaça d’en Pere Màrtir Viada us esperem a tots: amics, pintors, escultors, músics, actors, lectors, funàmbuls, noctàmbuls, equilibristes (tots fem equilibris), polítics, ... AMICS I COMPANYS TOTS... i també... A TOTA LA RESTA DE MATARONINS.
Farem el posible per gaudir, una vegada més, i JA SERAN DEU, de la festa ART AL CARRER DE SANT PERE MÉS ALT.
SALVADOR CASTELLÀ A CANET
El nostre company Salvador inaugura aquest dissabte, a l'Estudi Tenas de Canet, la seva habitual exposició estiuenca, que es podrà veure fins a finals d'agost:
CONCURS DE PINTURA RÀPIDA
I el diumenge 24, per commemorar el 25è aniversari de la festa del carrer de la Torre, tindrà lloc a Arenys de Mar el Primer Concurs de Pintura Ràpida. Us adjuntem les Bases que ens envien per si us animeu a participar-hi:SANT PERE MÉS ALT
Abans, però, aquí a Mataró, el cap de setmana dóna el tret de sortida de les Festes de les Santes amb la tradicional ART AL CARRER DE SANT PERE MÉS ALT. Aquest és el cartell que han fet els organitzadors, i la proclama que ens envien. Us convidem també nosaltres a visitar-la i a participar-hi:
Estimats companys i amics :
Ja hi som. AQUESTA SETMANA, dissabte i diumenge, dies 23 i 24 de juliol tornarem a gaudir de l’inici de la Festa Major de Mataró: LES SANTES.
A la plaça d’en Pere Màrtir Viada us esperem a tots: amics, pintors, escultors, músics, actors, lectors, funàmbuls, noctàmbuls, equilibristes (tots fem equilibris), polítics, ... AMICS I COMPANYS TOTS... i també... A TOTA LA RESTA DE MATARONINS.
Farem el posible per gaudir, una vegada més, i JA SERAN DEU, de la festa ART AL CARRER DE SANT PERE MÉS ALT.
Una abraçada en nom de tots els organitzadors. CARLOS SORIANO.
diumenge, 17 de juliol del 2011
LA MISSA DE LES SANTES
Els Amics de Ca l'Arenas ens fan arribar aquesta informació de l'activitat que preparen per al proper dijous 21 de juliol, amb el prec que en fem difusió.
Es tracta de l'acte que tindrà lloc al pati de Ca l'Arenas, a les 7 del vespre, per commemorar els quaranta anys de la revitalització que va promoure Jordi Arenas de la Missa de Glòria de Mossèn Blanch. Clicant sobre la imatge podreu veure la descripció sencera de l'acte, al que naturalment us invitem a assistir:
Es tracta de l'acte que tindrà lloc al pati de Ca l'Arenas, a les 7 del vespre, per commemorar els quaranta anys de la revitalització que va promoure Jordi Arenas de la Missa de Glòria de Mossèn Blanch. Clicant sobre la imatge podreu veure la descripció sencera de l'acte, al que naturalment us invitem a assistir:
dijous, 14 de juliol del 2011
EL TERCER ESTAT
Hi ha algunes coses que, indefectiblement, van associades a unes xifres que, amb el temps, han esdevingut referències imprescindibles a la nostra vida quotidiana. Per exemple, l'aigua, aquest element paradigma del misteri trinitari, que éssent un sol element és capaç de ser sòlid per sota zero, líquid fins que bull i gasós per sobre dels cent graus. El 0 i el 100 són aquestes cifres, arbitràries, que indiquen el pas d'un estat a l'altre i regulen, de la manera més natural, tota la nostra escala centígrada de temperatures.
Amb la nostra existència passa un fenòmen ben semblant: s'estipulen unes fites a peu de carretera, normalment cada any, però ben acotades per dues importants creus de terme, les corresponents als kilòmetres 18 i 65. Per sota la primera, al contrari que en l'aigua, s'està en plena ebullició, en permanent agitació molecular i en contínua expansió formativa: encara no s'és ningú, però es pretén ser-ho tot. Entre les dues cotes transcorre la major part de la nostra existència, la líquida, aquella que, com diria el poeta, és com els rius que van creixent en el seu recorregut i asserenant-se en el seu camí cap el mar. Legalment és l'etapa "productiva", aquella en la que necessàriament s'ha de treballar per tenir "liquiditat". Fins que s'arriba a la cota 65, en la que, segons la llei, comencen a gelar-se les facultats físiques i intel·lectuals, i cal reposar per anar-se congelant lentament.
Val a dir que si en el cas de l'aigua les referències numèriques responen a lleis físiques -tenen valor científic-, en la trajectòria vital són les lleis laborals les que regulen la nostra activitat, amb tot el què això comporta d'arbitrarietat, d'injustícia i d'escassa adaptació a la realitat social. Perquè ni tots els joves als 18 anys són ja majors reals d'edat ni tots els majors de 65 anys són carcamals incapaços de valer-se per si mateixos. Ben al contrari, massa vegades joves i fins i tot nens s'han de fer adults abans del què els correspondria, i massa vegades també els 65 anys, que fa temps eren sinònim de vellesa, ara són exemple de plenitud, maduresa i experiència desaprofitades per la societat productiva.
Tallant tothom pel mateix patró sembla que es vulgui perpetuar un model en que la joventut sigui l'època de la vida en la què un pensa què vol ser, la maduresa l'etapa en la que un és sense saber ben bé què, i la vellesa la fase en la que un es lamenta d'allò que no ha pogut ser. I en lloc d'una progressió evolutiva d'etapes rica i plena es vulgui consolidar, com l'aigua, el model dels tres estats, ben compartimentats i ben estancs.
Us preguntareu a què venen totes aquestes elucubracions metafísiques: doncs que ahir, a la Junta de l'Associació, dos membres més varen travessar aquesta delicada línia vermella del passi a la reserva. És només un dir, ja que a la mateixa Junta hi ha jubilats forçosos i jubilats voluntaris, prejubilats, aturats sense poder-se jubilar i, fins i tot, alguns treballadors en actiu. Tot un ampli ventall que no fa sinó confirmar que aquesta data fatídica, per més oficial que sigui, és totalment artificiosa, ja que tots nosaltres, encara que potser més cansats que fa uns anys, seguim tenint la mateixa empenta i il·lusió de sempre. I que certament anem pensant en un relleu, però que mentre no arribi ens seguireu tenint al davant, tirant del carro com fins ara.
Com si en lloc de 65 en celebréssim 18.
Amb la nostra existència passa un fenòmen ben semblant: s'estipulen unes fites a peu de carretera, normalment cada any, però ben acotades per dues importants creus de terme, les corresponents als kilòmetres 18 i 65. Per sota la primera, al contrari que en l'aigua, s'està en plena ebullició, en permanent agitació molecular i en contínua expansió formativa: encara no s'és ningú, però es pretén ser-ho tot. Entre les dues cotes transcorre la major part de la nostra existència, la líquida, aquella que, com diria el poeta, és com els rius que van creixent en el seu recorregut i asserenant-se en el seu camí cap el mar. Legalment és l'etapa "productiva", aquella en la que necessàriament s'ha de treballar per tenir "liquiditat". Fins que s'arriba a la cota 65, en la que, segons la llei, comencen a gelar-se les facultats físiques i intel·lectuals, i cal reposar per anar-se congelant lentament.
Val a dir que si en el cas de l'aigua les referències numèriques responen a lleis físiques -tenen valor científic-, en la trajectòria vital són les lleis laborals les que regulen la nostra activitat, amb tot el què això comporta d'arbitrarietat, d'injustícia i d'escassa adaptació a la realitat social. Perquè ni tots els joves als 18 anys són ja majors reals d'edat ni tots els majors de 65 anys són carcamals incapaços de valer-se per si mateixos. Ben al contrari, massa vegades joves i fins i tot nens s'han de fer adults abans del què els correspondria, i massa vegades també els 65 anys, que fa temps eren sinònim de vellesa, ara són exemple de plenitud, maduresa i experiència desaprofitades per la societat productiva.
Tallant tothom pel mateix patró sembla que es vulgui perpetuar un model en que la joventut sigui l'època de la vida en la què un pensa què vol ser, la maduresa l'etapa en la que un és sense saber ben bé què, i la vellesa la fase en la que un es lamenta d'allò que no ha pogut ser. I en lloc d'una progressió evolutiva d'etapes rica i plena es vulgui consolidar, com l'aigua, el model dels tres estats, ben compartimentats i ben estancs.
Us preguntareu a què venen totes aquestes elucubracions metafísiques: doncs que ahir, a la Junta de l'Associació, dos membres més varen travessar aquesta delicada línia vermella del passi a la reserva. És només un dir, ja que a la mateixa Junta hi ha jubilats forçosos i jubilats voluntaris, prejubilats, aturats sense poder-se jubilar i, fins i tot, alguns treballadors en actiu. Tot un ampli ventall que no fa sinó confirmar que aquesta data fatídica, per més oficial que sigui, és totalment artificiosa, ja que tots nosaltres, encara que potser més cansats que fa uns anys, seguim tenint la mateixa empenta i il·lusió de sempre. I que certament anem pensant en un relleu, però que mentre no arribi ens seguireu tenint al davant, tirant del carro com fins ara.
Com si en lloc de 65 en celebréssim 18.
diumenge, 10 de juliol del 2011
ESPAÑAESCULTURA
S'acaba de posar en marxa un web en el que es pot accedir a la informació de tota la oferta cultural d'Espanya.
Es diu EspañaEsCultura i hi podeu accedir des d'aquí, clicant-hi sobre. L'edita el Ministeri de Cultura, i a través d'ell podem accedir a dades d'uns 1200 autors, 1500 museus, més de 1000 monuments i uns 1200 espais culturals.
També podeu accedir a les seves propostes culturals, saber els horaris d'exposicions i museus per programar les visites, i fins i tot planificar viatges.
http://www.españaescultura.es/index.html?l=es
divendres, 8 de juliol del 2011
MARC PRAT I EL BANCAIXA
El nostre company MARC PRAT, que ja us vam indicar fa uns dies que havia guanyat el Premi Bancaixa de Pintura, va rebre ahir el guardó en l'acte d'inauguració de l'exposició que es podrà veure a l'IVAM de València aquest estiu.
Podeu veure la notícia tal i com l'explica la revista MASDEARTE, i també segons les imatges del catàleg digital editat pel mateix Bancaixa. Aquí les teniu, amb el Jurat i l'explicació del quadre pel mateix Marc incloses:
Com podeu comprovar, l'obra guanyadora pertany a la mateixa sèrie que la presentada -i seleccionada- al nostre Premi Torres García. Podeu comparar les dues obres si busqueu a la nostra galeria d'imatges, al marge dret del Blog.
Com no podria ser d'altra manera, felicitem sincerament des d'aquí en Marc per el gran moment que està travessant.
Podeu veure la notícia tal i com l'explica la revista MASDEARTE, i també segons les imatges del catàleg digital editat pel mateix Bancaixa. Aquí les teniu, amb el Jurat i l'explicació del quadre pel mateix Marc incloses:
Com podeu comprovar, l'obra guanyadora pertany a la mateixa sèrie que la presentada -i seleccionada- al nostre Premi Torres García. Podeu comparar les dues obres si busqueu a la nostra galeria d'imatges, al marge dret del Blog.
Com no podria ser d'altra manera, felicitem sincerament des d'aquí en Marc per el gran moment que està travessant.
dimecres, 6 de juliol del 2011
VICTÒRIA PUJADAS AL COL·LEGI D'APARELLADORS
El proper divendres 8 de juliol, a les 19:30h, tindrà lloc a la Sala d'Exposicions del Col·legi d'Aparelladors la inauguració de l'exposició A través del mirall, de Victòria Pujadas.
La Victòria no s'ha prodigat massa a Mataró. La seva darrera exposició, si no recordem malament, va ser ja fa uns anys a l'Ateneu de Caixa Laietana, exposició que va comptar amb la valuosa presentació del crític i historiador de l'art Francesc Miralles.
En aquesta ocasió, la presentació anirà a càrrec de Jordi Pericot, Catedràtic Emèrit de la Comunicació i artista plàstic.
Ara tindrem la ocasió, per tant, de comprovar la seva evolució artística durant aquest temps, i de poder valorar el seu moment actual.
Si voleu saber més d'aquesta artista masnovina, podeu entrar al seu Blog.
La Victòria no s'ha prodigat massa a Mataró. La seva darrera exposició, si no recordem malament, va ser ja fa uns anys a l'Ateneu de Caixa Laietana, exposició que va comptar amb la valuosa presentació del crític i historiador de l'art Francesc Miralles.
En aquesta ocasió, la presentació anirà a càrrec de Jordi Pericot, Catedràtic Emèrit de la Comunicació i artista plàstic.
Ara tindrem la ocasió, per tant, de comprovar la seva evolució artística durant aquest temps, i de poder valorar el seu moment actual.
Si voleu saber més d'aquesta artista masnovina, podeu entrar al seu Blog.
dilluns, 4 de juliol del 2011
ENVEJA
Quan preparaven el viatge ja els en teniem. Va anar creixent a mida que s'acostava el dia de marxar, i durant el llarg cap de setmana pensàvem sovint en els afortunats, imaginant-los en cada un dels racons del programa.
El viatge a la Provença tenia molts alicients, i multitud de llocs engrescadors per visitar. Però un d'ells sobresortia per damunt de tots els altres, potser per haver estat l'origen de la sortida, la primera idea sobre la que es va anar muntant tot el viatge al seu voltant: la Provença de Van Gogh, els seus paisatges, els seus indrets tants cops reproduïts, l'hospital mental on va estar reclòs, la seva famosa habitació amb cadira de palla i llit tort.
Ens ha arribat fa poc a les mans una fotografia d'uns quants components del grup, davant del sanatori de Saint Remy. No resistim la tentació de publicar-la, juntament amb la "versió" original que en va fer, ja fa tant temps, el pobre Vincent.
El viatge a la Provença tenia molts alicients, i multitud de llocs engrescadors per visitar. Però un d'ells sobresortia per damunt de tots els altres, potser per haver estat l'origen de la sortida, la primera idea sobre la que es va anar muntant tot el viatge al seu voltant: la Provença de Van Gogh, els seus paisatges, els seus indrets tants cops reproduïts, l'hospital mental on va estar reclòs, la seva famosa habitació amb cadira de palla i llit tort.
Ens ha arribat fa poc a les mans una fotografia d'uns quants components del grup, davant del sanatori de Saint Remy. No resistim la tentació de publicar-la, juntament amb la "versió" original que en va fer, ja fa tant temps, el pobre Vincent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)