POL CODINA AL MONJO

Fins aquesta tarda no hem rebut la invitació de POL CODINA, que inaugura aquest mateix vespre al Museu Monjo de Vilassar de Mar una col·lecció "antològica" de l'obra realitzada entre 2005 i 2009.

Ens sap greu no haver-ho pogut anunciar abans, però com no ens cansarem de repetir, aquest blog només es pot fer ressò de les comunicacions que ens envieu els socis, i us preguem que ho feu amb temps suficient.

Pol Codina o la tendresa del ferro

Pol Codina, jove escultor mataroní que cerca la tendresa amb les durícies del ferro, esposa al museu Monjo un seguit d’obres fetes els darrers anys, que són quasi els primers en la seva trajectòria artística.

De les seves mans de ferrer han brollat torsos femenins o la nuesa al vent de la dona embarassada. També formes vertebrades, costellams d’éssers imaginaris, bèsties marines i espines despullades.

Aquest artista ja te obres de gran format instal·lades a diversos indrets. Una escultura seva rau exposada permanentment com fons d’un nou museu al desert del Sàhara, com homenatge als tuaregs de Tamanrasset.

L’estètica de Pol codina no es cultiva en l’ambigüitat conceptual ni en la foscor interpretativa, és clara i contundent: formes, buides per dins, però plenes de contingut.

Recordem que en Pol pràcticament es va donar a conèixer el 2005, quan va ser seleccionat com a jove promesa a la Col·lectiva Sant Lluc, selecció que es va repetir el 2007 i el 2008. Les obres que va presentar a les Sant Lluc li varen valer, com a seleccionat, poder participar els anys següents en unes exposicions col·lectives conjuntes amb els altres joves escollits.

El "descobriment" d'en Pol aquell 2005 a la Sala d'exposicions de Caixa Laietana li va reportar un molt important encàrrec de la mateixa Entitat, que ara es pot veure a l'entrada de la seva nova seu. I a més d'alguns contactes amb galeries comercials ben importants de Barcelona, ha exposat  fa ben poc a Ca l'Arenas, com a artista convidat. 

Una exposició ara al Museu Monjo semblaria la culminació d'una carrera vertiginosa, però per la seva edat, el seu potencial i la seva creativitat no pot més que ser un punt de partida del que serà -estem ben segurs, com ja apunta-, una brillantíssima carrera. Molta sort, Pol.