Comencem aquest darrer lliurament amb una imatge que recull de manera casual tots els estaments que fan possible la nostra activitat: Ajuntament, IMAC, Caixa Laietana, Associació i artistes (el fet de que les forces polítiques i econòmiques estiguin de cara i les artístiques d'esquena no s'ha de llegir en cap clau malintencionada)
La imatge ens dóna peu a agrair a Caixa Laietana la seva necessària i continuada col·laboració en l'organització d'aquesta Mostra -i moltes altres activitats-, i al Sr. Baron, la seva presència cada any a la inauguració d'un acte en el que no hi té cap responsabilitat, però que, presidint-lo, li confereix aquest caràcter d'important referent com a activitat ciutadana. I al Sr. Panadès, que sense cap responsabilitat tampoc de l'IMAC en aquesta activitat, ens ha sorprès amb una visita que esperem que sigui habitual en properes ocasions.
I evidentment, fer públic el nostre agraïment a tots els participants, tant als seleccionats com, MOLT ESPECIALMENT, als que no ho han estat, i encoratjar-los a que segueixin treballant, participant i il·lusionant-se en col·laborar amb nosaltres en favor de l'art mataroní.
També, encara que no surtin a la foto, fer altra vegada esment a la labor callada, discreta, arriscada i desinteressada dels membres del Jurat, i reiterar-los la nostra confiança en la seva feina i el nostre suport en el seu criteri.
SIMETRIES
El darrer capítol de fotos intrascendents però curioses el titulem així per les seves coincidències formals amb aquesta figura geomètrica.
Fixeu-vos sinó en la postura dels dos braços i el gest de capellà preconciliar del dits de les dues mans (a partir d'ara a en Pere li haurem de dir "De Pic" ?)
En aquesta altra sembla que el marit de la Margarita estigui dubtant de quina és la seva veritable dona: si la del mariner jersei de ratlles o la del gorro de barquet de paper.
I en aquesta darrera, la pose de dos membres de la presidència de l'acte d'inauguració, mentre en Joan Parés parlava d'artistes i de pallassos. Sembla ben bé que meditessin molt seriosament la trascendència del què els estaven parlant... PUNT I FINAL
I per acabar, una altra mala foto -un flash accidentalment no disparat- ens proporciona una imatge que resum per si sola aquest punt i final. l'Associació i Caixa Laietana, com a organitzadors, quedem a l'ombra, al marge, perquè només les obres penjades quedin en el vostre record.
Com a les funcions teatrals, les llums es van apagant a l'escenari, i cau lentament el teló. Queda a partir d'ara tot un any per seguir treballant, per seguir pintant, per seguir somiant en la Col·lectiva 2010. Ben segur que serà el vostre any de glòria. Cal intentar-ho.
La Col·lectiva Sant Lluc 2009 tanca les portes aquest diumenge, 18 d'octubre, dia en el que els artistes celebren precisament la festivitat de Sant Lluc, el seu patró. I que nosaltres celebrarem amb tots vosaltres al migdia, al pati i a la Sala-Taller de la Presó.
Podríem ben dir, sense que ningú ho interpreti equivocadament:
La Sant Lluc és morta, visca Sant Lluc!
Us esperem el setembre vinent. Molta sort a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada