Abans que no s'acabi l'exposició, i ja que de moment no hi ha gaire notícies per explicar, continuarem amb el segon capítol en què les hem agrupat, i que porta per títol HOMENATGES.
HOMENATGES EXPLÍCITS
Són els que l'Associació fa expressament com a tals: és a dir, el de l'artista convidat (en reconeixement a la seva trajectòria artística, amb una exposició de diverses obres seves en peanes exemptes al mig de la sala, ja que de moment tots han estat escultors) i el dels artistes que han assolit 25 convocatòries a la Col·lectiva (que reben la Paleta de plata de l'Entitat com a mostra d'agraïment a la seva constància i fidelitat a la Mostra).
A les fotografies podem veure l'escultor Llucià Gonzàlez, posant amb l'alcalde de Mataró i una obra seva al davant, i a l'altra a Antoni Luis, que no pot amagar la seva satisfacció quan ensenya la Paleta a tothom que s'acosta a felicitar-lo.
Com que aquest blog pretén també fer una mica de pedagogia a més d'informar i de distreure, us facilitem la relació de tots els homenatjats des de que vàrem instaurar aquesta figura el 2004, així com la dels escultors convidats els darrers quatre anys:
HOMENATJATS 2004
Antoni Boix, Manuel Cusachs, Manuel Cuyàs, Emília de Torres, Santi Estrany, Josep Noé i Jordi Puiggalí, i Caixa Laietana.
HOMENATJATS 2005
Aromí Barnés, Eduard López, Parés de Mataró, Carme Pinart, Salvador Pujol, Pau Viader.
HOMENATJATS 2006
Marta Duran, Josep Munné, Tomàs Safont-Tria, Carlos Soriano, i Pere Pascual
Convidat: Jordi Puiggalí
HOMENATJATS 2007
Guerau Calàbia, Josep Novellas, Montserrat Poch
Convidat: Manuel Cusachs
HOMENATJATS 2008
Convidat: Perecoll
HOMENATJATS 2009
Antoni Luis Planas
Convidat: Llucià Gonzàlez
Serveixi aquest resum per a informació de tots els socis nous dels darrers anys, i per a refrescar la memòria dels més antics.
HOMENATGE IMPLÍCIT
És el que el subconscient d'alguns artistes els ha empès a portar unes obres, de manera no preestablerta, com a homenatge seu real o sentimental a la figura de Josep Novellas.
Així ens ho explicava a la xerrada de diumenge passat qui havia portat aquella obra precisament per haver estat la darrera que en Pepe els havia dirigit des del seu taller, i que ho feia per honrar la seva memòria des d'un valor sentimental personal.
Més directe és encara l'homentatge de dues obres més: la del retrat de Manel Contreras, fet a Guàdix mentre preparaven l'exposició conjunta al Capgròs, i la del clarinet impossible de colors de Pol Codina, recordant els instruments musicals que tocaven els personatges màgics de Novellas.
Nosaltres volem sumar-nos també a aquest homenatge no premeditat, i des de la nosta modèstia us oferim una imatge obtinguda en la Col·lectiva de l'any passat (quan encara no existia aquest blog), en el moment en que en Pepe va aparèixer a la Sala d'exposicions entre el murmuri general, tot just superat el primer embat a Bellvitge, saludant tothom amb un optimisme envejable, i observant des de dalt, recolzat a la barana, l'espectacle del que ja sabia que era el seu darrer San Lluc.
A la pregunta nostra de si li importava que li féssim una foto, va respondre amb aquest somriure lluminós, que no volem que es perdi i que us dediquem per què sigui patrimoni de tots.
Avui la seva obra queda a mig camí entre l'homenatge implícit i l'explícit, penjada a la paret on mai l'hauríem volgut veure: la dels homenatges in memoriam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada