Com ja sabeu, són dos els tipus de tallers que fem des de fa uns anys: el lliure i el guiat amb professor. I val a dir que els tenim com una petita joia de la corona de les nostres activitats. Va començar fent-se a la Sala del Racó, al segon pis del Casal, després va passar a la nova Sala de La Presó, posteriorment a l'espai de la Nau Minguell i des de principis d'any, amb la Nau tancada, hem tornat al Casal de Bonaire, però a l'antiga sala d'exposicions.
En tot aquest periple ha anat canviant l'alumnat, però sempre s'ha mantingut el mateix esperit: és una activitat dirigida únicament als socis, amb models masculins i femenins diversos per evitar monotonia, amb possibilitat de triar horari en el taller lliure, que es fa dos dies per setmana. La demanda de guiatge per alguns va obligar a buscar professor, l'Alberto Romero, fent-se aquests tallers guiats amb freqüència quinzenal.
L'Associació no hi té cap guany, i per tant l'import que es paga és només el de les despeses de model i professor repartides pel nombre d'assistents. Per tant, com més gent s'hi apunti més econòmic resultarà el taller. Ben al contrari, l'Associació es fa càrrec d'algun material fungible, dels cavallets, taulers i altres elements necessaris per al funcionament de l'activitat.
L'exposició que es podrà veure aquest mes de juliol correspon a la del taller guiat, i el setembre s'inaugurarà la del taller lliure, sense professor.
Val a dir que el terme "exposició" potser no és el més adequat, en el sentit de què els dibuixos presentats no són de cap manera fets amb intenció de ser exposats com a obra acadèmica o "artística". Són, senzillament, exercicis fets a classe.
El mateix Alberto ha selecionat vuit o nou dibuixos tamany foli de cada alumne, segons el seu criteri i valorant especialment les tres màximes que intenta inculcar a cada classe: encaix, gest i proporció. La immensa majoria són poses de 5 minuts com a molt, de 3, 2 o 1 minut. El resultat, per tant, no és el d'un conjunt d'obres acabades sinó el de la lluita contra el temps i contra un mateix per intentar copsar en quantes menys línies el màxim d'expressió.
Per tant estarem molt contents de què ens volgueu acompanyar a aquesta mostra del què es fa en el taller, més com a comprovació de què s'hi va a aprendre que com a exhibició d'habilitats. Els participants, o no sabien dibuixar quan van començar, o pretenien ampliar els seus coneixements en un camp que en pocs llocs més es pot practicar.
Aquesta mostra, en tot cas, si que pretenem que serveixi com a estímul per aquells que encara no s'hagin decidit a intentar-ho. Només calen ganes. Ja ho veieu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada