Les teles són deliberadament totes del mateix tamany, per tal d'aconseguir una uniformitat formal, si bé algunes són en format horitzontal. Aquesta uniformitat no és només una solució estètica del muntatge, sinó una manera patent de mostrar-se com a col·lectiu, sense personalismes ni distincions entre els participants. Això queda més patent encara en les carteles de les obres, on a més del títol, només hi consta el nom de pila de l'autor, aquest nom familiar amb el que el coneixen els companys de classe, i amb el que els anomenava el professor.
L'exposició ha estat comissariada per Teresa Roig, qui a més d'encarregar-se habitualment dels nostres muntatges, en aquesta ocasió participa també com a integrant del grup d'alumnes del taller de Pepe Novellas, i n'ha sigut la impulsora. A la fotografia la veiem amb dos integrants més d'aquest col·lectiu.
A l'entrada de la Sala, un original sistema expositor de fotografies porta al visitant el record d'escenes viscudes entre els alumnes i el mestre, especialment d'un recent viatge a Bèlgica. Precisament d'aquesta estada a Brusel·les és la fotografia mural que omple tota la paret oposada, al fons de la Sala.
Va obrir l'acte Antoni Luis, com a President de l'Associació, amb una breu presentació. Tot seguit Manuel Patricio, amic íntim de Novellas i company seu de penes i fatigues, va fer una extensa semblança de l'homenatjat, plena d'emotius records i anècdotes personals viscudes amb l'artista. I finalment De Antonio, en nom dels alumnes participants, va tancar la presentació agraïnt a l'Associació l'oportunitat d'haver pogut fer aquest homenatge al mestre, a qui també va dedicar tots els seus elogis.
Com era d'esperar per la naturalesa de l'acte i la quantitat de participants, l'assistència va ser molt nombrosa, com es pot veure a la fotografia. En un proper blog penjarem més fotografies de la inauguració i dels assistents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada