EL SOMRIURE DE LA NATURALESA

(Anne Barnes, photo)

Tardor. Com cada any per aquestes dates la Naturalesa es disposa a acabar un cicle vital oferint-nos l'espetec d'uns increïbles focs artificials com a cloenda de l'exuberància estival. Cada fulla de cada arbre es prepara a morir de la manera més espectacular, en un esclat cromàtic, com les estrelles gegants explosionant de cop tota la seva energia abans de morir i deixar un immens forat negre en el seu lloc. Enrera queda l'esplendor del verd tendre dels primers brots i la plenitud dels verds densos de l'estiu. En pocs dies els tons freds s'aniran tornant més càlids i desfilarà per les copes, de sobte, tota la gama del groc al taronja i del vermell al violeta, fins que, despullat l'arbre de tot ornament que vesteixi la seva nuesa i reduït a un esquelet de tronc i branques, només quedi als seus peus una catifa de fullaraca marronosa, disposada a convertir-se en adob que el fertilitzi i en la saba vivificant d'un nou cicle.

Pintors i poetes han estat especialment sensibles a aquest espectacle que ens ofereix la naturalesa, en un intent de captar-lo i reinterpretar-lo segons el seu personal llenguatge. Només la fotografia -sembla- seria capaç de transmetre amb la seva exactitud la precisió de les tonalitats del paisatge. Però la fotografia no es dispara sola, sense un ull que miri a través de l'objectiu i seleccioni què vol fotografiar, i com i quan ha de fer-ho. És el fotògraf qui radiografia la realitat, amb aquest ull privilegiat capaç de veure allò que els altres no veiem, de saber esperar el moment precís en què la llum o la composició la fan única. El bon fotògraf és aquell que sap la diferència entre mirar i veure. És el que sap veure en allò que tots mirem sense adonar-nos-en aquell element que el fa sorprenent, diferent, únic.

El bon fotògraf és aquell que davant l'espectacle d'un bosc incendiat de colors sap reduir tota aquesta grandesa, tot aquest impacte visual, tota aquesta emoció a una sola fulla. Com tantes altres. Caiguda a un terra despullat sense cap més element que l'acompanyi, vermella... 

La naturalesa ens somriu a la tardor i el bon fotògraf ha sabut captar aquest somriure potser millor que l'enigmàtic Leonardo amb la seva model. Perquè ha fotografiat només una fulla, però ens ha transmès tota la potència de la tardor. I en lloc de la tristor d'una fulla caiguda ens ofereix la possibilitat de posar rostre a aquest somriure, de trobar cadascú de nosaltres la nostra gioconda en aquesta obra d'art que és la naturalesa a la tardor.

ES TANCA LA COL·LECTIVA

Avui diumenge és el darrer dia per veure la Col·lectiva 2014, si encara no l'heu vista, o per tornar-hi per enèssima vegada.

De totes maneres ja sabeu que al nostre web podreu seguir veient totes les obres exposades, com a miniatures, una a una ampliades a pantalla sencera o com a passi automàtic de diapositives.

També podeu accedir, des del web, al reportatge fotogràfic de la visita comentada del diumenge 19 d'octubre.


RECOLLIDA D'OBRA DE LA COL·LECTIVA 2014

Els qui hi tingueu obra exposada recordeu que l'heu de passar a recollir:


Dies: El dilluns 3 o el dimarts 4 de novembre.

Lloc:  Ateneu Fundació Iluro. Planta 1

Hora: de les 17:30 a les 20:15 h del vespre.

EL MUSEU ABELLÓ DE MOLLET ENTRA A GOOGLE ART PROJECT

El Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) es un dels trenta museus catalans que es podran visitar de forma virtual a través de la plataforma Google Art Project. Així ha quedat segellat en el conveni signat entre l'Ajuntament i Google.

Està previst que els tècnics visitin la instal·lació durant els propers mesos per a fotografiar i recollir tot el material necessari i així confeccionar el contingut que es podrà veure a través de la plataforma web. Google Art Projecte permet, a través de la tecnologia de Google Street View, fer una visita virtual pel museu, seleccionar i ubicar dins l'equipament les obres o peces més destacades i conèixer-ne la informació bàsica.

CREIX EL MUSEU PICASSO

El Museu Picasso rep el patrimoni sobre el pintor de l'Editorial Gustavo Gili i de la família Gili-Torra.

El Museu Picasso va anunciar dilluns passat l'adquisició del conjunt patrimonial sobre Picasso de l'Editorial Gustavo Gili i la compra del fons dels Gili-Torra, producte de la relació del matrimoni amb el pintor. 

El conjunt està format per 9 dibuixos, un carnet amb 62 dibuixos més, un llibre amb 19 guaixos, 8 planxes de coure ('La Tauromàquia'), 3 llibres dedicats pel pintor, documents, fotografies, monografies i catàlegs d'exposicions i retalls de premsa. 

El museu adquirirà el fons familiar per valor de 1,2 milions d'euros, per lots, durant 5 anys,. L'Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha qualificat el conjunt "d'excepcional" i ha afirmat que contribueix a estrènyer els llaços entre Picasso i la ciutat.

 

"EL CONEIXEMENT SECRET" DE DAVID HOCKNEY

David Hockney és un artista anglès, que viu a Los Angeles, Califòrnia. És un important contribuent del Pop Art anglès dels anys 1960. Pintor, il·lustrador, dibuixant, fotògraf, historiador de l'art i escenògraf, és considerat un dels artistes més influents del segle XX. 

El 2001 va publicar un estudi, "El Coneixement Secret", obra polèmica en la qual postulava la teoria que els pintors clàssics, com Johannes Vermeer, feien ús de diversos sistemes òptics (cambra fosca, epidiascopis) a l'hora de traslladar a la tela les imatges, i que aquest ús, generalitzat en la pintura des de l'any 1430 aproximadament, havia estat mantingut més o menys en secret per part dels propis pintors i altres persones vinculades a la tasca artística.

El vídeo és llarg, dura 72 minuts, però ara que el dia escurça i ve més de gust estar-se a casa, pot ser una bona manera de passar una estona agradable i aprendre de passada punts de vista nous i sorprenents.

SEMPRE ENS QUEDARÀ PICASSO...

Aprofitant que ahir era l'aniversari del naixement de Picasso, us deixem aquest vídeo del gran artista malagueny treballant en directe. Que gran que era!

LLIBRE VIU

Des de LLIBRE VIU ens conviden a la presentació del llibre "PER QUÈ EN SOC?" de Josep Ma. Murià Rouret, que tindrà lloc el proper 30 d'octubre a les 19h, a la Biblioteca Pública Antoni Comas, de Mataró.

LÍDIA TUR EXPOSA A LA PRESÓ

El passat 10 d'octubre es va inaugurar a la nostra Sala d'exposicions de La Presó l'exposició "DE ANIMALIBUS ET DIIS", de Lídia Tur.

La Lídia, amb una llarga trajectòria que engloba múltiples disciplines artístiques -no oblidem els antecedents artístics de tota la família- presenta en aquesta ocasió un conjunt ben homogeni de 17 peces en les que combina el mosaic més tradicional, de tessel·les, amb el trencadís i el collage amb petites peces ceràmiques.

En algunes ocasions aquestes peces ceràmiques sobreposades són autèntiques escultures, com rostres mitològics o formes fòssils submarines, que donen al conjunt una varietat que no trenca amb la unitat formal del conjunt.

Tots aquest mosaics, de temàtica diversa però figurativa -que va des del retrat femení fins a ocells, aus, peixos, camps bucòlics o fons marins- es complementa amb un conjunt d'una dotzena de capses amb tapes de mosaic de motius més abstractes o geomètrics, contenint petits penjols de ceràmica, també de creació pròpia.

Va presentar l'acte Antoni Luis, que va fer una extensa relació de totes les habilitats artístiques de la Lídia des dels seus començaments fins a l'actual exposició. Paraules a les que va respondre la Lídia amb una emotiva dedicatòria i els agraïments de ritual.

La pluja va impedir fer la copa al pati, obligant a un trasllat forçós de tot l'avituallament al vestíbul, un lloc no massa acollidor però que no va impedir el bon ambient que es respirava a l'acte.

VISITA COMENTADA A LA COL·LECTIVA SANT LLUC 2014

 

Avui al matí s'ha fet a les Sales d'Exposicions de l'Ateneu Fundació Iluro la visita comentada a la COL·LECTIVA SANT LLUC 2014, per part d'aquells artistes participants que s'han prestat a explicar als companys el significat, el procés i tot allò que els va portar a crear, realitzar i presentar aquella obra a aquesta Col·lectiva tan singular d'aquest any.

Un total de 18 artistes (alguns han delegat la seva explicació per no poder assistir personalment) han anat fent el recorregut de les dues sales, després de la presentació de l'acte per part de Daniel Llin, impulsor de l'activitat, i d'Antoni Luis.

En nombroses ocasions la resta d'assistents ha dedicat un espontani aplaudiment al company que explicava la seva obra, dedicant-li també nombroses preguntes i valoracions que han enriquit l'acte en el seu conjunt.

Per part nostra, hem contribuït a l'acte amb un extens reportatge fotogràfic, que posem a la vostra disposició en el web de l'Associació, a l'apartat COL·LECTIVA SANT LLUC  -  Visita comentada a la Col·lectiva 2014.

És la nostra manera de contribuir a captar la identitat de cada participant, amb les gesticulacions de les mans, l'expresió de la seva cara, la manera d'enfrontar-se al públic, que expliquen molt bé la personalitat de cadascú i, en definitiva, de la seva obra.

Com que seria molt lleig publicar-ne aquí tan sols alguns exemples, ja que la resta es podria sentir injustament exclosa, us oferim només algunes imatges de conjunt, sense personalitzar, en el benetès que cada participant podrà trobar a bastament en el web totes les imatges que li corresponen.

AVUI ÉS SANT LLUC

Avui es Sant Lluc, patró dels artistes, i també el de la nostra Associació, que porta el seu nom precisament per aquesta raó.

Sant Lluc era un dels quatre evangelistes, i com a història de la seva tradicional atribució i representacions us remetem a la que li vam dedicar avui fa un any en aquest mateix Blog (cliqueu AQUÍ)

Per no repetir-nos amb textos i imatges, us deixem avui la talla policromada de l'escola castellana, de començaments del s. XVI, que es conserva al Museu Marés de Barcelona, i que encapçala aquest post.

I també, per recordar-vos la visita comentada de demà de la Col·lectiva Sant Lluc, a l'Ateneu, les dues imatges que figuren en el programa de mà de l'exposició, i que ens remeten a la nostra història i, per tant, a la nostra principal senya d'identitat com a Associació: la de Marià Ribas per a la primera edició, de 1946, i la de Jordi Puiggalí per a la del cinquantenari (1996). Totes dues fan al·lusió a la imatge de Sant Lluc, patró dels artistes, o a la seva representació simbòlica en forma de brau, com a un dels quatre evangelistes.