dilluns, 19 de novembre de 2012

DE TORNADA A RODA D'ISÀVENA

Aquest comentari, encara que d'informació general treta dels mitjans de comunicació, va especialment dedicat al grup que el passat pont del Pilar va fer una sortida pels paisatges de tardor d'Aigüestortes i Boí i va acabar la ruta passant pels monestirs d'Obarra i de Roda d'Isàvena.

Tot just fa quatre dies, el 16 de novembre, el famós lladre d'obres d'art Erik el belga reconeixia "sense cap mena de dubte" que el tapís trobat a Houston (EUA) és el que ell va robar a la catedral de Roda d'Isàvena el 1979. 
Erik i el seu equip van perpetrar un espectacular cop aprofitant que no hi havia ni vigilància ni cap mena de mesura de seguretat a la catedral i al seu museu, i van obtenir de la venda del tresor robat 150.000 pessetes, de les quals 35.000 corresponen a aquest tapís identificat, la segona peça en rellevància. La més important era la Cadira de Sant Ramon, una relíquia celta única al món, que va vendre a trossos i va cremar en part. 
La resta del botí l'integraven dos mitres, dos bàculs, una capa de Sant Ramon, una imatge de la Verge, un missal de Pergamí, una creu tallada, una talla de Sant Joan (s. XVII), objectes de plata i una arqueta d'esmalt procedent de Llemotges. 
A finals de 2010 la Conservadora del Museu Diocesà de Lleida va identificar el tapís per internet en un catàleg de subhastes i les seves gestions, juntament amb les de les Brigades de Patrimoni de la Guàrdia Civil, han dut a descobrir el seu parador actual, als Estats Units, a mans d'un col·leccionista de Texas que el va comprar per 300.000 euros a un antiquari belga.Pel que sembla ha aparegut actualment al mercat per prescriure al cap de 30 anys els delictes contra el patrimoni, encara que se sap que en aquest temps ha passat per les mans de molts antiquaris i col·leccionistes, primer com a tapís francès del segle XVI i després com d'origen flamenc.
El tapís representa la Verge amb Sant Vicent envoltada per dos bisbes, un dels quals és el bisbe d'Osca Pere Agustí, l'escut del qual apareix destacat en la peça per ser el donant. 



Esperem que les gestions oficials d'identificació i repatriació tinguin els seus fruits i ben aviat es pugui veure altre cop aquesta joia en el lloc que mai hauria d'haver abandonat.

I com que molts es varen quedar sense poder entrar a la catedral a causa de l'ofici religiós que s'hi oficiava en aquells moments, aprofitem l'avinentesa per deixar-vos uns enllaços que us compensaran la decepció.

Es tracta d'unes espectaculars visites virtuals en 3D de la Nau central, del Claustre, de la Cripta i del Presbiteri, per les que podreu passejar al vostre gust clicant a la llegenda de les imatges corresponents


Nau central
Claustre
Cripta
Presbiteri
I posats a fer, fem també una ullada al monestir de Santa Maria d'Obarra i els seus voltants, que tan grat record van deixar als assistents. Potser a algú encara se li posarà la pell de gallina sentint ressonar el Pange lingua pel seus murs!


Monestir d'Obarra
Obarra, exterior