DEMÀ QUE NO HI HA FUTBOL...

Per si esteu avorrits -o enfonsats en la misèria- i us voleu distreure una mica amb activitats més culturals, aquí teniu tres propostes ben atractives:

Una, la projecció de la pel·lícula Casablanca com a cloenda de l'exposició del Foment;

L'altra, el diàleg entre Pere Portabella i Vicenç Altaió a la Fundació Palau, parlant de poesia.

I finalment la presentació del LLibre de la Creació, editat i traduït per Manuel Forcano, a càrrec del mateix Forcano i de l'editor de Fragmenta Ignasi Moreta, a Dòria Llibres.

Així que no hi ha excuses per no sortir de casa!

APARELLADORS: MARIANO CABELLOS I EL SEU PROCÉS

El divendres al vespre es va inaugurar a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors "PROCESO", de Mariano Cabellos, un muntatge que gira al voltant d'una única obra: Cofrades de las Santas Espinas de Atienza, un magnífic retrat coral d'aquesta confraria del seu poble, explicada en el cartell oportú, i que perpetua una tradició centenària i familiar.

L'exposició consisteix, precisament, a mostrar una selecció de la gran quantitat de dibuixos i esbossos preparatoris d'aquesta obra: dels rostres dels personatges, de la composició, de l'estudi de la llum de l'escena, fets amb les més diverses tècniques. És la demostració més fefaent de que una gran obra no s'improvisa, que no surt bé per casualitat, i que al darrera del resultat final hi ha hagut un laboriós, lent i feixuc treball de l'artista fins a aconseguir el resultat esperat.

L'exposició la va presentar en Pere Pascual, i en aquest vídeo en podeu veure un extens resum.

En Mariano, a més d'aconseguir una gran pintura, ha perpetuat amb ella una tradició familiar que ben segur podrà continuar uns quants anys més.

INSÒLITA SAGRADA FAMÍLIA

La Sagrada Família és, sense cap mena de dubte, l'edifici més controvertit de Gaudí. Potser ja ho era quan es va iniciar la seva construcció i possiblement ho hauria estat també si s'hagués acabat en vida de l'arquitecte.

Però el fet d'haver mort el geni amb l'obra inacabada i sense deixar plànols detallats per una finalització fidel a la seva idea fan que tota intervenció posterior pugui ser contestada i que particularment l'encàrrec de la decoració escultòrica sigui molt protestada.

L'estat de les obres, que permeten ja el seu funcionament religiós, i l'espectacularitat evident de la seva contemplació, aprofitada per una inauguració "mediàtica" al més alt nivell, asseguren un èxit potser més turístic que artístic, però ben important.

Per encàrrec del Patronat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Alberto Castaño i Luis Caldevila han realitzat un vídeo impressionant, rodat en "timelapse", que és un autèntic plaer de veure i que ens permet acostar-nos a l'obra de Gaudí d'una manera ben diferent de com ho hem pogut fer fins ara. Us aconsellem que ho feu a pantalla sencera i amb els altaveus connectats. Val la pena!

MARTA DURAN A PARÍS

La Marta Duran ens fa arribar aquesta invitació de l'exposició que inaugura el proper mes de març a París. 

Com a tots els mataronins que tenen la valentia d'arriscar-se a sortir a fora per intentar trobar allò que no aconsegueixen aquí, li desitgem molta sort i molts èxits, artístics i professionals.

Hola a tots.

Malgrat la crisi, els pintors de Mataró som valents i estem treballant per seguir endavant amb la nostra pintura i exposicions arreu.

Jo us vull fer partícips de la meva primera Exposició a París “JARDIN SECRET". 

Serà durant tot el mes de març al Barclays Bank de la rue de l’Opera.

Cordialment.

Marta Duran

SEDUÏTS PER L'ART

Passat i present de la fotografia

L’Obra Social ”la Caixa”, en col·laboració amb la National Gallery de Londres, presenta aquesta innovadora exposició sobre la relació entre els grans mestres de la història de l’art, la fotografia de mitjan segle XIX i el fascinant treball de fotògrafs contemporanis desenvolupats en relació amb els seus antecessors.

“Seduïts per l’art. Passat i present de la fotografia” presenta, d’una banda, la història de l’art com a motor d’innovació de la fotografia del segle XIX i, de l’altra, els orígens de la fotografia com a catalitzadors del treball de fotògrafs contemporanis. Les pintures i les obres fotogràfiques, antigues i contemporànies, es presenten agrupades d’acord amb els gèneres tradicionals, com el retrat, la natura morta o el paisatge, per poder explorar les relacions que s’hi estableixen tant pel que fa a l’estil visual, com a l’experimentació tècnica o al mètode artístic.

L’exposició reuneix alguns dels fotògrafs britànics i francesos més importants, juntament amb les obres dels artistes contemporanis internacionals, entre les quals hi ha fotografies i vídeos especialment creats per a l’exposició i que no s’han mostrat mai al públic. Així, obres excepcionals dels grans mestres com ara Gainsborough, Ingres, Vernet o Fantin-Latour dialoguen amb artistes contemporanis de la talla de Craigie Horsfield, Rineke Dijkstra, Thomas Struth, Richard Learoyd, Ori Gersht i Beate Gütschow, que a la vegada exploren el deute que tenen amb els seus predecessors del segle XIX, com Julia Margaret Cameron, Gustave Le Gray o Roger Fenton, també presents dins de la mostra.

NOVA EXPOSICIÓ D'ALBERT ALÍS

El nostre company Albert Alís ens convida a la inauguració de la seva propera exposició

Em plau convidar-vos a la inauguració de la meva propera exposició "Evocacions urbanes" Olis i aquarel·les,

que tindrà lloc el proper divendres 22 de Febrer a les 8 del vespre

a la Galeria d'Art l'Arcada, de Blanes, Passeig de Dintre, 11. 

"PROCESO", DE MARIANO CABELLOS

Aquest proper divendres, 22 de febrer, a les 19:30h, s'inaugura al Col·legi d'Aparelladors l'exposició PROCESO, de Mariano Cabellos de Gregorio.

Mitja hora abans, a les 19:00h, a El Públic, es farà l'habitual xerrada-col·loqui entre l'artista que inaugura i el llibreter i comunicador Joan Poch.

LA VIDA DEL PARAL·LEL

Ahir vam fer una visita realment interessant al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: l'exposició EL PARAL·LEL - 1894-1939. 

Malgrat que el tema no era intrínsecament artístic, la gran quantitat de documentació investigada i la varietat, abundància i riquesa de la seva exposició en forma de relat museístic són realment exemplars i cal felicitar els responsbles del muntatge pel resultat de la seva feina.

Cal felicitar també la Mercè Riera, la nostra guia habitual, pel seus coneixements dels temes que comenta, la seva facilitat de comunicació i la passió que hi posa, certament encomanadissa, i que no deixa de sorprendre'ns a cada nova ocasió.

Us deixem unes quantes fotografies que va fer la nostra companya Maria Fernández Cortés de l'exposició. Si no l'heu vista encara, teniu temps fins el diumenge vinent per anar-hi. Molt recomanable!

ANTONIO LÓPEZ

Per animar-vos a inscriure-us a la visita a l'exposició ANTONIO LÓPEZ A LA FUNDACIÓ SORIGUÉ de Lleida, el proper 24 de febrer, us convidem a veure aquest vídeo. Produït per la UNED com a programa de televisió, es va emetre el 7 d'octubre de 2010, amb motiu de l'exposició antològica al Museu Thyssen-Bornemisza, i encara que una mica llarg -21 minuts- l'explicació de la mostra madrilenya és perfectament vàlida per la de Lleida, en essència la mateixa.

Antonio López. Poesía de lo cotidiano.

Antonio López, uno de nuestros artistas contemporáneos más importantes, nos muestra por primera vez en España, transcurridos 20 años desde su última gran retrospectiva, gran parte de su obra creativa, que incluye dibujos, pinturas y esculturas.
El Museo Thyssen Bornemisza ha cedido sus salas temporales para dar a conocer, la producción artística de este gran artista. La exposición se centra fundamentalmente, y por voluntad expresa de Antonio López, en las últimas dos décadas, pero se incluyen también una serie de obras anteriores, que ayudan a entender su evolución artística así como su original y minucioso proceso creativo.
Participan: Amparo Serrano de Haro, Profesora de Historia del Arte de la UNED; Guillermo Solana, Director General Técnico del Museo Thyssen-Bornemisza y Comisario de la Exposición.
Producción y realización: CEMAV

VIDES PARAL·LELES. A#A

L'Alberto Romero i l'Anna García són pintors, per vocació.

Són pintors -malgrat totes les dificultats- per professió.

L'Alberto i l'Anna són, a més, parella.

Il·lusions i professions comunes. Vides paral·leles. A#A

L'Alberto i l'Anna inauguren el 23 una exposició a Madrid. A Navacerrada. A la Galeria Nolde. Vidas paralelas. A#A

Ens envien una invitació original. Una presentació.

D'ells mateixos, de la seva vida de parella. De la seva vida diària. De la seva vida de pintors.

També de la seva obra. De la manera de fer la seva obra. Només un tastet del procés de les seves obres.

Suficient per fer-nos venir unes ganes imperioses de veure-les acabades. De veure la resta. De veure-les totes. D'emportar-te-les per penjar-les al menjador de casa teva.

Una presentació senzilla. Austera, com ells. Com la seva vida. Com la seva pintura.

Però tan suggeridora, tan rica, tan creativa, tan original, tan emocionant com la pintura que presenten. Que exposen. A la Galeria Nolde. A Navacerrada. A Madrid. Del 23 de feber al 19 d'abril.

Felicitats. Molta sort. I que vengueu molt.

Per poder continuar vivint per la pintura. De la pintura.

ESPAIS SENSE FIGURES

Darrerament hem anat publicant diversos posts en els que, mitjançant modernes tecnologies, ens endinsàvem, literalment, en algunes obres d'art clàssiques. Avui, gràcies a una exposició que s'acaba d'inaugurar a Madrid, podem ampliar aquest "registre" d'interpretacions artístiques d'una manera ben original.

El fotògraf José Manuel Ballester -Premi Nacional de Fotografia l'any 2010- presenta a Tabacalera de Madrid una selecció d'imatges que mostren les seves investigacions sobre la llum, el temps i l'espai. L'exposició BOSQUES DE LUZ consta d'una cinquantena de fotografíes que ens acosten a la seva personal interpretació de la llum i l'espai arquitectònic, basada en enquadraments nets, cuidades simetríes i composicions de minuciosa el·laboració. La selecció presenta una varietat temàtica superior a la d'altres mostres: paisatges urbans,  temes industrials, museus reconstruïts o desapareguts, i els seus espais ocults, reinterpretats en clau fotogràfica i que evoquen els pintats en els seus inicis com a pintor. Tots ells tenen com a nexe comú l'absència de la figura humana, derivada del seu gust pels espais abandonats, ocults o marginals, i pels moments en els que la pròpia presència humana surt d'escena fent-se innecessària.

Cubierta. 2010

Nocturno en el Rijksmuseum 1. 2011.

Entre les peces exposades, la majoria modificades digitalment en un procés que ell anomena "nou pictorialisme", destaca La última cena, amb unes mides que corresponen a les del mural original de Leonardo, i que ens situen davant d'una sala buida, sense els apòstols, que ens traslladen al moment posterior de la Cena, quan només en queden les restes.

La Última Cena. 2010 Fotografia sobre tela. 474 x 853 cm.

"LA PRESENCIA AUSENTE"

Tot i admirar la vàlua artística de la resta de fotografies de l'exposició, aquesta obra és la que ens serveix per enllaçar amb el nostre propòsit inicial. Correspon a una sèrie, "ESPACIOS OCULTOS. El trabajo del Renacimiento italiano", que es va poder veure a la Real Acadèmia d'Espanya a Roma el mes de setembre passat, i que procedia de la mateixa exposició presentada el 2008 a Madrid (SPAZI NASCOSTI). 

Suposa una relectura del Renaixement italià a través de les obres de Botticelli, Fra Angelico, Guido Reni o Leonardo da Vinci, que transformades per Ballester ens descobriran els seus "espais ocults": la "presència absent" de la figura humana, que descubreix la importància del paisatge i de l'escenari, no com a simple fons de l'escena sinó com a element amb entitat pròpia, tan diferent de la incipient del gòtic, i que va prenent gran rellevància progressivament. 

Com diu ell mateix  "existen miles de ocasiones en que la presencia humana sale de escena. Esos vacíos están llenos de información y de atractivos que bien pueden, entre otros aspectos, decir y explicar muchas cosas sin necesidad de una presencia humana directa y evidente".

En aquest vídeo ens en podem fer una idea ben exacta:

Jose Manuel Ballester reivindica les enormes possibilitats que brinda la fotografia digital com a aliada en la creació del que ell denomina un "nuevo pictorialismo": "Me he servido de disciplinas en principio muy diversas entre sí, que pasan del pincel al ordenador…Cuando comencé a estudiar el mundo de la fotografía digital descubrí el alejamiento que suponía la fotografía analógica respecto de la pintura. Con el nacimiento de la fotografía digital y sus posibilidades de manipulación se producía un reencuentro con la forma de entender el proceso creativo muy afín a los procedimientos plásticos hasta ahora conocidos. De hecho siempre he considerado la arquitectura de Photoshop, su diseño, como un amplio tratado de pintura que recuerda los escritos a lo largo de la historia. Esta gran afinidad es la que ha creado un movimiento muy fuerte que me gusta nombrar como período "Neopictorialista".

SORTIDA A LLEIDA

El proper diumenge 24 de febrer està prevista la sortida cultural a Lleida, per veure l'exposició d'ANTONIO LÓPEZ a la Fundació Sorigué.

Molts de vosaltres ja la vàreu veure en un viatge a Madrid, i d'altres en un altre posterior a Bilbao. Però aquells que se la van perdre encara disposen d'una darrera oportunitat per veure aquesta indispensable exposició. Sense comptar, és clar, amb aquells que, havent-la vista anteriorment, vulguin repetir l'experiència.

A causa de l’alta demanda de públic, la Fundació Sorigué ha decidit prorrogar la mostra ANTONIO LÓPEZ A LA FUNDACIÓ SORIGUÉ fins a l’1 d’abril. Les escultures monumentals “Día” i “Noche”, que també es troben emplaçades a l’Estació d’Atocha de Madrid, romandran en la via urbana de Lleida també fins al mes d’abril. Tant l'entrada com la visita guiada són gratuïtes.

Un cop finalitzada la mostra a Lleida les obres viatjaran al Japó, on es muntarà una triple exposició a l’abril de 2013. La itinerància començarà a The Bunkamura Museum of Art de Tòquio, després anirà al Nagazaki Prefectural Art Museum i finalment arribarà al Iwate Museum of Art. Aquest projecte tindrà una durada de sis mesos i s’exposaran més de 60 obres del creador manxec.

Antonio López a la Fundació Sorigué.

ANTONIO LÓPEZ A LA FUNDACIÓ SORIGUÉ és una mostra que reuneix un dels artistes espanyols en actiu més reconeguts i que major admiració desperta en el públic. Després del gran èxit en la retrospectiva del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i el Museu de Belles arts de Bilbao, la Fundació Sorigué presenta la primera mostra de l’artista manxec a Catalunya. Comisariada per María López, filla del pintor i l’equip de la Fundació Sorigué, la mostra reuneix al voltant de més de mig centenar de peces de López.

La major part de les obres que es reuneixen en aquesta mostra, procedeixen de la col·lecció particular del propi artista amb un bon nombre d’obres inèdites, del seu estudi i moltes d’elles en procés de treball. Dibuixos, olis i escultures que representen els seus temes més habituals: els interiors, la figura humana, els paisatges i les Grans Vies de Madrid. 

La mostra emfatitza el caràcter purament experimental del treball de López i ho posa en diàleg amb l’obra d’alguns dels seus coetanis, tant nacionals com a europeus i nord-americans de la col·lecció i ho fusiona amb uns altres com Berlinde De Bruyckere, Chuck Close, Antony Gormley, Evan Penny, Julie Mehretu, Jonathan Meese, Lliça Lou, Marilène Oliver, John Davies, Simeón Sáiz Ruiz.

Les pintures, dibuixos i escultures es distribueixen en diversos àmbits en els quals s’agrupen els temes principals d’Antonio López. Els primers espais despleguen l’itinerari de la mostra, amb les més recents imatges de les grans vies en procés, i “Madrid des de Torres Blanques” desencadenant en l’entorn rural de “Gos Mort”. Es presenten bodegons, el retrat i escultura de Maria i representacions dels entorns domèstics del pintor, entre ells, els dibuixos del seu estudi.

S’obre una sala on el nu mostra la visió antropocèntrica d’Antonio López en l’escultura de “L’Home” i el prototip de “La Dona de Coslada”, i els acompanyen els dibuixos, que concentren l’herència de la tradició clàssica. Destaca el conjunt d’escaioles que són el cor del seu treball escultòric i els posteriors assajos de materials plasmats en les sèries de petits caps, prototips dels dos caps monumentals “Dia i Nit”. Aquesta obra, completarà la mostra ocupant dos espais públics durant el temps que duri la mostra.

HOMENATGE A SALVADOR ESPRIU - I -

Aprofitem la recentment inaugurada commemoració del centenari del naixement de Salvador Espriu per sumar-nos, en aquest Blog, a l'homenatge que se li dedica en tots els estaments culturals catalans.

Com que avui, per altra banda, és Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona i que al Maresme adquireix la denominació particular de LAIA, ens sembla que la millor manera d'homenatjar l'escriptor d'Arenys és precisament amb una referència a la seva novel·la LAIA.

Salvador Espriu per Pla Narbona (1967)

Laia és una novel·la curta, escrita el 1932 a l’edat precoç de 18 anys. Espriu procedia d’una família amb tradició marinera, circumstància determinant en l'inspiració de Laia. L’acció transcorre en un poble mariner imaginari, basat segurament ens els pobles on va estiuejar de petit.

4ª edició, Edicions 62. Barcelona, juny de 1968.
Sobrecoberta de Jordi Fornas

Laia és la dramàtica història d’una figura femenina des de la infantesa fins la maduresa. Ja des del moment en què neix, Laia és problemàtica. Periòdicament té canvis de caràcter. Tan bon punt exerceix com a líder de la seva colla, formada exclusivament per nois, com, enamorada del mar, s’hi asseu al davant a observar-lo i mostra indiferència a tot el que li rodeja. Temuda pels altres nois, es guanya una fama negativa. Ja entrada en l’adolescència i després de dirigir-se cap a l’ermita, Laia, presa del seu somni, s’aïlla dels seus amics i, inconscientment, es despulla i s’endinsa en el mar, fet que la canvia per sempre. Temps més tard, la Laia es casa amb en Quelot, un pescador ruc, lleig i alcohòlic, l’enemic de la infància. Tot i que ell en sembla estar enamorat, l’apallissa contínuament, fet que porta a la Laia a iniciar una aventura amorosa amb l’Esteve, el company pescador del seu marit. La Laia i en Quelot tenen un fill que mor, un dels successos que marquen força la protagonista. 

En el llibre, que és un reflex de la vida desgraciada de la protagonista i un passeig pel poble de costa on viu, es fa referència a la Setmana Santa, festivitat per la qual el poble es desviu. També se’n fa, de referència, al còlera portat al poble per un rodamón sense nom que havia abandonat al seu fill. El còlera s’emporta moltes vides sense respectar classes ni categories i dividint famílies. Finalment, un gran temporal amenaça la població. Tot i els avisos i recomanacions d’algun pescador, tant en Quelot com l’Esteve surten a la mar. Davant d’aquesta desafortunada decisió la Laia demana a sant Roc que, ja que ha tingut una vida plena d’injustícies, repari tots aquests mals fent que en Quelot mori a la mar i l’Esteve sobrevisqui. Mentre les dones dels pescadors esperen a la platja que els seus marits retornin, la Laia, contràriament a aquesta voluntat, espera impacient la tornada de l’Esteve. Mentre la resta del poble calcula quantes persones han naufragat i quantes queden per tornar, en veure el Quelot, la Laia se n’adona que la persona que estimava, l’Esteve, ha mort com a conseqüència del temporal.

Laia, lluny de ser una novel·la fàcil, és una bona oportunitat per llegir i tractar en primera persona un dels escriptors catalans més emblemàtics del panorama literari del segle XX. El llibre, atapeït de mots pertanyents a l’argot mariner i arcaics, defineix de manera precisa l’ambient d’un típic poble coster i narra la vida carregada d’entrebancs d’una noia desconcertant. El fet que en el llibre abundi aquest tipus de lèxic dificulta la lectura, alhora que desperta en el lector la curiositat d’entendre’n el significat.

Clara Rodríguez

El 1970 va ser duta al cinema pel director Vicent Lluch i interpretada per Núria Espert, Paco Rabal i Julieta Serrano (cartells de la pel·lícula en la versió catalana i espanyola)

Aprofitem per felicitar totes les LAIES i EULÀLIES, que per aquestes terres en són moltes!

CONFERÈNCIA A CA L'ARENAS

Els Amics de ca l'Arenas ens conviden a una nova conferència, aquest proper dijous, a les 19:30h, a la Sala d'Actes de la seva seu del carrer Argentona.

En aquesta ocasió el convidat és l'historiador Jaume Vellvehí, Premi Iluro 2002, que parlarà de Terenci Thos i Codina, poeta i figura cabdal de la Renaixença catalana.

Podeu ampliar la informació clicant sobre la imatge de sota:

EXPOSICIÓ "PARAL·LEL 1894-1939"

El proper diumenge 17 de febrer farem una visita guiada a l'exposició EL PARAL·LEL - 1894-1939, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Serà una visita guiada, comentada per la nostra guia habitual, la historiadora de l'art i difusora cultural Mercè Riera, que ens portarà per la història d'aquest singular escenari de la Barcelona de principis del segle passat.

Una nova avinguda

El Paral·lel és una de les avingudes de Barcelona que, com la Diagonal o la Gran Via, sorgeix del projecte d’eixamplament de la ciutat de Barcelona ideat per Ildefons Cerdà. Des del seu naixement, un seguit de disposicions urbanístiques contradictòries van facilitar l’aparició d’edificacions efímeres i la conversió d’aquest carrer en una densa àrea d’oci i espectacles.

L’any 1894 s’inaugura oficialment com a via urbana de Barcelona. Des d’aleshores al voltant de l’avinguda hi creix un barri d’oci per a les masses, perfectament equiparable als existents en altres grans aglomeracions urbanes europees d’aquell moment.

Una oferta cultural genuïna

Aquesta exposició explica perquè sorgeix una nova àrea d’espectacles a la ciutat, que fa que el pes de l’eix teatral es traslladi des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gracia fins a l’eix Nou de la Rambla - Paral·lel.

També explica com es configuren les noves modalitats d’expressió escènica a partir de dos elements fonamentals: la representació de les formes de vida del Districte V i de les transformacions socials i els seus nous codis de valors; i la penetració de gèneres escènics populars forans i la seva “nacionalització” a partir de la demanda del nou públic.

El Paral·lel esdevé la manifestació mes visible d’un canvi profund en la percepció social del sexe. Un canvi que afecta la societat catalana d’una manera molt transversal i que té a veure amb els estàndards de tolerància envers la ruptura de la moral tradicional.

El Paral·lel és també el lloc on es manifesten les ideologies que mouen les organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars. Republicanisme, socialisme i anarquisme s’escampen per la ciutat i sovint tenen un punt de trobada en els teatres on de vegades es fan mítings al matí i espectacles al vespre i a la nit.

Desplegament de recursos expositius
Amb un muntatge escenogràfic dissenyat per emiliana design studio l’exposició mostra fotografies, materials audiovisuals, documents sonors recuperats, llibres, fulletons, revistes, programes, cartells, partitures, atrezzo, vestuari i objectes diversos.

Les arts plàstiques són part fonamental de l’exposició. Tot aquest món del Districte V queda reflectit en l’obra d’Isidre Nonell i de Ricard Opisso, que són els primers artistes que pinten el Paral·lel i la seva àrea d’influència. Però la llista d’artistes plàstics que s’inspiren en aquesta zona de la ciutat és àmplia i comprèn tot el període que abarca l’exposició. Entre d’altres, hi trobem Pablo Picasso, Francesc Domingo, Ricard Canals, Ricard Urgell, Rafael Barradas, Emili Bosch, Ismael Smith, Jaume Pasarell, Josep Brangulí i Gabriel Casas.



El què succeeix al Paral·lel des de finals del segel XIX fins al 22 de gener de 1939 –data en què tanquen tots els teatres de Barcelona, acabada la guerra- és similar al Montmartre de París o al Broadway de Nova York, però cal remarcar que és un cas únic al món. A diferència d’aquests i altres exemples internacionals, el Paral·lel és un àmbit d’hegemonia popular que des del seu naixement va esdevenir una expressió cultural genuïna del conflicte social i polític que caracteritzava la Barcelona de la primera meitat del segle XX i va generar uns espectacles de continguts i formats perfectament diferenciats, confegits pel públic i pels artistes.

Organitzada i produïda pel CCCB, la mostra ha estat comissariada pel director escènic Xavier Albertí i pel periodista Eduard Molner.

DIBUIX AL NATURAL (actualitzat a les 16:30h)

En el benentès que el Cercle Artístic Sant Lluc no som nosaltres, i que avui ja és massa tard per arribar a la primera sessió, no ens volem estar de reproduir íntegrament la informació que publica el MNAC de la seva nova activitat.

Està clar que tant els Museus com les Entitats relacionades amb l'art ens hem de reinventar si volem arribar a un públic cada cop més llunyà i reticent a aquestes activitats. I aquest n'és un molt bon exemple!

EL MNAC I EL SANT LLUC ORGANITZEN SESSIONS DE DIBUIX D’OBRES MESTRES AL NATURAL

De la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Cercle Artístic Sant Lluc neix una nova activitat, “Obres sota el llapis”, una sèrie de sessions de dibuix al natural, a partir d’escultures de la col·lecció del museu i amb l’ajuda d’un model. Aquesta activitat és gratuïta, amb inscripció prèvia, i les tres primeres sessions tindran lloc els dissabtes 9 de febrer, 6 d’abril i 29 de juny, al matí. 

Aquestes sessions es proposen recuperar la tradició de la pràctica artística dins les sales del museu, possibilitant la còpia i el dibuix a partir de les obres de grans mestres per oferir, també, noves mirades a la col·lecció. Les escultures seleccionades son Eva, d’Enric Clarasó, Puixança i Estàtica, de Josep Clarà, i Els primers freds, de Miquel Blay, que seran retirades del seu emplaçament habitual durant tot el cap de setmana i exposades a la sala de la Cúpula, amb llum natural i fora del seu context habitual. Els participants en aquesta activitat també podran copiar del natural, gràcies a la presència d’un o d’una model, segons el cas, que interpretarà la gestualitat de les obres presentades per a ser copiades. 

En aquestes sessions, que començaran a les 10 h i es perllongaran fins a les 14 h, els participants comptaran, també, amb les explicacions i l’assessorament d’una conservadora del museu i d’una professora del Cercle Artístic Sant Lluc. Les sessions estaran obertes al públic que vulgui observar com dibuixen els participants. El cap de setmana de la sessió, l’obra protagonista de la pràctica romandrà a la Cúpula del museu, per tal que el públic visitant tingui l’oportunitat excepcional de veure-la fora de la seva ubicació habitual.

En la primera de les sessions programades, el 9 de febrer, els dibuixants podran treballar sobre l’escultura Eva, de Clarasó, tenint com a contrapunt la model al natural, en diàleg amb l’escultura. Aquesta activitat no només persegueix focalitzar l’atenció en peces de la col·lecció del museu, sinó que també, a través del dibuix, ajuda a interpretar el cos humà, en la seva complexitat i nuesa, en la seva estructura i gest que transforma el moviment en expressivitat i sentiment. 

Aquesta iniciativa respon a la voluntat d’obrir-se a nous públics i al desig del Museu Nacional d’establir aliances i col·laboracions amb institucions de referència, com el Cercle Artístic Sant Lluc.

BONART

A primera hora de la tarda, i un cop acabada la primera sessió que comentem, LA VANGUARDIA ha publicat aquest vídeo informatiu de la mateixa, que afegim ara a la notícia per acabar-la d'arrodonir:

CAN PALAUET: JOAN FONTCUBERTA

A través del mirall

Joan Fontcuberta reflexiona sobre la importància de la imatge

Divendres 8 de febrer. A les 20 h

El subdirector general de Promoció Cultural, del Departament de Cultura, Joan-Francesc Ainaud; el regidor de Cultura de Mataró, Joaquim Fernàndez i el fotògraf i co-comissari de la mostra, Joan Fontcuberta inauguren divendres a les 20 h a Can Palauet l’exposició itinerant “A través del mirall. Joan Fontcuberta”.

Organitzada pel Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, i produïda per ACVic Centre d’Arts Contemporànies, la mostra aplega dues parts del projecte d’investigació “Reflectogrames” i posa en relleu l’increment d’imatges i la proliferació d’autors, així com el potencial de difusió i dispersió vírica, elements tots ells en augment amb l’ús de les xarxes socials.

Comissariada per Joan Fontcuberta i Ramon Parramon, “A través del mirall. Joan Fontcuberta” indaga en com la ubiqüitat dels aparells fotogràfics multiplica de forma exponencial les situacions que són registrades fotogràficament i la quantitat d’imatges efectuades. La fotografia, doncs, es desritualitza, ja no es reserva per als moments solemnes. Al contrari: la disponibilitat, la facilitat i l’oportunitat de fotografiar-ho tot empeny la foto digital a infiltrar-se en el temps i en l’esdeveniment d’allò quotidià en els espais més privats.

Miralls en llocs íntims com banys, habitacions d’estudiant, hotels, banys de discoteques i d’altres locals de lleure, emprovadors de botigues de roba, ascensors, retrovisors d’automòbils... En aquestes imatges, segons Fontcuberta, “preval l’autoexploració lúdica per sobre de la memòria”.

El projecte expositiu mostra aquesta voluntat a través d’una sobreprojecció d’autoretrats i una selecció d'imatges impreses, de forma que l’espai expositiu es transforma en un escenari saturat on té lloc un espectacle de subjectivitat desfermada. A l’exposició es pot trobar un dispositiu dotat amb una càmera fotogràfica i un programa amb què l’espectador podrà afegir-hi, si ho desitja, el seu autoretrat.

La mostra es complementarà amb la conferència de Joan Fontcuberta “Ficcions excessives, veritats profilàctiques”, en la qual parlarà sobre la fotografia com a eina de prevenció de conflictes. La conferència tindrà lloc divendres 22 de març a les 19 h a Can Palauet.

L’exposició s’inclou dins del programa d’itineràncies que el Departament de Cultura ofereix a espais expositius, centres d’art i museus de titularitat municipal amb l’objectiu de difondre les arts contemporànies en el conjunt del territori català.

BUTLLETÍ INFORMATIU DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ

MoMA: THE ARTIST IS PRESENT

“THE ARTIST IS PRESENT”, DOCUMENTAL SOBRE MARINA ABROMOVIC

El dia 8 de febrer els cinemes comercials de l’Estat espanyol estrenen la pel·lícula documental The artist is present sobre l’artista internacional Marina Abromovic. El film ha obtingut el premi del públic al millor documental al Festival de Berlín de 2012. El documental segueix l’artista mentre es prepara per al que pot ser el moment més important de la seva vida: la gran retrospectiva de la seva obra en el Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York. Aconseguir que un dels grans museus del món et faci una retrospectiva és el millor que li pot passar a un artista. Per Marina és molt més que això: és la oportunitat per donar resposta a tots aquells que durant més de quatre dècades no han parat de preguntar-se si realment eren art els seus performances.

(Bonart) 

Seductora, valiente, atrevida... Marina Abramovic ha redefinido el arte de la performance en los últimos cuarenta años. A través de su cuerpo, la artista serbia crea un trabajo provocativo que emociona a todo el que lo ve. Este documental sigue a la artista mientras se prepara para lo que puede ser el momento más importante de su vida: una gran retrospectiva de su obra en el Museo de Arte Moderno de Nueva York. Pero para Marina es mucho más que todo eso. Es la oportunidad para dar respuesta a todos aquellos que durante más de cuatro décadas no han cesado de preguntarse si realmente esto es arte 

(Descripció del vídeo a YouTube, 14.01-2013) 

Poder ampliar el coneixement de l'artista i de la seva obra si cliqueu en aquest enllaç de Masdearte

MÉS IMPRESSIONISME

Ben a la vora del Museu Thyssen-Bornemisza, on avui s'inaugura l'exposició Impresionismo y aire libre. De Corot a Van Gogh que comentàvem ahir, es va inaugurar també, fa tres dies, una altra mostra doble d'aquest moviment artístic tan ben valorat.

La Fundació Mapfre presenta l'exposició Impresionistas y postimpresionistas. El nacimiento del arte moderno, que a través de 78 grans obres mestres cedides pel Musée d'Orsay descriu el desenvolupament del final de l'impressionisme i el postimpressionisme. S'emplama així, pràcticament, amb l'altra gran exposició comentada, que descriu precisament els orígens del moviment.

El Director General de l'Institut de Cultura de la Fundació MAPFRE ens explica les característiques d'aquesta mostra, que es pot veure a la Sala Recoletos fins el 5 de maig:

A la mateixa sala es va inaugurar també simultàniament Luces de bohemia. Artistas, gitanos y la definición del mundo moderno, una altra gran exposició que presenta els orígens de la bohèmia artística i descriu el seu vincle amb la representació dels gitanos en el món de l'art a través d'un centenar d'obres d'artistes com Goya, Watteau, Gainsborough, Teniers, Corot, Delacroix, Courbet, Manet, Degas, Sorolla, Sargent, Signac, Van Gogh o Picasso. 

El concepte de bohèmia artística neix a mitjans del segle XIX, entre el Romanticisme i el Realisme, quan es comença a valorar sobretot la llibertat de l'artista encara que això comporti la marginació social o el fracás amb el públic. La vida bohèmia es va convertir, així, en un dels grans mites de la modernitat.

També en aquest vídeo ens expliquen les característiques de la mostra. Realment en un mateix viatge a Madrid es poden matar tres pardals d'un mateix tret!

"PLEIN AIR", DE COROT A VAN GOGH

El proper 5 de febrer s'inaugura al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid Impresionismo y aire libre. De Corot a Van Gogh, una gran exposició que a través de 116 obras analitza la importància de la pintura a l'aire lliure com a motor de la renovació plàstica del segle XIX.

Encara que generalment es tendeix a relacionar la pintura a l'aire lliure amb l'impressionisme, i certament van ser els pintors impressionistes els que la van portar a la seva màxima expressió, quan el 1874 es va obrir la Primera Exposició Impressionista la pintura a l'aire lliure ja tenia gairebé un segle de vida.

Concebuda a finals del XVIII com un exercici de destresa de l'ull i la mà que els estudiants realitzaven en la seva formació a Itàlia, i per tant considerades com a obres menors, eren només un pretext per tenir un "repertori" de fons que no calgués inventar per a les seves composicions acadèmiques realitzades a l'estudi. El paisatge no era més que un escenari idealitzat on succeíen les proeses dels herois, les històries dels personatges llegendaris o els episodis de la mitologia o de les Sagrades Escriptures.

El costum de pintar paisatges a l'aire lliure per sí mateixos, tal com els entenem avui dia, no va arrelar fins el segle XIX. Des de la dècada de 1820 el pintors van començar a tenir més cura dels acabats dels seus olis pintats a l'aire lliure i artistes com Corot o Constable van estendre aquesta pràctica al conjunt de la seva producció.  Des d'aleshores els boscos de Fontainebleau es van convertir en el centre d'acció de generacions de pintors, des dels darrers paisatgistes neoclàssics fins a l'Escola de Barbizon ‐Rousseau, Diaz de la Peña, Daubigny, etc.- i posteriorment fins als mateixos Monet, Sisley, Renoir o fins i tot Cézanne.

L'exposició que proposa el Museu Thyssen‐Bornemisza analitza la gènesi i el desenvolupament d'aquesta nova manera d'abordar la creació plàstica, des del seu caràcter formatiu en els paisatgistes de finals del segle XVIII fins a les seves derivacions expressionistes de començaments del segle XX.

La mostra reuneix obres en un arc cronològic que va des de 1780 fins el 1900, aproximadament: des de Pierre‐Henri de Valenciennes o Thomas Jones fins a artistes com Turner, Constable, Corot, Rousseau, Courbet, Daubigny, Monet, Sisley, Renoir, Seurat, Van Gogh o Cézanne, entre molts d'altres. Època i noms suficients com per plantejar-se una visita a Madrid.