dimarts, 22 de març de 2016

EINSTEIN, EL GENI

El 14 de març de 1879, ara fa 137 anys, va néixer un dels científics més importants de la història: Albert Einstein. L'alemany, amb la seva Teoria de la Relativitat, revolucionava no tan sols la ciència clàssica sinó tota una concepció del món, que resultaria fonamental en altres camps del coneixement.


Einsten no té res a veure amb l'art, o això sembla a primera vista. El cert és que la Humanitat, en determinats moments de la seva història, sembla que arribi a un grau de maduresa suficient com per fer un gran salt qualitatiu i fer el pas endavant que capgira tot el saber anterior i la mateixa concepció universal del món que la conforma.

I així la idea del món que es venia arrossegant des del Renaixement -l'altre gran gir històric del pensament occidental- amb l'home com a epicentre de l'univers en lloc de Déu, i com a mesura de totes les coses,  salta pels aires amb aquesta teoria científica que elimina el sistema de referències tradicional i postula que tota observació depèn del sistema de referència de l'observador i que, en conseqüència, n'hi ha tants com observadors possibles.

Simultàniament, sense que hi hagués cap interrelació entre ells, Arnold Schönberg creava la música dodecafònica -l'atonalisme-, una tècnica de composició en la que les dotze notes de l'escala cromàtica tenen la mateixa importància, a diferència dels sistemes anteriors, en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals. 

I al mateix temps Picasso trasbalsava el món de l'art amb el cubisme, que eliminava el punt de vista únic i frontal de l'artista, base de la perspectiva plàstica des del Renaixement, per plasmar simultàniament diversos punts de vista des dels que es pot observar -i compendre- el model pintat en tota la seva integritat.

La ciència, la música, l'art, tota la concepció moderna del món fan un gir espectacular en pocs mesos de diferència i donen el tret de sortida a les més variades avantguardes artístiques i filosòfiques de la Europa de preguerra.

Einstein, doncs, íntimament lligat al cubisme com a revulsiu en la manera plural de veure el món, ens va deixar també unes reflexions personals que ens mostren la seva forma d'entendre no només la ciència, sinó també la vida, i que caldria no deixar caure en sac foradat:

1. «L'única manera d'escapar dels efectes corruptors dels elogis és continuar treballant.» 
2. «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiós.» 
3. «La imaginació és més important que el coneixement.» 
4. «Només una vida viscuda pels altres és una vida que ha valgut la pena.» 
5. «La ment és com un paracaigudes, només funciona si la tenim oberta.» 
6. «Una persona que mai ha comès un error mai ha intentat res de nou.» 
7. «Si A és l'èxit en la vida, llavors A=x+y+z. El treball és la x, el joc la y, i la z és mantenir la boca tancada.» 
8. «Quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.» 
9. «El matrimoni només és una esclavitud d'aparença civilitzada.» 
10. «L'educació és el que ens queda quan oblidem tot el que hem après a l'escola.» 
11. «El més important és no deixar de fer-se preguntes.» 
12. «Hi ha dues coses infinites: l'estupidesa humana i l'univers; i no estic segur de la segona.» 
13. «Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l'electricitat i l'energia atòmica: la voluntat.» 
14. «Mai penso en el futur. Arriba massa aviat.»
Per si voleu saber més sobre Albert Einstein, aquí us deixem aquest vídeo, en castellà, sobre la seva personalitat. Dura una hora i mitja, però val la pena.



Cap comentari: