dimarts, 5 de juny de 2012

INAUGURACIÓ DE CARME LÓPEZ A LA PRESÓ

La Carme estava radiant de felicitat dissabte passat a la Presó. Primer a la sala, després al pati, durant els parlaments de presentació i el consegüent refrigeri, i altre cop a dins, saludant tots els amics que es van voler apropar a la Riera per fer-li costat.


La Carme és atrevida, pintant, i no escatima esforços per demostrar-ho. La prova són aquestes vistes de la Provença, fixades a cop de records de les sensacions i emocions viscudes durant la seva visita al sud de França.


La Carme és feliç, pintant, perquè mentre pinta evoca aquelles vivències que més l'han impressionada, i ho fa apassionadament, i cada cop amb més personalitat. Potser els qui més ho aprecien són precisament els seus companys d'excursió, que contemplant els mateixos paisatges encara es fan creus de com de diferents es poden veure segons els ulls que els miren.


La Carme és, també, una persona sensible, que a més d'expressar les seves vivències a les teles vol fer-ne partíceps als amics. Per això no ha dubtat en guarnir la sala amb rams d'espígol, i oferir un ramet de lavanda a cada visitant. I, a més, acompanyar la tradicional copa de cava amb unes maduixes sensacionals, per acabar de donar color i gust de primavera a la seva inauguració.


Si les parets de la Presó poguessin parlar -que parlen, i com parlen!- ens explicarien el patiment d'aquells presoners que haurien sommiat durant inacabables dies d'angoixa veure les portes obertes de bat a bat, els murs plens de la llum i els colors de la Provença, l'aire fresc amb flaires de plantes aromàtiques, els amics compartint converses amb la maduixa als llavis...



Amb més llibertat van poder expressar-se els dos Antonis: el president de l'Associació  Sant Lluc, Antoni Luis, i el pintor i professor Antonio Gutiérrez, De Antonio, que van presentar l'exposició i l'obra de la Carme des del punt de vista institucional i professional però, i sobretot, des de l'amistat.