EL MUSEU ABELLÓ DE MOLLET ENTRA A GOOGLE ART PROJECT

El Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) es un dels trenta museus catalans que es podran visitar de forma virtual a través de la plataforma Google Art Project. Així ha quedat segellat en el conveni signat entre l'Ajuntament i Google.

Està previst que els tècnics visitin la instal·lació durant els propers mesos per a fotografiar i recollir tot el material necessari i així confeccionar el contingut que es podrà veure a través de la plataforma web. Google Art Projecte permet, a través de la tecnologia de Google Street View, fer una visita virtual pel museu, seleccionar i ubicar dins l'equipament les obres o peces més destacades i conèixer-ne la informació bàsica.

CREIX EL MUSEU PICASSO

El Museu Picasso rep el patrimoni sobre el pintor de l'Editorial Gustavo Gili i de la família Gili-Torra.

El Museu Picasso va anunciar dilluns passat l'adquisició del conjunt patrimonial sobre Picasso de l'Editorial Gustavo Gili i la compra del fons dels Gili-Torra, producte de la relació del matrimoni amb el pintor. 

El conjunt està format per 9 dibuixos, un carnet amb 62 dibuixos més, un llibre amb 19 guaixos, 8 planxes de coure ('La Tauromàquia'), 3 llibres dedicats pel pintor, documents, fotografies, monografies i catàlegs d'exposicions i retalls de premsa. 

El museu adquirirà el fons familiar per valor de 1,2 milions d'euros, per lots, durant 5 anys,. L'Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha qualificat el conjunt "d'excepcional" i ha afirmat que contribueix a estrènyer els llaços entre Picasso i la ciutat.

 

"EL CONEIXEMENT SECRET" DE DAVID HOCKNEY

David Hockney és un artista anglès, que viu a Los Angeles, Califòrnia. És un important contribuent del Pop Art anglès dels anys 1960. Pintor, il·lustrador, dibuixant, fotògraf, historiador de l'art i escenògraf, és considerat un dels artistes més influents del segle XX. 

El 2001 va publicar un estudi, "El Coneixement Secret", obra polèmica en la qual postulava la teoria que els pintors clàssics, com Johannes Vermeer, feien ús de diversos sistemes òptics (cambra fosca, epidiascopis) a l'hora de traslladar a la tela les imatges, i que aquest ús, generalitzat en la pintura des de l'any 1430 aproximadament, havia estat mantingut més o menys en secret per part dels propis pintors i altres persones vinculades a la tasca artística.

El vídeo és llarg, dura 72 minuts, però ara que el dia escurça i ve més de gust estar-se a casa, pot ser una bona manera de passar una estona agradable i aprendre de passada punts de vista nous i sorprenents.

SEMPRE ENS QUEDARÀ PICASSO...

Aprofitant que ahir era l'aniversari del naixement de Picasso, us deixem aquest vídeo del gran artista malagueny treballant en directe. Que gran que era!

LLIBRE VIU

Des de LLIBRE VIU ens conviden a la presentació del llibre "PER QUÈ EN SOC?" de Josep Ma. Murià Rouret, que tindrà lloc el proper 30 d'octubre a les 19h, a la Biblioteca Pública Antoni Comas, de Mataró.

LÍDIA TUR EXPOSA A LA PRESÓ

El passat 10 d'octubre es va inaugurar a la nostra Sala d'exposicions de La Presó l'exposició "DE ANIMALIBUS ET DIIS", de Lídia Tur.

La Lídia, amb una llarga trajectòria que engloba múltiples disciplines artístiques -no oblidem els antecedents artístics de tota la família- presenta en aquesta ocasió un conjunt ben homogeni de 17 peces en les que combina el mosaic més tradicional, de tessel·les, amb el trencadís i el collage amb petites peces ceràmiques.

En algunes ocasions aquestes peces ceràmiques sobreposades són autèntiques escultures, com rostres mitològics o formes fòssils submarines, que donen al conjunt una varietat que no trenca amb la unitat formal del conjunt.

Tots aquest mosaics, de temàtica diversa però figurativa -que va des del retrat femení fins a ocells, aus, peixos, camps bucòlics o fons marins- es complementa amb un conjunt d'una dotzena de capses amb tapes de mosaic de motius més abstractes o geomètrics, contenint petits penjols de ceràmica, també de creació pròpia.

Va presentar l'acte Antoni Luis, que va fer una extensa relació de totes les habilitats artístiques de la Lídia des dels seus començaments fins a l'actual exposició. Paraules a les que va respondre la Lídia amb una emotiva dedicatòria i els agraïments de ritual.

La pluja va impedir fer la copa al pati, obligant a un trasllat forçós de tot l'avituallament al vestíbul, un lloc no massa acollidor però que no va impedir el bon ambient que es respirava a l'acte.

VISITA COMENTADA A LA COL·LECTIVA SANT LLUC 2014

 

Avui al matí s'ha fet a les Sales d'Exposicions de l'Ateneu Fundació Iluro la visita comentada a la COL·LECTIVA SANT LLUC 2014, per part d'aquells artistes participants que s'han prestat a explicar als companys el significat, el procés i tot allò que els va portar a crear, realitzar i presentar aquella obra a aquesta Col·lectiva tan singular d'aquest any.

Un total de 18 artistes (alguns han delegat la seva explicació per no poder assistir personalment) han anat fent el recorregut de les dues sales, després de la presentació de l'acte per part de Daniel Llin, impulsor de l'activitat, i d'Antoni Luis.

En nombroses ocasions la resta d'assistents ha dedicat un espontani aplaudiment al company que explicava la seva obra, dedicant-li també nombroses preguntes i valoracions que han enriquit l'acte en el seu conjunt.

Per part nostra, hem contribuït a l'acte amb un extens reportatge fotogràfic, que posem a la vostra disposició en el web de l'Associació, a l'apartat COL·LECTIVA SANT LLUC  -  Visita comentada a la Col·lectiva 2014.

És la nostra manera de contribuir a captar la identitat de cada participant, amb les gesticulacions de les mans, l'expresió de la seva cara, la manera d'enfrontar-se al públic, que expliquen molt bé la personalitat de cadascú i, en definitiva, de la seva obra.

Com que seria molt lleig publicar-ne aquí tan sols alguns exemples, ja que la resta es podria sentir injustament exclosa, us oferim només algunes imatges de conjunt, sense personalitzar, en el benetès que cada participant podrà trobar a bastament en el web totes les imatges que li corresponen.

AVUI ÉS SANT LLUC

Avui es Sant Lluc, patró dels artistes, i també el de la nostra Associació, que porta el seu nom precisament per aquesta raó.

Sant Lluc era un dels quatre evangelistes, i com a història de la seva tradicional atribució i representacions us remetem a la que li vam dedicar avui fa un any en aquest mateix Blog (cliqueu AQUÍ)

Per no repetir-nos amb textos i imatges, us deixem avui la talla policromada de l'escola castellana, de començaments del s. XVI, que es conserva al Museu Marés de Barcelona, i que encapçala aquest post.

I també, per recordar-vos la visita comentada de demà de la Col·lectiva Sant Lluc, a l'Ateneu, les dues imatges que figuren en el programa de mà de l'exposició, i que ens remeten a la nostra història i, per tant, a la nostra principal senya d'identitat com a Associació: la de Marià Ribas per a la primera edició, de 1946, i la de Jordi Puiggalí per a la del cinquantenari (1996). Totes dues fan al·lusió a la imatge de Sant Lluc, patró dels artistes, o a la seva representació simbòlica en forma de brau, com a un dels quatre evangelistes.

VISITA COMENTADA DE LA COL·LECTIVA

Recordeu que aquest diumenge, a dos quarts de dotze del migdia, es farà l'anunciada visita comentada a la COL·LECTIVA SANT LLUC 2014.

Tots aquells paticipants que vulguin explicar les seves intencions, experiències, vivències, dificultats... en relació a l'obra que han presentat podran fer-ho, en una xerrada informal amb dels altres participants.

L'excepcionalitat d'una temàtica obligatòria en aquesta mostra i la complexitat interpretativa del tema fan especialment interessant aquesta posada en comú, que no és més que la plasmació de la diversitat de sensibilitats que pot albergar una exposició com aquesta.

PRESENTACIÓ DE LA SISENA BIENNAL

Aquest migdia ha tingut lloc a Can Palauet la presentació als mitjans de comunicació de les Bases de la sisena edició del Premi Torres García-Ciutat de Mataró 2015.

Amb aquesta presentació s'inicia tota la campanya informativa que els diversos mitjans, tant locals com de la resta de l'Estat, faran per difondre el més àmpliament possible l'inici de la convocatòria.

Recordem que s'hi poden inscriure tots els majors d'edat residents a l'Estat espanyol, i que per arribar al màxim nombre d'interessats en farem difusió tant material -enviant els tríptics impresos en català i castellà- com també amb publicitat gratuïta o de pagament a les principals revistes especialitzades en art i convocatòries.

La presentació d'avui, feta en una sala d'actes municipal conjuntament per l'Ajuntament i l'Associació per evidenciar davant els mitjans i els diferents patrocinadors la implicació de la màxima representació ciutadana amb el nostre projecte, significa l'inici de tot el procés de recepció dels dossiers dels participants, seleccions prèvies d'obres a concurs i selecció de les obres finalistes, que ha de culminar el dia 11 de juny amb la proclamació del guanyador i la inauguració de l'exposició de les quaranta obres finalistes.

Podeu veure un resum de l'acte i una completa documentació del mateix en aquesta notícia publicada fa poca estona en el web de Cultura (CLIQUEU) de l'Ajuntament.

LLUÍS COMERÓN A CA L'ARENAS

Demà dimecres 15 d'octubre tindrà lloc a Ca l'Arenas, a les 19:30 h, la conferència LA CIUTAT DEL FUTUR, a càrrec de Lluís Comerón i Graupera, degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

L’Associació Amics de Ca l’Arenas aquest mes presenta Lluís Comerón i Graupera, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per parlar sobre La Ciutat del Futur i de la reconversió del col·lectiu, després de la crisi  immobiliària, amb l’adaptació a la nova situació. Els reptes i les actuacions que es requereixen per encarar la bona marxa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya els exposarà des de la vivència diària i del plantejament actualitzat, amb propostes més d’acord amb les circumstàncies d’avui.

Lluís Comerón i Graupera, ha realitzat edificis d’equipaments culturals, educatius, d’atenció primària i penitenciària per a la Diputació de Barcelona, GISA i CatSalut, i projectes d’habitatge. Destaquen la seu de l’institut del Teatre i la Ciutat del teatre de Barcelona amb Ramon Sanàbria, Instituts d’estudis secundaria a Cubelles, Terrassa i Sant Pere de Ribes, centres d’assistència primària a Sabadell i El Masnou, i diversos projectes d’habitatge públic a Barcelona, Badia del Vallès, Cerdanyola i Sant Cugat. 

 Avui, el mataroní, Lluís Comerón i Graupera, al capdavant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, està treballant en el difícil procés de reformulació del Col·legi d’Arquitectes, encarant les possibilitats i els projectes cap a una necessària nova orientació de l’arquitectura.

JOAN POCH EXPOSA A LLAVANERES

El company Joan Poch, que darrerament està duent a terme una frenètica activitat, torna a inaugurar una exposició, aquest cop a Llavaneres.

En aquesta ocasió l'exposició porta per títol COSMOS, i l'integren un conjunt de pintures i escultures de recent creació.

L'exposició s'inaugura el 17 d'octubre, a les 19:30 h, al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, Can Caralt, i es podrà veure fins el 23 de novembre.

ENGEGA LA BIENNAL 2015

El proper dijous 16 d'octubre, a les 12:00 h, tindrà lloc a Can Palauet la presentació oficial de les Bases del 6 PREMI TORRES GARCIA-CIUTAT DE MATARÓ.

L’acte estarà presidit pel Primer Tinent d’Alcalde i Regidor de Cultura, Sr. Joaquim Fernàndez, i significa el començament de tot el procés de la convocatòria d’aquesta sisena edició del Premi, que ha de culminar l’11 de juny amb la proclamació del guanyador i l’exposició dels 40 finalistes.

Amb aquesta publicació de les Bases es dóna el tret de sortida a tota la maquinària publicitària d'enviaments dels tríptics, d'informació als mitjans de comunicació i d'inici de la publicitat de pagament i gratuïta en els mitjans artístics especialitzats, per tal que la convocatòria arribi al màxim nombre possible d'artistes de tot l'Estat que puguin estar interessats a participar-hi.

L'acte en sí és, de fet, una presentació destinada als mitjans de comunicació locals, encara que per la seva trascendència fem extensiva la invitació a tots els patrocinadors, col·laboradors i socis de l'Associació. L'acte, però, és obert a tots  els aficionats que hi puguin estar interessats, amb els qui estarem encantats de poder compartir aquest important esdeveniment.

SANTI DOMÍNGUEZ SELECCIONAT A SITGES

En Santi Domínguez  ens comunica la inauguració de l'exposició del XXVIII Concurs de Pintura Sanvisens, el passat dissabte 4 d’octubre, a l’edifici Miramar (carrer Davallada, 12) de Sitges.

En Santi ha estat preseleccionat i la seva obra, juntament amb totes les altres seleccionades, estarà exposada fins el 23 de novembre de 2014.

El mateix dissabte dia 4, durant l'acte d'inauguració de l'exposició, el jurat va donar a conèixer el veredicte de les obres guanyadores dels dos premis, de pintura i d'escultura.

VISITA GUIADA A L'EXPOSICIÓ 1714

Segons que informa el Butlletí de l'Ajuntament el dissabte 11 d'octubre, a les 18 h, es farà una visita guiada a l'exposició "Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones", a càrrec del seu comissari, l'historiador Joan Giménez Blasco.

"La mostra, que analitza el paper de la ciutat de Mataró en el conflicte de la Guerra de Successió i les conseqüències posteriors, es divideix en cinc àmbits temàtics repartits en dues seus: L'Ateneu de la Fundació Iluro (àmbits 1 i 2) i Can Serra-Museu de Mataró (àmbits 3, 4 i 5).

"El recorregut per tots aquests àmbits presenta una visió àmplia de l'evolució de Mataró a cavall dels segles XVII i XVIII, focalitzant l'atenció en el paper que desenvolupà la ciutat en la Guerra de Successió i oferint les claus interpretatives per a la seva comprensió. S'analitza també l'impacte que tingué la fi del conflicte sobre la societat mataronina".

La visita començarà a l 'Ateneu de la Fundació Iluro (C. de La Riera, 92).

AUDIOVISUAL SOBRE LA CAPELLA DELS DOLORS

El passat dia 1 va començar la campanya a Verkami per aconseguir el finançament necessari per produir el documental audiovisual sobre EL CONJUNT DELS DOLORS de VILADOMAT a MATARÓ, el conjunt pictòric més important de la Catalunya del S. XVIII. El documental, que també traçarà el perfil del pintor Antoni Viladomat, explicarà en profunditat la història d’aquesta obra catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Es tracta d’un projecte de Batecs Produccions, produït per Cayetana Sanz i dirigit per Marco Zouvek. S’obren 40 dies per difondre el projecte i aconseguir entre tots la quantitat dels 12.000 € necessaris.

Aquest és l’enllaç a la campanya que us portarà a la pàgina que explica el projecte i a partir de la qual es poden fer les aportacions:

http://vkm.is/viladomat

L’equip del Museu Arxiu ens demana la vostra col·laboració i la vostra implicació per difondre aquest projecte que promou i posa en valor el conjunt dels Dolors. 

Si s’arriba a bon port, es tidrà un documental de qualitat d’uns 50 minuts que farà ben visible l’obra de Viladomat en els mitjans de comunicació i a la xarxa, i també un documental reduït per passar a les visites i grups escolars prèviament a la visita al conjunt barroc.

Des de l'Associació donem suport a aquest projecte i desitgem que arribi a bon port.

Per col·laborar, us indiquem els passos a seguir:

• Entreu a l’enllaç indicat que us porta a la web de Verkami, projecte Viladomat.
• Llegiu les característiques del projecte, mireu el vídeo adjunt i valoreu la quantia de col·laboració que voleu destinar al projecte mirant les “recompenses” que dóna cada quantitat.
• Entreu a l’apartat “APORTA AL PROJECTE “ i us registreu a Verkami, si no ho heu fet anteriorment. Ompliu les dades personals que demana i de la vostra tarja de crèdit.
• Si abans del 10 de novembre les aportacions arriben a la quantitat necessària, el documental es farà realitat i només aleshores es farà efectiu el pagament que heu autoritzat i rebreu la vostra “recompensa”. Quan la campanya hagi finalitzat, si no s’arriba a la quantitat final, no pagareu res. 

EL VALOR DE LA IDENTITAT EN L'ART

Durant l'acte d'inauguració de la Col·lectiva Sant Lluc 2014, i amb motiu de l'adhesió de l'Associació a la iniciativa "Mataró, ciutat de valors", l'escultor Manuel Cusachs va fer una disertació sobre "la identitat en l'art", atès que la identitat era el valor assignat al mes de setembre i el tema obligatori de l'exposició.

Per la clarividència de la seva sensibilitat i la autoritat de la seva opinió ens plau reproduir el vídeo de l'entrevista que li va fer "Mataró, ciutat de valors". I també, íntegrament, la seva intervenció:





Senyor Alcalde, President de la Fundació Iluro, President de Sant Lluc per l'Art, amics de Sant Lluc, sigueu BENVINGUTS.

Tal com ha dit el nostre president aquesta exposició col·labora a l'activitat
“ Mataró, ciutat de valors “ obrint les portes de bat a bat a tots els aficionats a la plàstica.

VALORS ha dedicat aquest mes de setembre al concepte IDENTITAT. Aquesta exposició anyal de Sant Lluc hi fa referència amb una exposició com un aplec d'identitat per un determinat VALOR.

Aquesta generosa actitud, que no és cap candidesa, pot desavenir criteris tractan-se d'art evidentment, però també en pot compensar d'altres. Aquest gest ens porta intentar definir quin és el resultat de la identitat en l'ART i el perquè d'aquesta actitud tant benigna de l'organització en l'exposició d'enguany.

Qualsevol modest observador distingeix al primer cop d'ull les característiques que identifiquen una obra d'art, per la forma visual o el traç dels seus volums: així identifiquem i diferenciem el caràcter d'una escultura egípcia d'un Buda oriental, tanmateix una màscara africana d'una mare-de-déu romànica, o un retrat de Velázquez del d'un de Picasso. En aquesta identificació hi veiem el temps, el lloc i l'espai físic de les variades identitats sense cap mena d'esforç acadèmic que ens porti al dubte.

Vist per aquest cantó, les arts plàstiques són IDENTITATS. Identifiquen, testimonien la història, la pròpia vida, el lloc i l'espai.

Tàpies en la seva època més profundament abstracte del seu art, incorporava objectes de la nostra cultura popular, diríem que folklòrics o esgarrapava el suport en quatre signes vermells identitaris de la seva catalanitat. La pintura de Miró no ho necessitava perquè és un esclat de la realitat mediterrània. Per posar un exemple de contrast conceptual, Dalí no va desamparar-se mai, dins la seva mentalitat universal, de la llum i del paisatge de l'Empordà o que el gran escultor Arístides Maillol quan es va lliurar de les boires de París, va crear, al seu Banyuls natal, ran de mar, uns cossos mediterranis que allà no podia realitzar.

Posaríem infinitats d'exemples, però n'hi un que em plau per aquest tema.

És el retrat que Piero della Francesca va fer al comte de Montefeltro i la seva esposa,  que està al Museu d'Urbino.

És un díptic lluminós. Al fons dels dos caps posats de perfil hi apareix un paisatge equilibrat, propi de la Toscana, envoltat d'una llum diàfana. Aquest fons de la pintura és una autèntica IDENTITAT. Posa les dues figures al seu lloc, al seu espai físic. És l'equivalència anàloga dels personatges al seu lloc afí.

És el VALOR de la IDENTITAT.

L'art de la plàstica té la pell molt sensible, diriem que molt fina. Josep Pla escriu que la identitat, la identificació comença per estimar el teu país, per petit que sigui. En uns moments, els d'ara, que la maquinària uniformista ens envaiex, que ens globalitza, amb una voracitat despersonalitzadora, on el nostre petit país sofreix aquets embats, serà bo recordar el pensament de Joan Fuster quan ens recorda qui som. Diu que Catalunya, als Països Catalans, som una aglomeració succesiva de gent que finalment hem decidit ser catalans. I continua dient que la tenacitat de ser què som, que no deixar de ser el que hem estat, de viure -o sobreviure- amb una Identitat insobornable, resta al nostre abast. És el parangó als exemples que hem exposat.

Aquets pensaments aparentment simples, que ens allunyen de ser una raça, ens porten a saber qui som, d'on venim i on volem anar. Vol dir aquesta reflexió que som elitistes per conservar una identtat? Segons opina George Steiner ser elitiste vol dir ser respectuós: envers al que és diví, en la natura, amb els nostres congèneres, als éssers humans i envers la nostra pròpia dignitat humana. Que és exactament el que practica aquesta comunitat que és casa nostra. I aquesta manera de ser es reflecteix en l'art.

En posaré dos exemples personals: en acabar la visita que els alumnes d'un col·legi de Mataró feren al meu taller, la professora els va suggerir que interpretessin en un dibuix el que havien vist. Aquella mainada era el reflex exacte de l'heterogènia ciutadanía actual de la nostra ciutat. Tots parlaven català però els seus dibuixos no. Vaig poder identificar, sensa cap esforç, la seva personalitat ètnica. Recordo el dibuix d'una nena peruana, d'una altre senegalesa i el d'un nen marroquí totalment genuïns de la seva procedència. Aquells dibuixos, que no tenien res a veure amb el que havien vist al taller contenien una gran dosi de personalitat, d'identitat.

Si el poeta Punsola buscava identitats que sombolitzessin Mataró en una petxina, una vela blanca o el fum de les xemaneies de les fàbriques o del tren, Manuel Cuyàs, el meu mestre de dibuix, els buscava en els pins, en les atzavares, els canyers, els garrofers o un matoll de mata. Algun dissabte ens portava a Agell a dibuixar pins. Que difícil que és dibuixar un pi!

Quan els meus pares veiren el dibuix que havia fet, no va ser necessari que opinessin, per la cara que van posar evidenciaven el resultat.

Van haver de passar molts anys per comprendre com s'interpreta aquest arbre, fins que vaig visitar el museu Van Gogh a Amsterdam en una secció dedicada als seus dibuixos: la carnositat escardada del tronc, l'anàrquica ramificació de les branques i la transparència del fullac, m'ho va explicar un artista nascut en un país on no hi ha pins.

Dic tot aixó per intentar definir la identitat : els nens de l'escola no havien perdut la particularitat del seu origen, com no crec que el perdés el genial pintor en identificar-se plenament a la llum esclatant de la Provença, perquè el seu esperit ho necessitava i el seu país no podia oferir-li.

Molts creiem que hem tingut la sort de néixer en un lloc previlegiat. D'altres l'han escollit de grat o per força. Catalunya està composta per una comunitat de gent que ha vingut dels quatre punts cardinals. La gran cultura ha vingut per mar. “ El paisatge absorbeig “ deia Josep Pla referint-se irònicament a la immigració a Catalunya. La llengua és potser el signe més identificador, fins i tot en la plàstica perquè reflecteix una manera de ser autòctona. Tornant a Steiner, adverteix que no hi ha llengües petites. Cada llengua conté, no solament una càrrega de memòria singular, sinó també una energia evolutiva del seu futur. La mort d'una llengua és irreparable, fa minvar les possibilitats de l'home. Europa morirà si no lluita per seves llengües, les tradicions locals i les seves autonomies socials.

Aquesta observació és el reflex del nostre país, amb una llengua pròpia, una genuïna manera de ser, una singularitat identificada en un espai del mediterrani. Tanmateix l'art n'és un clar exponent.

Perquè, què és l'art sinó una exaltació de l'esperit basat en la cultura? I la llengua, no és l'esperit d'un poble? Així doncs la llengua té una influència emotiva en l'art.

El geni d'Europa és el de la diversitat lingüística i social. D'una idiosincràsia natural que sovint converteix una distància insignificant en una divisió entre dos mons.

Un exemple d'aquesta observació la tenim en l'art sacra, si comparem el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal amb el Museu Nacional de San Gregorio de Valladolid. Els dos són d'art religiós, però hi comprovarem dues expressivitats totalment diferenciades.

Arribats aquí, abans d'acabar permeteu-me fer memòria pòstuma dels artístes pintors, escultors i dibuixants mataronins o vinculats a nosaltres com a VALORS que ens han precedit: PEPE NOVELLAS, PEREMÀRTIR VIADA, EDUARD ALCOY, ROVIRA - BRULL, GUERAU CALÀBIA, EDUARD COMABELLA, MOISÈS VILLÈLIA, SANTI ESTRANY, LLUÍS TERRICABRES ( en Terri ).

També: MANUEL CUYÀS, EMILIA DE TORRES, JAUME i JORDI ARENAS, MARIÀ RIBAS, EUSEBI VIDIELLA.

Més enrera: LLUÍS MUNTANER, JOSEP MARIA RECODER, ALFRED OPISSO, RAFAEL ESTRANY, JOAN FINET, ROS BOFARULL, MARIÀ ANDREU, JOSEP CUSACHS, JOAQUIM TORRES GARCIA.

I més enrere: ANTONI RIERA, CARLES PANYÓ, COMAS i RAMON, VICENÇ PUIG, ANTONI VILADOMAT, DAMIÀ CAMPENY.

Tota una nissaga de VALORS. 

Tota la gran cultura, la pintura i l'escultura més universals són el reflex del seu lloc d'origen, de la seva ètnia, d'una IDENTITAT nascuda en un espai personalitzat o sota un campanaret, com la petita pàtria d'Espriu que encercla el cementiri de SINERA.

L'art com el bon vi, brolla de la terra, de la seva situació, del paisatge, el caràcter, la llum, el clima, la cultura, la llengua, la religió de cadascuna, d'aquí ve la seva qualitat i la varietat, d'aquí vénen les IDENTITATS EN L'ART.

És tot el que volia dir. Que disfruteu d'aquesta exposició, que com hem dit és l'exponent de l'afició a l'art de la plàstica a la nostra ciutat.

Gràcies per la vostra atenció.

                                                                                                            Manuel   Cusachs  i   Xivillé                                                                                                                  Mataró,  18  setembre  del  2014



Aprofitem l'avinentesa per indicar-vos que, amb més retard del previst, ja es poden veure les imatges de les obres exposades a la Col·lectiva a l'apartat corresponent de la nostra plana web, i que fins que es tanqui el 2 de novembre anirà rodant també a la columna de la dreta d'aquest Blog un carroussel aleatori amb les miniatures de les mateixes.

MARTA DURAN A CALDES DE MALAVELLA

La Marta Duran ens convida a la inauguració de la seva propera exposició.

És al Casino Municipal de Caldes de Malavella, on tindrà lloc la cinquena Mostra d'Art, en el marc de la 10ena Fira de l'Aigua.

A la Mostra hi participen tres artistes caldencs: en aquest cas, a la Marta l'acompanyen Joan Falgueres, també pintor, i Sebastià Cornellà, fotògraf.

L'exposició es podrà veure els dies 3, 4 i 5 d'octubre, però la inauguració serà el dissabte 4, a les 19:00 h.