ESPAIS SENSE FIGURES

Darrerament hem anat publicant diversos posts en els que, mitjançant modernes tecnologies, ens endinsàvem, literalment, en algunes obres d'art clàssiques. Avui, gràcies a una exposició que s'acaba d'inaugurar a Madrid, podem ampliar aquest "registre" d'interpretacions artístiques d'una manera ben original.

El fotògraf José Manuel Ballester -Premi Nacional de Fotografia l'any 2010- presenta a Tabacalera de Madrid una selecció d'imatges que mostren les seves investigacions sobre la llum, el temps i l'espai. L'exposició BOSQUES DE LUZ consta d'una cinquantena de fotografíes que ens acosten a la seva personal interpretació de la llum i l'espai arquitectònic, basada en enquadraments nets, cuidades simetríes i composicions de minuciosa el·laboració. La selecció presenta una varietat temàtica superior a la d'altres mostres: paisatges urbans,  temes industrials, museus reconstruïts o desapareguts, i els seus espais ocults, reinterpretats en clau fotogràfica i que evoquen els pintats en els seus inicis com a pintor. Tots ells tenen com a nexe comú l'absència de la figura humana, derivada del seu gust pels espais abandonats, ocults o marginals, i pels moments en els que la pròpia presència humana surt d'escena fent-se innecessària.

Cubierta. 2010

Nocturno en el Rijksmuseum 1. 2011.

Entre les peces exposades, la majoria modificades digitalment en un procés que ell anomena "nou pictorialisme", destaca La última cena, amb unes mides que corresponen a les del mural original de Leonardo, i que ens situen davant d'una sala buida, sense els apòstols, que ens traslladen al moment posterior de la Cena, quan només en queden les restes.

La Última Cena. 2010 Fotografia sobre tela. 474 x 853 cm.

"LA PRESENCIA AUSENTE"

Tot i admirar la vàlua artística de la resta de fotografies de l'exposició, aquesta obra és la que ens serveix per enllaçar amb el nostre propòsit inicial. Correspon a una sèrie, "ESPACIOS OCULTOS. El trabajo del Renacimiento italiano", que es va poder veure a la Real Acadèmia d'Espanya a Roma el mes de setembre passat, i que procedia de la mateixa exposició presentada el 2008 a Madrid (SPAZI NASCOSTI). 

Suposa una relectura del Renaixement italià a través de les obres de Botticelli, Fra Angelico, Guido Reni o Leonardo da Vinci, que transformades per Ballester ens descobriran els seus "espais ocults": la "presència absent" de la figura humana, que descubreix la importància del paisatge i de l'escenari, no com a simple fons de l'escena sinó com a element amb entitat pròpia, tan diferent de la incipient del gòtic, i que va prenent gran rellevància progressivament. 

Com diu ell mateix  "existen miles de ocasiones en que la presencia humana sale de escena. Esos vacíos están llenos de información y de atractivos que bien pueden, entre otros aspectos, decir y explicar muchas cosas sin necesidad de una presencia humana directa y evidente".

En aquest vídeo ens en podem fer una idea ben exacta:

Jose Manuel Ballester reivindica les enormes possibilitats que brinda la fotografia digital com a aliada en la creació del que ell denomina un "nuevo pictorialismo": "Me he servido de disciplinas en principio muy diversas entre sí, que pasan del pincel al ordenador…Cuando comencé a estudiar el mundo de la fotografía digital descubrí el alejamiento que suponía la fotografía analógica respecto de la pintura. Con el nacimiento de la fotografía digital y sus posibilidades de manipulación se producía un reencuentro con la forma de entender el proceso creativo muy afín a los procedimientos plásticos hasta ahora conocidos. De hecho siempre he considerado la arquitectura de Photoshop, su diseño, como un amplio tratado de pintura que recuerda los escritos a lo largo de la historia. Esta gran afinidad es la que ha creado un movimiento muy fuerte que me gusta nombrar como período "Neopictorialista".