Davant d'una quarentena de persones -una assistència que potser en un altre lloc considereriem escassa però que a les set de la tarda d'un dimecres, a Mataró, podem qualificar de magnífica (!)- el President de l'Associació, Antoni Luis, va presentar Cadena com aquell crític d'art, escriptor, conferenciant, periodista, redactor en cap i crític de la secció d'art de El Periódico de Catalunya a qui no li cal presentació per ser de sobres conegut a casa nostra, ja que a més de Creu de Sant Jordi i de la Ciutat de Barcelona, autor del libre Paisatgistes, que reuneix un bon grapat de mataronins i presentador, fa pocs mesos, de l'homenatge a Jaume Arenas amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, ha sigut membre del Jurat de les dues primeres edicions del Premi Torres García Ciutat de Mataró, per la qual cosa ell ens coneix també molt bé a nosaltres com a organitzadors de l'acte.
Amb el seu estil inconfusible i la seva tan peculiar manera de parlar Cadena va anar desgranant, durant una hora llarga, una ben documentada relació de fets i dades, sovint colaterals, semblant que es perdia per les branques encara que retornant hàbilment al fil argumental.
I així va fer un exhaustiu repàs de la situació social i cultural que es vivia al Maresme, a l'Uruguai, als Estats Units... trufant les dades farragoses amb comentaris irònics i sarcàstics, suficients per anar trencant la monotonia amb consumades taules i mestratge.
Va tancar l'acte un parell de preguntes dels assistents: una de Pere Pascual, referent a la relació de Torres García amb Puig i Cadafalch, i una altra de Raul Capitani comentant que en última instància, Uruguai va ser l'únic pais que el va acollir, després del seu periple vital escapant de Catalunya, França, Estats Units...
Aquesta conferència, com en l'any 2007, forma part de les activitats complementàries que organitzem al voltant del Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, en un intent de que no sigui només un concurs pictòric, sinò que es converteixi en un referent cultural de la nostra ciutat, alhora que serveixi per fer pedagogia activa i donar a conèixer un dels pocs referents artístics dels que podem presumir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada