BASES COL·LECTIVA D'ART 2023

 

MARTA CANALS . "Una mirada al mar"

“Una mirada al mar és un recull de paisatges, que són alhora paisatges exteriors i interiors, on la reflexió i els sentiments s’amalgamen per formar un tot amb una finalitat, comunicar emocions.

El silenci, la contemplació, respirar aire profundament, omple tot el meu ésser. La connexió amb la natura és total, i llavors, la necessitat d’expressar el que sento m’envaeix.

És aquí on comença el procés creatiu, on el pensament flueix amb els colors, amb la llum, amb l’atmosfera d’aquests paisatges que m’han fet aturar, que m’han fet sentir aquesta part espiritual que viu en el nostre interior.

És un procés complex per arribar a on vull, perquè aquesta bellesa que contemplo tingui ànima”.

Marta Canals

 

EDUARD HUERTOS. "Gravats"

 

"En temps de pandèmia, i després de la sorpresa que arribés, quan ja ens crèiem salvats d’aquesta mena de coses, vam entrar en pànic que, ràpidament, va esdevenir retraïment, desànim, tancament.

Ens vàrem tancar, no solament pel confinament obligatori; també mentalment. Va ser molt difícil treballar creativament. A mi em va costar molt i encara em pregunto per què.

És després que he anat meditant sobre el desconegut, sobre la Covid, sobre el contagi, i m’he topat amb paraules com virus, microbis, fluids, miasmes, i les he relacionat amb les obres que anava creant i les he batejades buscant una possible relació amb aquesta època fosca que ens ha tocat viure."

Eduard Huertos

Març de 2023

NÚRIA GUINOVART. "Silencis"

 

Mitjançant el ciment i el quitrà, he pogut expressar tot el que em remou per dins, sentiments i desitjos de gran força i subtilesa, termes que poden semblar contraposats, però que en l’execució resulten elements indissociables.  

Les obres demanen una mirada lenta, tranquil·la i sense angoixes, per enriquir-se amb els seus detalls i per capbussar-se en una experiència artística de pura suggestió i evocació

Plasmat en murs lleugers

Als anys cinquanta Jackson Pollock i seixanta anys després Núria Guinovart es troben d'acord en el fet que expressar-se potser també és una acció plàstica. No cal ser reproductor emocionat del que veiem si el nostre cos, ell mateix, ja no s'ha d'amagar de res i pot ser el motor dinàmic de la representació d'uns sentiments que ja no cal conservar ni guardar secrets per evitar incomoditats. Aquest nou tipus de representació també és art. Ho és perquè és expressió subjectiva no del que creiem o sabem sinó del que sentim, ens commou i emociona de la realitat, del món en què vivim. La brutalitat dels fets socials, ja no ens són massa decisius, encara que ens hagin generat el nostre desfici, perquè no són capaços de proporcionar-nos el que necessitem: un sadollament sentit, sensual i mental ensems. Però sí que ens calen els seus productes, allò que és i de què està fet el cada dia; perquè, com succeeix amb la realitat del mateix món, és mercès al que hi ha i ens envolta que ens atrevim a cercar la nostra mida i correspondència amb l'entorn. Cadascú ho fa amb els mitjans que troba més afins a la seva identitat.

La Núria s'ha trobat que és el ciment industrial —aquell mateix que serveix per cohesionar els elements separats— el que és més apte per plasmar-hi el que li bull —ves a saber per què— pel pit, les entranyes, el cap i la boca. El ciment Portland, o altres variants de la modernitat, que s'usa per endurir i separar l'heterogeneïtat de les coses, a la seva sensibilitat artística li serveix per sentir-se completament lligada i identificada amb el que hi esgarrapa, fendeix, hi crida com el feble guix ho fa a la paret, però que, pel fet de ser plasmat per una mà viva, roman delator i inesborrable.

Les plaques de ciment —del gruix gairebé d'un full de paper i amb el suport de l'imponderable porexpan— amb el seu àcrom color que ofereixen a l'artista el mural necessari per fer-hi constar intencions, neguits, vacil·lacions, fermeses, conviccions i sobretot, sensibilitat. El clivellat que un cert tractament volgut presenta la cimentació suport és ja, si l'artista el fa seu, ho vol i ho recerca, expressió de sentiments, intencions i memòria. Només calen incisions, fendeixs, també instintivament i intencionadament dirigits, perquè l'obra iniciï el seu discurs silenciós i commogui.

És el rol propi de l’art.

ARNAU PUIG. Filòsof i crític d'art

Maig de 2009

VALERIA LUCCIONI. "Anatomia amagada: pareidolies i miniatures"

"Utilitzant la paraula anatomia vull emfatitzar el significat del terme grec ἀνατέμνω del qual etimològicament deriva i que vol dir seccionar, gairebé com si la mirada volgués ser quirúrgica i veure més enllà de les aparences: la pareidolia és també un suggeriment d'una visió subjectiva i profunda, misteriosa i lliure, així com una superació de la dicotomia que oposa la figuració a l'abstracció. 

La natura és interpretada com a natura naturans, citant implícitament la visió renaixentista que veia el microcosmos i el macrocosmos connectats entre si i assenyalant l'analogia entre l'estructura anatòmica humana i la de l'arbre, element simbòlic per excel·lència que amaga, en les seves formes, una al·lusió al cos humà. 

El fons o les insercions daurades de les definides per mi miniatures, que representen un seccionament més, diferent i detallat de la imatge, fan referència al sistema estilístic bizantí, encara que en la vaguetat d'una breu citació d'aquell indistint original d'on va sorgir la figura sagrada, la εἰκων i permeten subratllar l'eminència del detall, constituint “un moviment cap al lluminós”, per citar Juan Eduardo Cirlot.

Es pot interpretar també les obres com un únic corpus d'estudis sobre la textura implícita que convergeix posteriorment en la física de la porositat del negre, emfatitzant la dimensió de l'aprofundiment de la materialitat a costa de la definició lineal que de fet només apareix com un rastre paral·lel o com un intent d'estructura i perspectiva independent"

 Valeria Luccioni

Presentació Programació. Associació Sant Lluc per l'Art Mataró. 2023

COL·LECTIVA 15X15. Bases i novetats!

Jordi Nin. "PELL MUTANT"

 Exposició del 4 de novembre al 4 de desembre de 2022

Pell mutant és un treball fotogràfic d'arqueologia del present que busca els espais migratoris de la ciutat on les persones abandonen els seus missatges. El treball s'ha basat a trobar aquests espais ocults en la distreta mirada del passejant i desxifrar les imatges i missatges de tota mena que se superposen en les parets. Fora de context, i a través d'una nova mirada, aquests missatges es transformen en una nova dimensió visual, provocant una lectura atenta i estètica d'aquest univers de la ciutat.

Us recomanem uns visita a la pàgina web de l'artista: https://jordinin.com/  

LLISTA DEFINITIVA DE PARTICIPANTS A LA COL·LECTIVA 2022

Inauguració de la “Col·lectiva 2022“: 15 de setembre 

Exposició del 15 de setembre al 30 d’octubre de 2022
Ateneu Fundació Iluro, La Riera, 92 – MATARÓ

Totes les obres (seleccionades, o no) s’han de passar a recollir el dimecres 2 o el dijous 3 de novembre de 17:30 a 20:15 a l’Ateneu Fundació Iluro

Per recollir-les caldrà presentar el rebut que es va lliurar durant l’entrega de l’obra

GLÒRIA BADOSA. "Onze teles i quaranta-cinc papers"

Exposició del 9 de setembre al 2 d'octubre de 2022. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

La pintura abstracta és per mi una aventura continuada.

Aquesta exposició és el fruit d’una sèrie de pintures monocromàtiques

on omplir de color un espai en blanc, és per a mi el principal repte.

 

Durant el procés de treball, utilitzant el color com a llenguatge,

vaig pensant i no pensant, sola i lliure, movent-me activament sempre

amb l’ajuda de les espàtules. Busco les diferents textures i tons,

acceptant o rebutjant els accidents que sorgeixen fins a trobar

l’harmonia i el ritme que desitjo.

 

 Glòria Badosa

Agost 2022