dimecres, 21 de març del 2012

MITOLOGIA CÒSMICA


Els amics de COSMOS, aquest Grup d'Astronomia amb el que a més de voluntat de servei compartim replà al Casal, ens comuniquen una propera activitat, que us reproduïm:


Observació astronòmica: El Sol, Júpiter, Venus i Mart

Possiblement moltes persones s’hauran adonat d’uns objectes prou brillants que destaquen força al cel nocturn. Doncs son planetes, que si voleu podreu observar a través d’un telescopi des del centre de Mataró.

Aquest proper dissabte dia 24 de març, a partir de les 16:00 hores, us esperem a la Plaça de Les Tereses de Mataró, on farem una petita marató astronòmica. Primer observarem el Sol, que ha tornat a un cicle de força activitat, i després quan sigui prou fosc, veurem aquells astres brillants.

Això serà si les condicions meteorològiques, o algun imprevist, no ho impedeixen. 

Podem ampliar la informació dient que el Sol ha presentat aquests darrers dies una inusitada activitat, i que aquesta setmana, a la posta del sol, s'ha pogut observar també una brillant conjunció de planetes a tocar de l'horitzó, que han fet les delícies dels astrònoms, dels simples aficionats i... dels enamorats!


Ni l'activitat habitual de COSMOS ni aquesta concreta que ens presenten no semblen tenir res a veure amb el nostre camp d'actuació. Si ens en fem ressò és per una coincidència ben singular que ens agermana, la mitologia grega i romana, origen de tot l'art occidental i que va saber personificar en les seves deïtats els fenòmens astronòmics més rellevants.

La Lluna, camafeu
Així, anomenem alguns dies de la setmana (saturday, sunday, monday, dilluns, dimarts) amb l'advocació a Saturn, el Sol, la Lluna, Mart..., i no podem sostreure'ns encara a la representació al·legòrica del sol i la lluna com a viatgers divins travessant incansablement la volta celeste amb els seus carros de cavalls alats, en perpètua persecució mútua.


El carro del Sol, àmfora grega

També els planetes han rebut la personificació dels déus més adients a la seva personalitat, i així Venus, Mart i Júpiter són els més propers i brillants, mentre la seva tenebrositat i impenebrabilitat va augmentant amb la distància, amb Saturn, Urà, Neptú, Plutó...


Júpiter, el pare dels déus

Aquests dies Venus, Mart i Júpiter estan ocasionalment junts i espectacularment brillants a l'hora de la posta. És un plaer observar-los a simple vista, i ho deu ser encara més veure'ls amb telescopi. Esperem que la proximitat de la visió no ens faci oblidar aquesta altra visió romàntica dels cossos celestes personificats en la deesa de l'amor, en el déu de la guerra o en el pare de tots els déus.


Venus i Mart segons Botticeli

Al cap i a la fi la ciència, com a activitat pròpia de la intel·ligència, i l'art, com a manifestació pròpia de l'esperit, semblen obligats a trobar-se ni que sigui en algun punt del firmament, aquest lloc comú on tots dirigim inconscientment la nostra mirada quan ens preguntem el per què de tot plegat.