IMATGE DEL 15X15 2109
ADÉU, JOSEP MARIA
Fa molts pocs dies ens havíem
d’acomiadar ben tristament, de lluny i per escrit, d’una persona de la magnitud
d’Arnau Puig, filòsof i crític d’art.
Aquesta maleïda pandèmia ens ha
impedit retre-li un comiat digne i poder acompanyar la família i coneguts en
aquests amargs moments.
Ara ens trobem de nou en aquestes
circumstàncies, arran d’una altra pèrdua d’un gran amic, artista i membre de la
junta de la nostra Associació, en Josep Maria Gomis.
Altra cop ens veiem en la
impossibilitat d’apropar-nos als seus familiars i amics més íntims per a
dir-los-hi com i de quina manera sentim aquesta mort.
En Josep Maria va ser un artista molt
complert a qui mai li van caure els anells per obrir les portes del seu estudi
i del seu taller així com impartir classes per donar eines i engrescar
vocacions artístiques, noves o velles, tot ben amarat de la seva immensa
humanitat i simpatia.
Va ser això: un gran artista a escala
humana que ens va captivar tant per les seves obres com pel tracte obert i
solidari que vam rebre d’ell .
La seva obra escultòrica venia
precedida d’un domini extraordinari del dibuix del natural, enriquit amb tota
una sèrie de recursos adquirits tant per estudis com per mètodes
d’auto-aprenentatge . El seu bagatge era molt gran i això li permetia utilitzar
les seves creacions per a comunicar sentiments, passions, serenor, joia ....
Les seves obres són explícites, fins
a un cert punt, i connecten directament amb la part emotiva dels admiradors,
que, cal dir-ho, eren, són i seran, moltíssims.
Les seves obres seran el seu record
material, d’una gran qualitat, però la petjada que ha deixat en els nostres
cors és inesborrable, per molt que pugui sonar a frase feta per aquestes
ocasions. És que en Josep Maria era així: se’t guanyava i ja el podies afegir,
com no fossis un estrany, a llista d’amics dels qui pots refiar-te.
Una greu i sobtada malaltia li ha
llevat la vida i amb ella ens ha deixat tan sols aquesta oportunitat de
dedicar-li unes emocionades frases, però ens hem quedat amb les ganes de
retre-li un merescut adéu i poder abraçar-nos entre tots i totes aquells i
aquelles que el vàrem estimar.
Josep Maria, no vull plorar, perquè
tal com tu eres, em sembla que ens renyaries i faries brometa. Això també ho
enyorarem. Adéu des del fons del cor.
Antoni Luis i Planas
President de l’Associació Sant Lluc
per l’Art Mataró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada