Com que avui, per altra banda, és Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona i que al Maresme adquireix la denominació particular de LAIA, ens sembla que la millor manera d'homenatjar l'escriptor d'Arenys és precisament amb una referència a la seva novel·la LAIA.
 |
Salvador Espriu per Pla Narbona (1967)
|
Laia és una novel·la curta, escrita el 1932 a l’edat precoç de 18 anys. Espriu procedia d’una família amb tradició marinera, circumstància determinant en l'inspiració de Laia. L’acció transcorre en un poble mariner imaginari, basat segurament ens els pobles on va estiuejar de petit.
 |
| 4ª edició, Edicions 62. Barcelona, juny de 1968. Sobrecoberta de Jordi Fornas |
Laia és la dramàtica història d’una figura femenina des de la infantesa fins la maduresa. Ja des del moment en què neix, Laia és problemàtica. Periòdicament té canvis de caràcter. Tan bon punt exerceix com a líder de la seva colla, formada exclusivament per nois, com, enamorada del mar, s’hi asseu al davant a observar-lo i mostra indiferència a tot el que li rodeja. Temuda pels altres nois, es guanya una fama negativa. Ja entrada en l’adolescència i després de dirigir-se cap a l’ermita, Laia, presa del seu somni, s’aïlla dels seus amics i, inconscientment, es despulla i s’endinsa en el mar, fet que la canvia per sempre. Temps més tard, la Laia es casa amb en Quelot, un pescador ruc, lleig i alcohòlic, l’enemic de la infància. Tot i que ell en sembla estar enamorat, l’apallissa contínuament, fet que porta a la Laia a iniciar una aventura amorosa amb l’Esteve, el company pescador del seu marit. La Laia i en Quelot tenen un fill que mor, un dels successos que marquen força la protagonista.
En el llibre, que és un reflex de la vida desgraciada de la protagonista i un passeig pel poble de costa on viu, es fa referència a la Setmana Santa, festivitat per la qual el poble es desviu. També se’n fa, de referència, al còlera portat al poble per un rodamón sense nom que havia abandonat al seu fill. El còlera s’emporta moltes vides sense respectar classes ni categories i dividint famílies. Finalment, un gran temporal amenaça la població. Tot i els avisos i recomanacions d’algun pescador, tant en Quelot com l’Esteve surten a la mar. Davant d’aquesta desafortunada decisió la Laia demana a sant Roc que, ja que ha tingut una vida plena d’injustícies, repari tots aquests mals fent que en Quelot mori a la mar i l’Esteve sobrevisqui. Mentre les dones dels pescadors esperen a la platja que els seus marits retornin, la Laia, contràriament a aquesta voluntat, espera impacient la tornada de l’Esteve. Mentre la resta del poble calcula quantes persones han naufragat i quantes queden per tornar, en veure el Quelot, la Laia se n’adona que la persona que estimava, l’Esteve, ha mort com a conseqüència del temporal.
Laia, lluny de ser una novel·la fàcil, és una bona oportunitat per llegir i tractar en primera persona un dels escriptors catalans més emblemàtics del panorama literari del segle XX. El llibre, atapeït de mots pertanyents a l’argot mariner i arcaics, defineix de manera precisa l’ambient d’un típic poble coster i narra la vida carregada d’entrebancs d’una noia desconcertant. El fet que en el llibre abundi aquest tipus de lèxic dificulta la lectura, alhora que desperta en el lector la curiositat d’entendre’n el significat.
Clara Rodríguez
El 1970 va ser duta al cinema pel director Vicent Lluch i interpretada per Núria Espert, Paco Rabal i Julieta Serrano (cartells de la pel·lícula en la versió catalana i espanyola)Aprofitem per felicitar totes les LAIES i EULÀLIES, que per aquestes terres en són moltes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada