dimarts, 16 de novembre de 2010

DIVENDRES INTENS

El divendres passat va ser intens en activitats, que com ja és habitual gairebé varen coincidir a la mateixa hora.


JOSEP Mª CODINA
A les 7 de la tarda començava a la llibreria Robafaves la presentació del llibre Tiempo en blanco, obra de J.F. Ivars, sobre l'obra recent de Josep Maria Codina.




Ivars és un prestigiós historiador i crític d'art, que ha estat professor universitari, editor i director de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), i responsable i comissari de nombroses exposicions a Espanya, Londres, Nova York... La seva breu disertació sobre aspectes artístics en general i sobre l'obra de'n Josep Maria concretament va resultar ben curta a l'audiència, per la seva amenitat, la seva simpatia i la demostració de coneixements que va desgranar en poca estona. 


També el pintor va poder expressar la seva satisfacció per les paraules del crític, per la publicació del llibre (molt ben editat, per cert, per edicions Àmbit), la bona acollida a l'exposició actualment en curs a la Galeria Àmbit de Barcelona (on ja es va fer la primera presentació oficial del llibre), i la presència del nombrós públic a la llibreria Robafaves.


I vàrem haver de marxar corrents cap a la Presó, mentre continuava la signatura de llibres, ja que a dos quarts de vuit s'inaugurava l'exposició de Maria Oms.




MARIA OMS
És aquesta una exposició ben singular, ja que  es tracta d'una mostra doble de pintura i fotografia en la que un geòleg intenta captar fotogràficament allò que més li atrau de determinades formacions tectòniques, des d'un aspecte científic i amb ànim pedagògic i il·lustratiu, i una artista plasma en pintura allò que aquestes fotografies li suggereixen des d'una mirada purament plàstica: textures, formes, colors...


És com un doble joc de miralls, o tal i com diuen ells mateixos "Una visió científica, una interpretació artística" d'una mateixa realitat, interpretada i reinterpretada segons els diferents punts de vista de cadascun d'ells, segons els seus diferents interessos i finalitats.


L'exposició està muntada de manera que es presenten de costat cada fotografia amb la seva descripció tècnica i la pintura inspirada en ella. 



És aquest, potser, el seu millor mèrit, artísticament parlant, ja que mai veiem l'original en el què l'artista s'inspira (bodegó, paisatge, figura, retrat...), només la seva visió pictòrica, el resultat final. I en aquest cas, la Maria es "despulla" davant nostre, ens ensenya la tramoia de la seva inspiració i ens permet veure com una imatge que tots veiem, com a original, ella la transforma en una pintura abstracta gràcies a una fèrtil imaginació i una fina sensibilitat.




La Maria estava nerviosa, com ja és habitual en ella, i es movia incansable d'un lloc a l'altre, d'un amic a l'altre. Més tranquil es mostrava Josep Estela, encara que la seva participació a l'exposició fós més professional, no tan creativa. 



A ell el podrem tornar a tenir present el proper dis 25, en una xerrada col·loqui que sota el títol de "Reinterpretant el passat" ens farà a la Nau Minguell, tenint com a punt de partida les premises i la coincidència d'aquesta exposició de la Presó. Ja us en mantindrem oportunament informats.