LAIA ARNAU: CONTES BREUS

El proper divendres 19 d'octubre la Laia Arnau inaugura a la Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors l'exposició CONTES BREUS, una mostra de la seva darrera producció pictòrica: Cada imatge plasmada en un llenç és un breu instant d'una història que es perd en el temps, enmig d'un munt de sensacions, amb l'únic privilegi de ser recordat

Mitja hora abans, a les set de la tarda, tindrà lloc a El Públic l'habitual col·loqui entre Joan Poch i la pròpia artista.

SANT LLUC

Sant Lluc

De nou el Sant Lluc. En van... Segur que el reduït grup d’artistes mataronins que l’any 1946 van fer una Festa de les arts plàstiques en honor i homenatge al patró Sant Lluc, no preveien ni esperaven que la seva longevitat traspasses el segle XX i que a l’any dotzè de l’actual encara no hagi fet figa. És així i cal considerar-ho com un fet extraordinari. A casa nostra d’aquesta continuïtat se’n donen pocs exemples. Quina era la voluntat dels primers organitzadors del Sant Lluc? Doncs la podem resumir amb un parell de fets que en la desolada conjuntura d’aquells anys agafaven una vital importància: molts diletants artistes es quedaven a casa per no tenir ocasió d’exposar i la societat necessitava ingredients festius que l’aixequés de l’amorfa vida cultural del moment. Aquest va ser l’esperit inicial que, amb les adaptacions naturals pel pas dels anys, encara segueix vigent. No s’ha d’amagar que s’han donat visions contraposades segons qui portava les regnes d’organització. És bo fins i tot, però pel que conec el relleu d’equips organitzadors s’ha fet respectant la premissa inicial: un Sant Lluc el més obert possible, festiu i participatiu, on els artistes “consagrats” no en facin escarafalls. Que l’art sigui “solidari” –aquesta expressió tan actual- per uns dies. Una festa de tots els amants de l’art plàstic. Que no es confongui la gimnàstica amb la magnèsia. Els que avui se’n fan càrrec, l’Associació Sant Lluc per l’Art, no estalvien esforços. El Sant Lluc està en bones mans. Article publicat al setmanari Capgròs, signat per Francesc Masriera Ballesca, del "Grup d'Opinió Jaume Llavina".

SORTIDA AL PIRINEU

Aquest cap de setmana, aprofitant el pont del Pilar, un grup de 25 companys enfilarà la carretera cap a les valls del Pirineu. L'objectiu és triple: anar a pintar els colors de la tardor, anar a fer unes caminades per uns paratges de somni i anar a visitar el conjunt d'art romànic més important del món.

Sant Climent de Taüll des de Santa Maria

L'estany de Llebreta

La visita a les esglésies romàniques de la vall de Boí complementa les anteriors visites a Sant Pau del Camp i al castell de Loarre, i les de fa més temps al MNAC. I encara que les pintures i escultures que exhibeixen siguin còpies de les originals, ara a Barcelona, el conjunt és prou atractiu com vàlid per comprendre la globalitat artística de cada església. Sant Joan de Boí, Barruera, Eril la Vall, Santa Maria i Sant Climent de Taüll, són alicients suficients com per meréixer un viatge només per elles mateixes.

Sant Joan de Boí

Interior d'Eril la Vall

Però aquestes esglésies, tot i el seu valor artístic intrínsec, en tenen un altre d'afegit, que és la seva situació privilegiada en un entorn únic i irrepetible. Potser deuen la seva perfecta conservació a la misèria de la població de la Vall durant segles, que va permetre, al contrari que en altres indrets, que ningú no es dediqués a modificar-les i transformar-les amb afegits gòtics, barrocs o encara més tristement "moderns".

Absis de Sant Climent de Taüll

Passejar, fer caminades d'esgésia a església, contemplar els pobles veïns des del campanar de cada una d'elles, és un autèntic plaer, recomanable sempre. Però pintar -o simplement admirar- l'esclat de colors grocs, taronges i vermells de les muntanyes dels voltants és un luxe que només ens és permès fruir-lo unes poques setmanes a l'any, i que intentarem aprofitar al màxim, si el temps ens ho permet.

Aquest goig de caminar entre prats i muntanyes, vorejant rius i llacs, sense sentir més que la remor de l'aigua i les esquelles de les vaques, és encara més palès, a prop de les valls de Boí, en el proper Parc Nacional d'Aigüestortes.

El Parc Nacional d'Aigüestortes, tardor de 2011

Allà també podrà pintar, qui vulgui, i passejar tranquil·lament pel Planell o arribar fins a l'Estany Llong els més decidits. A aquest trajecte correspon aquest vídeo, gravat l'estiu passat.

I per acabar el viatge, un recorregut per més arquitectura romànica: el monestir d'Obarra, enclavat en les profunditats d'un frondós barranc, i el de Roda d'Isàvena, ja a Osca. Un viatge que promet ser memorable, si el temps ens acompanya i no ens fa massa la guitza. Fins la tornada!

Monestir d'Obarra

ALBERT ALÍS EXPOSA A GIJÓN

L'Albert ens fa arribar el tríptic de l'exposició que es va inaugurar ahir a la Galeria Monticelli de Gijón, i que estarà oberta fins el 6 de novembre. Des d'aquí li desitgem molta sort.

SERGI RABASSA I ELS ÀTOMS

En un pas endavant en la seva carrera artística, en Sergi s'allunya del gravat tradicional amb què ens tenia acostumats per aventurar-se en una nova línia productiva: ÀTOM DE LLIBERTAT, inaugurada el divendres passat a La Presó.

En aquesta ocasió ens mostra una exposició monotemàtica, si bé multitècnica, centrada en la figura (?) de l'àtom. Tal com ens explicava ell mateix a la presentació, l'àtom significa per a ell la llibertat, la gestualitat i l'expressivitat, que du a terme tant amb uns gravats a la manera tradicional (potser el millor de la mostra) com amb tècniques mixtes, collages i fins i tot figures corpòries amb filferro espinós. La idea és prou bona, encara que la senzillesa de la figura (les tres el·lipses creuades) desllueix potser un resultat massa monòton i repetitiu.

La presentació va anar a càrrec, com sempre, d'Antoni Luis, que en aquesta ocasió va plantejar en forma de diàleg amb l'artista. La xerrada la va completar un amic d'en Sergi, criminòleg de professió, que va anar establint un paral·lelisme entre diferents etapes artístiques i diversos aspectes de la seva feina. No van faltar tampoc durant la presentació els previsibles comentaris sobre els termes del títol: l'aparent contradicció entre la física atòmica i l'art, i la també aparent contradicció entre llibertat i l'espai expositiu (la Presó) en el que tenia lloc l'exposició.

DUES DONES AMB EL MAR DE FONS

La inauguració de la darrera exposició del cicle "Mar de fons" a Ca l'Arenas, protagonitzada per Regina Puig i Margarida March sota el títol de DUES DONES I EL BLAU, va ser tot un èxit.

Sota la presidència del director del Museu, Carles Marfà, del regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, i del president de l'Associació Sant Lluc, Antoni Luis, que van iniciar l'acte amb els seus parlaments, les dues artistes van explicar a continuació les característiques de la seva obra i el perquè de les seves propostes, arran de l'encàrrec concret sobre el tema del mar.

Per a Regina Puig era important poder plasmar l'ambient de la platja, en una població marinera com la nostra, i captar les diferències entre un solejat dia d'estiu i la solitud d'un diumenge de tardor, per exemple, o l'ambient i la llum a diferents hores del dia, tot i estar tot banyat per un to sèpia-torrat que les unifica.

La seva obra, dissenyada i impresa per procediments digitals, està acompanyada a més d'abundant material complementari que ajuda a situar l'espectador en l'ambient que ens proposa.

L'explicació de la Margarida es va dividir entre els dos espais temàtics i tècnics en què està organitzada l'exposició. Al menjador, un hàbil muntatge permet apreciar una sèrie de plaques d'esmalt en les que ella s'ha entossudit a demostrar el contrari del títol de la mostra: que el mar no és blau, sinó que l'aigua, transparent, agafa el color d'allò que reflecteix. I així sorgeixen unes sorprenents composicions en les que demostra el seu domini en aquesta difícil tècnica amb unes transparències o opacitats, tons delicats o esclats de color, elements suggerits o suggerències impactants d'un resultat realment espectacular.

A la sala de l'entrada, la Margarida ens mostra l'altra tècnica que també domina a la perfecció: el gravat. Organitzat com a conjunt de sèries, ens mostra en algunes d'elles diferents versions d'un mateix animal marí (meduses, estrelles de mar...) mentre que en altres insisteix en el concepte dels múltiples aspectes que ofereix l'aigua: amb espectaculars efectes cromàtics en algunes o delicats gravats en sec (l'aigua tranquil·la, l'aigua agitada, les gotes d'aigua) que acaben de demostrar la seva enorme sensibilitat, de la mà d'un impecable domini tècnic.

L'exposició va comptar amb la presència d'un públic entès i interessat en l'obra de les dues artistes, que va omplir les diverses estances de Ca l'Arenas.

L'exposició va despertar també la curiositat del públic més general, atret per la singularitat de la proposta i muntatge de la Regina...

... i per la potència expressiva i creativa de la Margarida.

Des d'aquí volem fer palesa la nostra felicitació a les dues artistes, amb la recomanació, si encara no l'heu visitada, de què no us perdeu aquesta exposició, sens dubte una de les millors de la temporada, i amb la que posem fi a la nostra col·laboració amb el Museu de Mataró, en el cicle "Mar de fons".

SERGI RABASSA INAUGURA A LA PRESÓ

Recordem que aquest proper divendres, 5 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, en Sergi Rabassa inaugura a la nostra Sala d'exposicions de La Presó l'exposició ÀTOM DE LLIBERTAT, en la que ens mostra, en diverses tècniques, una mostra de la seva producció més recent.

L'exposició es podrà veure fins el 28 d'octubre, en els horaris habituals.

ACTIVITATS DELS SOCIS

Rebem de dos companys les notificacions de les seves activitats:

MONTSE POCH SELECCIONADA

La Montse ens fa arribar la comunicació que ha rebut com a seleccionada per al Premi Emison d'Esmalt, que reproduïm. També ens envia la fotografia de l'obra amb la que ha merescut la selecció:

Benvolgut/da:

La organització de 7 PREMI EMISON D’ESMALT té el goig de fer-vos saber que les vostres obres han estat seleccionades per a participar i exposar en aquest certamen.

Els premis es donaran a conèixer en l’acte inaugural el dia 30 d’octubre.

us agraïm la vostra participació.

C.I.D.A.E.

Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt.

C/Ciutat de Balaguer 17

08022 Barcelona. Spain.

www.cidae.com

cidaes@gmail.com 

PEÇA SELECCIONADA PER EL 7 PREMI D´ESMALT EMISON-CIDAE

TALLER DE SANDRO SORIANO

També en Sandro ens envia informació del Taller que està preparant, per a qui hi pugi estar interessat:

A tots dos els desitgem molta sort en les seves respectives iniciatives.

SALVADOR VALENTE

El passat divendres 14 de setembre es va inaugurar al Col·legi d'Aparelladors de Mataró l'exposició TEMPS, de l'artista uruguaià Salvador Valente. 

Mitja hora abans va tenir lloc a "El Públic" l'habitual xerrada-col·loqui "Un cafè amb..." dirigida per Joan Poch, que ajuda a conèixer millor la personalitat de l'artista convidat.

Reproduïm aquí el video que la productora Clack ha fet de la xerrada, amb un ampli resum de la mateixa.



Un cop acabada l'entrevista va començar pròpiament la inauguració de l'exposició a la Sala d'exposicions del Col·legi, amb presentació a càrrec del president de l'Associació, Antoni Luis. Aquestes són algunes imatges de l'acte: