Les obres exposades responen totes a una mateixa manera d'entendre la pintura, de veure el seu entorn: la forma particular de mirar al seu voltant, diríem, de Nieves G. Nau. Sembla evident que ella és feliç plasmant en les teles allò que la captiva del seu món particular, de detalls que potser passen desapercebuts a la resta dels mortals, i segurament sense més pretensions que fruir pintant-los.
Tampoc està obligada a més, ni a haver d'incloure missatges a cada tela, ni en ser innovadora, o moderna, o trencadora: la Nieves té una forma prodigiosa de reproduir els detalls sense que el conjunt se'n ressenteixi, una manera personalíssima de veure aspectes "íntims" de la naturalesa que l'envolta sense caure en un hiperrealisme fred. La seva pintura és, malgrat la fredor impersonal dels temes, tremendament càlida, i en aquest punt rau potser la seva força, més enllà de la perfecció realista que li dona el seu domini de la tècnica.
No ens podem estar de reproduir un text que inclou a la seva plana web, i que resum de manera exemplar la seva forma de veure i entendre la pintura:
- Durante mis estudios tuve la oportunidad de contar con un profesor de excepción, Antonio López, que influyó decisivamente en mi formación.Siempre me han obsesionado la contemplación de la naturaleza y mi entorno próximo, la humildad de ciertas cosas encontradas; unas raíces secas que el sol ilumina, detalles que pueden parecer intrascendentes pero que a mí me causan una profunda admiración, tanto al encontrarlos de forma casual, como cuando los busco intentando siempre expresar un sentimiento.
- Creo que pintar es estar al acecho de estas emociones, atraparlas y conseguir materializarlas. Quizás sea el deseo de apresar la vida y fundirse con ella en su sentido más amplio.
L'exposició es podrà veure al Col·legi d'Aparelladors fins el 19 de desembre, en els horaris habituals d'aquesta Sala.
