En Pau és una d'aquelles persones que passen per la vida sense fer soroll, com de puntetes, sense pretensions de fer-se notar gaire. Però que si te'l creues pel carrer el saludes, encara que no el coneguis, com si el coneguéssis de tota la vida, de tan familiar que et resulta la seva figura. És d'aquelles persones de les que saps segur que te'n pots refiar, perquè saps segur que mai no et farà una mala passada.
És com els seus dibuixos: pulcres, nets, d'una exactitud gairebé fotogràfica. No sorprenen pel seu atreviment, ni per transgredir normes acadèmiques, ni per plantejaments agosarats, sinó perquè en la seva perfecta senzillesa t'adones que són exactament com havien de ser, i que no podrien ser d'una altra manera.
Va fer la presentació de la inauguració en Daniel Llin, bon coneixedor de l'obra d'en Pau, que va destacar aquesta pulcritud formal dels seus dibuixos, la perfecta grafia de la seva realització, l'expressivitat del seu traç, el valor dels blancs tan ben dossificats...
L'exposició es pot veure encara en aquest local de la Presó fins el 27 de febrer, en els horaris habituals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada