MIRAVET

El diumenge passat, tot i que el temps no acompanyava gaire, vàrem fer l'anunciada sortida a Miravet. Les característiques de la ruta i la història d'aquest poble i el seu castell ja les vàrem indicar en aquest blog en el seu moment, i per tant no és el cas ara repetir-les. Tampoc de fer-ne un reportatge gràfic, ja que tothom portava càmera i qui més qui menys tindrà els mateixos paratges vistos des dels mateixos punts de vista.


Per ser una mica més originals i pedagògics, ja que d'una sortida cultural es tractava, farem esment d'un aspecte que potser va passar per alt a la visita, la relació del pintor JOAQUIM MIR amb Miravet.


Reproduïm a continuació un extracte del text de Francesc Miralles, per l'interès que pot tenir per a tots els assistents a la visita:

El 1929 i el 1930 l’artista vilanoví d’adopció va fer dues intenses campanyes a Miravet, "el pintoresc poble de la Ribera d’Ebre dominat pel castell dels templers".

Amb aquestes obres va organitzar la mostra del 1930 a la Sala Parés, dedicada a les terres de l’Ebre.

El seu marxant, Joan Anton Maragall, explicava que “el conjunt era realment espectacular, tant per la temàtica com per l’explosió de color que Mir recollí en els seus quadres: efectes de llum, transparències de l’aigua, figures típiques de la comarca, pobles encastellats... El públic sortia de la sala impressionat, admirat per aquell nou desplegament de la personalitat de Joaquim Mir en obres grans. La crítica assenyalà que l’exposició era sorprenent i obtingué un èxit ben merescut”.

Fantasia de l'Ebre

Miravet li donà més prestigi encara a Mir, tant artístic com social. “Venia les obres a uns preus als quals no arribava cap dels artistes catalans vius”. L’obra “Fantasia de l’Ebre I” (Miravet) la va vendre per l’import de 14.000 pessetes i les referències a Mir en el Diario de Barcelona se succeïren durant setze dies!

Joaquim Folch i Torres, incondicional de l’artista, afirmava que el canvi de Mir “marcaria una època, la de l’Ebre” i el justificava dient: “que en comptes d’ésser ell el qui posa els ulls damunt les coses, són les coses les que se li posen als ulls fetes pintura i que en aquest procés l’ull de l’artista respon amb fidelitats perspectives d’objectiu fotogràfic”.

Arribada del peix

Seguint aquest raonament, no fou Mir qui canvià el paisatge que tenia davant seu. Mir no es tornà escenogràfic i decoratiu: era escenogràfic i decoratiu el paisatge que tenia davant seu! Així doncs, fou Miravet qui canvià a Mir.

Va ser aquest Miravet el que li va fer guanyar la desitjada Medalla d’Honor de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid aquell mateix any 1930.

Text de Frances Miralles: “Joaquim Mir al Camp de Tarragona”