AUDIOVISUAL SOBRE LA CAPELLA DELS DOLORS

El passat dia 1 va començar la campanya a Verkami per aconseguir el finançament necessari per produir el documental audiovisual sobre EL CONJUNT DELS DOLORS de VILADOMAT a MATARÓ, el conjunt pictòric més important de la Catalunya del S. XVIII. El documental, que també traçarà el perfil del pintor Antoni Viladomat, explicarà en profunditat la història d’aquesta obra catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Es tracta d’un projecte de Batecs Produccions, produït per Cayetana Sanz i dirigit per Marco Zouvek. S’obren 40 dies per difondre el projecte i aconseguir entre tots la quantitat dels 12.000 € necessaris.

Aquest és l’enllaç a la campanya que us portarà a la pàgina que explica el projecte i a partir de la qual es poden fer les aportacions:

http://vkm.is/viladomat

L’equip del Museu Arxiu ens demana la vostra col·laboració i la vostra implicació per difondre aquest projecte que promou i posa en valor el conjunt dels Dolors. 

Si s’arriba a bon port, es tidrà un documental de qualitat d’uns 50 minuts que farà ben visible l’obra de Viladomat en els mitjans de comunicació i a la xarxa, i també un documental reduït per passar a les visites i grups escolars prèviament a la visita al conjunt barroc.

Des de l'Associació donem suport a aquest projecte i desitgem que arribi a bon port.

Per col·laborar, us indiquem els passos a seguir:

• Entreu a l’enllaç indicat que us porta a la web de Verkami, projecte Viladomat.
• Llegiu les característiques del projecte, mireu el vídeo adjunt i valoreu la quantia de col·laboració que voleu destinar al projecte mirant les “recompenses” que dóna cada quantitat.
• Entreu a l’apartat “APORTA AL PROJECTE “ i us registreu a Verkami, si no ho heu fet anteriorment. Ompliu les dades personals que demana i de la vostra tarja de crèdit.
• Si abans del 10 de novembre les aportacions arriben a la quantitat necessària, el documental es farà realitat i només aleshores es farà efectiu el pagament que heu autoritzat i rebreu la vostra “recompensa”. Quan la campanya hagi finalitzat, si no s’arriba a la quantitat final, no pagareu res. 

EL VALOR DE LA IDENTITAT EN L'ART

Durant l'acte d'inauguració de la Col·lectiva Sant Lluc 2014, i amb motiu de l'adhesió de l'Associació a la iniciativa "Mataró, ciutat de valors", l'escultor Manuel Cusachs va fer una disertació sobre "la identitat en l'art", atès que la identitat era el valor assignat al mes de setembre i el tema obligatori de l'exposició.

Per la clarividència de la seva sensibilitat i la autoritat de la seva opinió ens plau reproduir el vídeo de l'entrevista que li va fer "Mataró, ciutat de valors". I també, íntegrament, la seva intervenció:





Senyor Alcalde, President de la Fundació Iluro, President de Sant Lluc per l'Art, amics de Sant Lluc, sigueu BENVINGUTS.

Tal com ha dit el nostre president aquesta exposició col·labora a l'activitat
“ Mataró, ciutat de valors “ obrint les portes de bat a bat a tots els aficionats a la plàstica.

VALORS ha dedicat aquest mes de setembre al concepte IDENTITAT. Aquesta exposició anyal de Sant Lluc hi fa referència amb una exposició com un aplec d'identitat per un determinat VALOR.

Aquesta generosa actitud, que no és cap candidesa, pot desavenir criteris tractan-se d'art evidentment, però també en pot compensar d'altres. Aquest gest ens porta intentar definir quin és el resultat de la identitat en l'ART i el perquè d'aquesta actitud tant benigna de l'organització en l'exposició d'enguany.

Qualsevol modest observador distingeix al primer cop d'ull les característiques que identifiquen una obra d'art, per la forma visual o el traç dels seus volums: així identifiquem i diferenciem el caràcter d'una escultura egípcia d'un Buda oriental, tanmateix una màscara africana d'una mare-de-déu romànica, o un retrat de Velázquez del d'un de Picasso. En aquesta identificació hi veiem el temps, el lloc i l'espai físic de les variades identitats sense cap mena d'esforç acadèmic que ens porti al dubte.

Vist per aquest cantó, les arts plàstiques són IDENTITATS. Identifiquen, testimonien la història, la pròpia vida, el lloc i l'espai.

Tàpies en la seva època més profundament abstracte del seu art, incorporava objectes de la nostra cultura popular, diríem que folklòrics o esgarrapava el suport en quatre signes vermells identitaris de la seva catalanitat. La pintura de Miró no ho necessitava perquè és un esclat de la realitat mediterrània. Per posar un exemple de contrast conceptual, Dalí no va desamparar-se mai, dins la seva mentalitat universal, de la llum i del paisatge de l'Empordà o que el gran escultor Arístides Maillol quan es va lliurar de les boires de París, va crear, al seu Banyuls natal, ran de mar, uns cossos mediterranis que allà no podia realitzar.

Posaríem infinitats d'exemples, però n'hi un que em plau per aquest tema.

És el retrat que Piero della Francesca va fer al comte de Montefeltro i la seva esposa,  que està al Museu d'Urbino.

És un díptic lluminós. Al fons dels dos caps posats de perfil hi apareix un paisatge equilibrat, propi de la Toscana, envoltat d'una llum diàfana. Aquest fons de la pintura és una autèntica IDENTITAT. Posa les dues figures al seu lloc, al seu espai físic. És l'equivalència anàloga dels personatges al seu lloc afí.

És el VALOR de la IDENTITAT.

L'art de la plàstica té la pell molt sensible, diriem que molt fina. Josep Pla escriu que la identitat, la identificació comença per estimar el teu país, per petit que sigui. En uns moments, els d'ara, que la maquinària uniformista ens envaiex, que ens globalitza, amb una voracitat despersonalitzadora, on el nostre petit país sofreix aquets embats, serà bo recordar el pensament de Joan Fuster quan ens recorda qui som. Diu que Catalunya, als Països Catalans, som una aglomeració succesiva de gent que finalment hem decidit ser catalans. I continua dient que la tenacitat de ser què som, que no deixar de ser el que hem estat, de viure -o sobreviure- amb una Identitat insobornable, resta al nostre abast. És el parangó als exemples que hem exposat.

Aquets pensaments aparentment simples, que ens allunyen de ser una raça, ens porten a saber qui som, d'on venim i on volem anar. Vol dir aquesta reflexió que som elitistes per conservar una identtat? Segons opina George Steiner ser elitiste vol dir ser respectuós: envers al que és diví, en la natura, amb els nostres congèneres, als éssers humans i envers la nostra pròpia dignitat humana. Que és exactament el que practica aquesta comunitat que és casa nostra. I aquesta manera de ser es reflecteix en l'art.

En posaré dos exemples personals: en acabar la visita que els alumnes d'un col·legi de Mataró feren al meu taller, la professora els va suggerir que interpretessin en un dibuix el que havien vist. Aquella mainada era el reflex exacte de l'heterogènia ciutadanía actual de la nostra ciutat. Tots parlaven català però els seus dibuixos no. Vaig poder identificar, sensa cap esforç, la seva personalitat ètnica. Recordo el dibuix d'una nena peruana, d'una altre senegalesa i el d'un nen marroquí totalment genuïns de la seva procedència. Aquells dibuixos, que no tenien res a veure amb el que havien vist al taller contenien una gran dosi de personalitat, d'identitat.

Si el poeta Punsola buscava identitats que sombolitzessin Mataró en una petxina, una vela blanca o el fum de les xemaneies de les fàbriques o del tren, Manuel Cuyàs, el meu mestre de dibuix, els buscava en els pins, en les atzavares, els canyers, els garrofers o un matoll de mata. Algun dissabte ens portava a Agell a dibuixar pins. Que difícil que és dibuixar un pi!

Quan els meus pares veiren el dibuix que havia fet, no va ser necessari que opinessin, per la cara que van posar evidenciaven el resultat.

Van haver de passar molts anys per comprendre com s'interpreta aquest arbre, fins que vaig visitar el museu Van Gogh a Amsterdam en una secció dedicada als seus dibuixos: la carnositat escardada del tronc, l'anàrquica ramificació de les branques i la transparència del fullac, m'ho va explicar un artista nascut en un país on no hi ha pins.

Dic tot aixó per intentar definir la identitat : els nens de l'escola no havien perdut la particularitat del seu origen, com no crec que el perdés el genial pintor en identificar-se plenament a la llum esclatant de la Provença, perquè el seu esperit ho necessitava i el seu país no podia oferir-li.

Molts creiem que hem tingut la sort de néixer en un lloc previlegiat. D'altres l'han escollit de grat o per força. Catalunya està composta per una comunitat de gent que ha vingut dels quatre punts cardinals. La gran cultura ha vingut per mar. “ El paisatge absorbeig “ deia Josep Pla referint-se irònicament a la immigració a Catalunya. La llengua és potser el signe més identificador, fins i tot en la plàstica perquè reflecteix una manera de ser autòctona. Tornant a Steiner, adverteix que no hi ha llengües petites. Cada llengua conté, no solament una càrrega de memòria singular, sinó també una energia evolutiva del seu futur. La mort d'una llengua és irreparable, fa minvar les possibilitats de l'home. Europa morirà si no lluita per seves llengües, les tradicions locals i les seves autonomies socials.

Aquesta observació és el reflex del nostre país, amb una llengua pròpia, una genuïna manera de ser, una singularitat identificada en un espai del mediterrani. Tanmateix l'art n'és un clar exponent.

Perquè, què és l'art sinó una exaltació de l'esperit basat en la cultura? I la llengua, no és l'esperit d'un poble? Així doncs la llengua té una influència emotiva en l'art.

El geni d'Europa és el de la diversitat lingüística i social. D'una idiosincràsia natural que sovint converteix una distància insignificant en una divisió entre dos mons.

Un exemple d'aquesta observació la tenim en l'art sacra, si comparem el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal amb el Museu Nacional de San Gregorio de Valladolid. Els dos són d'art religiós, però hi comprovarem dues expressivitats totalment diferenciades.

Arribats aquí, abans d'acabar permeteu-me fer memòria pòstuma dels artístes pintors, escultors i dibuixants mataronins o vinculats a nosaltres com a VALORS que ens han precedit: PEPE NOVELLAS, PEREMÀRTIR VIADA, EDUARD ALCOY, ROVIRA - BRULL, GUERAU CALÀBIA, EDUARD COMABELLA, MOISÈS VILLÈLIA, SANTI ESTRANY, LLUÍS TERRICABRES ( en Terri ).

També: MANUEL CUYÀS, EMILIA DE TORRES, JAUME i JORDI ARENAS, MARIÀ RIBAS, EUSEBI VIDIELLA.

Més enrera: LLUÍS MUNTANER, JOSEP MARIA RECODER, ALFRED OPISSO, RAFAEL ESTRANY, JOAN FINET, ROS BOFARULL, MARIÀ ANDREU, JOSEP CUSACHS, JOAQUIM TORRES GARCIA.

I més enrere: ANTONI RIERA, CARLES PANYÓ, COMAS i RAMON, VICENÇ PUIG, ANTONI VILADOMAT, DAMIÀ CAMPENY.

Tota una nissaga de VALORS. 

Tota la gran cultura, la pintura i l'escultura més universals són el reflex del seu lloc d'origen, de la seva ètnia, d'una IDENTITAT nascuda en un espai personalitzat o sota un campanaret, com la petita pàtria d'Espriu que encercla el cementiri de SINERA.

L'art com el bon vi, brolla de la terra, de la seva situació, del paisatge, el caràcter, la llum, el clima, la cultura, la llengua, la religió de cadascuna, d'aquí ve la seva qualitat i la varietat, d'aquí vénen les IDENTITATS EN L'ART.

És tot el que volia dir. Que disfruteu d'aquesta exposició, que com hem dit és l'exponent de l'afició a l'art de la plàstica a la nostra ciutat.

Gràcies per la vostra atenció.

                                                                                                            Manuel   Cusachs  i   Xivillé                                                                                                                  Mataró,  18  setembre  del  2014



Aprofitem l'avinentesa per indicar-vos que, amb més retard del previst, ja es poden veure les imatges de les obres exposades a la Col·lectiva a l'apartat corresponent de la nostra plana web, i que fins que es tanqui el 2 de novembre anirà rodant també a la columna de la dreta d'aquest Blog un carroussel aleatori amb les miniatures de les mateixes.

MARTA DURAN A CALDES DE MALAVELLA

La Marta Duran ens convida a la inauguració de la seva propera exposició.

És al Casino Municipal de Caldes de Malavella, on tindrà lloc la cinquena Mostra d'Art, en el marc de la 10ena Fira de l'Aigua.

A la Mostra hi participen tres artistes caldencs: en aquest cas, a la Marta l'acompanyen Joan Falgueres, també pintor, i Sebastià Cornellà, fotògraf.

L'exposició es podrà veure els dies 3, 4 i 5 d'octubre, però la inauguració serà el dissabte 4, a les 19:00 h.

CARME LÓPEZ EXPOSA A CAPGRÒS

La nostra companya Carme López ocupa aquest mes d'octubre l'Espai Capgròs, amb una exposició en la que ens presenta las seva darrera etapa pictòrica: "El Mar i jo".

Tant la temàtica com l'estil de la Carme han anat variant al llarg del temps, i també segons els professors amb els que s'ha anat formant (Miquel Canal, Santi Clavell, Cesc López, De Antonio...).

Ara, però, ens mostra el resultat d'un camí propi que s'ha anat treballant darrerament, fruit dels seus esforços investigadors personals, i en els que s'endinsa cap a una figuració menys realista que en els inicis, gairebé ratllant en l'abstracció.

La inauguració serà el proper dijous 2 d'octubre, a les 19:30 h, i es podrà veure fins a finals de mes (dimecres 29). Li desitgem molta sort en aquesta nova etapa artística.

PERE-MÀRTIR BRASÓ INAUGURA A ARGENTONA

En Pere-Màrtir Brasó ens fa arribar la targeta-invitació de la exposició que inaugura el proper divendres 3 d'octubre, a les 20:00 h, a la Casa Gòtica d'Argentona.

Es tracta d'algunes de les darreres obres (pintures i dibuixos) que ha estat fent durant 2013 i 2014, excepte una petita aquarel·la de 1964 i un oli de 2007, que conformen la sèrie "Currículum".

Es podrà veure fins el diumenge 16 de novembre, els divendres de 17 a 20 h, dissabtes d'11 a 14 i de 17 a 20 h, i els diumenges d'11 a 14 h.

NOU CURS DE CERÀMICA A ARGENTONA

Rebem del Museu del Càntir d'Argentona aquesta notificació de l'obertura d'inscripció al Curs de Ceràmica de l'Escola Taller de Ceràmica, que reproduïm per si hi podeu estar interessats:

PRESENTACIÓ EDITORIAL

Ens arriba aquesta invitació del nostre company Josep Puig-Pla, que reproduïm per si pot ser del vostre interès:

Benvolguts 

Em plau invitar-vos a la presentació del llibre de memòries de Gentil Puig el proper divendres dia 26. 

Es tracta d’un personatge ben singular, amb una trajectòria apassionant. 

Salutacions cordials,

Josep Puig-Pla

Serà el proper divendres 26 de setembre, a les 19:30 h, a la Llibreria Dòria, i anirà a càrrec del mateix autor, de l'escriptor Josep Puig-Pla i de la periodista Rosa M. Puig-Serra.

REPRESA D'ACTIVITAT DELS AMICS DE CA L'ARENAS

L’Associació Amics de Ca l’Arenas reprèn les activitats, després de la pausa estiuenca, amb la conferència Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors, a càrrec d’Esteve Mach i Bosch, acte inclòs en la programació de MATARÓ, CIUTAT DE VALORS impulsada per l’Ajuntament de Mataró.

La figura del mataroní Josep Puig i Cadafalch té una dimensió extraordinària, que sobrepassa l’àmbit ciutadà i nacional, emmarcada en un moment històric importantíssim del nostre país. Arquitecte destacat del moviment modernista, romanicista reconegut internacionalment, President de la Mancomunitat de Catalunya, generadora de la Catalunya moderna, exiliat i personalitat indiscutible en la recuperació cultural a la postguerra. Josep Puig i Cadafalch és un mataroní de talla internacional que requereix la més alta valoració i estudi.

Esteve Mach i Bosch, arquitecte, president de l’Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, estudiós de la vida i obra de l’il·lustre mataroní, ens oferirà una visió àmplia del llegat i de la seva tasca política i cultural i, en general, de l'obra de la Mancomunitat en l'època que ell la va presidir. S'analitzarà, també, la relació de Puig i Cadafalch amb personatges clau com Prat de la Riba, Cambó, Eugeni d'Ors, Pompeu Fabra, Pijoan...i, finalment, Primo de Rivera.

L'activitat tindrà lloc avui dimarts 23 de setembre de 2014, a dos quarts de vuit del vespre, al local de l'ASSOCIACIÓ AMICS DE CA L’ARENAS, Carrer Argentona, 64.

INAUGURACIÓ DE LA COL·LECTIVA 2014

Aquest dijous passat es va inaugurar la Col·lectiva Sant Lluc 2014. Es tracta, com ja s'ha explicat a bastament, d'una edició singular, motivada per l'adhesió de l'Associació a la iniciativa "Mataró, ciutat de valors".

Com a entitat ciutadana de caire cultural que som, ens agrada col·laborar amb les iniciatives que altres col·lectius tiren endavant, no sense esforç, de la mateixa manera que ens agrada que elles se sumin a les nostres propostes.

"Valors", amb la proposta "Mataró, ciutat de valors", n'ha assignat un a cada mes, durant tot el 2014, amb la idea de que totes les extitats que s'hi adhereixin puguin triar el que més els identifiqui per fer-lo més visible. Nosaltres, com que el valor corresponent al mes de setembre és LA IDENTITAT, i com que tenim en la Col·lectiva el senyal d'identitat més patent, hem cregut molt adequat dedicar la Mostra a aquest valor, posant-lo com a tema obligatori.

Certament és un fet inusual la obligatorietat temàtica, quan sempre acostuma a ser lliure. I ho és més en la mesura que no es tracta d'un tema "pictòric" (la tardor, Sant Jordi, l'any Espriu-Punsola,...) sinó d'un motiu d'introspecció, de reflexió, de plasmació de determinades vivències personals. 

 

És per aquest motiu que s'ha considerat que aquest any no hi havia d'haver jurat, ja que no es tractava de valorar només plàsticament una obra, sinó tota la càrrega emotiva que l'ha provocada. I això entenem que no és feina d'un jurat artístic, ja que ni estan capacitats per fer-la ni es tracta de valorar els motius de cada participant. Ben al contrari, ens ha interessat precisament, com a valor, que tothom pugui expressar-lo, abans de que el pugui expressar més o menys bé. 

 

Per posar més de relleu aquest valor que defensem, vam convidar l'escultor Manuel Cusachs a que, en la inauguració, ens parlés de La identitat en l'art. Va ser una xerrada realment emotiva, que sintetitza clarament el tema que ens ocupa, i que ens reafirma en l'encert de l'opció presa.

 

La opció pren tota la seva força en l'acte preparat pel proper diumenge 19 d'octubre, en el que tots els participants de la Col·lectiva que ho desitgin podran explicar públicament les seves vivències personals, els motius que els han dut a presentar aquesta obra i les seves dificultats en plasmar-la.

ALBERTO ROMERO EXPOSA A SEVILLA

L'Alberto Romero exposa, des del 25 de setembre, a Sevilla, a la Galeria Haurie.

L'exposició es podrà veure fins el 25 d'octubre i porta per títol SOBRE LA MESA.

La imatge correspon a una de les obres que hi presenta, i és la que figura a la invitació oficial.

Per publicitar la mostra, a més, ell mateix s'ha editat aquest vídeo, inspirat en un poema de León Felipe:

Vencido está inspirado en el poema “Vencidos” de León Felipe. Es un intento de expresar el final del trabajo del pintor. Cuando después de batallar con la realidad cobras consciencia que sólo podrás pactar tu derrota.

Vencido from Tabaleo Estudio on Vimeo.