Torna la "Col·lectiva 15x15. Mercat d'Art" - BASES

JORDI TORRENT. "Punt d'inflexió"

 

Igual que l'infant descobreix, per primera vegada, la seva pròpia ombra i no se’n pot desfer, cal acceptar que, al costat de la llum, crea una unitat indissoluble. 

Mentre aquesta marca el camí a tot allò que volem ser, l'ombra ens ensenya la realitat del que som.

Cal trobar l'equilibri entre les dues i gaudir-ne. 

Jordi Torrent. 2023

COL·LECTIVA D'ART 2023

La "Col·lectiva d’art" anual es converteix, com sempre es diu i s’ha anat fent al llarg de les seves setanta-set edicions, en una festa de retrobament del sector artístic de la ciutat. Esdevé, habitualment, l’inici de la temporada artística de Mataró.

Marcel Duchamp deia que "una obra d’art no estarà mai completa si no hi ha algú davant per observar-la". Aquest és l’objectiu principal de l'exposició col·lectiva: donar visibilitat, connectar, dialogar amb les diferents, variades i, fins i tot, inconnexes tècniques, colors, i traços presents en aquesta exposició.

Us convidem a visitar l’exposició, a gaudir de la riquesa artística del territori, a conèixer artistes nous, a observar l’evolució dels ja consolidats, a enamorar-vos, dialogar, valorar les peces exposades i, alhora, jugar amb un muntatge i disseny que pretén interrelacionar els artistes i acostar les peces al públic de totes les edats.

Enguany, a més, l’artista convidat és Pere Casanovas, conegut com l’escultor d’escultors i figura central en l’escultura pública catalana contemporània; ens acosta al seu món interior amb una nova col·lecció de peces inèdites. 

LLISTA DEFINITIVA DE PARTICIPANTS A LA COL·LECTIVA 2023

Inauguració de la “Col·lectiva 2022“: 14 de setembre 

Exposició del 14 de setembre al 29 d’octubre de 2022
Ateneu Fundació Iluro, La Riera, 92 – MATARÓ

Totes les obres (seleccionades, o no) s’han de passar a recollir el dilluns 30 d'octubre o el dijous 2 de novembre de 17:30 a 20:15 a l’Ateneu de la Fundació Iluro

Per recollir-les caldrà presentar el rebut que es va lliurar durant l’entrega de l’obra

JOSEP VECIANA. "Passat... Futur"

 

“El meu únic objectiu és reflectir la meva emoció. I l’estat d’ànim necessari per aconseguir-ho es crea mitjançant els objectes que m'envolten i que provoquen una reacció en mi: des de l’horitzó fins a l’espai en què em trobo; jo inclòs. 

Molt sovint em situo dins del quadre i tinc plena consciència del que existeix dins meu. Soc capaç d’expressar l’espai i els objectes situats dins seu, com si davant de mi tingués, únicament, el mar i el cel, és a dir, el més senzill del món”.

Henri Matisse – París 1942.

COL·LECTIVA X6

 

Col·lectiva amb sis membres actius de l’Associació Sant Lluc per l’Art Mataró: Simona Alfano, David Benaiges, Edu López de Haro, Mary Heredia, Núria Hurtado i Albert Magne.

Tots sis comparteixen una mateixa passió i les ganes de treballar i gaudir de l’art, la pintura, l’escultura, el gravat o la il·lustració. Cap dels sis, a més, malgrat ser membres actius de l’entitat des de fa molts anys, no havia exposat mai a CATEB. Amb ells, i la seva diversitat artística i plàstica, inaugurem una nova proposta que tindrà continuïtat durant els pròxims anys, amb l’afany de donar visibilitat a artistes i creadors de la ciutat. Ha arribat el seu moment!

BASES COL·LECTIVA D'ART 2023

 

MARTA CANALS . "Una mirada al mar"

“Una mirada al mar és un recull de paisatges, que són alhora paisatges exteriors i interiors, on la reflexió i els sentiments s’amalgamen per formar un tot amb una finalitat, comunicar emocions.

El silenci, la contemplació, respirar aire profundament, omple tot el meu ésser. La connexió amb la natura és total, i llavors, la necessitat d’expressar el que sento m’envaeix.

És aquí on comença el procés creatiu, on el pensament flueix amb els colors, amb la llum, amb l’atmosfera d’aquests paisatges que m’han fet aturar, que m’han fet sentir aquesta part espiritual que viu en el nostre interior.

És un procés complex per arribar a on vull, perquè aquesta bellesa que contemplo tingui ànima”.

Marta Canals

 

EDUARD HUERTOS. "Gravats"

 

"En temps de pandèmia, i després de la sorpresa que arribés, quan ja ens crèiem salvats d’aquesta mena de coses, vam entrar en pànic que, ràpidament, va esdevenir retraïment, desànim, tancament.

Ens vàrem tancar, no solament pel confinament obligatori; també mentalment. Va ser molt difícil treballar creativament. A mi em va costar molt i encara em pregunto per què.

És després que he anat meditant sobre el desconegut, sobre la Covid, sobre el contagi, i m’he topat amb paraules com virus, microbis, fluids, miasmes, i les he relacionat amb les obres que anava creant i les he batejades buscant una possible relació amb aquesta època fosca que ens ha tocat viure."

Eduard Huertos

Març de 2023

NÚRIA GUINOVART. "Silencis"

 

Mitjançant el ciment i el quitrà, he pogut expressar tot el que em remou per dins, sentiments i desitjos de gran força i subtilesa, termes que poden semblar contraposats, però que en l’execució resulten elements indissociables.  

Les obres demanen una mirada lenta, tranquil·la i sense angoixes, per enriquir-se amb els seus detalls i per capbussar-se en una experiència artística de pura suggestió i evocació

Plasmat en murs lleugers

Als anys cinquanta Jackson Pollock i seixanta anys després Núria Guinovart es troben d'acord en el fet que expressar-se potser també és una acció plàstica. No cal ser reproductor emocionat del que veiem si el nostre cos, ell mateix, ja no s'ha d'amagar de res i pot ser el motor dinàmic de la representació d'uns sentiments que ja no cal conservar ni guardar secrets per evitar incomoditats. Aquest nou tipus de representació també és art. Ho és perquè és expressió subjectiva no del que creiem o sabem sinó del que sentim, ens commou i emociona de la realitat, del món en què vivim. La brutalitat dels fets socials, ja no ens són massa decisius, encara que ens hagin generat el nostre desfici, perquè no són capaços de proporcionar-nos el que necessitem: un sadollament sentit, sensual i mental ensems. Però sí que ens calen els seus productes, allò que és i de què està fet el cada dia; perquè, com succeeix amb la realitat del mateix món, és mercès al que hi ha i ens envolta que ens atrevim a cercar la nostra mida i correspondència amb l'entorn. Cadascú ho fa amb els mitjans que troba més afins a la seva identitat.

La Núria s'ha trobat que és el ciment industrial —aquell mateix que serveix per cohesionar els elements separats— el que és més apte per plasmar-hi el que li bull —ves a saber per què— pel pit, les entranyes, el cap i la boca. El ciment Portland, o altres variants de la modernitat, que s'usa per endurir i separar l'heterogeneïtat de les coses, a la seva sensibilitat artística li serveix per sentir-se completament lligada i identificada amb el que hi esgarrapa, fendeix, hi crida com el feble guix ho fa a la paret, però que, pel fet de ser plasmat per una mà viva, roman delator i inesborrable.

Les plaques de ciment —del gruix gairebé d'un full de paper i amb el suport de l'imponderable porexpan— amb el seu àcrom color que ofereixen a l'artista el mural necessari per fer-hi constar intencions, neguits, vacil·lacions, fermeses, conviccions i sobretot, sensibilitat. El clivellat que un cert tractament volgut presenta la cimentació suport és ja, si l'artista el fa seu, ho vol i ho recerca, expressió de sentiments, intencions i memòria. Només calen incisions, fendeixs, també instintivament i intencionadament dirigits, perquè l'obra iniciï el seu discurs silenciós i commogui.

És el rol propi de l’art.

ARNAU PUIG. Filòsof i crític d'art

Maig de 2009