Aquest any tenim la sensació de què les Santes són menys Santes que altres anys. Entre el fred, les tronades, les garrafes de calimocho als actes més lúdics i les bretolades d'alguns -massa- incontrolats, la nostra Festa Major s'està desnaturalitzant a marxes forçades.
Potser contribueix també a aquesta sensació un fet que, per evident, hauria de ser el més normal, però que malauradament es pot considerar com a insòlit: l'elecció amb consens unànim de l'autor del cartell i el disseny d'aquest, acceptat i elogiat per tothom, han eliminat d'arrel tota la controvèrsia habitual.
Certament el cartell d'aquest any és dels més coloristes, populars i gràficament potents dels darrers temps. Però una adaptació molt fluixa com a motiu a les samarretes, que són de llarg les menys vistoses i representatives des de fa molt temps, contribueix a que aquest element gràfic no hagi estat la locomotora festiva que es podia esperar.
El cartell de Joan Hortós té, en teoria, tot el què ha de tenir un cartell de Festa Major, que anuncia una activitat coneguda per tothom, que tothom espera i a la que no li cal ni la informació addicional del text, ja que les dates i el títol són també dades ben sabudes. No necessita doncs l'anunci del desconegut, ni la sorpresa de la novetat, ni la comparació amb la competència. Només li cal la sintonia amb el receptor del missatge i la plasmació gràfica d'un sentiment comú, que cada artista pretén interpretar, fidel al seu estil, però amb un toc de qualitat que el diferenciï dels seus antecessors.
El cartell de Joan Hortós se centra en una figura reconeixible de la Festa, encara que no de les més conegudes, amb una potència de color molt notable, ben destacada sobre fons negre, amb uns elements complementaris populars i també fàcilment identificables i una tipografia que hi és però no destorba ni distreu. Tota la composició està equilibrada, tot és en el seu lloc. I potser aquest és el seu defecte: hi ha tants elements gràfics, tant color, tant "horror vacui" que, un cop imprès i penjat als aparadors, el cartell no crida l'atenció com seria d'esperar, no salta a la vista com d'altres més suaus, passa desapercebut.
I si els cartells no criden la atenció, les samarretes no engresquen i a sobre, des d'una òptica de retallades, no hi ha banderoles als fanals, ens trobem amb unes de les Santes més poc vistoses dels darrers temps.
Sigui com sigui, i encara que el temps no acompanyi -al menys hem salvat els focs- GLÒRIA A LES SANTES! I molt bona Festa Major!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada